Arxiu d'etiquetes per: trucs

Deu consells per a rebre a un nou cadell a casa

/0 Comentaris/a

Els primers instants del cadell en la nova llar poden ser moments molt estressants per a ell a causa de la recent separació de la seva mare i germans i pot fer que se senti desorientat i amb por, per la qual cosa hem de proporcionar-li un ambient agradable i tranquil i tenir en compte alguns consells previs perquè la seva adaptació sigui la més satisfactòria possible.

Alguns dels aspectes que hem de tenir en compte per tant, són:

– Anticipa’t als riscos de la llar i retira del seu camp de visió/acció tot allò que pugui resultar perillós, com poden ser cables, productes químics, eines, etc. També hem de vigilar de barrar les escales o buits en els quals pugui quedar atrapat o hi hagi perill de caiguda. Pensa que un cadell (sobretot els primers dies), té tendència a inspeccionar, olorar, llepar i rosegar tot el que troba al seu pas.

– Si el cadell ve brut, no el banyis immediatament. Espera uns quants dies fins que us hagi pres confiança i se senti més tranquil. Si és inevitable fer-lo passar per la dutxa, evita rentar-li el cap, és la zona del cos que menys els hi agrada i no convé que agafi por a l’aigua.

– Deixa-li al seu ritme. És inevitable anar-li perseguint per a veure on està, o què fa, o cridar-li constantment pel seu nom. No obstant això, cal saber que necessita el seu espai i que no li agradarà sentir-se envaït o acorralat.

– Procura-li un lloc per a dormir segur i silenciós. En el llitet que li preparis, fica-li una manteta i alguna joguina o peluix que pugui identificar com a seu, perquè l’ajudi sobretot a dormir relaxat. A vegades, pot ajudar també, deixar-li al costat un transportí obert perquè pugui utilitzar-lo a mode de refugi si ho considera necessari.

– Tingues preparats també unes menjadores i abeuradors de la grandària del cadell i procura que sempre hi hagi aigua disponible.

– Si desitges canviar-li d’alimentació (en cas que estigui prenent ja aliment sòlid), fes-ho a poc a poc. Els primers dies barreja el seu amb el nou, i ves incrementant la quantitat del nou cada dia, fins que puguis retirar l’antic per complet. Tingues a més a més en compte, que els cadells solen menjar més sovint que els gossos adults: entre quatre i cinc vegades al dia. Això sí, en petites quantitats.

– Si encara pren llet, no utilitzis llet sencera de vaca. Millor que sigui llet artificial específica per a ells.

– A les nits si plora, encara que et costi, ignora’l, perquè de no fer-ho, li estaràs ensenyant a reclamar la teva atenció d’aquesta manera. Veuràs que a mesura que passen els dies, cada vegada plorarà menys fins que arribi a acostumar-se.

– Si és un gos al qual hauràs de deixar sol, acostuma-li de manera gradual. Un dia una estona, al cap de la setmana una hora, i així successivament. Ajuda’t en els primers dies si és necessari de familiars o persones conegudes si tu no pots ser-hi amb ell a casa.

– Estableix rutines de passejos, menjars i jocs.

– Porta’l com més aviat possible a un veterinari, perquè et faci una primera revisió i estableixi ja les pautes de vacunació i instal·lació del xip quan sigui possible. Aquest professional a més, et resoldrà tots els dubtes que tinguis quant a la seva alimentació, hàbits i cures necessàries.

Font: AMIC/Eva Remolina

Com evitar que el meu gos bordi de manera molesta i excessiva?

/0 Comentaris/a ,

El lladruc és la forma de comunicació més sonora dels gossos. Tot i això, aquests animals poden transmetre informació a través d’altres accions com la postura corporal, els girs, el moviment de la cua, etc. Quan un gos borda pot comunicar emocions de tota mena, potser estan ansiosos, estressats, espantats, feliços… Això sí, si hi ha alguna cosa que preocupa de manera especial els responsables dels peluts és quan els lladrucs arriben a ser molestos i excessius. Per aquest motiu, avui des d’Animalados us oferim una sèrie de pautes per controlar aquesta conducta canina.

Per què borden els gossos?

Els gossos poden bordar per molts motius. Per a Jean Donaldson, autora de diversos llibres d’ensinistrament i comportament canins com “El Xoc de Cultures”, aquestes són les raons més freqüents:

-El lladruc del gos guardià. Aquesta situació es produeix quan l’animal té l’objectiu d’avisar persones o la resta de la manada de la presència d’un intrús o d’un canvi en l’entorn. A través del so el gos posa de manifest que l’intrús ha estat descobert.

-El lladruc com a demanda d’atenció. Té lloc quan el gos vol comunicar alguna cosa concreta al seu company de vida humà. Davant d’aquesta situació, “l’amo reforça el lladruc en atendre la petició i així s’estableix un hàbit”.

