Arxiu d'etiquetes per: protecció animal

PACMA demana la inclusió de les entitats de protecció animal a la casella de la renda

/0 Comentaris/a

El Partit Animalista Amb el Medi Ambient (PACMA) ha sol·licitat formalment a la vicepresidenta primera i ministra d’hisenda, Maria Jesús Montero, una reforma legal per incloure la protecció animal com a fi d’interès social. Per això, ha demanat que aquestes entitats s’incloguin en la casella de la renda.

Recordem que, a l’hora de fer la declaració de la renda, podem assignar voluntàriament una part de la quota íntegra per col·laborar amb el sosteniment econòmic de l’església o altres fins d’interès social. Això és el que es coneix com el 0,7%.

Tal com informa el PACMA, les activitats d’interès general tingudes en compte en la distribució de les ajudes finançades amb el percentatge del 0,7% estan determinades al Reial decret llei 7/2013.

Aquestes activitats d’interès general inclouen l’atenció a les persones amb necessitats d’atenció integral sociosanitària, educatives o d’inserció laboral, el foment de la seguretat ciutadana i la prevenció de la delinqüència, la protecció del medi ambient, la cooperació al desenvolupament i el foment i modernització del Tercer Sector d’Acció Social.

El Partit Animalista defensa que les entitats dedicades a la protecció animal, encarregades de defensar, rescatar, recuperar, cuidar o acollir els animals que han estat abandonats i/o maltractats, fer una tasca d’important utilitat pública que encara no està prou valorada, reconeguda i recolzada.

Els estudis anuals que realitza la Fundació Affinity demostren que l’abandó d’animals és una xacra a la nostra societat i continua sent el principal problema dels animals a Espanya. L’informe ‘Él Nunca Lo Haría’ estima que cada any s’abandonen prop de 300.000 gossos i gats que són recollits per les protectores.

Aquesta trista realitat ha empès el PACMA a sol·licitar al Ministeri d’Hisenda que impulsi una modificació del Reial decret llei 7/2013 mitjançant la qual s’inclogui la protecció animal a les ajudes finançades amb el percentatge fixat del rendiment de l’IRPF.

Una ciutat espanyola organitza un campus d’estiu per divulgar valors de protecció animal

/0 Comentaris/a

El municipi d’Elda ha organitzat un campus infantil que se celebrarà al juliol on es faran visites a centres que treballen amb animals i activitats educatives en espais naturals.

‘Eldanatur’ és el nom que rep el nou campus d’estiu que estrena l’Ajuntament d’Elda a través de les regidories de Medi Ambient i Protecció Animal. El projecte, que vol divulgar valors de protecció animal i medi ambient, es desenvoluparà del 4 al 14 de juliol.

“L’objectiu és oferir als nens i nenes una alternativa als campaments tradicionals d’estiu. Aquest projecte està dissenyat en tot a la divulgació de valors naturals i ambientals, de cura de l’entorn i els éssers que hi habiten”, ha indicat Sarah López, regidora de Medi Ambient d’Elda.

“La millor manera de defensar el medi ambient és invertir en l’educació dels més petits i quin complement millor a la seva educació que les activitats extraescolars, campaments i colònies. En aquest sentit, l’educació ambiental és una eina per transformar la realitat, que sorgeix com a resposta des del moment que es comença a entendre la degradació del medi com a problema social”, ha afegit l’edil.

Anabel García, regidora de Protecció Animal, ha explicat que “el campus està destinat a la població infantil d’Elda, per a un grup màxim de 24 nens i nenes entre 6 i 12 anys. El programa es durà a terme a les instal·lacions del Centre Social Caliu”.

Vuit sessions amb visites i activitats en espais naturals

La primera sessió del campus servirà perquè els nens i les nenes visitin i coneguin el funcionament de la Societat Protectora d’Animals d’Elda. Allà podran descobrir la seva dinàmica, serveis, problemàtica i necessitats. Podran prendre consciència de la problemàtica actual de l’abandonament i com treballa la protectora per tractar de donar resposta a les necessitats d’aquests animals, a més de donar-los un cop de mà al seu dia a dia.

A la segona sessió, anomenada ‘El meu Gos, en bones mans’, el grup rebrà la visita d’una ensinistradora canina que ensenyarà als nens i nenes trucs i consells per tenir cura dels nostres animals. A més, podran gaudir d’una exhibició de l’ensinistradora i el seu gos, fent exercicis i moviments.

Durant la tercera i sisena sessió, els joves coneixeran diferents tipus d’aus que es troben al municipi alacantí, i desenvoluparan una part pràctica amb la construcció d’una menjadora d’aus. Per a ells, aprendran l’alimentació d’aquests animals i com podem construir petits menjadors casolans.

