Ets cívic amb el teu gos?

/0 Comentaris/a

 

Sí, ja ho sabem: ets molt cívic. Els incívics són els altres. Tot i així, et proposem que comprovis si superes els requisits mínims de civisme i miris en quin nivell de civisme et trobes.

 

Sóc (in)cívic

  1. Recullo sempre les caques del meu gos. Però quan defeca a la gespa o als escocells dels arbres no les recullo perquè és adob per a la vegetació. Als pipicans no les recullo perquè ja ve l’ajuntament a fer-ho.
  2. Deixo que el meu gos faci pipi a qualsevol lloc. Té dret a poder orinar!
  3. Deixo que el meu gos vagi lliure pel carrer i els parcs, encara que no sempre l’estic vigilant i no el puc controlar. Només faltaria que hagués d’anar sempre lligat!
  4. Faig servir collars de càstig perquè, encara que no ho tinc clar, sembla que el gos no estira tant de la corretja.

Si, tens raó, ets molt cívic però només de cara a la galeria. En realitat ets un incívic de nassos i t’has de posar les piles. A la ciutat som moltes persones i animals i si no tenim cura nosaltres mateixos, qui ho farà?  


Sóc cívic, de veritat

  1. Sempre recullo totes les caques del meu gos. No he fallat mai.
  2. No deixo que faci pipi a les façanes de les cases ni als cotxes, motos ni bicicletes que hi aparcats al carrer. Només orina als arbres.
  3. Porto sempre a sobre una ampolla d’aigua amb vinagre (5 parts d’aigua per una de vinagre) i ruixo els llocs on ha orinat perquè no faci mala olor i acabin orinant al mateix lloc tots els gossos del barri.
  4. El meu gos està esterilitzat. Així, a part d’evitar embarassos, malalties de transmissió sexual i patologies en el sistema reproductor, com el càncer, m’estalvio les conductes fugisseres i de marcatge.
  5. El porto lligat i només el deixo anar als llocs on sé que el puc controlar.
  6. No uso ni collars amb punxes o d’ofec, ni corretges extensibles.

Molt bé, felicitats. Si, ets cívic i gràcies a tu, els carrers i els parcs no s’embruten. Però encara pots fer un esforç i anar una mica més enllà.

Sóc un crack

  1. A més de tots els requisits anteriors, en algunes ocasions 
  2. He arribat a recollir les defecacions d’altres gossos, sobretot quan estan enmig del carrer. Així faig exercici i millor que la caca estigui en una bossa que a la sola de la sabata o als coixinets d’altres gossos.
  3. No llenço mai les bosses amb les defecacions a les papereres, perquè allà sovint hi ha gent que busca entre les deixalles. Les llanço als contenidors i ben lligades així no fan pudor ni atreuen les mosques.
  4. Crido l’atenció educadament a les persones que no són cívics amb els seus gossos. Aixi de bon rotllo els hi puc assenyalar que s’han oblidat una caca.

Felicitats! Has de saber que tu no ets cívic, ets un crack. I gràcies a gent com tu, cada dia és més fàcil tenir gos. Gràcies en nom d’Animalados!

Els secrets de les protectores contra els cops de calor

/0 Comentaris/a ,

L’any passat des d’Animalados us vam oferir els consells bàsics per evitar els cops de calor als gossos. Marta Legido del COVB (Col·legi oficial del Col·legi de Barcelona) posava l’accent en la prevenció. Evitar les hores punta de la radiació solar, les passejades sobre el terra calent, no recloure als animals en habitacles metàl·lics com el cotxe, oferir aigua, no restringir la seva voluntat per triar el seu lloc de repòs i extremar les mesures recomanades quan el gos o gat és ancià, cadell, està malalt o té el morro xato.

Gabriel Bustillo veterinari expert en medicina de protectores que treballa a la Fundación Protectora d’animals d’Astúries aplaudeix tots aquests consells i afegeix “si veiem que efectivament les genives, estan morades, l’animal té una temperatura elevada i panteixa en l’excés cal valer-se d’un ventilador que mobilitzi l’aire. En cas que la mesura no faci efecte, cal procedir a traslladar-ho a un centre veterinari proper en un vehicle amb les finestretes obertes i ben subjecte. Una vegada allà el veterinari procedirà a solucionar el problema evitant complicacions intestinals, hepàtiques o neurològiques”. Aquestes declaracions del càntabre establert a Astúries les fa lluint una bonica jaqueta de màniga llarga assegurant que “al nord d’Espanya els cops de calor se circumscriuen a la imprudència de deixar els animals dins de vehicles estacionats i sense tenir en compte que tenen un efecte forn”. 

