Arxiu d'etiquetes per: sant joan

Gossos i petards

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i les revetlles. Per als animals de companyia i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets per als gats. Comencem avui pels cans.

Quins són els preparatius previs al dia de Sant Joan?

La reacció a sorolls desconeguts és un comportament normal (sobretot com més intensos i imprevisibles són) i el més probable és que busqui un lloc on amagar-se. Normalment, preferirà un lloc petit i fosc, com un cau. Alguns gossos per exemple s’amaguen sota el llit. D’altres prefereixen la banyera, ja que aquest material aïlla del soroll, els banys a més solen tenir finestres petites i rara vegada donen directament al carrer.

Durant els dies previs a la revetlla podem crear a casa un lloc segur on pugui refugiar-se. Cal buscar un lloc tranquil de la casa. Seran millors les habitacions interiors i sense finestres. Podem posar-hi el seu llitet i donar-li coses per rosegar o fer-li buscar premis perquè es trobi a gust en aquest lloc, sempre de forma molt tranquil·la.

Si està habituat al transportí podem utilitzar aquest com a refugi, tapant-lo amb alguna manta o edredó per aïllar-lo més del soroll i la vibració de l’aire. És important enretirar la porta perquè pugui entrar i sortir quan vulgui i deixar oberta també la porta de l’habitació per si decideix canviar de lloc.

Si som uns ‘manetes’ podem fer-li expressament una cabina acústica. A les botigues de bricolatge trobarem materials no massa cars que aïllen del soroll. Una altra cosa que podem fer és habituar-lo a les armilles antiestrès, o les benes de Tellington Touch. Tant en el cas de la zona segura com amb les armilles cal tenir en compte que s’hi han d’introduïr sempre de forma molt progressiva i agradable. És una cosa que en cap cas es pot forçar, ja que això tindira un efecte contraproduent. Si no sabem com realitzar l’habituació el millor és demanar ajuda a un educador caní.

Ajudarem també molt al nostre gos si fem que durant aquests dies tot sigui el més tranquil possible i baixem amb ell el nostre nivell d’exigència. Hem de procurar que els passejos siguin tranquils i sense tensió de la corretja, i mirar de sortir al carrer a hores que no hi hagi molt enrenou. L’excés de control o l’abús d’activitats que sovint fem amb la intenció de ”cansar” al gos, poden tenir l’efecte contrari. Exercicis d’obediència, sortir a córrer, el joc brusc amb nosaltres o altres gossos o altres tipus de joc que potencien les pautes predatòries com jugar a la pilota, en especial si no hem facilitat els períodes de descans convenients entremig, augmenten els nivells d’estrès del gos i en conseqüència disminueix la seva capacitat de gestió davant situacions imprevistes.

A hores d’ara molts gossos hauran sentit ja petards a prop de casa, i és possible que surtin al carrer més alerta de l’habitual. Si el gos ja no vol ni sortir de casa no l’hem de forçar, sortirem només per fer les seves necessitats i prou. Si el gos ja està molt sensibilitzat, cal evitar l’exposició als petards el màxim possible, i si cal, si tenim l’opció, i no hem aconseguit que es tranquil·litzi aquests dies previs, una bona opció és marxar uns dies lluny d’aquestes festes. Les pors es generalitzen amb facilitat, són com una bola de neu que pot fer-se més i més gran. Superar-les és un procés que requereix temps i paciència, i és una cosa que ara mateix no podem improvisar.

Els podem aclimatar ja des de cadells?

Sí, però hem de saber com fer-ho. Cada etapa evolutiva del gos té la seva funció, i depenent del seu estat de maduració hi haurà coses que potser, tot i sempre haver estat en un determinat lloc, de sobte poden tenir una rellevància especial. Això fa que hi hagi diversos períodes en què són més susceptibles d’agafar pors.

Quan tenim un cadell, la millor manera que es converteixi en un adult segur de sí mateix és promoure el seu interès natural per l’entorn i aconseguirem que se senti segur si li fem conèixer les coses de la forma més amable i progressiva possible, evitant l’excés de control i els mètodes educatius basats en el càstig que minaran la seva confiança en nosaltres.

Si som previsibles i sabem atendre a les seves necessitats reals sempre serem la seva primera opció, a la que podran recórrer davant de situacions de perill. És possible també que gossos d’edat avançada comencin a manifestar por als petards. Això pot ser degut a diferents factors. Dolor, inestabilitat o deteriorament cognitiu són diferents elements que poden causar estrès a nivell físic o psíquic, ja que redueixen el seu grau d’autoconfiança i els fan més sensibles a determinades situacions.

