Arxiu d'etiquetes per: Protectora

Què passa amb un gat quan el seu company de vida humà mor?

/0 Comentaris/a ,

Els animals de companyia són éssers amb una fidelitat infranquejable, considerats un membre més de la família en la societat actual. Per aquest motiu, quan una persona humana pateix la pèrdua d’un amic pelut amb el qual ha compartit la seva vida, passa per un procés de dol i tristesa. Però què passa quan és l’animal el que pateix la mort del seu company humà? Quin futur li espera?

Animalados ha parlat amb Katubihotz, una associació que treballa per al rescat felí i la gestió d’adopcions a Pasaia (Guipúscoa), per conèixer quina vida li espera a un gat quan pateix la pèrdua del seu company de vida humà.

Què passa normalment amb els gats que viuen amb una sola persona i lamentablement mor l’ésser humà?

Depèn de cada cas, els més afortunats són adoptats per algun familiar o amic de la víctima, però lamentablement no és el que sol passar. El futur d’aquests animals és incert, pot variar entre buscar-li una adopció responsable, abandonar-lo en un refugi o gossera, al carrer o fins i tot sacrificar-lo.

Els familiars de la persona morta solen preocupar-se per la vida que li espera a l’animal? Són ells els que els acullen a casa seva?

Alguns sí, altres no, hem vist de tot.

Alguns els adopten ells mateixos o els porten a casa seva fins a trobar-los una nova llar. D’altres, els deixen sols a la casa de la víctima i els alimenten fins que troben un altre lloc. Alguns es preocupen per saber a quina família aniran, altres no. I també hi ha gent que passa olímpicament de fer-se càrrec i l’abandona o sacrifica, sense cap mena de mirament cap a l’animal ni respecte cap al seu familiar mort.

“Com més aviat torni a sentir-se part d’una família, abans tornarà a ser feliç”

Com afecta psicològicament a un gat la mort del seu company de vida humà? Passen per un procés de dol?

Sens dubte passen per un procés de dol, la persona que ha estat la seva família durant anys ja no hi és i la seva vida canvia per sempre de la nit al dia.

Que aquest procés sigui més o menys dolorós, depèn del que facin amb ell. El gat acaba de perdre-ho tot i necessita saber que segueix sent important, segueix sent estimat, que no està sol i que les coses milloraran. Necessita amor. Evidentment com més aviat torni a sentir-se part d’una família, abans tornarà a ser feliç.

Però si el pobre es veu abandonat al carrer o a la gàbia d’un refugi, trist, espantat i sense entendre res, la situació serà realment dolorosa, i pot fins i tot entrar en depressió. Els gats són molt sensibles i hem vist animals que es neguen a menjar i beure, que simplement es deixen morir. Arribats a aquest punt i malgrat intentar-ho tot, moltes vegades no podem fer res per ells, ni tan sols alimentant-los de manera forçada amb sonda nasogàstrica, de vegades emmalaltir de l’ànima és pitjor que una malaltia física.

Teniu moltes acollides a Katubihotz que procedeixen de la mort del responsable d’un gat?

Acollides no, només si no hi ha altra alternativa. Pel benestar de l’animal, preferim parlar amb aquests familiars i demanar-los que siguin ells els que es quedin amb el gat mentre nosaltres li busquem adopció.

“Abandonament no només és deixar-lo al carrer, deixar-lo en un refugi també és abandonar”

Heu acollit en la vostra associació a gats abandonats a conseqüència de la mort del seu responsable humà?

Lamentablement sí. Aclarim termes, abandonament no només és deixar-lo al carrer, deixar-lo en un refugi també és abandonar, tots els que recollim o als que busquem nova llar són abandonats.

Respecte a abandonaments en carrer, sí, tristament també hem tingut casos. Mai oblidarem per exemple el cas d’un gat què, després de la mort de la seva humana, el fill d’ella es va desfer d’ell tirant-lo pel balcó. Mostrant així el nul respecte que sentia cap a la seva mare i el gat què ella estimava. Avui està feliçment adoptat.

Els gats també pateixen la pèrdua del seu company de vida humà

El coronavirus ha accentuat la problemàtica del desemparament que pateix un animal de companyia per la mort del seu responsable?

Nosaltres no hem notat la diferència, tan sols hem rebut una trucada per aquest motiu.

Què ha de fer una persona amb el gat d’un familiar que ha mort? És millor acollir-lo a casa teva o donar-lo en adopció?

Sens dubte, el millor és acollir-lo a casa teva. Nosaltres creiem que, si la persona morta ha estat important per a algú, també ho haurien de ser els animals als quals aquesta persona estimava. Però si finalment no queda més remei que donar-lo en adopció, si us plau, s’han de fer les coses bé.

El millor és sens dubte encarregar-se d’aquest animal fins que una associació pugui trobar una nova llar, sense fer-li passar pel trauma de veure’l dins una gàbia, en un lloc desconegut, rodat de més animals que no coneix i que li fan por. Tampoc ens sembla molt demanar.

I per descomptat, si us plau, no falteu a la memòria de la víctima abandonant a l’animal al carrer o sacrificant, és injustificable.

