Arxiu d'etiquetes per: tauromàquia

Denuncien la posada en marxa d’un taller infantil per aprendre a posar banderilles de torero a un municipi de Lleó

/0 Comentaris/a

La Unión del Pueblo Leonés (UPL) ha mostrat el seu rebuig a aquesta proposta de la Junta i de l’Ajuntament de Sahagún i ha demanat la inversió dels fons públics en esdeveniments que siguin realment culturals.

Polèmica al municipi lleonès de Sahagún. Amb motiu de la festivitat sahagunesa “La Gran Final del Circuito de Castilla i León” que se celebrarà el proper dissabte 23 de setembre, l’ajuntament d’aquesta població ha anunciat una sèrie d’activitats culturals que no han agradat a un sector del veïnat per fomentar la tauromàquia entre els més joves.

A la programació de les activitats, l’Ajuntament de Sahagún informa de la celebració d’un taller de banderilles de torero per als infants. Després de l’elaboració d’aquestes banderilles, els més petits aprendran a posar-les amb les quadrilles actuants a la gran final, on tindrà lloc una correguda de jònecs amb picadors.

La Unió del Poble Lleonès (UPL) de Sahagún, una organització política lleonesista i democràtica, ha denunciat i rebutjat aquesta iniciativa de la Junta i de l’Ajuntament de Sahagún en considerar que mitjançant aquestes activitats “pretenen transmetre als menors un concepte equivocat del què suposa la tauromàquia”.

Després de conèixer la posada en marxa d’aquests tallers amb banderilles per a nens i nenes, UPL han comunicat que “tractar de romantitzar i normalitzar els espectacles taurins impacta de manera molt negativa en l’educació dels menors, a qui s’ensenyarà que el patiment i el dolor animal només és hipotètic”.

“Intentar romantitzar i normalitzar els espectacles taurins impacta de manera molt negativa en l’educació dels menors”.

Els lleonesistes han recalcat que “en l’època en què vivim, fomentar aquest tipus d’activitats i esdeveniments i involucrar-hi menors és un anacronisme que no encaixa amb el coneixement i la sensibilitat actual”.

Per acabar, Unión del Pueblo Leonés demana a la Junta de Castella i Lleó i a l’Ajuntament de Sahagún que reconsiderin la seva postura i “anul·lin aquesta programació i inverteixin aquesta quantitat de fons públics en esdeveniments veritablement culturals i artístics”.

Compromís proposa substituir el bou embolat de València per animals figurats amb pirotècnia

/0 Comentaris/a

Compromís vol mantenir la prohibició del bou embolat a València, apostant per una ciutat lliure de maltractament animal.

Els regidors de Compromís per València, Pere Fuset i Glòria Tello, han presentat una moció a l’Ajuntament per substituir les festivitats amb animals vius, com el bou embolat, per animals figurats i element de pirotècnia. La intenció del grup polític és que la ciutat de València mantingui una cultura festiva respectuosa amb el benestar animal.

“A Compromís no volem maltractament animal i presentem una moció per instar el PP de València a no permetre que torni la barbàrie del bou embolat i perquè, a canvi, intensifiqui les programacions culturals als nostres barris i pobles, i ajudi els professionals de la cultura”, ha declarat Glòria Tello, sociòloga i regidora a l’Ajuntament de València.

Recordem que l’actual equip de Govern de València, liderat pel PP i amb María José Catalá com a alcaldessa, va aixecar fa unes setmanes la prohibició del bou embolat, una mesura que Compromís, amb el suport del PSOE, va imposar el 10 de juny del 2016, quan el catedràtic Joan Ribó era l’alcalde de la ciutat.

“Reclamem espectacles lliures de maltractament, amb menys riscos i amb públic familiar”

“És possible fer festa sense maltractar animals? Sí! Des de Compromís reclamem mantenir la prohibició del ‘bou embolat’ a València i, com passa en altres localitats, substituir-lo per un animal figurat amb pirotècnia en espectacles lliures de maltractament, amb menys riscos i amb públic familiar”, exclama Pere Fuset, regidor de Compromís .

Des de Compromís lamenten que la decisió del PP, recolzada per VOX, de tornar a les festes tradicionals del bou embolat suposa un ‘clar pas enrere’, sent aquesta una decisió que va ‘en contra de la voluntat ciutadana’. La coalició espera que l’actual equip de govern rectifiqui i ‘aposti per activitats culturals i lúdiques que no suposin cap maltractament animal’.

Denuncien que RTVE gasta gairebé un milió d’euros a l’any al programa taurí “Tendido Cero”

/0 Comentaris/a

La Plataforma La Tortura No És Cultura denuncia que RTVE gasti gairebé un milió d’euros a l’any en un programa taurí amb audiències cada cop més baixes.

