Arxiu d'etiquetes per: ZOOXXI

ZOOXXI denuncia al zoo de Barcelona per negligència davant la mort d’animals

/0 Comentaris/a ,

La denúncia presentada per la plataforma ZOOXXI ressalta la incapacitat del zoo de protegir animals de condicions meteorològiques adverses, així com la de protegir els primats nounats que moren als pocs dies de néixer per fractures o possibles agressions.

La Plataforma ZOOXXI ha presentat una denúncia administrativa, davant el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, contra el parc zoològic de Barcelona per negligència i manca de protocols adequats de benestar que han provocat la mort d’animals. Uns fets que suposen una vulneració de la llei estatal de zoos, Llei 31/2003, de conservació de la fauna silvestre als parcs zoològics i del RDL 2/2008, que aprova el text refós de la llei de protecció dels animals a Catalunya.

Després de l’aprovació de la iniciativa ciutadana ZOOXXI, el 3 de maig de 2019, l’ordenança de protecció, tinença i venda d’animals es va modificar incloent un nou text normatiu sobre el parc zoològic de Barcelona. Passat un any de l’entrada en vigor del text, ZOOXXI va demanar el llistat d’animals morts al zoo de Barcelona i les causes de la mort dels individus. El zoo va reportar un llistat amb 143 morts des de juliol de 2019 fins al maig de 2020.

En una primera instància, el zoo va al·legar que no podia donar les causes de la mort, tot i que és obligat tenir-les registrades per la llei estatal de zoos, perquè no les podia extreure de forma automatitzada. Tot i així, el zoo afirmava en la seva resposta que les 143 morts ho havien estat per mort natural.

ZOOXXI no es va quedar conforme amb aquesta resposta, ja que va poder comprovar com els zoos que utilitzen el mateix sistema de registre internacional que el zoo de Barcelona, extreuen de forma automàtica les dades sobre les causes de mort, imprescindibles d’analitzar a l’hora d’establir els programes de conservació.

Davant de la negativa, ZOOXXI va tornar a fer una petició demanant les causes de mort de 34 individus en concret. En aquesta ocasió sí que va obtenir resposta. De forma alarmant, va poder comprovar que la majoria de les causes de mortalitat no eren naturals. En destaquen les morts de 14 aus que es van produir entre el desembre de 2019 i el gener de 2020 en una mateixa instal·lació, coincidint amb el pas de la DANA, primer, i del temporal Glòria, després (temporal molt avisat públicament).

Mesos més tard, dos exemplars adults de camesllargues (una au autòctona) van morir el mateix dia 20 d’abril de 2020. Davant la denúncia de ZOOXXI que aquest cas era sospitós de culling, curiosament el zoo va reportar que els cadàvers d’aquests animals no havien estat avaluats. En aquesta ocasió no es va practicar cap necròpsia, el zoo diu textualment “cadàver no avaluat”.

En relació a la mort de primats, 5 individus van morir abans de complir els 30 dies i 2 més ho van fer entre els 2 i els 5 mesos d’edat, en total 7 primats. Entre les raons que es donen de mort, en un cas és per fractura i en altres 3 casos per possibles agressions. Si comparem amb dades de 2017, on van néixer 13 primats, 9 dels quals van morir als pocs dies, trobem que un percentatge molt elevat de primats que neixen al zoo de Barcelona no sobreviuen.

De les 5 granotes punta de fletxa mortes, el zoo no és capaç de fer la necròpsia ni d’una d’elles perquè totes han patit processos autolítics (desintegració de cèl·lules després de la mort). No obstant, aquesta qüestió delata una manca de protocol ja que no és acceptable que es tingui una mortalitat de 5 individus adults en poc temps i no es sigui capaç de fer la necròpsia ni a un sol individu.

Es denuncien també les lesions bucals que pateixen els hidrosaures crestats, resultat de donar-se cops contra els vidres. Tots els individus observats pateixen una deformació del mussell i la inflamació de la mucosa oral a conseqüència del traumatisme crònic que pateixen i que fa que no puguin tancar la boca.

Des de la plataforma ZOOXXI apunten que la problemàtica és estructural, no puntual. El zoo de Barcelona no rep cap inspecció per part de la Generalitat de Catalunya des del 2012, quan la llei de zoos obliga a fer inspeccions anuals. Aquest fet propicia que el zoo actuï amb total impunitat i sense donar cap explicació.