A la quarta sessió, rebran la visita de l’associació Gatets amb problemes per donar a conèixer entre els nens i nenes la tasca d’aquesta associació, la seva manera de treballar i quins projectes duen a terme. Aprofitant la seva visita, el grup podrà conèixer consells sobre la cura d’aquests animals i com s’ajuda els gats que estan abandonats al carrer.

A la sessió 5 coneixeran l’associació Magic Eagle que desenvolupa un projecte basat en la teràpia amb aus rapinyaires, buscant millorar les seves habilitats comunicatives i socials. Així, un professional i expert en aus mostrarà diferents tipus d’aus, les seves característiques, així com consells i recomanacions sobre com actuar si trobem un ocell ferit o que no pot volar pel carrer.

A la setena sessió es treballarà sobre la cura i manteniment de l’aigua com un recurs necessari al nostre entorn. Per fer-ho, es durà a terme un taller de creació de filtradors d’aigua, amb l’objectiu de mostrar el funcionament de les aigües subterrànies i la seva depuració natural mitjançant un experiment casolà.

Durant la darrera sessió, tindrà lloc una eixida pels Jardins del Peri, amb l’objectiu d’explorar i identificar la diferent fauna i flora que es pot trobar en aquesta zona. Els nens i nenes podran comprovar de primera mà els tipus de vegetació que existeix, així com els animals i éssers vius que hi habiten. A més, es cercarà identificar problemes que afectin aquest entorn i possibles mesures i solucions.

“El 90% del que s’explica sobre el llop és mentida”

/0 Comentaris/a

Lobo Marley és un moviment ciutadà en defensa d’aquest depredador tan estimat i tan odiat. L’entitat, capitanejada per Luis Miguel Domínguez ‘Luismi’ (Madrid, 1963), està convençuda que la presència de llops no només no és negativa sinó que fins i tot “pot convertir-se en motor de desenvolupament socioeconòmic en diferents sectors”. A hores d’ara, Luismi lliura una altra una batalla també de gran importància i es recupera d’una malaltia. A poc a poc, pas a pas. És un plaer per Animalados que, en aquest context, ens atengui per a aquesta entrevista que oferim quan el llop i sobretot, la caça de el llop, torna a ser notícia en diverses comunitats autònomes.

Per què l’ésser humà persegueix tant a el llop?

La persecució de l’home a el llop es deu a un complexe d’inferioritat que tenim com a espècie davant seu. És una enorme injustícia. El llop ens avança per l’esquerra i per la dreta i això fa que ens sentim inferiors. Però és important destacar que tot el que ens fa odiar el llop, també ens fa admirar-lo. Hi ha molta gent fascinada pel llop. El problema actual és que la política de baixa estopa i les més carca i la més rància ha triat a el llop com el seu enemic. El llop ara mateix està condemnat a mort i l’han condemnat sense previ judici. El 90% del que s’explica sobre el llop és mentida.

Els ramaders denuncien que els llops ataquen el seu bestiar…

Quan parlo de la defensa de el llop no m’agrada barrejar-ho amb la ramaderia. El llop s’ha de defensar per llei sense haver de argumentar-la en base a que a un sector econòmic li vagi bé o malament. La protecció del llop hauria de ser obligatòria, sobretot perquè el llop ibèric és singular i únic. La llei obliga a protegir el llop i això no té res a veure amb el sector ramader. A més, el llop només és responsable del 0,7% de les morts de la ramaderia. Amb aquesta dada, hi ha alguna cosa més a discutir?

Quants exemplars hi ha actualment a Espanya?

Es calcula que actualment hi ha uns 1.500 exemplars. És una xifra mínima. Es manté la mateixa xifra des de l’últim recompte, que es va fer el 2006. La majoria d’ells es troben a la zona de ponent castellà. A Ourense, Zamora … sobretot a Castella i Lleó i també a Portugal, on també hi ha llops ibèrics i on sí que estan protegits.

Tenen una major protecció a Portugal que a Espanya?

Sí, a Espanya no és una espècie protegida com ens agradaria des Lobbo Marley. El nivell de protecció depèn de cada comunitat autònoma. Però el llop hauria de tenir una protecció total i per a tot Espanya. A Portugal tenen una protecció total i això es nota molt. Bona part dels llops ibèrics vénen d’allà. Cal recordar que es tracta una espècie d’interès comunitari a la Unió Europea i que està protegit per la Directiva d’Hàbitat.

És un animal que pot recórrer llargues distàncies…

El llop és caminador per naturalesa. En una sola nit pot recórrer més de 100 quilòmetres i creuar d’una comunitat autònoma a una altra amb molta naturalitat.