Carmen Manzano és la Presidenta de la Protectora de Màlaga i té al seu càrrec  més de mil animals:  660 gossos, 300 gats, 140 cases d’acollida i un munt de tortugues de florida entre altres espècies obliguen a prendre mesures extraordinàries contra la calor. “Posem tendals als patis, a les zones d’esbarjo, escampem aigua pel terra a més de les molt llamineres piscines a cada pati. Uns es banyen uns altres es conformen amb remullar-se les potes, l’important és que la seva estada sigui la millor possible faci fred o faci calor”.

Per acabar aquesta ronda de parlem amb Esther una de les responsables d’Adopcions del Refugio Escola Sofia una altra prestigiosa protectora andalusa, aquesta vegada propera a Sevilla: “Per atenuar les conseqüències de la calor als nostres gossos els oferim la possibilitat de banyar-se lliurement en tancs d’aigua quan tenim suficient personal que pot supervisar els jocs. Per a moments de repòs, on l’objectiu és descendir la temperatura general, tenim un sistema d’irrigació i aspersió controlada que mitjançant un control electrònic s’activa durant períodes de temps apropiats”.

Així doncs la calor en la seva justa mesura és agraïda i si no mitigada amb mesures tan simples com eficaces. Proveir d’aigua neta i fresca suficient – hi ha qui deixa que es fongui un glaçó cada certes hores en el seu interior- evitar la insolació, no impedir la lliure circulació dels animals perquè escullin el lloc més apropiat. Tallar-los el pèl augmenta la seva vulnerabilitat així que més que rapar-los, en un moment donat cal deixar que es mullin o refrescar-los nosaltres mateixos, oferir-los una manta refrigerant les quals guarden la frescor després d’un temps a la nevera i compartir amb ells el ventilador si és els hi ve de gust.

Emma Infante

Els parcs canins, una oportunitat per a la seva socialització

/0 Comentaris/a

Aquests espais, cada vegada més freqüents, afavoreixen la interacció en un entorn lúdic on poden millorar alhora la seva agilitat. Només has de seguir alguns consells

Els gossos de la localitat alacantina de Mutxamel gaudeixen des d’aquesta setmana d’un parc caní en el qual poden jugar i córrer lliurement en cinc hectàrees d’un terreny que ha estat habilitat després de tres mesos d’obres. L’espai compta amb una àmplia pista de joc lliure i una zona dedicada a l’entrenament d’Agility que està dotada de diferents elements d’oci com un túnel, una tanca per practicar salts, un balancí, una roda, rampes i un joc d’eslàlom. També disposa de dos dutxes on els amos poden rentar o refrescar els seus animals de companyia, especialment a l’estiu, i d’una petita superfície per netejar les potes dels animals. Aquest recinte, pressupostat en gairebé 40.000 euros, també gaudeix d’arbres i bancs perquè els propietaris dels gossos puguin seure sense torrar-se a l’estiu i de fanals solars per a la nit. El parc de Mutxamel s’uneixi a la cada vegada més nombrosa xarxa de parcs canins que s’estan obrint en els últims anys a tot Espanya.

Convé recordar, però, que no tots els gossos són adequats per a gaudir d’aquests espais lúdics. Els cadells menors de tres mesos, per exemple, no haurien d’entrar per la gran quantitat de bacteris que s’acumulen. Un niu de bacteris que no afecten els gossos adults si tenen en regla el seu calendari de vacunes, però que poden ser molt perjudicials per als cadells si es contagia d’alguna malaltia. Un gos que no es va socialitzar durant l’etapa que toca, dels dos als quatre mesos, tampoc hauria d’acudir perquè pot reaccionar mossegant simplement per por o ansietat. Els agressius també tenen vetada l’entrada, ni tan sols amb morrió, perquè poden alterar l’harmonia, i les gosses en zel per no provocar un enrenou entre els mascles. No és un recinte apropiat perquè els nens juguin perquè no reuneix les condicions higièniques i sanitàries necessàries i el seu joc brusc i imprevisible pot comportar una reacció inesperada del gos. “Si el teu gos ha estat correctament socialitzat, no té problemes a interactuar i conèixer nous gossos, i a més té una bona base educativa, és a dir, que respon bé a les teves ordres d’obediència és el gos perfecte per a aquest tipus de parcs” afirma Sandra Ferrer, creadora del Programa d’Educació Caní “Com educar un cadell”.

