Deixem en pau els ponis!

/0 Comentaris/a

Una europarlamentària promou l’entrada a l’eurocambra d’un poni amb funcions de gos pigall

Si ets un poni d’una raça de baixa estatura, com un Mini-Shetland, tens molts números per acabar sol en un jardí com una mascota tronada, amb cap més altra ambició que mantenir la gespa a ratlla. Siguis més gran de talla o no, si ets un poni no passaràs dels 140 cm, és possible que acabis en una hípica o en una fira aguantant sessions infinites de canalla que maldaran per muntar-te. També, si per exemple ets un Asturcon, et pot tocar un passaport a l’escorxador perquè algú es delecti amb la teva carn, o bé, si ets un Islandès, pots fer cap a una explotació agrícola per treballar-hi durament. Si ets molt bufó, siguis de la raça que siguis, pots ser carn de concursos morfològics, sempre i quan es consideri que compleixes tots els requisits que ha de tenir una determinada raça (ecs) i, ara també, i com a última moda, pot ser que, tot i ser un poni, et trobis totalment desubicat fent de “gos pigall” per un nucli urbà.

Per aquells a qui l’estatura els pugui confondre, com ara potser li passa a l’europarlamentària Hilde Vautmans, qui recentment ha promogut l’entrada a l’eurocambra d’un poni amb funcions de gos pigall, es fa necessari informar que un poni no és un gos. Un poni és un equí i a l’igual que les zebres, i els ases pertany a la família dels equus ferus caballus. O sigui, els ponis, fins a on sabem avui, son cavalls de baixa estatura. Així doncs, com a cavalls, els ponis, per tenir una vida d’acord a la seva espècie precisen: llibertat, viure en ramat en espais adequats i gaudir d’una sana alimentació i hidratació. Cal recordar que són herbívors no llépols.

Si un poni és un cavall vol dir que és un animal fòbic que s’espanta amb facilitat de tot el que desconeix. La por és un recurs evolutiu que fa que els herbívors es mantinguin en alerta constant per preveure la presència de possibles depredadors.

Si un poni és un cavall significa que és un animal que si no viu en companyia dels seus s’estressa perquè no pot tenir suficientment controlat el territori (és una feina que els equins fan en equip).

Si un poni és un cavall es sentirà inquiet i insegur si el fem sortir de l’espai que ell consideri el seu hàbitat.

Si un poni és un cavall els seus recursos comunicatius són els propis d’un equí, és a dir, que s’expressa bàsicament amb el gest i que el seu llenguatge i comportament són diferents del dels humans i del dels cans.

Diguéssim doncs que un poni, per petit que sigui i per molt que ens sorprengui, no té una predisposició natural per assistir humans amb necessitats especials i que, per arribar a fer-ho, a banda de patir una doma llarga i pesada es veurà obligat a renunciar als pilars bàsics de la seva natura: llibertat, vida en ramat, possibilitat de fugida. El que significa que haurà de viure sota un estrès constant.

Arribats a aquest punt, m’adreço a l’europarlamentària Hilde Vautmans i li plantejo dos qüestions: Si hi ha un animal predisposat a ajudar-nos fins a l’infinit com el gos, amb unes característiques per fer tasques d’assistència que superen els ponis amb escreix i per golejada, podríem deixar en pau els ponis si us plau que ja tenen prou amb el que tenen? Abans de proposar que els ponis es converteixin en animals d’assistència podria informar-se sobre les característiques d’aquesta espècie i vetllar per a que tinguin unes condicions de vida millors de les que tenen actualment, no per a empitjorar-les?

Gràcies

 

Marta Rey, Coach de cavalls

Directora d’Equànima

Los que ya no sirven

/0 Comentaris/a

Los recogemos de las cunetas, heridos en el cuerpo, destrozada el alma por el abandono; los recogemos en la puerta, anónimos y mudos testigos abandonados; los rescatamos de las perreras…

      Son los perros de caza, los que ya no sirven; no sirven para cazar porque son viejos y sus patas no son tan veloces, sus cuerpecillos destrozados por tantos “lances de caza”, su vista cansada, ya no valen. Cachorros que un día fueron alegres y juguetones, hoy son adultos asustados y tristes; madres que parieron camada tras camada, porque se buscaba el cruce perfecto, su mirada desconfiada, su cuerpo agotado, sus encías casi blancas por falta de buena alimentación, lo dicen todo.