 

Barcelona aprova la Iniciativa Ciutadana i el Pla Estratègic del Nou Model del Zoo

/0 Comentaris/a

-El procés de modernització del parc temàtic tindrà una inversió total de 64 milions d’euros entre 2019 i 2031.

-El nou pla estratègic del zoo treballarà en la conservació, l’educació i la investigació com a elements fonamentals per a la modernització de l’espai.

El Govern Municipal de Barcelona ha aprovat en el dia d’avui per unanimitat el Pla Estratègic del Nou Model de Zoo de Barcelona, amb els vots a favor del Grup Municipal Demòcrata, el d’Esquerra Republicana de Catalunya, el PSC, Ciutadans, el Partit Popular i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Joan Josep Puigcorbé.

Alhora, en el Consell del Ple Municipal s’ha aprovat la modificació de l’Ordenança sobre la protecció, la Tinença i la Venda d’Animals de 2014 en el seu article 32, en el qual s’ha incorporat l’article 33bis amb l’objectiu de regular l’activitat del parc. Aquesta modificació ha estat impulsada per la iniciativa ciutadana ZOOXXI i ha comptat amb els vots a favor del Govern Municipal, el Grup Municipal Demòcrata, el d’Esquerra Republicana de Catalunya i el del regidor no adscrit Joan Josep Puigcorbé. La mesura ha tingut els vots en contra de Ciutadans, del Partit Socialista de Catalunya, del Partit Popular i del regidor no adscrit Gerard Ardanuy. La CUP, per la seva banda, s’ha abstingut.

Així serà el nou model del Zoo de Barcelona

Conservació, educació i investigació com a elements de modernització

El principal objectiu que es pretén complir amb el procés de modernització del zoo és que la conservació, el gaudi, l’educació i la investigació vagin de la mà. Una sèrie de metes que es pretenen complir en un mitjà termini establert entre 2019 i 2031.

La prioritat del Nou Model de Zoo de Barcelona és la conservació d’aquelles espècies més amenaçades, especialment les que pertanyen a la fauna autòctona i de la zona mediterrània. Tot això amb l’objectiu que el parc sigui un centre d’investigació, conservació i divulgació de la fauna autòctona, ibèrica i mediterrània: la llar dels naturalistes de Catalunya.

En el termini d’un any es presentarà un llistat d’espècies candidates a la confecció d’un projecte d’espècie, i en el termini de tres anys es deixaran de reproduir les espècies que no comptin amb el projecte d’espècie dictaminat favorablement pel Comitè Científic i Ètic. Un comitè integrat per experts independents de la comunitat científica, zoològica, de benestar animal i de conservació, que actuarà d’òrgan consultor del Zoo de Barcelona.

Conservació de la fauna autòctona i de la fauna amenaçada

La reestructuració del nombre d’animals i d’espècies que acollirà el zoo es decidirà a partir d’aquests tres eixos:

-Prioritzar les espècies amb un nivell alt d’amenaça.

-Prioritzar les espècies de la fauna autòctona.

-Prioritzar les espècies per les quals ha plans de conservació.

Amb aquesta mesura el que es pretén és que el Zoo de Barcelona sigui un referent en l’àmbit de la fauna salvatge local i propera geogràficament, dins el marc de la Conservació de la Mediterrània.

El Zoo de Barcelona, un lloc d’educació i sostenibilitat

Una altra de les metes del Nou Model de Zoo de Barcelona és posar en marxa una estratègia comunicativa que no limiti el parc temàtic en l’observació d’un conjunt d’animals. El que es vol fer és que la visita a l’espai serveixi per adquirir uns coneixements, unes emocions i uns valors.

D’altra banda, es vol projectar la figura del Zoo com una referència de sostenibilitat dins de Barcelona. Per a això, s’introduiran millores en la gestió de l’aigua, dels residus, de la mobilitat, la restauració … prestant especial atenció a la conservació de la fauna silvestre de la Ciutadella.

Un parc temàtic amb espais físics renovats

La modernització del Zoo de Barcelona comptarà també amb una renovació de l’espai físic del parc. Hi haurà una redistribució de les infraestructures:

-Es crearan nous espais com un centre de biodiversitat marina o el pavelló d’animals invertebrats.