Només has de seguir alguns consells com mantenir sempre sota vigilància teu gos per controlar el seu comportament però també el dels altres. Perquè sigui una experiència segura i divertida tant per a propietaris com per a gossos aquestes són algunes pautes que has de tenir en compte segons Ferrer. La primera és no anar al parc sense fer abans un mínim d’exercici físic amb el teu gos. “No és aconsellable que el teu gos vagi molt ansiós al parc, perquè si arriba amb molta energia es pot posar molt pesat amb altres gossos a l’hora de jugar i originar una baralla. Un passeig d’uns quinze minuts abans d’entrar al parc és ideal per equilibrar el seu estat d’ànim”. Una altra recomanació és no portar mai cap joguina al parc. “Deixa que el teu gos es relacioni i interactuï amb altres gossos. Si és un gos molt possessiu amb les seves coses, pot ser que no li faci gràcia que un altre gos vulgui la seva pilota i es lliuri una lluita pel poder “. Aprofita els recursos de la zona d’entrenament per millorar l’agilitat així com reforçar trucs d’obediència bàsica. Un altre consell fonamental és no portar menjar perquè els gossos van a focalitzar la seva atenció en tu en comptes de gaudir del joc. Si vols premiar una conducta seva fes-ho amb carícies o reconeixement i no amb galetes. Els parcs per a gossos són una gran oportunitat per a ells perquè més enllà de divertir-se fomenten la seva socialització, però com en un parc infantil, dels adults depèn que no es trenqui l’equilibri.

Els beneficis de la rebaixa de l’IVA veterinari

/0 Comentaris/a

L’aprovació de la proposició no de llei augmentarà l’atenció sanitària dels animals i comportarà menys abandonaments per la reducció del preu de les intervencions

El Congrés dels Diputats ha donat suport a la proposició no de llei presentada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per la qual s’insta el Govern a rebaixar l’IVA en els serveis veterinaris del 21 al 10%. La mesura presentada pel diputat d’ERC Jy també veterinari Joan Capdevila, a la cambra baixa, ha comptat amb el suport dels grups del PSOE, Units Podem, el PNB i bona part del Grup Mixt. En canvi, Ciutadans ha optat per l’abstenció i el PP ha estat l’únic partit que ha votat en contra de modificar una tributació vigent des del 2012. El debat sobre la rebaixa de l’IVA en els serveis veterinaris al Congrés ha servit per posar de manifest que els veterinaris són els únics professionals sanitaris als quals s’aplica l’IVA general del 21%, tot i estar reconeguda com una professió sanitària.

Josep A. Gómez, president del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), afirma que “la pujada de l’IVA ha suposat un greu perjudici per a la professió, no només econòmic per al sector, sinó també per l’increment del risc sanitari que suposa per a la població, en no tenir en compte la importància sanitària de les activitats de prevenció i tractament de les malalties transmissibles “. El CCVC ha liderat la demanda en posar en marxa al gener de 2015 una campanya de recollida de signatures per demanar la rebaixa de l’IVA que es va traslladar a tots els grups parlamentaris. El motiu esgrimit és que molts propietaris no poden fer front a l’augment del cost que comporta la tinença d’un animal en condicions de salut adequades, ni tampoc als tractaments de malalties cròniques, cirurgies, urgències veterinàries, fet que ha provocat l’increment de l’abandonament d’animals.

