És un dels gossos més intel·ligents del món, és obedient i la paraula fidelitat queda curta per descriure’l però si el voleu tenir a casa haureu de tenir en compte les seves necessitats 

El Border Collie és una raça de gos amb tantes virtuts que costa saber per quina d’elles ha estat capaç de seduir tanta gent. A la majoria de ciutats es poden veure cada cop més gossos d’aquesta raça que, tot i ser plenament recomanable, cal conèixer bé per donar-li tot allò que necessita.

El Border Collie va arribar del nord. Són els vikings qui en les seves incursions el van introduir principalment a Escòcia, una terra amb grans extensions de verd i amb moltes ovelles: el marc perfecte perquè aquest tipus de gos desenvolupés totes les seves característiques. Com a animal de companyia, tot i tenir unes necessitats molt específiques que cal satisfer, és un molt bon gos però allà on destaca és en les tasques de pastor. No té rivals. És la raça més usada en les competicions de pastors d’arreu del món i té les característiques per seguir-ho sent: vista molt ben desenvolupada, un gran olfacte, obedient i entregat i mai no posa en dubte les ordres que rep. També és un dels gossos considerats més intel·ligents. A falta d’ovelles, algunes persones també els usen com a gossos d’agility o de flyball, un tipus de proves per les quals també estan sobradament dotats. 

El seu caràcter i la seva presència en moltes series i pel·lícules han ajudat a popularitzar aquesta raça com animal de companyia però cal advertir que no és el millor tipus de gos per viure a la ciutat. Els borders collies necessiten camp per córrer. Cal fer passejos molt generosos i és molt millor que els facin sense estar lligats. La seva energia i la seva obsessió per guiar les ovelles, poden acabar convertint-se en un problema si no la poden canalitzar d’alguna manera. Es pot donar la circumstància que intentin pastorar bicicletes o nens petits o, fins i tot, que tinguin episodis d’ansietat i bordin molt. Per això és molt important que els amos dels Borders collies siguin molt conscients de les seves necessitats. Caldrà satisfer el seu potencial físic però també aconseguir un bon equilibri mental, a partir d’encarregar-li algunes tasques. Només així se sentirà realitzat. 

Com en moltes altres races, es recomana prestar molta atenció durant els primers mesos i, si és possible, ensinistrar-lo per conèixer millor l’animal i estalviar-se possibles ensurts més endavant.