També cal tenir en compte que determinats gossos són més sensibles a l’entorn per naturalesa, però també juga un paper fonamental l’estat emocional de base en què es trobin. Per exemple gossos recentment adoptats que encara no s’han habituat a la nova llar poden ser més susceptibles a desenvolupar por als petards.

Com podem vehicular la seva por quan estem al carrer?

El nostre primer objectiu ha de ser ”treure ferro” a la situació. Si el gos veu que nosaltres estem tranquils l’estem ajudant a normalitzar aquest estímul, i com menys importància li donem menys li’n donarà ell.

Si anem pel carrer i ens tiren un petard a prop el més normal és que el gos vulgui fugir. Normalment voldrà tornar cap a casa i és el que hem de fer: treure’l de la situació de la forma més calmada possible i acompanyar-lo fins al seu lloc segur. Per qüestions de seguretat és important durant aquests dies intentar no dur-lo deslligat. Podem fer servir una corretja llarga perquè tingui la llibertat més gran possible.

I quan estem a casa? Quin ha de ser el nostre comportament? És bo protegir-los o és millor deixar que s’amaguin on creguin segur?

El més important és respectar la seva reacció natural, no forçar res i, sobretot, evitar ser invasius. Si el gos vol amagar-se, si borda o es mou d’un lloc a l’altre l’hem de deixar. No hem d’intentar corregir o castigar cap dels comportaments que pugui mostrar davant la por.

Si busca el nostre contacte o se sent més segur pujant-se a la nostra falda hem de respondre a la seva demanda, però només si ell ho demana. És molt important que ell sàpiga que estem aquí per oferir-li el nostre suport, sempre de forma molt tranquil·la i més aviat sense donar mostres d’afecte exagerades.

Sobretot hem de ser molt conscients que el nostre estat emocional incideix directament en el del gos. La nostra preocupació, encara que sigui amb la millor intenció, pot ser un factor que pot alimentar la preocupació del gos. Si estem preocupats estem reafirmant al gos que realment ens trobem en un estat d’emergència.

Podem quedar-nos amb ell una estona al seu lloc segur fins que es tranquil·litzi. Podem abaixar les persianes i posar música per emmascarar el soroll. Hi ha músiques específiques que es poden trobar comercialment.

Són realment necessàries les pastilles per relaxar?

En casos greus els ansiolítics poden ajudar a modular la reacció emocional del gos. Reaccionarà igualment, però es veurà afectat amb menys intensitat. Abans d’utilitzar qualsevol fàrmac cal sempre valorar si és realment necessari amb el nostre veterinari i mai administrar-lo sense la seva supervisió per assegurar que la dosificació sigui l’adequada al seu pes i mida, i que l’estat de salut del gos ho permeti.

Antigament s’havien utilitzat sedants o relaxants musculars que paralitzaven a l’animal mentre seguia plenament conscient. Aquestos a més poden augmentar la sensibilitat auditiva, amb la qual cosa l’experiència pot ser encara més traumàtica. Cal evitar aquest tipus de fàrmacs.

Hi ha alguna alternativa natural?

Nutracèutics com el triptòfan, normalment combinat amb vitamina B i/o teanina, (Zeus, Kalm-Aid, Adaptyl) o l’alfa-casozepina, derivada de la proteïna de la llet (Zilkene) poden ser efectius, però hem de començar diverses setmanes abans i ara mateix ja seria una mica just. Com sempre, cal consultar prèviament al veterinari.

Podem ajudar al nostre gos també amb remeis de fitoràpia (valeriana, herba de gat), homeopatia o flors de Bach. Cal consultar un veterinari de medicina natural perquè ens indiqui les dosificacions o ens prepari compostos més adequats per al nostre gos. Olis essencials com la lavanda, poden ajudar també a crear un ambient més relaxat. I les feromones, en difusor o collar poden ser molt efectives. Si les utilitzem, el difusor podem posar-lo també al seu lloc segur uns dies abans.

Sílvia Esteve

Coneix els millors consells pel benestar dels gats a la revetlla de Sant Joan.

Gats i petards

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i revetlles. Per als nostres animals i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en uns moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets pels gats. En l’article d’avui: gats!