Gómez, que no amaga que la proposició no de llei aprovada té un difícil recorregut davant la més que probable constitució d’un nou govern comandat pel PP, subratlla que “la no assistència sanitària o la reducció de les visites al veterinari suposa un menor control de les malalties que poden ser potencialment transmissibles als humans, així com un patiment dels propietaris en no poder donar a les mascotes l’atenció sanitària que requereixen “. Maria Loreto Fonts Buades, secretària de la secció de Dret de Defensa Animal del Col·legi d’Advocats d’Alacant, considera que “sense cap mena de dubte estem vivint un avanç al nostre país que arriba tard, però arriba, per als amants dels animals i per a tots aquells que volem formar part d’un estat avançat i defensor dels drets dels éssers vius “.

L’advocada lamenta que “en aquests últims anys tots els que compartim les nostres vides amb animals hem patit els elevats preus que havíem de pagar per tenir cura de la seva salut i hem vist com les associacions mouen cel i terra per recaptar diners per a l’operació d’algun dels seus fidels companys “. Les conseqüències d’aquest increment han estat demolidores. Durant el 2014 es van tancar 730 clíniques de serveis veterinaris al nostre país i es va incrementar de manera ostensible l’abandonament d’animals arribant a l’escandalosa xifra de 108.303 gossos i 33.532 gats per les penúries econòmiques de moltes famílies que no podien pagar els tractaments.

“Els animals fan molt per nosaltres, i es mereixen un mínim de respecte i cura. No és just que un gos, un gat, o qualsevol altre animal, no pugui viure perquè la seva família no tingui diners suficients per pagar el tractament. Depenen de nosaltres, per a ells el veterinari és una necessitat vital “assenyala Gómez, que ressalta a més que” l’aplicació del gravamen amb un IVA reduït de l’activitat veterinària suposaria únicament una disminució del 0,000011% del total d’ingressos previstos “. Mentre no es creïn hospitals veterinaris públics o de baix cost com ja passa en països com Holanda, Argentina o Mèxic, la rebaixa de l’IVA implicarà com a mínim una millor prestació sanitària als animals i una disminució notable dels abandonaments, una xacra alimentada per preus desorbitats que omplien les instal·lacions de les diferents protectores.

Tot el que cal saber per tenir un gos de raça considerada perillosa

/0 Comentaris/a

Per tenir un gos de raça perillosa (o així considerada) cal tenir una assegurança i una llicència especial i cal dur-lo sempre lligat amb morrió. Les sancions poden arribar als 30.000 euros

Avaluar la perillositat d’un gos no és gens fàcil i fins i tot es pot considerar injust. És evident que un Rottweiler pot fer molt més mal que un Pequinès, però també és cert que depenen de l’educació que hagi rebut cada gos pot ser tot el contrari. Sigui com sigui, les administracions van acordar una selecció de races que es consideren més perilloses que la resta i per poder tenir un gos d’aquestes característiques cal complir uns requisits més exigents. A Barcelona, les normes són les següents:

Es consideren animals potencialment perillosos els que pertanyen a les següents races o a llurs encreuaments:

  • – Aita Inu
  • – Terrier Staffordshire Americà
  • – Bullmastif
  • – Dòberman
  • – Dog Argenti
  • – Dog de Bordeus
  • – Fila Brasileiro
  • – Mastí Napolità
  • – Pit Bull Terrier
  • – Presa Canari
  • – Rottweiler
  • – Staffordshire Bull Terrier
  • – Tosa Inu o Japonès

També es consideren gossos potencialment perillosos, aquells que manifestin un caràcter marcadament agressiu o que hagin protagonitzat agressions a persones o a d’altres animals.

  • – Els que han estat ensinistrats per a l’atac i la defensa.
  • – Els que reuneixen totes o la majoria de les característiques esmentades a l’annex II del Reial Decret 287/2002, de 22 de març, que desenvolupa la Llei estatal 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos:
  • – Musculatura forta, aspecte poderós, robust, configuració atlètica, agilitat, vigor i resistència.
  • – Marcat caràcter i gran valor.
  • – Pèl curt.
  • – Perímetre toràcic comprès entre 60 i 80 cm, alçada a la creu entre 50 i 70 cm i pes superior a 20 kg.
  • – Cap voluminós cuboid, robust amb crani ample i gran i galtes musculoses i arrodonides. Mandíbules grans i fortes, boca robusta, ampla i profunda.
  • – Coll ample, massís i curt.
  • – Pit massís, ample, gran, profund, costelles arquejades i llom musculat i curt.
  • – Extremitats anteriors paral·leles, rectes i robustes i extremitats posteriors molt musculoses, amb potes relativament llargues formant un angle moderat

Aquesta potencial perillositat haurà d’haver estat apreciada mitjançant resolució de l’autoritat municipal competent en base a criteris objectius, bé d’ofici o després d’una notificació o denúncia, previ informe d’un veterinari, oficial o col·legiat, designat o habilitat per l’autoritat competent municipal.