El gat està preparat per viure en una nova llar i amb una nova família després de patir la pèrdua del seu company de vida humà?

El millor dels animals és la seva gran capacitat d’adaptació, ells viuen l’ara. És clar que, depenent de la seva personalitat, els costarà una mica més o una mica menys sentir-se segurs, però amb amor i paciència tots aconseguiran adaptar-se a la seva nova vida i ser feliços amb la seva nova família.

21hogares i 11pets s’uneixen per trobar una llar als gossos més veterans de les gosseres

/0 Comentaris/a

21hogares parteix de la convicció que hi ha més de vint famílies que seran més feliços si obren el seu cor i la seva casa a un gos especial. A cada gossera, refugi o centre d’acollida hi ha com a mínim 21 gossos, que per les raons equivocades, porten molt de temps sense saber el que és un sofà, un passeig relaxat, un llit tou i dormir sota una manta o al costat de l’estufa. Posar els focus sobre aquests campions i campiones i arribar als ulls i oïdes de persones que volen compartir la vida amb un gos que els necessita és l’objectiu principal de 21hogares. Per a això treballa incansablement un equip multidisciplinari que s’ofereix voluntàriament a entitats i es val de les xarxes per popularitzar als anònims.

Un pas més cap a la difusió dels gossos de Barcelona, ​​Màlaga i Sabadell és la incorporació de la plataforma 11pets, líder en el mercat de les apps per a la gestió de les cures d’animals de companyia. 11pets és una popular eina digital que va néixer amb la intenció de centralitzar la informació rellevant en la vida de gossos i gats. Si bé fins ara els seus usuaris principals eren propietaris que reben alertes des del seu propi dispositiu mòbil per recordar l’atenció veterinària, la cosmètica o l’alimentació, ara les protectores també poden gestionar-se i fins i tot trobar nous adoptants gràcies a la secció Adopta. L’esforç de la start up internacional 11pets es veurà compensat moralment amb cada adopció. Segons paraules de Stavrou un dels enginyers creadors de 11pets “Sense desmerèixer a cap de les protectores col·laboradores la proposta de 21hogares resulta especialment entranyable per que implica gossos de molt llarga estada i un ajut per a molts refugis de molts llocs diferents“.

 

Emma Infante

Corpulent, Potencialment Perillós i agressiu són tres conceptes diferents

/0 Comentaris/a

 

Recentment un titular encenia els ànims de la comunitat animalista. “Gossos agressius omplen la protectora de…”. Òbviament més enllà d’aquest espantós panorama que dibuixaven aquestes sis paraules calia esbrinar les circumstàncies. La redactora s’havia posat al servei del denunciant de la situació sense contextualitzar la càrrega de realitat ni preveure les conseqüències de la seva contribució a la toxicitat informativa que recau sobre aquests individus. Bàsicament des de diverses associacions es lamenta la substitució de l’epítet legal potencialment perillós pel d’agressiu (més breu però molt més inexacte).

En l’article s’assenyala que el problema és aquest 25% de GPP quan el conflicte real és el manteniment de l’alt percentatge de gossos abandonats (no extraviats): un 98%. Així doncs el focus del problema no són aquest tipus de gossos, sinó les altíssimes taxes d’abandonament, de delicte contra els animals que se segueixen cometent.

Una mica més endavant es comenta que s’han rehabilitat tres gossos dominants. El concepte de dominància està desterrat des de fa molts anys de l’elenc de comportaments possibles dels gossos per als educadors canins formats adequadament. L’article bàsicament retrata una entitat gironina com a víctima de contenir gossos ferotges fruit del trànsit i venda per internet. Quin favor es fa doncs als gossos? Cap. Es nomenen unes races i els seus encreuaments que són les que l’any 1999 es van assenyalar des del Govern tot i no ser les protagonistes de més atacs ni diferir en pes, tendències i estructura a altres races que ni s’anomenen. La llei sobre els gossos potencialment perillosos va ser qüestionada des del principi per experts i aficionats i lamentablement no ha servit per evitar atacs greus ni per evitar que aquests gossos pateixin mutilacions, ensinistraments que indueixen a la indefensió, trànsit, robatoris i mort.

S’apunten també tímides mesures esperançadores, es parla d’una prova pilot i d’uns gossos molt concrets. Tenim constància que una activitat quotidiana i ben realitzada transforma la frustració rere els barrots – la que tindria qualsevol animal social reclòs injusta i inapropiadament- en equilibri, afabilitat i simpatia durant els passejos o després de l’adopció. L’Associació per a la Protecció dels Gossos Potencialment Perillosos fa anys que realitza amb gran èxit activitats que demostren la gran capacitat de resiliència d’aquests animals. Molts d’ells, de races fortes, i conductualment res perillosos; en molts casos comparteixen gàbia al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona. És el mal maneig i la manca de recursos formatius i materials el que porta a mal interpretar senyals i a imposar etiquetes errònies. Tampoc els mitjans de comunicació generalistes ajuden molt a facilitar el coneixement de la realitat d’aquests gossos que en la majoria dels casos impresionen per la seva corpulència. En res contribueix que se’ls associï comunament a segments poblacionals que veuen en el seu aspecte una “arma” dissuasòria perfecta.

