“És el moment de poder marcar el ritme de l’agenda política també per a la integració de propostes en defensa dels animals”
Ana Bayle és cap de llista de PACMA per Barcelona des de març de 2016. Aquesta barcelonina de 48 anys la professió de la qual és la de consultora jurídica, va començar a militar al partit després de llegir com els culpables de la mort de 15 gossos mutilats en una protectora de Tarragona quedaven impunes.
Catalunya és mascaró de proa de moltes polítiques pioneres en defensa dels animals. ¿Toca que PACMA s’estreni a l’escenari parlamentari a Catalunya?
PACMA ha visibilitzat la necessitat d’atendre la defensa dels animals com una prioritat, i és el moment que puguem marcar el ritme de l’agenda política també per a la integració de propostes en defensa dels animals.
Què ofereix PACMA als catalans?
PACMA en aquesta campanya electoral vol posar l’accent sobre les situacions urgents que hem d’atendre, i de les que cap altre partit polític va a parlar. Ens referim, per exemple, a la terrible contaminació ambiental que pateix Catalunya com a conseqüència de les milers de granges de porcs que ocupen tot el territori.
Quina és la prioritat en la vostra proposta?
Seguirem centrant el nostre programa electoral en la defensa dels animals, el medi ambient i la justícia social. Encara que seguirem apostant per qüestions que PACMA sempre ha defensat, en aquestes eleccions volem focalitzar la nostra atenció sobre la indústria càrnia. A Catalunya tenim més porcs que persones. Es sacrifiquen per consum humà més de 20 milions de porcs a l’any, pel que ens hem convertit en el major productor de carn de porc de tot Europa. A més de les horribles condicions en què malviuen els animals en aquestes granges, on són mutilats sense anestèsia amb dies de vida, i on se’ls manté amuntegats i explotats fins a la seva mort, això s’ha convertit en un problema ambiental gravíssim. Els purins (tones d’orina i femta) s’emmagatzemen en enormes basses a l’aire lliure que contaminen l’aire i l’aigua. Les quantitats són tan desorbitades, que podrien omplir 6.600 piscines olímpiques cada any.
Aquest és un problema ambiental de primer ordre, que tracten d’ocultar-nos. Els excrements es filtren al subsòl i arriben a les reserves d’aigua. Un 41% de l’aigua potable a Catalunya està contaminada i 139 municipis tenen concentracions tan elevades de nitrats, que el que surt de l’aixeta ja no es pot beure. Ens sorprèn i preocupa que cap partit polític estigui parlant d’això. Han convertit a Catalunya en el femer d’Europa. Aquesta olor horrible que hi ha a Lleida, que fins i tot es percep quan un arriba en AVE, és el que produeixen les granges de porcs.
Penseu en reformar la llei que estigmatitza a certes races que es diuen potencialment
Ana Bayle
perilloses?
Cal tenir en compte que la legislació que reconeix a aquests animals com Gossos Potencialment Perillosos, i que regula la tinença, és estatal, pel que poc pot fer-se legalment a Catalunya al respecte.
No obstant això, sí pensem que les administracions autonòmiques poden promoure la tinença responsable, que es converteix en un veritable problema amb determinades races de gossos, i per descomptat prohibir la venda i cria d’animals, de manera que reduïm l’abandonament i deixem de fomentar la compra.
Cal obligar els municipis a complir les seves obligacions pel que fa als gats de colònia?
PACMA planteja la creació d’una base de dades amb el registre exhaustiu de totes les colònies felines de Catalunya, de manera que estiguin localitzades i pugui assignar l’entitat, associació o administració responsable de la mateixa.
Proposem la captura, esterilització, solta i manteniment dels animals, amb l’assessorament d’entitats animalistes, i comptant amb els voluntaris/es que vulguin assumir la vigilància i cura de les colònies felines. Per a això, s’haurà de legalitzar la figura del ‘alimentador oficial’, ‘promotor de colònia de gats’, o títol equivalent, vinculat a l’Administració.
Què fer amb les anomenades espècies invasores?
En primer lloc, hem d’assumir que les espècies considerades invasores han estat introduïdes per l’ésser humà. Hem creat un problema que ara hem de resoldre, i per descomptat no pot passar per matar-los. La majoria dels animals exòtics abandonats a Catalunya l’últim any van ser sacrificats perquè eren invasors. Qui i per què va permetre la seva venda? La majoria d’espècies exòtiques invasores les podem comprar en botigues. Les polítiques serioses i vàlides sobre protecció d’animals haurien de comprendre, en primer terme, la prohibició de continuar introduint animals que després la llei obligarà a matar. I, un cop regulat això, caldria establir polítiques de control poblacional no letals, de manera que més enllà de l’espècie, protegim la vida de tots els animals.
La indústria ramadera mereix una reconversió?
Com comentàvem al principi, la indústria ramadera s’ha convertit en un problema gravíssim. És el major dany mediambiental que patim a Espanya i per descomptat a Catalunya. Per això, proposem, a més de la conscienciació perquè la societat pugui prendre decisions, la pressió fiscal sobre les explotacions ramaderes, el cessament de les llicències per a la construcció de noves grans granges i la prohibició de campanyes institucionals de promoció i publicitat del sector ramader i seus productes, entre altres mesures.
En el vostre programa electoral incloeu la prohibició de la producció i venda de carn de cavall?
Potser molts consumidors rebutjarien determinats productes carnis si sabessin que han estat elaborats a partir de carn de cavall. No obstant això, es consumeix carn de tot tipus d’animals cada dia. La nostra proposta és conscienciar els consumidors sobre el patiment dels animals a les granges. Pateix un cavall, però també un pollastre. I a Espanya es maten cada any més de 700 milions de pollastres per a consum humà. Treballem perquè es redueixi el consum de tot tipus de carn i perquè els consumidors puguin prendre decisions conscients.