-El lladruc com a expressió de temor. Aquest acte de comunicació apareix quan el gos té por o se sent incòmode per alguna circumstància de l’entorn. Probablement, es tracta de la situació més difícil de gestionar, ja que probablement “l’animal ens estigui informant que li manca socialització”.

-El lladruc com a expressió d’avorriment. Apareix quan no es cobreixen les necessitats diàries d’exercici i d’estimulació mental i física del ca. Aquest comportament es produeix quan l’animal passa moltes hores sol.

Com aconseguir de manera efectiva que el meu gos no bordi?

En primer lloc, tal com comenta Jean Donaldson al seu llibre “El Xoc de Cultures”, per solucionar correctament el problema del lladruc molest i excessiu és important “abordar els problemes subjacents de la manca de socialització, d’escàs exercici físic i d’estimulació”.

Un cop solucionats aquests problemes, un dels exercicis d’ensinistrament caní per controlar els lladrucs amb millors resultats consisteix a ensenyar al gos el significat de “lladra” i “calla”. Segons un estudi de l’investigador Stanley Coren per a la universitat canadenca de British Columbia, els gossos tenen la capacitat de distingir i retenir unes 160 paraules diferents.

Per aconseguir que el gos comprengui el significat de “lladra” i “calla” és important que l’amo condicioni l’animal amb alguna recompensa, com podria ser un tros de menjar o llaminadura. Es tracta d’un exercici d’ensinistrament efectiu que, tot i això, sembla inútil durant les primeres vegades que s’intenta. Per aquest motiu, és molt important perseverar i no deixar de practicar-lo fins que el gos no ha interioritzat el significat d’aquestes dues paraules.

L’experta en conducta animal Jean Donaldson proposa al seu llibre la seqüència següent per practicar aquest exercici d’ensinistrament:

  1. Dóna l’ordre de “borda”.
  2. Fes alguna cosa que sàpigues que farà bordar el gos. Per exemple, el so del timbre de casa teva.
  3. Lladruc del gos.
  4. Reforça la conducta del gos amb elogis: “molt bé”, “bravo”, etc.
  5. Dóna l’ordre de “calla”.
  6. Mostra al gos la recompensa (tros de menjar, llaminadura…).
  7. El gos s’interessa per aquesta recompensa i deixa de bordar.
  8. Quan estigui 3-5 segons en silenci premies la seva conducta amb elogis: “molt bé”, “bravo”, etc.
  9. Dóna la recompensa després d’haver estat aquests 3-5 segons callat.
  10. Repeteix de nou tots els passos augmentant de mica en mica i progressivament el temps de “calla” fins als dos minuts.

És molt important repetir aquest exercici una vegada i una altra fins a assegurar-se que l’animal ha après el joc. Per garantir l’èxit d’aquesta activitat d’ensinistrament, l’amo haurà de donar l’ordre de “borda” sense el so del timbre de casa, aconseguint que el gos bordi en escoltar l’ordre. De la mateixa manera, el gos haurà d’obeir a l’ordre de “calla” sense necessitat de veure el trosset de menjar per avançat. Amb aquestes dues proves tindrem clar que s’ha completat el procés d’aprenentatge.

Altres pautes que et poden ajudar a minimitzar els lladrucs

-No provoquis que el lladruc doni resultat amb els humans. El gos executa moltes vegades el lladruc com a demanda d’alguna cosa. Si no us agraden els lladrucs excessius deixa de prestar-li atenció i de concedir totes les demandes dels seus lladrucs. L’únic que aconsegueixes accedint a totes les seves peticions és reforçar el lladruc.

-Mai castiguis o cridis el gos quan borda. Aquesta acció pot resultar contraproduent. Intenta treballar aquesta conducta des del reforçament positiu.

-Satisfaci les exigències físiques, socials i d’estimulació del gos. Per al benestar de l’animal és imprescindible que practiqui l’activitat física i que desenvolupi confiança i interacció amb altres gossos.

-Normalitza el lladruc en algunes situacions. Com hem comentat, el lladruc és un mitjà de comunicació del gos, per tant, en moltes situacions és important normalitzar aquesta acció sense necessitat de buscar una solució. Pot ser que el gos tingui gana, set o simplement que estigui jugant.

-Si cap d’aquestes mesures resulta efectiva contra els lladrucs excessius i molestos del teu gos, acudeix a un ensinistrador caní o consulta què fer amb el teu veterinari de confiança. Aquestes persones especialitzades segur que et poden ajudar a trobar una millor solució.

La família creix

/0 Comentaris/a

Des de Tincungos volem compartir aquest text del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB), on molt detalladament s’exposen les bases per a adaptar una mascota a la nostra llar. Ens semblen uns consells molt clars i útils, per proporcionar-nos una feliç convivència.

L’inici del nou any acostuma a coincidir tradicionalment amb l’arribada de noves mascotes a la família. La temporada nadalenca és un període important per a l’acollida d’animals domèstics i exòtics a la llar, encara que sovint aquesta decisió implica la posada en marxa d’unes pautes bàsiques que incidiran directament en la bona integració de la mascota a la nostra llar.