De la mateixa manera que faríem amb els gossos, en el cas dels gats hauríem de començar aquesta desensibilització amb molts dies d’antelació. Es tracta d’acostumar al nostre gat al soroll dels petards de forma progressiva, amb enregistraments, començant per sorolls de petard molt suau i anar de mica en mica incrementant el so. Haurem de pensar que perquè es puguin habituar bé necessitem temps i dedicació.

Atès que ja tenim molt a prop aquestes revetlles, us donarem recomanacions més immediates. Un parell d’hores abans dels focs artificials, abans dels sopars de revetlla, entre les set i les vuit del vespre, començarem a tancar portes i finestres (esperem que tingueu aire condicionat o ventiladors), i el gat o gats, s’hauran de quedar a dins.

Posarem la tele o música suau i oferirem un amagatall al gat (si normalment s’amaga sota el llit, ens avançarem i li posarem una manteta o tovallola per evitar que es quedi tota la nit al racó sobre la rajola). Per la nostra part, i per no incrementar els seus nervis, actuarem normal com si no passés res. Li oferirem premis i una llauneta per convertir en agradable al moment.

Sempre demanarem consell al nostre veterinari abans d’utilitzar calmants o ansiolítics (si el calmant es dóna quan l’animal ja està aterrit, podem obtenir l’efecte contrari a l’esperat i realment l’animal ho pot passar molt malament).

Intentarem tancar molt bé l’habitació on estigui el gat per esmorteir en tot el possible el so. Podem estar amb ell, parlar suau, i sobretot tenir molta paciència. Si tenim un gat que té moltíssima por, millor no el deixarem sol.

Des d’Animalados volem fer també una crida de conscienciació cap als animals, especialment gats de colònia, que viuen al carrer o als parcs. Si celebreu prop una revetlla, no tireu petards on hi hagi animals. Ells ho estan passant veritablement malament.

Silvia Esteve

Consells pel benestar dels gossos a la nit de Sant Joan

Mor una gateta de dos mesos després de patir l’explosió d’un petard a la boca

La gata de dos mesos de vida a la qual van fer explotar un petard a la boca durant la revetlla de Sant Joan del passat dissabte ha mort després de no poder superar el dolor ocasionat per les ferides. Així ho ha comunicat la protectora Amics dels Animals del Segrià, que han intentat salvar la vida del felí al llarg d’aquests tres dies.

Els fets van passar el passat 22 de juny a Lleida quan un home es va trobar a una gateta al carrer agonitzant pel dolor causat per l’explosió d’un petard a la boca. El transeünt va portar a l’animal a una clínica veterinària on van decidir que era necessària una intervenció d’urgència per reconstruir-li la boca, una operació que la persona que havia trobat al gat no podia assumir pel seu alt preu.

Després de la impossibilitat d’afrontar econòmicament l’operació, l’animal va ser traslladat al veterinari de la protectora Amics dels Animals del Segrià on la gata va poder ser operada. El felí, al qual la protectora va batejar com Dulcinea, presentava una ferida molt vistosa a la boca, no podia obrir els ulls i només podia alimentar-se mitjançant sèrum. Tot i els bons resultats de la cirurgia, la gateta va seguir en un estat molt feble i amb constants queixes de dolor, fins que finalment, s’ha confirmat la seva mort als dos mesos de vida.

“Dulcinea ha mort, el seu fràgil cos no ha suportat més temps. Bon viatge petita, gràcies al teu salvador no has mort sola i agonitzant al carrer. Gràcies a tots per l’interès i les donacions. A la petita Dulcinea li van posar un petard a la boca “. Ha comunicat la protectora a la seva pàgina de Facebook després de la mort de l’animal.

L’associació d’animals de Lleida també ha aprofitat la terrible noticia per llançar un missatge respecte a la tradició de tirar petards durant la revetlla de Sant Joan: “El cas de Dulcinea ens esquerda l’ànima, i més sabent que no és el primer animal al qual li fan alguna cosa així. Els petards haurien d’estar prohibits per moltes raons, la principal és que generen víctimes d’accidents per un ús indegut o altres raons totalment evitables. No sabem quin és l’encant que té convertir els nostres pobles i ciutats en simulacres d’una guerra. La pirotècnica és molesta i nociva, si no fos així, Dulcinea no hauria mort “, han conclòs.