Segons ha informat la Plataforma La Tortura No És Cultura (LTNEC), RTVE ha invertit 972.772, 46 euros de fons propis i aliens al programa taurí Tendido Cero. En els últims quatre anys hi ha invertit més de 4 milions d’euros, unes xifres que contrasten amb la seva audiència, que des que aquest programa va començar el 1986, no ha fet més que baixar fins a assolir xifres paupèrrimes.

La plataforma LTNEC, integrada per 47 organitzacions de defensa animal, considera que, amb aquestes dades tan pobres d’audiència, la cadena pública hauria de deixar de malbaratar fons en programes que no són acords amb els temps actuals.

“Avui més que mai, la televisió pública hauria de promoure una cultura de pau, lliure de qualsevol classe de violència, sigui cap a persones o animals”, ha declarat el portaveu de la Plataforma La Tortura No És Cultura.

“Avui més que mai, la televisió pública hauria de promoure una cultura de pau”

D’altra banda, la plataforma indica que la retransmissió en obert de corregudes de bous contravé les recomanacions del Comitè de Drets de l’Infant de l’ONU a Espanya que, a la secció E Violència cap a la infància, paràgraf 25, assenyala: “A fi de prevenir els efectes perjudicials de la tauromàquia en els nens, el Comitè recomana que l’Estat prohibeixi la participació de menors de 18 anys com a toreros o com a espectadors d’esdeveniments taurins”.

“La tauromàquia és un espectacle inacceptable, rebutjat per la gran majoria de la societat, perquè és contrari a la protecció dels animals i l’ètica. Aquest tipus de cultura és contraproduent des del punt de vista de l’educació i, tanmateix, s’inculca i s’ofereix com a espectacle fins i tot a menors d’edat. És hora que aquesta activitat cruel deixi de ser considerada “Patrimoni Cultural” protegit per la Constitució i es doni llibertat per prohibir-la si la ciutadania així ho desitja”, afirmen des de LTNEC.

Les associacions de defensa animal feliciten Movistar pel tancament del Canal Toros

/0 Comentaris/a

La plataforma La Tortura No És Cultura considera que la decisió de l’operadora és d’acord amb “els valors ètics de la societat en què vivim”.

Bones notícies per als defensors dels animals. Movistar ha pres la decisió de tancar el Canal Toros, sense marxa enrere, després que les empreses de Las Ventas, Plaza 1, i la Maestranza, Pagés, hagin aconseguit sengles acords per emetre aquests espectacles amb la nova plataforma OneToro, encara en vies de desenvolupament.

La Plataforma la Tortura No És Cultura (LTNEC) ha felicitat Movistar per aquesta decisió: “Avui dia resulta totalment injustificable continuar maltractant animals com a forma d’espectacle públic. Independentment de les raons que li hagin portat a això, com a espanyols ens sentim molt orgullosos que Movistar hagi fet per fi un pas cap a la modernitat i els valors ètics de la societat en què vivim.”

La plataforma espera que la informació que al seu dia va enviar a Movistar també hagi influït en la decisió de l’operadora. El maig del 2020, LTNEC va dirigir una carta al president de Telefónica, Jose M.ª Álvarez-Pallete i al president de Movistar Plus, Sergio Oslé, en què els demanava que no retransmetessin corregudes a porta tancada al seu canal Toro TV i ho tanquessin definitivament. Aquest escrit va ser secundat per més de 850 organitzacions de tot el món en què la teleoperadora espanyola funciona amb la marca Movistar, Vivo i O2.

A més, també ha tingut influència la determinant participació d’organitzacions d’Europa i Llatinoamèrica unides en el que van anomenar la “Marea Antitaurina” van llançar una campanya internacional a Twitter amb el hashtag #MovistarNoMasToros que va fallar ser tendència mundial i el hashtag més tuitejat a Espanya durant aquest mes de maig. Durant aquells dies, milers de persones van trucar a Movistar demanant que tanquessin el Canal Toros i informant que donarien de baixa la seva subscripció si no era el cas.

Durant aquesta campanya es va advocar per un art i una cultura que “celebrin la vida i no la mort, que promogui l’empatia i no la tortura; un art i una cultura que uneixin i no divideixin la societat, com malauradament fa la tauromàquia”.

La societat rebutja la tauromàquia com a forma de cultura

La Plataforma la Tortura No És Cultura destaca que, amb el tancament del canal de bous de Movistar, l’operadora estarà ara més en harmonia amb els usuaris i, en general, amb la societat espanyola. Només el 5,9% de la població acudeix a curses de bous, corregudes de jònecs o rejonejament segons va indicar el 2019 el mateix Ministeri de Cultura. La població prefereix altres formes culturals com ara la música (87,2%), llegir (65,8%) o el cinema (57,8%). A més, el 84% dels joves no estan orgullosos de viure a un país on la tauromàquia és una tradició cultural (Ipsos Mori, 201).