Requisits legals per a gossos de races considerades perilloses

  • – Disposar d’una llicència municipal per a la tinença o conducció de gossos potencialment perillosos que resideixin habitualment a Barcelona.
  • – Contractar una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització pels danys i lesions que aquests animals puguin provocar a les persones i a altres animals i, en tot cas, no inferior a 150.253 euros i que inclogui les dades d’identificació de l’animal.
  • – Identificar-los electrònicament amb un microxip homologat de forma indeleble i proveir-se del document sanitari corresponent, de forma prèvia a la inscripció en el Registre municipal.
  • – Qualsevol variació de les dades que figuren a la llicència ha de ser comunicada pel seu titular en el termini de 15 dies.Quina documentació cal per obtenir la llicència especial?
  • – Còpia de l’ingrés bancari corresponent a la taxa per a la tramitació administrativa d’atorgament i renovació de la llicència per a la tinença i conducció de gossos potencialment perillosos (Art. 6.3 i epígraf 2 de l’Ordenança Fiscal 3.7 de l’Ajuntament de Barcelona).
  • – Fotocòpia del DNI, passaport o carnet de conduir.
  • – Declaració jurada de no haver estat sancionat per infraccions greus o molt greus.
  • – Certificat de capacitat física i aptitud psicològica.
  • – Certificat d’antecedents penals.
  • – Còpia de la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil que inclogui les dades d’identificació de l’animal i amb una cobertura per danys a tercers no inferior a 150.253 euros.
  • – Còpia del rebut acreditatiu del pagament de la pòlissa de l’assegurança de responsabilitat civil.
  • – Còpia de l’imprès d’autoliquidació per a la inscripció en el Registre Censal d’animals de companyia
  • – Acreditació de la identificació de l’animal mitjançant el microxip

Tramitació de la llicència

Els impresos per a la sol·licitud de la llicència per a la tinença i conducció de gossos potencialment perillosos es poden recollir a:

  • – Oficines d’atenció al ciutadà dels Districtes.
  • – Registre general de l’Ajuntament. Plaça Sant Miquel, 4
  • – Es pot sol·licitar informació trucant al 010

Una vegada omplerta i signada aquesta sol·licitud, l’haureu de lliurar conjuntament amb tota la documentació requerida a:

  • – Oficines d’atenció al ciutadà dels Districtes.
  • – Registre general de l’Ajuntament. Plaça Sant Miquel, 4.

Normes especials

A més de complir tots els requisits administratius, els amos dels gossos de races potencialment perilloses han de complir també amb unes normes més estrictes:

  • – Els gossos han d’anar sempre lligats amb corretja o cadena sense que ocasionin lesions a l’animal i dur el morrió col·locat.
  • – No els poden portar menors de divuit anys.
  • – No es pot dur més d’un gos potencialment perillós per persona.

Les sancions

Les sancions per incomplir aquests requisits s’han endurit en la nova ordenança.

  • – Es considera una infracció molt greu abandonar un animal d’aquestes característiques o no tenir la llicència pertinent. Aquests incompliments es poden pagar amb multes d’entre 1.502,53 i 30.050,60 euros.
  • – Es considera infracció greu que l’animal s’escapi, no dur-lo identificat o no haver-lo registrat, així com no tenir l’assegurança necessària o passejar-lo incomplint el fixa l’ordenança. Aquests incompliments es paguen amb sancions d’entre 150,25 i 1.502,53 euros.
  • – Es considera infracció lleu dur-los amb corretges que tinguin més de dos metres o portar-ne més d’un per persona. També es considera infracció lleu que qui porti el gos encara no hagi complert els 18 anys. Aquests incompliments se sancionen amb multes d’entre 60,10 i 150,25 euros.