      Y estos son los afortunados, los que a pesar de los pesares, han encontrado cobijo en refugios y casas de animalistas que se dejan la piel, la vida y el dinero en sacarlos adelante. Sí, son los afortunados, porque tendrán una oportunidad de demostrar lo que son: perros nobles, cariñosos, leales, lo que no le dejaron ser. Serán adoptados o se quedarán de por vida en los refugios, siempre a salvo, siempre seguros.

      Los otros, los que nadie pudo ayudar porque los ahorcaron o tiraron a pozos, porque los dejaron morir de las heridas o de las enfermedades, son los que nadie cuenta, lo que no son ni estadística, los sin nombre, los sin número, los invisibles de los invisibles, los que existieron sin existir, son también perros de caza.

 SIEMPRE EN NUESTRO RECUERDO, SIEMPRE EN NUESTRA LUCHA

 Carmen Manzano- PTA SPAPM

Portar el nostre gat a un centre veterinari expert en felins: la millor opció

/0 Comentaris/a ,

Avui cada vegada són més les persones que tracten els seus gats com un membre més de la família. Quan el nostre estimat gat emmalalteix, som molts els que ens trobem amb l’emergència d’ haver-lo de portar a un veterinari. A vegades, si és una urgència, no hi ha temps d’informar-se sobre el centre més apropiat. Per això és molt important tenir previst un centre de confiança amb antelació, haver-se informat sobre les instal·lacions, especialitats, tractaments, equip tècnic, i tota la informació possible per quan sigui necessària la visita.

En aquest sentit és molt recomanable portar els nostres estimats gats a un centre especialista en medicina felina. Pels gats, és molt estressant anar a la consulta del veterinari i encara que se’ls pot entrenar per a la visita, on millor pot trobar-se un gat espantat és en un lloc en què no hi ha xoc d’olors, estrès d’altres animals o sorolls. En els centres felins, podem estar segurs, que tant en la consulta com a la zona d’ingrés, que el nostre gat estarà en una gàbia especialment dissenyada per a gats, en la qual no es pot embrutar el menjar amb sorra, i en la que es mantindrà net i sec, apartat d’altres animals, aïllat de sorolls estressants. L’aïllament de sorolls, juntament amb el nivell de llum i les olors són molt importants en la reducció d’estrès a la clínica. La reducció d’estrès en els centres felins és molt notable, tant en el maneig, ja que són experts, com en tot el recinte on només tracten gats. Els gats que pateixen malalties infeccioses són tractats en instal·lacions a part, amb totes les mesures de seguretat.

Els veterinaris experts en medicina felina només tracten gats i en aquest sentit són més especialistes en malalties felines, en el tractament a gats durant la visita i les proves. Per exemple, pels gats les ecografies són molt estressants: el soroll de la màquina d’afaitar elèctrica, la sensació estranya a l’abdomen, el gel fred i amb alcohol (tòxic per inhalació). El soroll de la màquina que els talla el cabell i la consegüent aplicació del gel fred amb alcohol sobre el ventre és una sensació molt estressant pel gat, mai coneguda per ell fins a aquest moment. És per això que els protocols d’ecografies abdominals es fan amb sedació perquè resulten molt estressants. I aquí, és el propietari qui ha d’estar ben informat que una sedació comporta risc. Alguns centres felins fan les ecografies sense sedació, amb poca llum i sense rapar l’abdomen, amb el gat de peu a quatre potes, tenint la màxima cura en no causar estrès i prenent tot el temps necessari que necessita el gat per fer l’ecografia.

Tim, el gat de les fotos, va ser tractat en un centre felí d’una colangitis. Se li va realitzar ecografia sense rapat ni gel per obtenir diagnòstic per imatge, i afortunadament, va començar a menjar després de tres dies d’ingrés, i no se li va haver de posar sonda esofàgica. En un centre de medicina felina totes les proves que han de realitzar-se a un gat tenen menor impacte d’estrès.