D’altra banda, LTNEC assenyala que el tancament serà també positiu des del punt de vista de la Responsabilitat Social Corporativa, indicant que “un mitjà de comunicació de masses, al qual poden tenir accés des de casa nens, nenes i adolescents de tota condició, ha de posar els drets de la infància a viure en una societat lliure de violència, així com l’interès superior del menor, davant de qualsevol altra prioritat”.

Per acabar, la plataforma recorda que el Comitè dels Drets dels Nens de Nacions Unides, el 2018 va instar Espanya a “prohibir la participació de menors de 18 anys com a toreros o espectadors d’esdeveniments taurins, per tal de prevenir els efectes perjudicials que la violència d‟aquestes pràctiques cruels tenen sobre la ment i la sensibilitat del desenvolupament de la infància i l’adolescència”.

Espanya tanca l’any amb més morts per festes taurines de la seva història

/0 Comentaris/a

Un total de 23 persones han mort durant les festes taurines celebrades a Espanya el 2022.

Espanya està tancant el pitjor any de la seva història pel que fa a les morts procedents de les festes taurines. Durant el 2022, un total de 23 persones han mort per banya de toro, sent la Comunitat Valenciana la més afectada amb 9 morts, seguida de la Comunitat de Madrid i Castella i Lleó, amb 4 cadascuna, Aragó amb 2 i Andalusia, Castella la Manxa i Múrcia amb una víctima cadascuna.

“La tauromàquia és una activitat cruel i pròpia d’un altre temps que no hauria d’existir en un país civilitzat en ple segle XXI i encara menys hauria de ser considerada patrimoni cultural i rebre subvencions públiques en un país on més del 80% de la seva població la rebutja”, ha declarat Marta Esteban Miñano, presidenta de la Plataforma La Tortura No és Cultura (LTNEC), formada per 47 organitzacions de protecció animal.

“És hora de treure’ns la bena dels ulls. La tauromàquia no és una cultura desitjable perquè és violenta, reflectida en el patiment indiscutible que provoca cada any a desenes de milers d’animals. Però a més causa cada any centenars de ferits i desenes de morts entre els humans, les vides dels quals exposa de la manera més banal en places i festes. Tantes famílies afectades… per quin motiu?”, afegeix Esteban Miñano.

“El maltractament i la mort d’animals i persones per entreteniment no mereix compartir la denominació de cultura amb els veritables artistes i intel·lectuals. Amb la guerra i la crisi mediambiental que patim, ara més que mai necessitem una cultura de pau i de respecte per la vida, en lloc d’una cultura de violència i mort que no respecta ni la vida humana ni l’animal”, conclou.

Alarma amb la presència de nens i adolescents a les festes taurines

El 7 d’agost passat va tenir lloc una tragèdia de grans dimensions amb la mort d’un jove de tan sols 18 anys després de ser envestit per un toro embolat a Soneja, un municipi de la província de Castelló. A més d’aquest, un altre nen de 12 anys va resultar ferit greu després de rebre una cornada d’una vaca que el va afectar fetge i ronyons. Amb ell participava en la festa un altre nen de 14 anys, quan l’edat mínima per llei és de 16 anys. Aquests són només alguns exemples que demostren com tristament els municipis no compleixen les lleis i no vetllen per les normes de seguretat durant les festes taurines.

“En els Reglaments de festejos taurins populars de les comunitats autònomes s’al·ludeix a la seguretat de les persones,  el respecte i prohibició de maltractament als animals, però ni es posen els mitjans necessaris, ni es persegueixen o sancionen les infraccions si no hi ha una denúncia. I quan n’hi ha, en la majoria dels casos, s’arxiven sense fer les diligències oportunes”, afirma Jose P. Cubells, jurista de la plataforma LTNEC.

A més, Cubells lamenta la manca de presència de forces de seguretat en moltes d’aquestes festes “En alguns pobles ni tan sols hi ha policia local”, assenyala i trasllada la responsabilitat dels diferents incidents al fet que sovint els col·laboradors dels organitzadors no actuen com ho haurien de fer impedir el maltractament als animals o la participació de persones no aptes o menors d’edat en els esdeveniments, cosa que té conseqüències tràgiques.”

Per acabar, el jurista de LTNEC assenyala que “la presència i participació de menors d’edat és tristament comuna, però les prohibicions de les normes de protecció a la infància i l’adolescència i les recomanacions de l’ONU a Espanya de prohibir la participació de nens, nenes i adolescents a les festes taurines. I això és així al llarg de la geografia espanyola.”