Aquesta tasca de conscienciació té una influència directa en el percentatge d’abandonaments d’animals que tendeix a incrementar-se durant el primer trimestre de l’any, així com en els períodes de vacances. Només l’últim any, 5.390 mascotes van ser retrobades després d’haver estat abandonades, perdudes o robades, gràcies a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia). Amb l’objectiu de reduir aquest número, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) recomana seguir una sèrie de pautes bàsiques com a mesura de conscienciació per evitar aquesta situació.

1.- Temps: És important dedicar un temps diari adequat a la cura i atenció de la mascota que variarà en funció de les característiques de cada espècie o animal.

2.- Alimentació: Una correcta alimentació requereix d’unes especificacions nutritives que es troben en aliments especialitzats, per tant, s’ha de procurar evitar oferir qualsevol tipus de menjar i, sobretot, fer-ho a deshores.

3.- Vacunació: Establir un pla sanitari és primordial per a una convivència més segura. La vacunació i desparasitació periòdica garanteixen, tant la salut de la mascota, com la de la nostra família.

4.-  Identificació: Identificar a les nostres mascotes és un aspecte bàsic de cara a solucionar una hipotètica pèrdua. Els veterinaris són els professionals autoritzats per identificar a un animal mitjançant la implantació en condicions d’asèpsia d’un microxip  amb un codi numèric de 15 dígits. Un cop introduït el xip, el veterinari s’encarregarà de vincular aquest codi amb el propietari donant-lo d’alta a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia).

5.- Cens: Aquest registre que dirigeix l’Ajuntament és de gran utilitat per conèixer quina és la població d’animals de companyia a cada localitat, per tal de poder prendre mesures útils com la projecció de nous espais condicionats. Per formalitzar aquest registre, el propietari ha d’inscriure la seva mascota al Cens d’Animals de Companyia mitjançant el document d’identificació de la seva mascota, la cartilla sanitària i la fotocòpia del seu DNI.

6.- Esterilització: L’esterilització és la solució per a la cria incontrolada dels animals domèstics que esdevé la causa principal del seu abandonament. A més, aquesta mesura també millora la convivència, evita els hàbits de fugida durant el període de zel i en cap cas modifica aspectes de la intel·ligència de l’animal ni provoca depressió. 

7.- Educar: A l’hora de conviure amb un animal és essencial ensenyar-li a comportar-se correctament. Per això, és bàsic saber donar el seu lloc a la mascota i permetre que experimenti amb diferents situacions que es donaran al llarg de la seva vida. En cas de dubte sempre podem consultar amb el nostre veterinari per veure quines mesures són les més adequades.

8.- Higiene: Per mantenir la nostra mascota neta no és necessari netejar-la contínuament amb aigua i sabó. Un bon pentinat i/o raspallat acostuma a ser més beneficiós i elimina la major part de la brutícia de la pell de les nostres mascotes. 

9.- Convivència: Trobar un lloc adequat a l’habitatge és fonamental per aconseguir una convivència còmoda, ja que ajudarà al confort de l’animal i contribuirà a que aquest respecti els espais comuns.

10.- Societat: La integració social de la nostra mascota dependrà, en gran mesura, en saber com evitar conflictes i baralles amb altres animals, així com controlar a l’animal per a no molestar a la resta d’usuaris.

 

Fures i rèptils, mascotes a l’alça

El llistat d’animals de companyia s’ha anat ampliant any rere any obrint pas a noves mascotes exòtiques. Als habituals gats i gossos, s’han unit un nodrit grup de nous animals entre els que cada cop tenen més importància les fures, cobais, rèptils i aus exòtiques, entre d’altres.

Tots ells requereixen de cures específiques, de manera que l’assessorament d’un veterinari especialitzat esdevé un aspecte bàsic per a què l’acollida de l’animal sigui còmoda i agradable, evitant així generar estrès o rebuig en el seu nou entorn.

Josep Gómez Muro, president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, destaca: “L’assessorament d’un veterinari professional adquireix una gran importància, especialment en aquesta fase inicial d’acollida, i contribueix directament a adquirir un coneixement més ampli de la mascota.”

 

Sobre COVB

Fundat l’any 1904, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) a prop de 2.500 professionals del sector veterinari. La seva missió és garantir un bon exercici professional respectuós amb els drets i els interessos de la societat en general. Per assolir aquest objectiu, s’ordena l’exercici de la professió, es promouen i organitzen cursos de formació, acords amb diferents entitats i conferències sobre temes d’interès entre d’altres tasques, procurant la perfecció i regulació dels serveis que puguin oferir els veterinaris.

L’objectiu principal del COVB és convertir-se en un instrument útil recollint les propostes, suggeriments, observacions i crítiques dels seus col·legiats i de la societat.. A més, entre els seus objectius també destaca el de convertir-se en un òrgan de consulta oferint informació dels múltiples camps que comprèn la professió.