Vostè ha vist alguna vegada un llop salvatge?

Sí, jo he vist llops. Els he vist a Zamora i a la serra de la Cabrera.

És tota una gesta. No és fàcil veure llops…

És difícil. A més, ell sempre et veurà a tu abans que tu el vegis a ell, gràcies al seu instint i a les seves qualitats. Només si tens sort el podràs veure. I només si ell vol que li vegis…

Recorda com va ser la trobada?

Van fer una cacera en un poble de Zamora. Va sortir tota una comitiva per intentar caçar un llop i feien soroll amb cassoles. Hi havia molta gent … Però després de diverses hores encara no n’havien vist cap. Quan jo ja me n’anava, darrere de tota la comitiva vaig veure a el llop. Estava tranquil, assegut. Amb la seva astúcia, els havia sortejat durant tota la cacera i després s’exhibia perquè jo el veiés.

Alguns caçadors asseguren que també els fascinen els llops. És possible?

És un argument molt ajustat als temps que ara corren … és com els que diuen ser catòlics no practicants. “M’agrada el llop però li disparo”… no escolti no, si a vostè li agrada el llop vagi-se’n a casa sense pegar-li cap tret. Per als naturalistes, n’hi ha prou amb la sort que tens de veure-ho al teu costat.

La vaca Margarita, és un animal de companyia?

/0 Comentaris/a
Fa uns dies es va destapar el cas de la vaca Margarita, una vaca de lídia que des del seu naixement, ara fa quatre anys, viu com a animal de companyia en una finca de Tortosa.
 Arrel de la denúncia d’un veí, l’Administració ha  tingut coneixença de l’existència d’aquest animal ja que el propietari de l’explotació no la va registrar al néixer, tal com obliga el Reglamenti 1760/2000, que estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina i l’etiquetat de la carn de boví, els Reglaments posteriors que el modifiquen i la legislació estatal que, basant-se en aquest text, regulen la matèria a Espanya. El propietari actual tampoc va fer res per solucionar aquest error.

Si bé és cert que aquesta normativa preveu la identificació i registre de tots els animals nascuts en explotacions, entenent com a explotació “qualsevol establiment en el que es tinguin, criïn o cuidin animals de les especies contemplades en el present Reial Decret” (Reial Decret 1980/1998, de 18 de setembre, pel que s’estableix un sistema d’identificació i registre dels animal de l’espècie bovina), també ho és que la finalitat d’aquesta normativa és portar un control eficaç d’aquells animals destinats a la producció pel consum, circumstància que no té res a veure amb la utilitat de la vaca Margarita, que ha viscut sempre com a animal de companyia, sense intenció d’obtenir-ne es més que això: companyia.
 Hem de tenir present que el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, defineix com a animal de companyia “aquell animal domèstic que les persones mantenen generalment a la llar amb la finalitat d’obtenir-ne companyia” i sempre i en tots els casos els gossos, gats i fures. El mateix Decret Legislatiu defineix animal domèstic  “el que pertany a espècies que habitualment es crien, es reprodueixen i conviuen amb persones i que no pertanyen a la fauna salvatge. També tenen aquesta consideració els animals que es crien per la producció de carn, de pell o d’algun altre producte útil per a l’ésser humà, els animals de càrrega i els que treballen en l’agricultura”.  Així veiem que la vaca Margarita compleix els requisits previstos a Catalunya per tenir la consideració d’animal de companyia.
 Aquest Decret Legislatiu preveu l’obligació dels propietaris d’animals de companyia de registrar-los, descrivint exactament com actuar amb els gossos, gats i fures i indicant que s’establirà mitjançant reglament “la necessitat d’identificar obligatòriament altres espècies d’animals per la raó de la seva protecció, per raons de seguretat de les persones o béns o per raons ambientals o de control sanitari”.  Aquest Reglament, en data d’avui segueix sense estar aprovat.
 Així, com tractem la Margarita? Li prioritzem l’espècie o la utilitat? D’aquesta elecció en depèn el sacrifici  o, com a molt, una sanció econòmica. Sembla doncs que no hi hauria d’haver cap dubte.
 
