Arxiu d'etiquetes per: vaca

Així va ser l’arribada de la vaca Vilar a la Fundació Santuari Gaia

/0 Comentaris/a

La Vaca Vilar, que va aparèixer sense identificació a una finca situada a Castellbell i el Vilar, es troba des del passat 23 d’octubre al Santuari Gaia, on ha deixat de ser considerada per les administracions un “animal de granja” per passar a ser un “animal de companyia”.

Vilar és una vaca de la raça frisona d’uns 5 anys d’edat que es trobava en una finca sense estar identificada. Aquesta explotació va patir un decomís per part de les autoritats, però Vilar es va escapar en el procés i va acabar al poble de Castellbell i el Vilar (Barcelona). Això va succeir fa uns dies i des de llavors, l’animal ha estat en dependències de l’ajuntament.

Els bovins que es troben sense identificar tenen un futur molt negre, de fet, la majoria acaben sent sacrificats. Els animals sense identificació no poden ser consumits pels éssers humans i només per aquest motiu la llei els envia directament a l’escorxador. Per sort, després de molts moments de tensió amb l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar, la vaca va ser acollida pel Santuari Gaia on ha passat a ser la primera habitant del santuari que no es considerada “un animal de granja”.

L’arribada de Vilar al Santuari ha estat un tema que ha causat molta controvèrsia a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Arran d’aquest fet, s’ha qüestionat molt d’on provenia la vaca i s’han realitzat manifestacions que no són certes i que han perjudicat a terceres persones. Per aquest motiu, les advocades del ramader Cristina Bécares i Susanna Vilaseca han volgut donar les explicacions pertinents:

“A la finca de Castellbell i el Vilar on es trobava la Vilar constaven registrades dues explotacions ramaderes, una d’engreix i una d’extensiva, cadascuna amb un codi REGA propi i una finalitat independent.

L’explotació ramadera d’engreix es va registrar al mes de març de 2015, i l’Ajuntament va procedir a iniciar els tràmits per a la verificació de la llicencia, en aplicació del que estableix la Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats. Arran d’aquest expedient administratiu, l’Ajuntament va ordenar la suspensió de l’activitat de l’explotació d’engreix per manca de requisits administratius en data 8 de juliol de 2019.

Aquesta decisió, relativa única i exclusivament a l’explotació d’engreix, es va comunicar al titular i aquest va complir el requeriment, deixant sense efectes l’explotació i continuant exclusivament amb l’explotació extensiva, no aquesta tenint cap tipus d’incident administratiu ni requeriment.

Sorprenentment, tot i haver complert el requeriment, el dia 12 d’agost de 2020 es va procedir a l’entrada de la finca FERREROLES VELL al municipi de Castellbell i el Vilar en base a una autorització dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona a petició de l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar.

Aquesta autorització era per l’entrada i retirada dels animals de l’explotació ramadera d’engreix, donada la finalització de la llicència d’activitat, que en aquell moment no tenia cap boví censat ja que s’havia complert el requeriment de l’Ajuntament en data de 8 de juliol de 2019.

Tot i així, i de manera errònia es va procedir a la retirada d’animals de l’altre explotació ramadera, la dedicada a la ramaderia extensiva, amb codi REGA totalment diferent. Aquesta actuació es va dur a terme sense notificar prèviament i sense comprovació del número d’identificació dels bovins que van agafar.

Per poder decomissar les vaques que son d’extensiu i per tant es troben en pastures (tot i l’error), es van perseguir els bovins, provocant la dispersió dels mateixos, la separació de mares i vedells. Com a resultat van agafar un nombre determinat de bovins, quedant com a mínim 15 animals solts escampats per la via pública (alguns vedells de mares que havien capturat).

En cap cas al ramader de l’explotació ramadera d’extensiu se l’hi ha obert cap procediment contra la mateixa, i encara menys per tenir les vaques en mal estat, tal com mencionen per part de l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar als mitjans de comunicació. De fet, sobtaria que l’Ajuntament tingues indicis d’un mal estat de les vaques i que no hagués iniciat cap expedient contra el titular de l’explotació.

Actualment existeixen dos procediments judicials oberts arrel d’aquestes actuacions i, a data d’avui continuem sense saber on es troben les vaques i vedells de l’explotació de ramaderia extensiva, tot i no havent habilitació legal per la seva retirada i no havent cap expedient obert contra aquesta. A banda, s’han observat fets i actuacions que s’estan estudiant per tal d’iniciar les accions legals que puguin ser pertinents.

Pel que fa a la Vilar, convivia amb les vaques de la ramaderia extensiva des de que el seu titular va morir. Per aquest motiu, el dia 21 d’octubre es va presentar una instància a l’Ajuntament demanant que es procedís al trasllat de la Vilar al Santuari Gaia, com des del propi Santuari s’estava demanant i gestionant, evitant així perjudicis per la vaca”.

La vaca Margarita, és un animal de companyia?

/0 Comentaris/a
Fa uns dies es va destapar el cas de la vaca Margarita, una vaca de lídia que des del seu naixement, ara fa quatre anys, viu com a animal de companyia en una finca de Tortosa.
 Arrel de la denúncia d’un veí, l’Administració ha  tingut coneixença de l’existència d’aquest animal ja que el propietari de l’explotació no la va registrar al néixer, tal com obliga el Reglamenti 1760/2000, que estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina i l’etiquetat de la carn de boví, els Reglaments posteriors que el modifiquen i la legislació estatal que, basant-se en aquest text, regulen la matèria a Espanya. El propietari actual tampoc va fer res per solucionar aquest error.

