La societat (i la llei) contra els collars nocius

Cada vegada hi ha més municipis i províncies que prohibeixen l'ús de collars de càstig

La societat (i la llei) contra els collars nocius

El mes d’abril ha estat molt profitós pel que fa al benestar caní. Castelló i Màlaga han desenvolupat actuacions contra els collars nocius. La població andalusa ha vist publicat en el butlletí oficial provincial part del text que ha anat elaborant i debatent en els últims mesos. A més, s’ha anunciat que la sanció als usuaris de collars de punxes, ofec i elèctrics es farà extensible a tota la Comunitat valenciana després del pas endavant que ha donat Castelló.

Primer va ser Barcelona l’octubre de 2014 i dos anys més tard, al juliol 2016, s’hi va unir Madrid
. Estem a l’expectativa d’altres municipis i comunitats autònomes en períodes diferents de la redacció del seu ordenament. A finals de març a la capital espanyola hi va haver una trobada d’ensinistradors per compartir solucions que substitueixin els collars usats contra conductes indesitjables. Els collars de punxes s’han emprat sense gaire èxit com a mètode dissuasiu de les estrebades durant el passeig. El collar d’ofec ha estat molt popular per la seva facilitat de posar-lo i per la seva adaptació gairebé universal a diferents mides de gos. La seva accessibilitat i preu també han jugat a favor d’aquests instruments que avui sabem que afecten negativament la socialització, al vincle i a l’autoconfiança per no parlar dels danys físics.

Són els avenços de la ciència veterinària i de l’etologia dels que estan motivant aquesta modificació. Ja fa anys Lluís Ferrer, prestigiós veterinari i exrector de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​va manifestar: “No se m’acut cap indicació per a l’ús d’aquest tipus de collarets”. El que era una certesa per a un observador avesat o amb sentit comú, s’ha vist confirmat per diversos estudis que analitza el cortisol en saliva o el canvi de comportament després d’un ajust quiropràctic que soluciona dolors secundaris als collarets.

Així doncs la llei en aquesta ocasió reflecteix tant el progrés en l’àmbit del benestar animal com la implicació de professionals i activistes en pro d’una conducció responsable. En una estadística nacional recent, el 31% dels enquestats manifestava preferir al seu gos per sobre dels seus amics. Als EUA ja fa temps que les famílies amb gos i gat en un 70% no dubten a considerar-los membres de la família. Així que conforme anem “traient de l’armari” el nostre afecte per companys d’altres espècies, la ciència, la justícia i per tant, la Societat en general va comprenent que la capacitat de sentir és suficient perquè procurem generar felicitat i eliminant patiment.

Emma Infante, presidenta de FuturAnimal