No hi ha una legislació idònia en el món que solucioni màgicament el problema del maltractament i explotació de gossos. Encara que hi fos, les llacunes en la seva aplicació i la manca d’altaveus adequats per al seu coneixement li restaria eficàcia. Animalados va néixer amb vocació d’oferir informació veraç i assequible per combatre els errors que resten benestar als nostres companys peluts. I des d’Animalados us convidem a aprofundir sobre les diferències entre agressivitat, gos potencialment perillós i gos corpulent potencialment petoner.

Dos responsables de la Protectora d’Animals de Torredembarra, imputats per irregularitats en les instal·lacions i en el personal

/0 Comentaris/a

Medicaments caducats, instal·lacions amb sobrepoblació d’animals i inexistència dels documents exigibles. Aquestes són algunes de les mancances trobades a la Protectora d’Animals de Torredembarra pels agents de la Guàrdia Civil durant les dues inspeccions realitzades al recinte després que la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona obrís una investigació per suposades irregularitats trobades en les instal·lacions i també en el personal que les atén. Segons informa el Diari de Tarragona, la Fiscalia ha imputat el president i un vocal de l’associació Olescan, que gestiona la Protectora, i avui han declarat pels delictes de maltractament animal, intrusisme professional i falsificació de documents. Inicialment, els agents del Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil van denunciar la situació davant el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural de la Generalitat -la entitat que pot sancionar per la via administrativa i també a l’Ajuntament de Torredembarra. Però a mesura que avançava la investigació els guàrdies van determinar que l’actuació dels responsables podria constituir una infracció penal, de manera que van posar el cas en mans del fiscal de Medi Ambient, Ignacio Monreal, que va obrir diligències d’investigació.

Els agents van detectar a la protectora irregularitats, tant en la salut dels animals com en el funcionament de les pròpies instal·lacions. Així, mancaven del llibre de registre oficial, deficiències higienicosanitàries i en l’eliminació dels residus, no acreditar la inscripció en els registres de nuclis zoològics, no disposar les instal·lacions de condicions de benestar adequat, vulneració de les condicions higièniques a l’hora de donar de menjar als animals, entre d’altres. Fa uns dies, la Guàrdia Civil va realitzar una segona inspecció i va constatar que hi havia hagut una millora (el nombre de gossos havia baixat considerablement i ja no hi havia pràcticament sobreexplotació). No van trobar cap animal que estigués malalt, com sí havia passat al juliol, quan van trobar exemplars amb sarna o amb leishmaniosi -una malaltia incurable i crònica que el gos no transmet als humans ni a altres animals-. No obstant això, els agents van tornar a constatar una sèrie d’irregularitats, com que no constava el veterinari titular del centre, que no havia fitxes veterinàries realitzades, problemes en l’eliminació correcta de residus sanitaris i que el llibre seguia sense actualitzar-se.

Els agents van trobar medicaments caducats des de feia mesos i els cadàvers de gossos s’amuntegaven al congelador, a l’espera que una empresa gestora autoritzada en aquest tipus de residus els recollís. Al principi hauria de ser en un màxim de 24 hores: “No consta en cap lloc l’última vegada que va venir l’empresa a recollir els animals”, comentava al Diari de Tarragona el responsable de la investigació del Seprona. El passat mes de novembre, el Servei de Protecció de la Naturalesa va enviar les diligències preliminars a la Fiscalia de Medi Ambient, que va obrir diligències d’investigació. Per la seva banda, la Guàrdia Civil apunta que la investigació policial està a punt de finalitzar. Una vegada conclosa es donarà compte al Col·legi de Veterinaris, al qual se sol·licitarà informació sobre si tenien coneixement dels fets i per si vol personar com a part interessada. Fonts de l’esmentat col·legi professional van indicar al diari tarragoní que no tenen constància que cap veterinari col·legial treballi per a aquesta protectora d’animals.

La protectora està gestionada en concessió per l’associació sense ànim de lucre Olescan, encarregant-se de la recollida d’animals domèstics en diversos municipis de la demarcació -bàsicament Alt Camp i alguns del Baix Camp-, encara que aquesta entitat també té presència en diverses localitats de Barcelona . Arran de les greus irregularitats observades, el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil, sota la direcció i coordinació de la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona, va obrir una investigació, realitzant diverses inspeccions en els centres que gestiona Olescan a les localitats d’Òdena, Moià, Sant Pere de Molanta i un centre veterinari de l’Hospitalet del Llobregat, i a la localitat de Torredembarra, detectant com a pràctica habitual que en algun d’aquests centres s’haurien realitzat tractaments veterinaris per personal no facultatiu, així com la administració de vacunes i l’expedició de receptes per personal no habilitat. Les inspeccions practicades van derivar en més de trenta denúncies administratives per irregularitats en els centre com no tenir llibre registre de nucli zoològic, la no identificació dels animals, col·locació de xips per part de treballadors sense formació i l’ús de vehicles no habilitats per a la recollida d’animals abandonats.