Amb només tres mesos de vida, Stevie va ser trobat al carrer amb una infecció respiratòria, però gràcies a l’associació Katubihotz, l’animal ha sobreviscut i molt aviat tindrà una llar definitiva amb una família que l’ha adoptada malgrat el seu estat fràgil de salut i de la ceguesa.

Que el carrer és dur per als gats, encara que els mites diguin que hi pertanyen, és una veritat que tothom hauria de conèixer. Al contrari del que diu la creença popular, el gat és un animal domesticat pels humans, que ni viu en un entorn natural, ni pot sobreviure gaires anys sense la nostra ajuda.

Stevie va néixer en una àmplia ventrada de gats. Una altra més per a la seva mare de carrer que els va cuidar i els va alimentar de la millor manera possible. Encara que poc va poder fer ella contra la malaltia que, sense remei, va anar emportant-se un per un tots els seus nadons. No obstant, Stevie va tenir sort. Ell va aguantar una mica més. El temps just perquè una persona el trobés al carrer i se n’apiadés prou per a recollir-lo, portar-lo a casa seva i alimentar-lo.

Katubihotz, una associació de Pasaia (Guipúscoa) per al rescat felí i la gestió d’adopcions, va rebre una trucada. La persona que havia trobat Stevie es va posar en contacte amb ells per explicar-los la situació del cadell, que havia aparegut solet i malalt al mig del carrer.

A les fotos i vídeos que van rebre Katubihotz era evident que el jove felí amb prou feines podia respirar a causa d’una infecció respiratòria, de manera que Stevie necessitava un veterinari de manera urgent si volia sobreviure aquella mateixa nit. Lamentablement, la persona que va trobar Stevie no estava disposada a proporcionar-li aquesta atenció, de manera que, finalment, malgrat estar molt saturats de treball, l’associació basca va decidir fer-se càrrec de l’animal i de les seves despeses veterinàries.

Stevie tenia pneumònia, febre, paràsits intestinals, puces i centenars de paparres que envaïen cada centímetre del seu petit i esquelètic cos de tres mesos d’edat. A més, la infecció havia destrossat els seus ulls. Stevie mai no podrà recuperar la visió. De fet, amb el temps, hauran d’extirpar uns ulls que no serveixen de res i que probablement seran un focus de més infeccions en el futur.

Tot i el seu fràgil estat de salut, Stevie està feliç. Per fi se sent segur, té menjar, aigua, atenció i moixaines. Li encanten les mostres d’afecte i les joguines. S’ha adaptat increïblement bé a la casa d’acollida. La realitat és que els animals no es lamenten com els humans per problemes tan seriosos com no poder veure. Ell continua endavant, regalant amor, roncs i rialles a cadascuna de les persones que tenen l’oportunitat de conèixer-lo.

Quan estigui totalment recuperat, Stevie se n’anirà a la seva llar adoptiva definitiva, on l’esperen una germana gran gatuna i uns papis que se’n van enamorar d’ell bojament al segon de conèixer-lo. A més, la seva futura mami humana està esperant l’arribada d’un nadó, situació que no els ha frenat a l’hora de decidir obrir les portes de la família a un petitó que necessitava tant d’afecte i d’amor.

Les coses no podien haver acabat millor per a Stevie, un dels pocs gats afortunats que ha aconseguit sobreviure al destí que el carrer els espera. És cert que ha perdut la visió en l’intent, però a canvi té una vida feliç i llarga per endavant.

“Desgraciadament, la majoria dels gats de carrer que conviuen amb nosaltres tenen un final molt diferent. Milers de cries neixen durant l’any només per morir de formes terribles, mentre que els que arriben a ser adults, sobreviuen amb dificultats i lluiten el dia a dia contra la gana, la malaltia i la misèria. Per aquest motiu és tan important castrar, alimentar i cuidar els gats de carrer. No podem treure’ls a tots del carrer, però si la societat es consciència i col·labora de debò, junts podem donar a aquests animals la vida digna i de qualitat que mereixen”, expliquen des de l’associació Katubihotz.