Avui comencen a despuntar els centres felins que tracten els gats com gats que són, és a dir, segons el seu comportament. No tenen pressa per fer l’ecografia i la fan amb el gat a quatre potes, sense sedació, és clar que sempre que sigui possible. El tractament del gat per veterinaris experts en felins és molt suau i té en compte l’etologia i les emocions del gat en cada moment. En un centre felí, amb tota seguretat, el nostre gat serà tractat com el gat que és.

Un dia, tard o d’hora, el nostre gatet haurà d’anar a la consulta veterinària, i és per això que més val estar previngut i tenir el nostre centre felí de referència contactat, ja que és on podem tenir la seguretat que el nostre gat serà tractat per experts en felins.

Les primeres jornades felines andaluses: crònica d’unes jornades històriques

/0 Comentaris/a ,

El passat 23 i 24 de Febrer a Còrdova es van celebrar les I Jornades Felines Andaluses com a avançament al moviment creixent i a la força imparable d’un ampli col·lectiu cada vegada més sensibilitzat amb el maltractament als felins que habiten els nostres carrers. Particulars, associacions, protectores, veterinaris, policies, advocats, polítics i una infinitat de persones de diverses províncies espanyoles van acudir a un esdeveniment únic que demostra que la consideració cap als nostres felins està canviant, que no se’ls pot ni ha de considerar una plaga ni un objecte que es pugui menysprear de qualsevol manera, que no se’ls ha de menystenir ni maltractar de cap manera, sinó que mereixen un respecte i un tracte digne

Les Jornades van obrir amb una excel·lent presentació a càrrec de Mercedes Vara i Lola Alcaide, amenitzada per una joveníssima i emocionada Gema García de l’Associació Gatitud, i de Maria que va llegir un poema de Ruth Toledano dedicat a la figura tan poc reconeguda de la cuidadora de colònies, “Yo besaria sus manos”. Es va oferir un vídeo homenatge dedicat a la figura tan poc reconeguda del cuidador o cuidadora de colònies, sempre carregats, sempre d’amagat, sempre vigilants i preocupats pels gats de ningú, als que coneixen perfectament i pateixen per ells com si fossin seus. Seguidament es van visualitzar diversos vídeos que van reflectir la realitat de cada província andalusa, alguns realment molt crus, i un missatge de gratitud de Rosa Montero, el qual va donar pas a una taula rodona composta per una autoritat representativa de cada província andalusa:

Ana María Martínez per Almeria, de la plataforma felina Seven Lives.

Rebeca Gascón per Cadis, de colònia Torrox Felina, a la qual envio una càlida abraçada especial i amb la qual espero compartir més xerrades gatunas.

Angela Maria Luque per Còrdova, de la protectora Deixen petjada de Montilla.

Esperança Moya per Granada, de l’associació protectora Per Potes.

Javier Montero per Huelva, d’Urpes i Petjades.

Dina Rius per Jaén, del Col·lectiu Linares Felina

Marc Canzian per Màlaga, de la Protectora Estimen.

Isabel Rodríguez per Sevilla, de la Plataforma Sevilla Felina i Arca de Noè Gats Sevilla, a la qual comandament també una abraçada especial.

Aquesta taula rodona va ser exquisidament conduïda per Agnès Dufau, presidenta de Plataforma Gatera Barcelona, ​​que va filar un ventall de preguntes que van posar a la llum la realitat de cada província, els problemes, la solitud i la dificultat a l’hora d’implicar les administracions , la impotència davant la impunitat de gravíssims casos de maltractament animal, la manca de programes, acords, partides i subvencions, les dificultats amb què es troba cada col·lectiu per poder defensar i aconseguir implantar el CES o CER (Captura, Esterilitzar, Deixar anar o retornar), l’única política que està demostrada que funciona per l’assoliment d’una gestió ètica de colònies felines. Realment va ser un plaer poder escoltar un diàleg tan sincer i alhora tan serè.