-Es posarà fi al bioma de la sabana del Sahel, i al bioma de Madagascar.

-Es milloraran totes les instal·lacions agrupant sempre que sigui possible per taxons.

-Es milloraran els espais públics i s’establiran nous equipaments per a les noves funcions del Zoo: un espai d’educació, una nova zona logística etc.

L’Ajuntament de Barcelona aprova inicialment el nou Pla Estratègic del Zoo de Barcelona i la iniciativa ciutadana de ZooXXI

/0 Comentaris/a

Ahir a la tarda el govern municipal de Barcelona va donar el primer pas per a la renovació i el canvi de paradigma del Zoo de la ciutat. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat va aprovar de manera inicial el Pla Estratègic del Nou Model de Zoo i la modificació de l’Ordenança sobre Protecció, Tinença i Venda d’animals promoguda per la iniciativa ciutadana ZooXXI.

El nou Pla Estratègic ha comptat amb el suport de Barcelona a Comú, PDeCAT, Ciutadans, ERC, la CUP i el regidor no adscrit Joan Josep Puigcorbé. El PP i el PSC, per la seva banda, han votat en contra. Tot i que el nou model de Zoo de Barcelona ha comptat amb la majoria dels vots a favor, el consistori al complet ha mostrat la seva disconformitat amb diversos punts d’aquest nou pla estratègic, especialment ha existit un gran desacord amb els criteris de reproducció dels animals.

El nou model del Zoo de Barcelona pretén prioritzar la investigació i la conservació de la fauna autòctona, ibèrica i mediterrània. Segons ha informat la tinent d’alcalde Janet Sanz es preveu una inversió total de 65 milions d’euros entre 2019 i 2030 per poder garantir el funcionament del Pla Estratègic. Un 50% de la inversió es destinaria a les instal·lacions dels animals, un 24% als espais públics del centre, un 21% per a equipaments i un 5% per provisionalitats.

D’altra banda, la iniciativa ciutadana de la plataforma ZooXXI ha estat recolzada per Barcelona en comú, el PDeCAT, ERC i el regidor no adscrit Joan Josep Puigcorbé. Ciutadans, PSC i PP han votat en contra, mentre que la CUP s’ha abstingut. El consistori ha comptat amb la presència de desenes d’empleats del Zoo que han mostrat la seva disconformitat amb la proposta ciutadana d’aquest grup animalista, ja que consideren que el seu objectiu principal és tancar el parc temàtic animal.

ZooXXI té com a objectiu canviar el paradigma actual del Zoo de Barcelona. Aquesta iniciativa ciutadana vol crear un lloc adaptat a la ciència i a l’ètica de la nostra època. Segons informen ells mateixos, no volen tancar el centre, sinó utilitzar-lo per donar refugi, atenció, assistència i oportunitats als animals més necessitats, així com a la preservació dels seus hàbitats. En definitiva, fer del centre un lloc més educatiu, científic i ètic.

El principal desacord que existeix entre els treballadors del Zoo i la iniciativa ciutadana està en els criteris de reproducció dels animals. ZooXXI proposa que tan sols es permeti la reproducció de les espècies autòctones, és a dir, un total d’onze espècies. Jesús Cabana, president del Comitè d’Empresa del Zoo de Barcelona ha confessat que: “si la reproducció es redueix a aquestes onze espècies, les xarxes internacionals trasllaradan a la resta d’animals a altres llocs, pel que si això segueix endavant, tan sols provocarà la mort del Zoo “.

Disconformitat general tot i l’aprovació de pla estratègic

Tot i l’aprovació del Nou Pla Estratègic, els diferents grups polítics han mostrat la seva disconformitat amb la tasca de la tinent d’alcalde Janet Sanz i el seu treball respecte al tema del zoològic de Barcelona.

Jordi Martí, de PDeCAT, ha remarcat la “manca de decisions al llarg dels quatre anys de l’actual govern municipal de la capital de Catalunya pel que fa al futur del Zoo”. No obstant això, des del partit demòcrata confien que un cop aprovat el nou pla estratègic, “es puguin acostar posicions i garantir un bon futur per al centre d’animals”.

Santiago Alonso, de Ciutadans, ha estat més dur en les seves declaracions, dient que “el govern municipal ha enganyat els treballadors amb canvis d’última hora”. Pel que fa al model del futur Zoo de Barcelona, ​​Santiago Alonso ha confessat que: “volem un pla estratègic ben fet, que compti amb la comunitat científica i amb la col·laboració dels actuals treballadors del parc zoològic”.

