“El son en animals depèn de la seva condició evolutiva”, afirma un professor de la Universitat de Múrcia.

Des del punt de vista de l’evolució animal, els depredadors no solen tenir problemes per agafar el son, ja que aquests no temen ser caçats i poden gaudir d’una son profunda i prolongada en el temps. No obstant això, els animals que poden ser caçats tenen la son més lleugera i curta perquè necessiten estar en constant alerta per si aguaita algun perill.

Aquesta és la conclusió que ha explicat el professor de Fisiologia de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Múrcia, Salvador Ruiz. Aquest docent ha dedicat part de la seva carrera a l’estudi de la Neurofisiologia en els animals. El seu article de divulgació ‘El sueño en animales’, publicat a la revista del Col·legi de Veterinaris Informació Veterinària ha tingut un gran èxit, amb més de 8.000 descàrregues i milers de visites. Fins i tot el programa de divulgació científica de La 2 “¡Qué animal!” va mostrar interès per la notícia, entrevistant el professor Ruiz.

Segons l’article, la durada i la fase del son dels animals depèn del seu hàbitat i espècie. La majoria dels animals que són considerats depredadors poden arribar a la fase REM del son, és a dir, poden tenir un somni profund i dormir amb tranquil·litat molt de temps. En canvi, els animals que resulten caçats no poden tenir aquest mateix descans degut a la condició vulnerable. El catedràtic exemplifica que “els elefants i girafes arriben a dormir només 3 o 4 hores perquè en cas d’atac puguin escapar amb rapidesa”.

El somni REM, que en anglès significa “moviments oculars ràpids”, succeeix amb les parpelles tancades i suposa a més contraccions musculars. Ruiz explica que durant aquesta fase “hi ha ones cerebrals similars a les que es produeixen durant la vigília, quan un està despert” i afegeix que “la domesticació ha modificat hàbits de son en els animals”.

“Les aus són les úniques capaces de dormir sobre un filferro”

Les postures que adopten a l’hora de dormir són altres condicionants per agafar el son. L’investigador detalla que les vaques poden remugar durant molt de temps del dia i han d’estar ficades al llit amb les potes sota el seu cos perquè fins i tot en la fase de son lleugera puguin remugar, “perquè la posició ajuda que el contingut des del rumen vagi de nou a la boca perquè es mastegui una altra vegada”.

Un altre exemple són els cavalls. Ells tenen la capacitat de dormir dempeus la major part del temps utilitzant el que s’anomena el bloqueig rotulià, és a dir, “una immobilització de l’articulació del genoll a nivell de les extremitats posteriors”, comenta. D’altra banda, descriu que les aus són les úniques que poden mantenir un equilibri perfecte, ja que “dormen en penja-robes”, elles són capaces de dormir sobre un filferro.

Per què es produeix la son en animals?

Hi ha diferents hipòtesis sobre com es produeix la son. Ruiz certifica que podria tractar-se d’una acció química com a resultat de “l’increment de certes hormones o metabòlits en sang i líquid cefaloraquidi”. També es podria deure a la disminució dels estímuls o senyals que percep el cervell, és a dir, a una manca d’“aferències externes”, o bé per un procés neuronal actiu amb la intervenció de certes estructures del sistema nerviós.

Un altre dels fonaments és la temperatura corporal. El seu descens, encara que sigui unes dècimes, actua com “una mena de mecanisme de restauració metabòlica perquè l’energia torni a activar-se una altra vegada”, comenta el professor d’Universitat de Múrcia.

“La reiteració de períodes de falta de son prolongats pot arribar a ser mortal”

La manca de son és perillosa, ja que pot desencadenar un deteriorament mental. L’investigador adverteix que en els animals poden ser freqüents i tenir conseqüències greus i que “s’han fet estudis que afirmen alteracions neurodegeneratives que poden arribar a ser mortals si es reiteren períodes de falta de son prolongats de 24 o 48 hores”.