Arxiu d'etiquetes per: tinc un gos

Pastor Alemany: el número dos en gairebé tots els camps

Les generoses característiques del Pastor Alemany han convertit aquesta raça en una de les que més serveis presta als éssers humans. Considerada la millor raça del món, el Pastor Alemany pot ajudar en gairebé tots els camps

El Pastor Alemany no és el millor vigilant de la casa, ni tampoc el millor rastrejador. Tampoc és el gos més ràpid, ni el més intel·ligent. Tot i així, està considerat da la millor raça del món. I és que el Pastor Alemany no és el millor res però és el segon en gairebé tots els camps. Es tracta d’una de les races de gossos més versàtils que es puguin trobar i, per aquest motiu, l’home l’utilitza per gairebé tot: gos pigall, gos policia en manifestacions o per trobar droga, rastrejador per al rescat de persones, vigilant i, evidentment, gos pastor, que de fet és el seu origen. Són moltes les races que ajuden als humans però si alguna s’hagués d’endur el premi, aquesta és el Pastor Alemany.

La raça es remunta al 1899 a les zones rurals d’alemanya, tot i que la Federació Cinològica Internacional no la va reconèixer fins l’any 1955. Els alemanys van desenvolupar aquesta raça buscant un bon gos pastor que vigilés les ovelles, les protegís i les tingués totes juntes. Però la raça va resultar tant eficient que poc a poc va anar ocupant altres camps. La seva força i intel·ligència li van obrir el pas a altres funcions. Es considera que el pare de la raça és Maximilian von Stephanitz, capità de caballeria de l’exèrcit alemany. I també va ser el seu salvador, ja que quan els alemanys van començar a abandonar els camps per concentrar-se a les ciutats, Von Stephanitz va témer que la seva raça caigués en l’oblit i va convèncer als mandataris alemanys perquè el fessin servir com a gos policia. A partir d’aquí, la raça es va obrir les portes en tots els camps i fins i tot es va servir en un símbol per als alemanys. Adolf Hitler fins i tot es feia fotografies amb Blondi, la seva gossa. Segons s’explica, va morir enverinada per un membre de les SS per ordre d’Adolf Hitler el 30 d’abril de 1945, poc abans que els aliats posessin fi a la barbàrie que va provocar el nazisme. També va ajudar a augmentar la seva fama la sèrie Rin Tin Tin o la de la televisió austríaca Kommisar Rex, Comisari Rex. En aquets vídeo es pot veure una demostració de l’obediència i l’efectivitat d’aquest gos en tasques de defensa.

El Pastor Alemany té un cap molt proporcionat amb el seu cos i ulls de color fosc. Té les orelles erectes i mirant cap endavant, de manera que produeix un gran efecte quan el gos està en posició d’atenció. El cos és molt musculat, una característica que atorga una gran força a la raça. Els mascles pesen entre 30 i 40 kg, mentre que les femelles entre 22 i 32 kg, segons la Federació Cinològica Internacional.

Els gossos d’aquesta raça acostumen a viure entre 10 i 12 anys i els seus dos punts dèbils són la propensió a contraure la malaltia del moquillo (que amb vacunes es pot evitar fàcilment) i la displàsia de malucs. Aquesta malformació afecta a moltes races grans i pot empitjorar si el gos té sobrepès o si fa massa exercici. A partir de certa edat és fàcil de detectar ja que obliga a l’animal a caminar coix per les potes del darrera. És important visitar el veterinari si es detecta aquest símptoma, així com dolor al pujar i baixar escales, ja que la malformació es pot complicar i l’animal pot arribar a perdre la mobilitat.

Sora, la mascota más hospitalaria

Sora, la mascota más hospitalaria.

Estaba removiéndome en mi silla, nervioso por aquel momento que había estado esperando desde que tenía uso de razón. Mis padres por fin me habían concedido mi ansiado deseo: tener un perro. Se abrió la puerta de golpe y, sin darme tiempo a articular palabra, la criadora me plantó encima de la falda una cachorrita de dos meses, asustada en mis brazos: Eso sí que es una buena estrategia comercial.

Atrás intensas negociaciones con mis padres, llegamos al consenso: un cachorro hembra y de la raza Golden Retriever. Unos amigos de mi padre nos habían aconsejado que si uno quiere un perro de tamaño mediano-grande, afectuoso y bonito, esta es la raza ideal. Cómo fui el impulsor de la idea, la familia me otorgó el privilegio de ponerle nombre. Sora significa cielo en japonés, y puesto que ella es muy blanca y buena, me pareció apropiado. Además, lo mejor para los perros es ponerle nombres sencillos, con pocas sílabas. De esta forma no tardan en aprenderlos.

