Arxiu d'etiquetes per: tortuga

Investiguen penalment una persona per la tinença il·legal de 27 tortugues

/0 Comentaris/a

Els rèptils van ser localitzats en un domicili de València i el propietari no tenia permisos per a la possessió.

La Guàrdia Civil, en el marc de l’operació Moratón, ha investigat una persona com a presumpta responsable de posseir il·legalment 27 tortugues al seu domicili de València. Els agents del SEPONA van localitzar els animals després d’iniciar una investigació emmarcada al Pla d’Acció Espanyol de Lluita contra el Trànsit d’Espècies Silvestres.

Al domicili de la persona investigada s’han trobat 25 tortugues mores (Testudo Graeca) i dues més de l’espècie esperons africana (Centrochelys Sulcata). Els espècimens intervinguts d’aquestes tortugues estan inclosos al Llistat Nacional d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. Per tant, són unes espècies especialment protegides.

Els agents del SEPRONA van sol·licitar al propietari la documentació necessària per a la possessió de les tortugues, però no tenia les autoritzacions requerides. Per aquest motiu, la Guàrdia Civil va intervenir els espècimens i els va traslladar al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Saler, a València. Des d’aquest centre s’han encarregat de la identificació i cura dels rèptils.

Un delicte contra la flora i la fauna silvestres

La tinença d’espècimens inclosos a la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre (CITES) exigeix la disposició d’una sèrie de documents que acrediten la legal tinença d’aquests animals des del seu origen, a fi del control del comerç d’aquests.

Tenir aquest tipus d’animals sense la referida documentació, converteix en il·legal la tinença i el comerç d’aquests, podent incórrer en un supòsit il·lícit tipificat en el Codi Penal vigent.

En el cas concret del propietari de les 27 tortugues a València, la Guàrdia Civil ha investigat un home de 38 anys per la tinença il·lícita d’aquests rèptils i ha lliurat les diligències pertinents a la Secció de Medi Ambient de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Esperem que l’investigat compleixi la seva sanció per aquest nou delicte relatiu a la protecció de la flora i la fauna salvatge.

Alliberada a la reserva integral de Cabo de Gata una tortuga babaua que va ser rescatada al maig amb una forta pneumònia

/0 Comentaris/a ,

La tortuga, que va ser rescatada el passat 6 de maig amb una forta pneumònia, ha estat alliberada a la reserva integral de Cabo de Gata, a Almeria.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), el Servei Marítim de la Guàrdia Civil d’Almeria i l’embarcació Toftevaag, pertanyent a l’associació científica Alnitak, han participat en l’alliberament d’un espècimen de tortuga babaua (Caretta caretta) a la reserva integral de Cabo de Gata (Almeria). L’animal està identificat amb un microxip i amb un transmissor per satèl·lit, gràcies a la col·laboració d’Eduardo Belda de la Universitat Politècnica de València.

La devolució al medi natural s’ha realitzat a uns 9 metres de profunditat, per evitar així que l’animal pugui submergir-se a gran profunditat massa ràpid i patir una embòlia gasosa en la descompressió inicial. A la zona triada per a l’alliberament, la temperatura de l’aigua és de 23 graus i té a la seva disposició recursos alimentaris.

La tortuga, que ha estat batejada com Paqui, va ser rescatada el passat 6 de maig pel vaixell de les reserves marines “Riscos de Famara”, pertanyent al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Quan va ser trobat, l’animal presentava una forta pneumònia, i per això va ser ingressat al centre veterinari de l’associació per a la protecció i el rescat de fauna Equinac, pertanyent al MITECO. La tortuga va rebre un tractament de sueroteràpia per passar, posteriorment, a ser alimentada amb seitons, calamars i llagostins.

La tortuga babaua, una espècie vulnerable

La tortuga babaua o comú és una espècie marina altament migratòria i les seves poblacions es troben en un estat de conservació desfavorable. A nivell nacional, es troba inclosa com a “vulnerable” en el Catàleg Espanyol d’espècies amenaçades, el que implica la necessitat d’establir mesures de conservació específiques. La seva distribució potencial abasta la totalitat de les aigües marines sota sobirania o jurisdicció espanyola, així com altres aigües marines, comunitàries i no comunitàries, on operen flotes pesqueres espanyoles.

Tal com informa el MITECO, les tortugues són espècies clau en els ecosistemes marins, ja que actuen a el mateix temps com a consumidors, preses i competidors. A més són uns animals que transporten nutrients i energia des de zones marines riques en nutrients on s’alimenten fins platges d’implantació pobres en nutrients. Per tot això, se les considera indicadors del bon estat ambiental del medi marí.

Per protegir aquesta espècie de gran valor per als ecosistemes, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic treballa en accions per millorar l’estat de conservació de les espècies de tortugues marines que utilitzen el litoral i les aigües marines espanyoles.

D’acord amb l’article 6 de la Llei 42/2007, el MITECO té competències en la gestió de la biodiversitat marina en general, i d’espècies marines altament migratòries, com és el cas d’aquesta tortuga. A més, Equinac està autoritzada per aquest ministeri per a l’assistència a fauna marina, i ha estat contractada com assistència tècnica en atenció a avaraments i rescat i recuperació de fauna marina en situació de risc a la província d’Almeria.

Una tortuga babaua pon ous per primera vegada en una platja de Barcelona

/0 Comentaris/a ,

Una tortuga babaua ha fet un niu amb setanta-set ous a la platja de la Mar Bella, a Barcelona. La Fundació CRAM s’encarregarà que la posada es culmini de manera satisfactòria.