I què creieu que s’ha de fer amb el Zoo?
Proposem la reconversió de tots els zoològics i aquaris en centres de recuperació i rescat d’animals. De forma immediata, vam plantejar la reintroducció en el seu hàbitat natural de tots els animals silvestres i / o salvatges que siguin recuperats i rehabilitats; la deriva de tots els animals possibles a altres espais més adequats a la seva etologia, com fundacions, reserves o refugis; el cessament immediat dels programes de reproducció en captivitat; i la fi d’espectacles amb animals. Després, de forma progressiva, plantegem mantenir únicament als individus que no puguin ser reintroduïts al seu hàbitat natural sempre que les seves dimensions i naturalesa els permetin viure de manera digna en els recintes en els quals se’ls alberga.
La caça suposa una activitat lúdica perillosa. Com afronteu la reforma de la llei de caça apuntada recentment?
La caça suposa una activitat lúdica perillosa. Com afronteu la reforma de la llei de caça apuntada recentment?PACMA proposa la prohibició total de la caça, en totes les seves formes i modalitats. Cada any es cacen més de dos milions d’animals a Catalunya, i es dispersen tones de plom que contaminen el medi ambient.
Què diries a les persones que afirmen que restringir la caça és amenaçar el desenvolupament rural?
El millor que podria succeir al nostre entorn, a la nostra flora i fauna, és que deixéssim d’intervenir-hi. La intervenció de l’ésser humà, i concretament la caça, han desequilibrat el normal funcionament de la natura. PACMA proposa que el desenvolupament rural es basi en activitats sostenibles, respectuoses amb el medi ambient i ètiques.
La contaminació del medi marítim i diferents tipus de pesca està acabant amb els peixos. Quina és la proposta?
Cal acabar amb la pesca industrial, que mata milers de tones de peixos cada any, però que a més destrueix els fons marins, provocant un dany ambiental terrible.
El maltractament animal es combat millor des de les esquerres o des de la dreta? En cas d’obtenir representació i ser decisius per a pactes qui té la vostra simpatia a priori?
La defensa dels animals no entén d’ideologies ni de banderes. El temps ha demostrat que tots els partits polítics, independentment de si es consideren de dretes o d’esquerres, han donat l’esquena als animals. Per això, la presència de PACMA a les institucions tindrà l’objectiu de pressionar els altres partits polítics per aconseguir canvis legals per als animals. Parlarem amb aquells que estiguin disposats a escoltar les nostres peticions com una prioritat.
Des d’una república independent o des del unionisme?
PACMA es va fundar amb el ferm propòsit de defensar els animals, i aquest fet diferencial és el que fins avui ha marcat la nostra història i la nostra trajectòria. Tot i això, no som aliens a la realitat política i social del nostre entorn, però no ens posicionarem respecte al debat sobre la independència, ja que considerem que hem de posar tota la nostra energia en visibilitzar aquells problemes que la classe política vol amagar.
Ha existit la temptació d’unir-se a una coalició de partits?
Sempre hem mantingut la nostra independència. Cap altre partit està disposat a assumir la 
defensa dels animals, ni tan sols en el més elemental com la prohibició de tots els festejos taurins, per la qual cosa nosaltres no estem disposats a oferir-los el suport dels nostres votants.
Per què la lluita contra el maltractament animal mereix prioritzar-se en l’aposta política global?
Perquè els animals també formen part de la nostra societat, perquè en més de la meitat de les llars espanyoles viuen animals, i perquè el creixent suport al PACMA demostra que la majoria de la ciutadania li importa la seva situació i li preocupa el seu benestar.
Quin bagatge personal us ha portat a proposar-vos com a candidats?
Jo, personalment, porto més d’una dècada a PACMA. He viscut els inicis d’aquest partit i estic vivint el seu creixement imparable. Treballo cada dia per aconseguir que PACMA obtingui representació i se segueixi consolidant com a esperó fonamental perquè altres partits polítics es vegin obligats a formar part dels canvis que la societat exigeix per als animals.
En altres països que s’ha incorporat a l’arc polític l’animalisme ho ha fet amb èxit i per quedar-se. En qui us veieu reflectits?
PACMA té una excel·lent relació amb tots els partits animalistes europeus, amb qui compartim objectius i estratègies. A Holanda, Portugal i Alemanya els animalistes ja tenen escons. Seguim el seu camí.
Emma Infante
-Tener personal específico para gestionar las adopciones: una muy buena opción sería que existiese esta figura que realizara exclusivamente difusión de los casos, diferenciándolo de los cuidadores del refugio y creando una buena comunicación entre todos. Siempre hay que pensar en campañas de ayuda económica o asistencial a adoptantes que decidan acoger indefinidamente un animal de larga estancia.
Define la situación de los gatos en España, de los caseros y de los callejeros.
por toda España y al extranjero dando conferencias sobre gestión de colonias y políticas públicas ¿Qué futuro augura a los gatos españoles y en qué lugares queda más por hacer? 
Quins obstacles has trobat per a obtenir resultats?
zona animal, crec que les carències formatives són exactament les mateixes i es veuen empitjorades per la falsa sensació de que l’experiència supleix els coneixements. En el cas dels professionals de l’educació canina, el problema va molt més enllà. Per una part, en un àmbit que està en constant evolució i descobriment no podem quedar-nos amb metodologies retrògrades i antiquades, sinó estar constantment en formació sobre els últims avenços. D’altre banda la formació que engloba la part psicològica dels animals està molt poc regulada en el nostre país, i per tant s’imparteixen constantment formacions amb informació equívoca, que posa en risc el criteri, metodologies i coneixements dels nostres professionals.