Va obrir la segona jornada el vice-degà de la Facultat de Veterinària de Còrdova, per donar pas a la primera de les ponències del dia, a càrrec d’Enrique Alonso, Doctor en Dret i conseller d’Estat entre altres moltíssims títols, que va abordar amb precisió magistral les obligacions locals dins el marc legal de la normativa europea. Va seguir Agnès Dufau, presidenta de Plataforma Gatera, llicenciada en Ciències polítiques i Màster en Dret Animal, acèrrima defensora de la política pública del CES o CER o TNR com a únic mètode viable per a un control ètic de les colònies. Va parlar de la impossibilitat de l’eutanàsia zero sense un bon programa de CES, de l’efecte buit, de la complexitat de les reubicacions i es va presentar el ja conegut Manifest Felí, brillant full de ruta del benestar felí.

Després de la pausa va continuar Ana Martínez Rosales, llicenciada en Dret, coordinadora de Pacma Almeria i membre fundacional de Seven Lives, que va exposar brillantment i amb contundència i claredat la realitat de les gosseres i zoosanitaris, i va denunciar les greus deficiències de la llei andalusa de protecció animal. Va seguir la meva pròpia ponència amb la qual vaig tenir el privilegi de compartir la realitat dels gats abandonats i el seu patiment, la passivitat de les administracions davant l’obligatorietat de la implantació del microxip, la impunitat davant l’abandó i el maltractament, el col·lapse en els refugis i protectores, una realitat present en totes les nostres comunitats. L’última ponència va ser a càrrec de Valentina Aybar, llicenciada en Veterinària i actual presidenta de Gemfe, que va assessorar magistralment com dur a terme una gestió amable dels felins, trencant tòpics amb les malalties que pateixen, donant suport a la política del CES i l’ús dels tests només quan és necessari un diagnòstic, implicant el treball dels veterinaris en benefici de la població felina més necessitada. Va concloure les jornades Emma Infante, cofundadora de Futur Animal, secretària de Plataforma Gatera i Màster en Dret Animal, lluitadora incansable, oferint una valuosa valoració final de la participacions després d’encarregar de moderar els temps i presentar als conferenciants, amb gran mestria i envejable naturalitat.

Sens dubte, aquestes jornades representen un abans i un després en la política de protecció del gat de carrer a Andalusia extensible a la resta de comunitats. El més rellevant és que per primera vegada hi ha hagut un ànim comú d’unió, una necessitat conjunta d’unir forces, denunciar els incompliments de llei, i reclamar assessorament legal per saber quins drets té el ciutadà i quins drets tenen els nostres gats per poder defensar-los amb propietat i amb coneixement dins del marc legal de protecció animal. Agraïments infinits a les persones que han demostrat gran força i valentia per aixecar la veu en benefici dels més desprotegits, a Fapac(Federació d’Associacions Protectores d’Animals de Còrdova) per l’organització, a Mercedes Vara i Els gats de Wally, a Lola Alcaide, a Gemma García. Agraïments moltespecials a Mercedes Vara per la seva amabilitat i cortesia, per fer-ho tot tan fàcil, i per la seva força i grandesa per organitzar un esdeveniment de tal vàlua. Agraïments a cada persona que va regalar el seu temps amb il·lusió per acudir a la crida d’una cita històrica en què tots vam sortir guanyant però en la que sobretot surten guanyant ells, els nostres gats, els nostres estimats felins, preuats tresors, éssers desconeguts i meravellosos a els que cal cuidar i protegir com el que realment són.

 

 

“Actualmente en Córdoba capital no existe ningún convenio para el control ético de las colonias de gatos”

/0 Comentaris/a

En primer lugar el equipo de Animalados os damos el pésame por los gatos aparecidos muertos ¿Cuántos esta vez? Es la tercera ocasión…¿no?

Estamos con una profunda indignación por lo que esta ocurriendo en las Colonias felinas de Córdoba en general, pero lo que esta ocurriendo en la colonia de la Asomadillas, es una atrocidad. Esta colonia esta sufriendo envenenamiento tras envenenamiento.

Las personas que cuidan de las colonias van ahorrando mes a mes para poder esterilizar la colonia, y cuando se va a hacer efectiva la intervención, se encuentran que hay que atender a gatos atropellados, enfermos o en este caso envenenados. ¿Sabes el dolor y la desolación que invade a esta gente que ven su esfuerzo convertido en muerte?