Durant la matinada del 16 de juliol quatre joves es trobaven a la platja de la Mar Bella quan de sobte es van trobar amb una tortuga babaua sobre la sorra: “Estava a la platja amb tres amics, era la 1:30h de la matinada quan vam començar a escoltar uns sorolls en les tanques que teníem al costat, quan ens vam acostar vam veure que era una tortuga”, ens explica Mar Balseiro, una de les persones protagonistes, en declaracions per Animalados.

“La tortuga semblava atrapada. Vam veure les petjades de l’animal al voltant de les tanques i semblava una mica perduda. Mai ens havíem trobat davant d’aquesta situació, així que finalment vam decidir entre tots tornar la tortuga a l’aigua. Mentre la retornàvem vam gravar-ho tot amb el mòbil i vam pujar les imatges a les xarxes socials”, ens detalla Mar Balseiro.

Després de pujar el vídeo de la tortuga babaua a les xarxes socials, ràpidament el CRAM es va posar en contacte amb Mar Balseiro: “Els vam facilitar a la fundació la ubicació exacta d’on havíem trobat la tortuga. Vam acompanyar el CRAM al lloc concret perquè volien comprovar si l’animal havia post ous a la zona. Finalment van trobar un niu amb la posta d’ous de la tortuga”.

El grup de voluntaris de la Fundació CRAM que es va dirigir a la platja de la Mar Bella va trobar a mig metre per sota de la sorra un total de setanta-set ous. És la primera vegada que aquesta espècie de tortuga (família Cheloniidae, un tipus de tortuga marina) fa un niu d’ous a Barcelona.

La Fundació CRAM, una entitat dedicada a la protecció del medi marí i de les espècies que l’habiten, s’ha quedat amb disset dels setanta-set ous per assegurar la posada, mentre que la resta dels ous han estat habilitats uns metres més endins del lloc concret en què van ser trobats perquè així estiguin més protegits. El niu estarà vigilat les 24 hores del dia per un equip del CRAM fins que en uns dos mesos neixin les cries.

La posta d’ous de tortuga babaua a les costes del Mediterrani Occidental és cada vegada més comuna, de manera que cal tenir especial atenció a la presència d’aquests animals a la sorra de les platges. En el suposat cas que algú es trobi amb una tortuga, ha d’evitar enfocar-la amb llum, no tocar l’animal, no fer fotos amb flash, no fer soroll i trucar al 112.

Imatges cedides per Mar Balseiro

Nàufrags de la Terra

/0 Comentaris/a

 

“És en el mar, i no a la terra, on millor pot experimentar-se la trobada amb la naturalesa salvatge, ja que en cap altre lloc es revela amb tanta claredat la vulnerabilitat i la insignificança de l’ésser humà davant de la immensitat d’una naturalesa que mai pot sotmetre.” 
Marta Tafalla, article “Darwin, Melville i el lloc de l’ésser humà en la natura”

 

Un nàufrag, una illa. El mar, la terra. El finit i l’infinit. El blau i el vermell. La tortuga vermella de Michael Dudok de Wit és una obra que conté en el seu delicat minimalisme un univers sencer. Aquesta poesia audiovisual aconsegueix unir, gràcies a les seves onades de versos, el que, a simple vista, ens sembla aliè, separat.

No som aliens a la terra, ni als seus éssers. Estem units a ella, fusionats amb ella. Interconnectats.

El nàufrag que arriba a l’illa es desespera per tornar a la civilització. Aquella a la qual ell creu pertànyer, aquella part del món que no li és estranya. Un cop i un altre i un altre intenta escapar de l’illot al que el destí l’ha portat, però, un cop i un altre i un altre una gran tortuga vermella destrueix la seva embarcació i el torna a la brillant vora de la illa.

L’home, enutjat i rancorós castiga la tortuga deixant-la morir al sol.

El nàufrag no només és nàufrag per haver perdut el seu bot, és nàufrag de la terra, a la deriva d’un món natural que no reconeix com a seu, al qual castiga quan no pot dominar. A qui necessita vèncer quan no es plega als seus desitjos.

Aquest petit home mata la tortuga. Però al poc temps reacciona. No només ha matat una tortuga. El que ha fet és venjar-se, maltractar un ésser innocent descarregant en ell la seva frustració. Ha de reparar el dany intentant reanimar al pobre animal.

Per sort per als humans, ella, la naturalesa, no és rancorosa ni venjativa. Del cos de la gran tortuga naixerà una dona.

Metamorfosi, canvi, transformació. Què és, si no, al cap i a la fi aquest món?

Dona i home, mar i terra. Desert i bosc. Els contrastos són unions. Continuacions. Transfiguracions.

D’aquesta insòlita parella naixerà un nen, que ja no és sols home o tortuga, que ja no és sorra o onatge. Un nou ésser que no necessita la riba, sinó que pot viure en l’entre.

I a l’illa, a la mateixa illa on el nostre nàufrag no creia veure res, on no creia que estigués el seu lloc, la seva llar, en aquesta mateixa illa, hi ha la seva família.

Aire, aigua, foc, terra. Tots els elements perfectament representats amb la sòbria paleta de colors que fa servir Dudok de Wit ens representen aquest petit món, símbol de tota la resta d'”illes” que componen aquest planeta nostre.

Realment necessitem fugir com nàufrags de la nostra terra, de la nostra llar, la natura? Potser quan deixem de construir bots que ens portin cap a un altre destí que creiem millor serem capaços d’apreciar el que ens envolta. El sol, els arbres, el mar… el temps sense hores ni minuts. La vida, l’amor, l’amistat, la tolerància.

Sembla com si la senzillesa de la vida no fos per a nosaltres prou bella. Quin gran error el de l’humà que no s’ha creuat encara amb la tortuga vermella.

Article de Sílvia Esteve