Jordi Coronas, en representació d’ERC, ha explicat que volen un Zoo modern: “volem que el centre no sigui un parc d’atraccions, sinó un lloc pioner en investigació. Estem d’acord amb el nou pla estratègic, però creiem que no s’ha tingut en compte l’opinió del Patronat “. A més ha afegit: “en quatre anys no s’han pres decisions respecte a un Zoo que fa ja molt de temps que necessita un canvi”.

El PP, amb Alberto Villagrasa, ha estat el partit més contundent en les seves declaracions: “el 13 de febrer quedarà guardat a la història com l’acte de defunció del Zoo de Barcelona”, a més, ha afegit que: “el Govern de Ada Colau ha enganyat els treballadors ia l’oposició “.

Daniel Mòdol, del PSC, també ha mostrat la seva disconformitat amb la gestió per part del govern municipal: “no s’ha tingut en compte el treball dels empleats del Zoo de tots aquests anys”. Per part de la CUP, Pere Cases ha deixat la porta oberta al possible tancament del centre en un futur: “tancar el Zoo és una cosa molt complicada, però en un futur hem de plantejar-ho”.

Els dos documents aprovats en la vesprada d’ahir a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat s’han de sotmetre a informació pública durant els pròxims trenta dies hàbils, durant els quals es podran presentar al·legacions.

4 dofins del zoo de Barcelona es troben en condicions “lamentables”, segons DEPANA

/0 Comentaris/a

L’ajuntament i el zoo decidiran el seu nou destí a la tardor

El zoo de Barcelona preserva quatre exemplars de dofins en el seu dofinari que pateixen “al·lèrgies cutànies, problemes oculars i gastritis recurrents”, segons ha denunciat DEPANA  en un comunicat i ha confirmat a Animalados. Segons l’organització conservacionista, “això es deu al mal estat de les piscines que no filtren bé l’aigua”, assegura Marta Gumà, presidenta de la lliga per a la defensa del patrimoni natural (DEPANA) i al fet “que els dofins no estan pensats per viure en piscines amb aigua amb cloro”.

 L’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a traslladar els 6 dofins que quedaven al 2016 del zoo de Barcelona a un nou indret, però 1 any i 8 mesos després de l’anunci, només dos d’ells han sigut traslladats amb èxit a l’oceanogràfic de València. Allà han guanyat pes i la seva salut ha millorat considerablement. El Consistori Barceloní assegura que aquesta tardor anunciarà el destí dels 4 dofins que queden al delfinari de Barcelona. El temps s’acaba, perquè la promesa era que abans del 2019 el delfinari estaria tancat i el trasllat dels dofins s’hauria fet efectiva.

Des de DEPANA lamenten que no s’hagi buscat una solució per als 4 dofins que encara estan al zoo de Barcelona. “Sabem que no és fàcil de gestionar, però creiem que s’hauria d’haver actuat amb molta més celeritat i transparència”, han dit a www.animalados.com. L’ajuntament de Barcelona responen: “no valorarem cada comunicat i cada declaració que faci una entitat animalista, no entrem a aquest grau de detall. A la tardor comunicarem la nostra decisió definitiva”

Diferents opcions de trasllat, totes problemàtiques

Tant l’Ajuntament de Barcelona com el zoo es plantegen vàries opcions per traslladar els dofins a un espai on es trobin millor. Una de les opcions és el Santuari de Baltimore que sobre el paper estarà construït cap al 2021. “No és la millor opció”, diuen des de Depana. “Si bé és cert que el santuari és la millor solució, no podem esperar al 2021”. A més, asseguren no tenir cap certesa que aquest Santuari estarà acabat al 2021.

Traslladar-los a l’oceanogràfic sembla una opció factible. “Estem en contra que es facin espectacles amb dofins, per tant no és la opció ideal”, diuen des de Depana. Ara bé, podria ser la menys dolenta. “Els dos dofins que ja es van traslladar han reaccionat bé, han guanyat pes i es troben molt millor”. Enviar-los a un altre espai europeu és una opció possible, però de moment no s’ha concretat res.

 

Els èxits animalistes d’aquest 2017. S’hi ha avançat prou?