En este tercer envenenamiento, han sido 6 encontrados muertos y otros desaparecidos. Esta colonia estaba compuesta por unos 60 gatos y tras el envenenamiento masivo del mes de Abril, que fue el más numeroso, quedaron solo 10; actualmente la colonia ha crecido a unos 30-40 ejemplares en pocos meses evidenciando que controlar las colonias felinas con exterminio no es eficiente.

¿Está probado el envenenamiento?

Se han realizado varias necropsias en distintas clínicas veterinarias y por los síntomas todas llegan a la misma conclusión (muerte compatible con envenenamiento)

 ¿Hay sospechosos?

 Toda persona que no quiere gatos a su alrededor, otras que capturan gatos por cuenta propia en las inmediaciones de la colonia, o las que llaman a empresas de control de plagas para que capturen gatos, son susceptibles de ser sospechosas.

¿Desde las instancias oportunas se ofrece el interés y las medidas correspondientes?

No, ¡que va! En el envenenamiento masivo se llamó en varias ocasiones a la policía, y al SEPRONA que se limitaron a hacer un informe, sin mas investigación ni protecciones necesarias. La FAPAC interpuso denuncia ante el SEPRONA pidiendo la colaboración activa de todos los organismos competentes, así como la investigación de una comunidad cercana a la colonia donde se estaban capturando gatos, o la existencia de algún toxico en el polígono cercano a la colonia y hasta la fecha no tenemos noticias de en que fase esta el proceso.

Córdoba ¿qué convenio tiene para la gestión de colonias?

Actualmente en Córdoba capital no existe ningún convenio para el control ético de las colonias. Las colonias están siendo controladas por asociaciones protectoras o particulares que a diario realizan un gran esfuerzo, dedicando su tiempo, cariño y dinero a los gatos que luchan a diario por sobrevivir dignamente en su casa, que es la calle; alimentando y esterilizando como se puede. Tanto protectoras como particulares sabemos que la mejor opción es el control de las colonias mediante el método CES y es lo que constantemente estamos demandando al Ayuntamiento para llegar a un consenso en la ciudad entre las personas que los amamos y las detractoras. Pero al no tener suficiente capacidad económica, no se llega al nivel suficiente de esterilizaciones que garantice la disminución de la población felina de las colonias.

Estáis pendientes de resultados sobre la salud de los gatos de las colonias, más que de su salud de hecho, de la potencial vulnerabilidad hacia unas enfermedades que se testan sin totales garantías de eficiencia ¿cierto?

Si, estamos a la espera de que el Ayuntamiento nos convoquen para que nos den los resultados del estudio sanitario; estudio que encargó a la Universidad de Córdoba. No entendemos qué sentido tiene el testar tantas enfermedades a las colonias, ni sabemos con qué fin se ha estudiado. En las colonias controladas hay menos cachorritos que son los mas vulnerables a contraer enfermedades; por ello todo el esfuerzo y potencial económico debe ir dirigido a controlar la población de las colonias felinas, porque con ello estaremos controlando las posibles enfermedades

 ¿Estais preocupadas?

¡Claro que lo estamos! Sabemos que quieren saber el estado de salud de las colonias de Córdoba, pero no sabemos con qué fin se han estudiado tantas enfermedades, ni cuáles serán las medidas que tomarán.

Estáis organizando las Primeras Jornadas Felinas Andaluzas y además todo apunta a que será un debut muy exitoso. Plataforma Gatera de Barcelona està entusiasmada con la seriedad y precisión con la que cada día avanzáis en la organización, que quiere ser inclusiva y cohesionadora.

Desde la Plataforma Gatera de Barcelona estamos recibiendo el apoyo necesario para poder organizar las I JORNADAS FELINAS ANDALUZAS, donde se hablará de la realidad andaluza, las propuestas de mejora, las herramientas científicas y legales en torno al mundo del Gato.