Los primeros días fueron los mejores, pero también los peores. Descubres un mundo nuevo que nunca te habías imaginado, y ves como tu mascota empieza a entenderte cuando le hablas. Además, ella misma está descubriendo el mundo que la rodea y eso es algo apasionante de presenciar. Pero también es la época más mala, porque te preocupas muchísimo: no sabes cómo hablarle, ni si cuando te des la vuelta va a confundir un cable con un trozo de salchicha. No tienes ni idea de si lo mejor es que se quede en la terraza o dejarla dar vueltas por la casa. Lo peor de todo es que se pone enferma, como toda buena niña. Así que de vez en cuando le vas a encontrar caca y vomito por la casa.

Pero poco a poco nos vamos conociendo. La primera vez que la sacas a pasear no puedes ni cruzar la calle de lo asustada que está, pero tras una semana Sora entra en lo que yo llamo “El desplazamiento cachorril”: hay veces que los cachorros crecen muy de prisa y ya tienen un cuerpo de adulto con seis o ocho meses, pero gracias al “desplazamiento” es tremendamente fácil identificar a un cachorro… Consiste en lo siguiente: si llevas a tu perro con correa, siempre se va a mover en diagonal (nunca en línea recta), tirando con todas sus fuerzas. Y, cada vez que descubre que ha dejado atrás algo muy interesante que oler, te hace dar un giro de 180º con un tirón firme. No te sorprendas si caes al suelo.

Pese a todo, uno siempre se siente muy acompañado al lado de Sora. Le encanta que la acaricien y la rasquen, sobre todo en el culo. Si te pones a su altura, te devuelve los mimos con un buen lametón, y luego no va a tener problema para quedarse dormida encima de ti. Tras dos años y medio, su reacción al traer invitados a casa no ha cambiado. Agitar la cola como una loca y a veces saltar encima para lamer la cara. En mí familia estamos convencidos que si Sora pudiera hablar ella le acogería con un “¿Hola, quieres ser mi amigo?” a cualquier ladrón que entrara en casa. Algo que hay que vigilar es que SIEMPRE tiene hambre. No mastica, ¡engulle! Cada vez que estés cocinando la tendrás cerca, preparada para cazar cualquier alimento que caiga al suelo. No hay que dejarse engañar por su apariencia inocente, ella sabe que con cara de pena se puede conseguir de todo.

Es mucho más lista de lo que aparenta. Reconoce palabras como “paseo”, “premio”, “mira que tengo” o “pelota”. También distingue a las personas. Cuando ve a mis padres a lo lejos corre directa hacia ellos, y cuando sale a pasear conmigo sabe que me enfado con más facilidad que mi madre, así que tira menos de la correa.

Hemos tenido mucha suerte con Sora. Nunca nos hemos encontrado cojines rotos, ni la hemos sorprendido bebiendo de la taza del váter… Pero incluso sin esa fortuna hay algo en lo que coincidimos los propietarios de perros: La compañía que aportan es increíble, y uno no va a sentirse solo nunca más.

Renovem el web animalados.com!

Estem molt contents de presentar-te el nou disseny i funcionalitats de animalados.com, el portal més animal. A continuació et presentem els nous apartats del web:

Notícies: informacions d’última hora  i en exclusiva sobre el món dels gossos en particular, i dels animals en general. Tractarem aspectes polítics, legals i socials que ens afectin als amants dels gossos.

En campanya: demanarem la teva ajuda per millorar la qualitat de vida i els drets dels gossos i la resta d’animals. Perquè si estimem els animals hem de lluitar per ells!

Consells i trucs: aquí hi trobaràs consells per gossos de tota mena. Aspectes legislatius, de veterinària, educació, psicologia i consells d’altres àmbits. Aquest apartat és obert a la teva participació, perquè tincungos és teu també! Envia’ns el teu consell o truc al formulari que trobaràs a l’apartat

El meu gos: presenta’ns el teu gos. Com es diu, raça, edat… i el que vulgueu! El més important és que compartiu amb la comunitat la vostra relació i trajectòria plegats

Productes recomanats: t’aconsellem productes pensats per les característiques dels teus gossos. Hi trobareu menjar per a gossos per a totes les edats i tamanys, i snacks  llaminers i sans.

T’animem a recórrer el nou web, explorar-lo, prendre-hi part participant-hi activament i fent-nos saber si t’agrada i en què podem millorar. Benvingut/da al nou animalados.com!