/0 Comentaris/a

 

La regulació en matèria animalista és un procés lent. Normalment, cal un grup organitzat en defensa dels animals capaç d’exercir la suficient pressió perquè les seves mesures siguin ateses. La pressió ciutadana, l’opinió pública o els mitjans de comunicació tenen també un pes clau en aquest procés. Analitzem els avenços més destacats d’aquest 2017.

  1. Potser, el cas més sonat ha estat la prohibició d’exhibir animals salvatges en circs. En 2017, Galícia, Múrcia i Balears han prohibit aquest tipus de pràctiques. Una regulació que ja estava present a Catalunya i que ara es fa extensiva a tres noves comunitats. Marta Merchán és coordinadora d’Infocircos, una plataforma favorable a prohibir l’exhibició d’animals. Segons ella, cinc autonomies podrien ser les següents a adoptar aquestes mesures. Sens dubte, un dels principals avenços de l’any.

Anna Mula, advocada i lluitadora pels drets dels animals, matisa que “la mesura és limitada”. Segons la seva opinió, “hauria d’incloure tot tipus d’animals, no només salvatges”. És el cas de les Balears, que ha regulat la qüestió en un sentit més ampli. En canvi, altres comunitats ‘tenen encara marge de millora’, en paraules de l’advocada, tot i que valora positivament els passos fets.

  1. El ‘front’ a la tauromàquia ha estat una altra de les grans apostes del moviment animalista aquest 2017. Al juny de 2017, el parlament balear prohibia que s’acabi amb la vida o es fereixin toros a corregudes. El partit popular va recórrer la sentència al Tribunal Constitucional, tal com ja va fer amb la prohibició a Catalunya el 2016. El resultat és que alguns punts han quedat cautelarment suspesos i, a la pràctica, se segueixen duent a terme curses de braus. Això sí, altres punts no s’han suspès. Per exemple, els menors d’edat no podran assistir-hi.

Aida Gascón és directora d’Anima Naturalis, una plataforma centrada en combatre la tauromàquia. Segons Gascón, “hi ha hagut bones notícies sobre aquest tema” ja que a Catalunya es segueixen sense produir curses de braus. Respecte al cas balear, assegura que “pot crear un precedent” que ajudi a regular el tema en un futur.

  1. El Congrés dels diputats va aprovar per unanimitat que “els animals són éssers vius dotats de sensibilitat ‘. L’aprovació permetrà a la pràctica que els animals no es considerin objectes a l’hora d’embargar. També es tindrà en compte aquesta nova distinció en casos de separació. En aquesta situació, s’afavorirà legalment que la destinació de l’animal ajudi al seu benestar.

Malgrat els èxits animalistes amb el quals coincideixen la majoria de defensors d’animals, alguns ho han vist com una aposta limitada. “El gruix del maltractament animal segueix. Seguirà havent animals en botigues i exhibits “lamenta Gascón. “Potser haurien d’haver canviat el títol a aquesta llei i especificar que es refereixen a casos concrets com separacions, embargaments, etc.”, conclou.

  1. Barcelona, ​​cada cop més ‘ciutat amiga dels animals’. La mesura més sonada mediàticament va ser la prohibició de les calesses tirades per cavalls. És a dir, els cavalls no podran suportar carruatges com a forma de negoci. La mesura es va concretar després que el govern de Colau digués que no renovarà les llicències existents. A més, la mesura es farà normativa pel que no es podran crear noves llicències. 
  2. La iniciativa ciutadana ZOOXXI és una altra de les mesures clau impulsades a Barcelona. La proposta pretén assolir les més de 14.000 signatures necessàries per a ‘un model de parc zoològic diferent’, segons la seva web. Concretament, “que respongui a les necessitats dels animals i de la protecció dels seus hàbitats ‘. Una proposta de caràcter ciutadà que té com a objectiu assolir el govern municipal de Barcelona.

Per descomptat hi ha hagut altres mesures rellevants. El 2017 s’ha tancat amb la impressió general que l’avanç és lent però constant. Així ho pensen diferents experts i activistes amb els quals hem pogut parlar. El 2018 arribarà amb nous reptes i regulacions pendents. Els protagonistes dels avenços produïts aquest 2017 ho tenen clar: que el 2018 sigui igual o millor que l’anterior.

Guillem Amatller, redactor