El lema será “EL GATO ANDALUZ; NUESTRO PRESENTE SU FUTURO”, sobre el que versarán las diferentes ponencias y para las que contaremos con personas, de reconocido prestigio del mundo jurídico como es Enrique Alonso (miembro permanente del Consejo de Estado), expertas del mundo felino con reconocido prestigio internacional, como Agnés Dufau ganadora del International Cat Welfare Award 2015, del mundo veterinario contaremos con Valentina Aybar actual presidenta del grupo de Estudio de Medicina Felina de España (GEMFE), con Ana M. Martínez (investigadora de la Ley de Protección Animal de Andalucía) y Clara Busquets (experta en comportamiento felino).

Tenemos la certeza que estas Jornadas, que tienen la intención de ser referente anual en las 8 provincias de Andalucía, marcarán un antes y un después para los gatos andaluces.

Recientemente Carmen Manzano denunciaba las deficiencias de la legislación andaluza.. ¿es tan grave?

Estamos totalmente de acuerdo con Carmen Manzano, tenemos una de las peores leyes de protección animal, y respecto a las colonias felinas existe un vacío legal y una total desprotección. La modificación de la ley debe reconocer al gato feral en toda Andalucía y su derecho a vivir en la calle.

Ser perro o gato en Andalucía ¿te expone al maltrato impune? ¿Qué medidas de transformación propondrías?

Totalmente. Andalucía es una región donde mas abandono y maltrato existe y donde menos se castiga por ello.

De forma general, la Reforma del Código Penal; sin unas penas efectivas todos los esfuerzos caerán en saco roto, y concretando:

  • Modificación de la Ley de protección de Andalucía acorde con las demandas de la sociedad que evoluciona hacia un Bienestar animal pleno y no vinculado a intereses económicos
  • Ordenanzas municipales actualizadas en toda la provincia.
  • Método CES de oficio, con el reconocimiento de la persona cuidadora de las colonias
  • Reformas en el centro de control animal; tanto estructurales como de gestión donde el sacrificio 0 este garantizado
  • Convenios de colaboración con Entidades de Protección Animal
  • No al uso de animales para la caza
  • Abolición de la Becerrada en homenaje a la mujer cordobesa
  • No subvencionar los espectáculos taurinos
  • Coordinación de todos los agentes implicados en la protección animal con protocolos de actuación en casos de emergencia ante cualquier tipo de maltrato animal
  • Campañas obligatorias de castración
  • Programas educativos en todos los niveles escolares
  • Programas de concienciación transversales en nuestras instituciones…..

Son tantas las medidas, que parecen un poco ambiciosas; pero nuestro deseo más profundo es no tener que hacer ninguna propuesta de mejora, porque no sean necesarias; porque vivamos en un mundo de respeto y de pleno Bienestar Animal.

 ¿Qué dificulta vuestro trabajo?

El gran problema actual que tenemos para establecer el método CES, es la propia ley de protección animal; que no reconoce el gato feral, y la titularidad de las colonias mediante la identificación del microchip; nadie quiere tener la responsabilidad civil que pueda derivarse de las colonias felinas; pero eso tiene una solución fácil con un seguro de responsabilidad civil

No puedo quitarme de la cabeza estos gatos envenenados, ¿teméis nuevos ataques? ¿Qué medidas se pueden tomar?¿Cómo os podemos ayudar?

Témenos ataques no solo en esta colonia, también en otras. Hay que predicar las ventajas de una colonia controlada desde las instituciones y no solo desde el ámbito de la protección animal.

No entendemos como no se ha investigando de oficio la atrocidad que se esta cometiendo en esta colonia; ya no solo por las muerte que esta ocasionando a los gatos, que ya seria causa más que suficiente, sino también por el riesgo que supone para la población el tener un tóxico desconocido e ilocalizado contra el que poder tomar las medidas de protección necesarias.

En FAPAC contamos con la compañera y asesora jurídica Dulce Aguilera, que pertenece a la Comisión de Derecho Animal y Protección Medioambiental del ICA Córdoba, a INTERcids y a la Asociación Andaluza por la Defensa Animal, y vamos a denunciar ante Fiscalia y no descansaremos hasta que se investigue, qué y quiénes están envenenando. Instamos a todos los organismos competentes a que dentro de sus capacidades actúen con celeridad.

Os agracedemos vuestra ayuda de la forma que lo estáis haciendo, dándole visibilidad; lo que no se ve, por desgracia no existe.

 

Emma Infante