Els partits tradicionals es juguen molt de cara a les eleccions del 21 de Desembre. La  immediatesa amb què han estat convocats els comicis ha obligat els partits a definir els programes electorals en poc temps. Sigui pel context o bé per les preferències polítiques, les diferències entre uns i altres en la protecció dels animals és molt gran. Analitzem les propostes de cada organització en matèria animalista.

La CUP i Catalunya en Comú representen l’aposta més ambiciosa al respecte. Tots dos s’han decidit per mesures elaborades en la regulació de pràctiques com la caça i la venda d’animals. A més, desenvolupen apartats específics en el programa dedicats a les problemàtiques relacionades amb el món animal.

En el cas de la CUP, una de les idees més trencadores ha estat ‘la prohibició de zoos’. Volen aprofitar aquests espais i substituir-los per ‘centres de recuperació de fauna, santuaris, centres d’acollida i adopció dels animals’. En el cas de la caça, defensen ‘la seva eliminació per lleure, excepte en casos de sobrepoblació d’espècies, degudament acreditada pels organismes corresponents’, afirma el seu programa.

El partit de l’esquerra independentista també es mostra favorable a ‘la municipalització del servei de rescat, acollida i recollida d’animals perduts’. Ho veuen diferent els Comuns, que són més partidaris d’una gestió de la qüestió via Generalitat. Tots dos coincideixen, això sí, en que cal un increment de recursos en aquesta partida.

Catalunya en Comú aposta per recuperar sobirania i reobrir el front contra la tauromàquia. La llei aprovada pel parlament, que la prohibia, va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional el 2016. La formació liderada per Xavier Domènech també demanarà la obligatorietat dels xips en animals i augmentar els recursos en els centres d’acollida d’animals. A més, els comuns regularien, si s’apliqués el seu programa, la situació dels animals que acompanyen professionals en la seva feina, com la policia.

El Partit Socialista de Catalunya s’ha limitat a una proclama i a una única proposta. La proclama: considerar els animals éssers vius dotats de sensibilitat. La mesura: la creació de campanyes per conscienciar els ciutadans de què cal respectar els animals.

La resta de partits no ha desenvolupat gaire aquest apartat en el seu programa. Per exemple, Esquerra Republicana i Junts Per Catalunya hi han dedicat una única frase. Els republicans s’han limitat a dir que afavoriran “la Protecció dels animals de manera que no es permetin situacions de maltractament i patiment”. Junts per Catalunya, per la seva part, només han mencionat com a objectiu “consolidar i avançar en matèria de protecció dels animals”. Més enllà d’això, cap altre referència.  

El Partit Popular no menciona la paraula animal cap vegada. Tampoc ha elaborat cap proposta en aquesta línia.

El cas més alarmant pels defensors dels animals és el del Ciutadans. El partit d’Inés Arrimadas no ha inclòs ni una sola mesura per combatre el maltractament animal. Tampoc cap declaració simbòlica que doni a entendre que el partit es mullarà en un futur per aquesta causa. Més bé al contrari. Des del partit taronja, la seva aposta és “abordar el problema de la superpoblació de la fauna salvatge”. Una formulació amb la que els defensors dels animals només hi estan d’acord sota una sèrie de premisses molt restrictives.

Les propostes dels partits amb representació parlamentària varia sensiblement entre diferents organitzacions. Altres partits sense representació parlamentària, com PACMA, han elaborat un programa més ampli i centrat específicament en la defensa dels animals.