Núria Murlà, Màster en Dret Animal i cofundadora de Galgos 112

La coexistència de dos registres d’animals a Catalunya dificulta la recerca quan es perden o s’abandonen

/0 Comentaris/a

Tots els gossos han de portar xip. A Catalunya, però, n’hi ha dos tipus. Fins fa cinc anys totes les dades identificatives de cans, gats i fures estaven emmagatzemades a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia), propietat del Consell del Col·legi de Veterinaris de Catalunya, però des de fa cinc anys la Generalitat ha posat a disposició dels seus amos l’únic registre obligatori per llei, gratuït i públic, i que pot ser utilitzat pels ajuntaments com a cens municipal. Aquesta nova base de dades, l’ANICOM (Animals de Companyia) permet l’accés a tots els veterinaris, protectores, ajuntaments i agents de l´autoritat i el seu ús no requereix cap cost. Ja no és necessari recórrer a un veterinari perquè llegeixi el microxip i avisi els propietaris perquè es poden localitzar des de les mateixes associacions i administracions. Tot i els avantatges d’aquest registre, molts veterinaris segueixen registrant els animals a l’AIAC, on el preu de la implantació té un cost molt superior al de l’ANICOM, que té un cost simbòlic.

Les associacions animalistes lamenten que el manteniment d’aquesta base de dades del Consell impedeix que més gossos portin el xip pel seu elevat cost. Alba Jornet, secretària de FAADA (Fundació per l’Assesorament i Acció en Defensa dels Animals), explica que “el microxip no té valor, el que costa és donar-lo d’alta, i si al veterinari li costa 25 euros, dobla el preu final per obtenir benefici”.  Jornet atribueix la coexistència de dos registres que equipara a “una mútua i a la seguretat social” als interessos econòmics del Consell: “El 80% dels seus ingressos venen de la identificació dels animals i no els interessa passar-se a l’altra, per això els veterinaris ens fan boicot, no volen que la base de dades públiques funcioni i van posant traves”. Els grans perjudicats són els animals perduts perquè segons apunta l’activista “l’ANICOM la tenim en xarxa i qualsevol persona pot tenir-hi accés, mentre que a l’AIAC, a banda dels veterinaris i cossos policials i forestals, només ho poden fer els ajuntaments que paguen un quota anual”.

Sense aquest “boicot” Jornet considera que “la base de dades pública estaria plenament consolidada perquè ara hi ha un 35% de gossos identificats i ja un 4% de gats gràcies a la tasca de les protectores, en qualsevol cas quan baixes el preu, les implantacions dels xips augmenten”. Actualment hi ha gairebé 300.000 animals inscrits a l’ANICOM, però a l’AIAC cada any se’n registren uns  80.000 i es calcula que en tenen més de nou-cents mil. Ignasi Rodríguez,  cap del departament de Protecció d’Animals de la Generalitat, assenyala que “les dues bases de dades tenen reconeixement oficial i hi ha animals que són a l’ANICOM, d’altres a l’AIAC i cada cop més a les dues”. Aquesta dualitat que no es produeix a cap més territori de l’Estat, però sí a d’altres països d’Europa com Irlanda, comporta els seus problemes com reconeix el màxim responsable de la Generalitat en l’àmbit dels animals de companyia: “Ara quan es perd un gos cal buscar a les dues bases de dades i hem d’evitar que el policía, la protectora o el veterinari hagi de consultar tots dos registres”.

Rodríguez explica perquè molts veterinaris els segueixen donant d’alta a l’AIAC quan el registre obligatori és l’ANICOM: “És obligatori que els veterinaris comuniquin les dades de les identificacions a l’ANICOM els vint dies posteriors a la implantació del xip, però això no vol dir que no puguin donar d’alta els xips a l’AIAC”. Pel que fa a l’elevat preu d’aquest registre, revela que “la normativa actual no permet imposar imports mínims ni màxims i això fa que cada centre veterinari cobri imports diferents per a la identificació d’un animal”. Rodríguez no dubta a l’hora d’afirmar que “la solució òptima seria que les dades es compartissin”. Una solució que ja es va posar en pràctica els dos primers anys de funcionament de l’ANICOM quan la Generalitat va signar un conveni amb el Consell perquè li cedís les dades del 2012 i del 2013. Aquest acord obligava el Consell a compartir la base de dades amb l’administració, però només dels registres nous, no dels anys anteriors. Un acord que no s’ha ratificat: “El conveni es va acabar i no s’ha renovat perquè les dues parts no s’han posat d’acord”. El cap de la Secció de Protecció d’Animals assegura que no sap els motius del desencontre, però apunta a “motius estratègics”. La representant de FAADA es mostra molt crítica amb l’actitud del Consell perquè “nosaltres evitem abandonaments, lluitem pel benestar dels animals i ells només pensen en el seu interés econòmic, en no deixar de guanyar diners”. El Consell, que factura al voltant d’1,8 milions d’euros pel registre d’animals amb xip, ha declinat fer declaracions a aquest mitjà per donar la seva versió. Perquè l’administració tingués accés als 900.000 animals n’hi hauria prou amb el permís dels propietaris.