Gats i petards

 

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i les revetlles. Per als nostres animals i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en uns moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets per als gats. En l’article d’avui us oferim els consells de gats.

De la mateixa manera que faríem amb els gossos, en el cas dels gats hauríem de començar aquesta desensibilització amb molts dies d’antelació. Es tracta d’acostumar al nostre gat al soroll de petards de forma progressiva, amb enregistraments, començant per sons de petard molt suau i anar de mica en mica incrementant el so. Haurem de pensar que perquè es puguin habituar bé necessitem temps i dedicació.

Atès que ja tenim molt a prop aquestes revetlles, us donarem recomanacions més immediates. Un parell d’hores abans dels focs artificials, abans dels sopars de revetlla, entre les set i les vuit 8 del vespre, començarem a tancar portes i finestres (esperem que tingueu aire condicionat o ventiladors), i el gat o gats, s’hauran de quedar a dins.

Posarem la tele o música suau i oferirem un amagatall al gat (si normalment s’amaga sota el llit, ens avançarem i li posarem una manteta o tovallola per evitar que es quedi tota la nit al racó sobre la rajola). Per la nostra part, i per no incrementar els seus nervis, actuarem normal com si no passés res. Li oferirem premis i llauneta per convertir en agradable al moment.

Sempre demanarem consell al nostre veterinari abans d’utilitzar calmants o ansiolítics (si el calmant es dóna quan l’animal ja està aterrit, podem obtenir l’efecte contrari a l’esperat i realment l’animal ho pot passar molt malament).

Intentarem tancar molt bé l’estança on estigui el gat per esmorteir en tot el possible el so. Podem estar amb ell, parlar-li suaument, i sobretot tenir molta paciència. Si tenim un gat que té moltíssima por, millor no el deixarem sol.

Des Animalados volem fer també una crida de conscienciació cap als animals, especialment gats de colònia, que viuen al carrer o als parcs. Si celebreu prop d’aquests puntsuna revetlla, no tireu petards on hi hagi animals. Ells ho estan passant veritablement malament.

 

Sílvia Esteve

Sant Joan i gossos: una relació explosiva

La festa del solstici d’estiu, plena de petards i coets, pot ser un calvari per alguns gossos

Sant Joan i gossos, una relació difícil. La revetlla de Sant Joan és una nit plena de petards, i aquesta explosió de soroll amb què rebem l’estiu no agrada a tots els animals, sobretot a aquells que no estan acostumats als sorolls forts, siguin del tipus que siguin. La millor recomanació que us podem fer des de Tincungos és consultar amb el vostre veterinari de confiança, però per als que encara no ho heu fet us donem algunes indicacions que, com veureu, en els casos més greus, sempre passen per anar a veure un professional.

Molts gossos tenen por o fòbia als petards. No estan acostumats a sorolls tan forts i la seva reacció és amagar-se, estar inquiets o bordar. El millor per a ells és buscar-los la zona més tranquil·la de la casa o el lloc on estigueu, i deixar que passin la nit allà. És recomanable que no entreu a l’habitació a fer-los carícies ni a calmar-los amb paraules suaus, perquè encara que no us ho sembli, esteu reforçant la seva actitud poruga.

En casos greus, en què els gossos manifestin la por de forma molt forta, amb tremolors, plors i aïllaments que duren passada la nit de Sant Joan, sí que pot ser aconsellable administrar algun tranquil·litzant. Però aquest recurs està condicionat sempre a una visita al veterinari. És molt important, abans de receptar un fàrmac fer un examen de salut al gos, i sempre ha de ser un facultatiu el que decideixi el tipus de fàrmac i la dosi que li convé a cada animal.

Habituació al soroll des de cadells

Per evitar que els gossos passin una mala nit de Sant Joan, el millor és habituar-los des de ben cadells a conviure amb sorolls forts, de forma progressiva. És oportú fer-ho tenint en compte que els animals també poden tenir por a altres sorolls forts, com els trons en dies de tempesta o els motors dels cotxes a la ciutat.

Des de petits, és recomanable exposar els gossos a sorolls de forma progressiva i relacionar-los amb ambients o activitats agradables perquè, d’alguna manera, els animals entenguin que no passa res negatiu per a ells. Un exercici que funciona bastant bé és fer explotar globus a prop dels cadells quan aquests estan menjant. Comprovar que no passa res i que ells segueixen menjant els predisposa a no espantar-se quan senten un soroll fort.