Si bé és cert que aquesta normativa preveu la identificació i registre de tots els animals nascuts en explotacions, entenent com a explotació “qualsevol establiment en el que es tinguin, criïn o cuidin animals de les especies contemplades en el present Reial Decret” (Reial Decret 1980/1998, de 18 de setembre, pel que s’estableix un sistema d’identificació i registre dels animal de l’espècie bovina), també ho és que la finalitat d’aquesta normativa és portar un control eficaç d’aquells animals destinats a la producció pel consum, circumstància que no té res a veure amb la utilitat de la vaca Margarita, que ha viscut sempre com a animal de companyia, sense intenció d’obtenir-ne es més que això: companyia.
 Hem de tenir present que el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, defineix com a animal de companyia “aquell animal domèstic que les persones mantenen generalment a la llar amb la finalitat d’obtenir-ne companyia” i sempre i en tots els casos els gossos, gats i fures. El mateix Decret Legislatiu defineix animal domèstic  “el que pertany a espècies que habitualment es crien, es reprodueixen i conviuen amb persones i que no pertanyen a la fauna salvatge. També tenen aquesta consideració els animals que es crien per la producció de carn, de pell o d’algun altre producte útil per a l’ésser humà, els animals de càrrega i els que treballen en l’agricultura”.  Així veiem que la vaca Margarita compleix els requisits previstos a Catalunya per tenir la consideració d’animal de companyia.
 Aquest Decret Legislatiu preveu l’obligació dels propietaris d’animals de companyia de registrar-los, descrivint exactament com actuar amb els gossos, gats i fures i indicant que s’establirà mitjançant reglament “la necessitat d’identificar obligatòriament altres espècies d’animals per la raó de la seva protecció, per raons de seguretat de les persones o béns o per raons ambientals o de control sanitari”.  Aquest Reglament, en data d’avui segueix sense estar aprovat.
 Així, com tractem la Margarita? Li prioritzem l’espècie o la utilitat? D’aquesta elecció en depèn el sacrifici  o, com a molt, una sanció econòmica. Sembla doncs que no hi hauria d’haver cap dubte.
 
Núria Murlà, Màster en Dret Animal i cofundadora de Galgos 112

On viuen els amics

/0 Comentaris/a

 

“Quan jo tenia sis anys vaig veure una vegada una làmina magnífica en un llibre sobre el Bosc Verge que es deia” Històries viscudes “. Representava una serp boa que s’empassava a una fera. (…) Vaig reflexionar molt llavors sobre les aventures de la selva i, al meu torn, vaig aconseguir fer amb un llapis de color el meu primer dibuix. (…) vaig ensenyar la meva obra mestra a les persones grans i els vaig preguntar si el dibuix els feia por. Em van contestar: “Per què ha de por un barret? “el meu dibuix no representava un barret. Representava una serp boa que digeria un elefant. Aleshores vaig dibuixar l’interior de la boa a fi que les persones grans poguessin comprendre. Sempre necessiten explicacions. (…) les persones grans em van aconsellar que deixés de banda els dibuixos de serps boes obertes o tancades i que m’interessés una mica més en la geografia, la història, el càlcul i la gramàtica. (…) Les persones grans mai comprenen res per si soles , i és esgotador per als nens haver de donar-los sempre i sempre explicacions. ” Inici de l’obra El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry

 

Per sort per a molts, Roger Olmos va seguir dibuixant boes dins d’elefants, i el que és més important va seguir veient en aquesta representació del barret a la boa que es va menjar a l’elefant.

“Aquest és un llibre que els nens han de llegir als pares” ens diu l’autor al final de l’obra. Tristament molts adults necessiten un intèrpret per aconseguir traduir l’empatia, la innocència, l’amistat.

La protagonista de la nostra història rep com a regal de la seva mare un llibre d’il·lustracions, un “conte”. La mare el compra, però la nena ho viu, ho entén. Una tragèdia plana sobre nosaltres quan passem de ser aventurers, somiadors, nens a consumidors, realistes, adults. La tragèdia de fer-nos grans.

La pèrdua de la infància (un tresor del que per desgràcia no tots els nens poden gaudir) no deixa de ser una mort. L’adolescència es converteix així en un dol estrany per aquell nen o nena que un dia vam ser. En Roger ens ho transmet pintant de gris i negre el món dels adults i a ple color el món de la nena.

En el món dels colors, dels contes, dels somnis, érem afortunats de tenir uns amics amb qui, encara que no fossin de la nostra mateixa espècie, res impedia que hi parléssim, juguéssim i ens els estiméssim amb tot el nostre cor. L’idioma universal de l’empatia elimina qualsevol frontera.

La nostra protagonista viatja, gràcies al llibre, a un món ple d’animals i éssers fantàstics. Es posa el seu vestit de conill rosa i corre amb una única sabatilla pels camps de la imaginació.

Vaques, porcs, ocells, peixos … Juguen al seu costat.

Interrompuda per la seva mare, que la crida per sopar, la nena torna al món real. On ha de calçar de nou les dues sabatilles. El sòl real sol estar més fred.

Graó a graó. De les golfes, on viuen els seus amics, a la cuina. I el sopar al plat.

La mare veu el “menjar”: ja no veu l’elefant dintre de la boa. Veu el barret.

Aquest és un llibre que els nens i els que es resisteixen a deixar de ser-ho han de llegir als que van oblidar qui van ser. Als qui van oblidar als seus amics.

En Roger no ens demana que tornem a creure en éssers fantàstics, ens demana que siguem capaços de tornar a “veure” a tots els éssers reals que ens envolten.

 

NOTA: Amigos només es troba a la venta aquí

L’obra ha estat editada per FAADA a Espanya i Logos Edizioni a Itàlia

Article de Sílvia Esteve