Fills de l’aurora
…Y despertarse. ¿Donde
mejor que entre arboledas junto a un lago?
“Renuévate a ti mismo cada día”.
Aquel hombre lo entiende,
y la mañana es siempre edad heroica.
Una Odisea vaga por el aire
con un vigor perenne de frescura
frente a una flor que nunca se marchita.
Su Genio a cada uno
le pone ante el suceso memorable:
La vida que le asalta y le realza.
“Los poetas, los héroes
son hijos de la Aurora”,
y en torno al pensamiento así ya elástico
-bajo la luz del sol-
todo el día mantiene
transparencia temprana.
Hombre: con firme expectación de aurora
Retornemos al mundo. ¿No es gran arte
modificar la cualidad del día?
Culto de la aurora (Al margen de Thoreau); Homenaje de Jorge Guillén
“A casa meva tenia tres cadires: una per a la solitud, dues per a l’amistat, tres per a la companyia” ens diu Thoreau a Walden. Dos-cents anys després del naixement d’aquest gran pensador Antonio Casado da Rocha, professor de la Universitat del País Basc, s’asseu en cadascuna d’aquestes tres cadires per fer-nos tornar a Walden. Casado vol aturar les nostres passes, descansar la nostra fatigada i saturada ment i convidar-nos a caminar de nou, a recórrer els boscos de Maine i els nostres amb una nova forma de mirar i percebre.
L’any 1845 Henry David Thoreau abandona la seva ciutat de Concord per residir durant dos anys, dos mesos i dos dies en una cabana construïda per ell a la vora del llac Walden. Com el mateix autor explica en el seu llibre, es tractarà d’un experiment, no d’una fugida.
Tornar, però no amb la cara marcida, tornar a casa, a la llar, amb la ment oberta i els sentits atents. Tornar, amb les passes, la ment i el cor. Tornar per poder anar. Diuen que per avançar calen dues passes enrere i una passa endavant. Dues passes, dos anys, dos mesos i dos dies.
El filòsof que camina. Thoreau és sobretot un filòsof del camí i del caminar. Del moviment i del repòs. Del fluir de la vida. Dels rius, muntanyes, arbres i animals. El seu pensament no és pura teoria, no és un divagar abstracte i llunyà. Thoreau ens parla de l’avui, de tu i de mi. De nosaltres, junts, món, terra. No hi ha humanitat separada de natura. Som un tot.
I ho havíem oblidat, o millor potser, ens ho havien fet oblidar.
La Revolució Industrial, els nous avenços tècnics i científics, les seves ideologies polítiques i econòmiques pretenien separar-se en aquesta fi del XIX del seu origen. Una separació que implicava aniquilació i utilització. Esclavitut. Superioritat.
La caseta de Thoreau, tot i les seves parets, ens parla del que hi ha fora. La seva fusta, reciclada i aprofitada de vells arbres caiguts, són una transició, no una barrera.
Habita en mi, sembla murmurar el camp al filòsof. Habita en mi però no em destrueixis. Edifica un futur on visqui el meu present. Practica la filosofia, que no és res més que una petita guia per a resoldre els problemes de la vida, no intentis tant explicar el món com preservar-lo. Però sobretot: viu.
“El camí de la filosofia ens treu de l’aula, ens porta al carrer i al camp obert, potser al bosc, potser al salvatge” reflexiona Casado da Rocha.
A les pàgines de Walden, entre les seves anotacions d’economia de la sobrietat, Thoreau ens parla de la veritable riquesa. La que no es paga amb monedes. La llibertat, el temps, la natura. “Conrea el temps”, “influeix en la qualitat del dia”, ens apel·la Thoreau.
Pas a pas, respiració rere respiració. Contemplant. Atura’t, escolta, observa. No només ehi ets tu. El món està viu, ple d’altres jos. I no són humans. El món està ple d’altres llars. I no són humans. Qui ets tu per aniquilar’ls? per destruir-les?
Thoreau és així mateix poeta, apòstol de la Bellesa. La bellesa del món. Un món que es desperta amb cants d’ocells, el nedar dels peixos, el córrer dels cérvols. Però quantes albes queden així? Al ritme de destrucció d’avui dia, poquíssimes.
Dos-cents anys més tard, Antonio Casado da Rocha retorna a Thoreau, retorna a Walden, per fer-nos reflexionar. Ens porta unes ulleres del passat per veure bé el nostre present. I ens apunta amb el dit, en la mateixa direcció que el mestre ambulant: “Influeix en la qualitat del dia” o almenys intenta-ho. El teu canvi, la teva pausa, la teva meditació, la teva reflexió poden perpetuar la bellesa. Sigues fill de l’aurora i retorna al món.
Article de Sílvia Esteve