Arxiu d'etiquetes per: porcs

Coneix la història de River, el primer porc sotmès a una artroplàstia

/0 Comentaris/a

La història de River està plena d’emoció. Aquest porc va ser trobat el passat mes de desembre per un ciclista a la vora d’un riu en unes condicions lamentables. Era tot just un nadó i havia estat abandonat. L’animal presentava diversos traumatismes, el maluc destrossat, i un colze i l’espatlla fracturats.

L’esportista, impactat i compadit per la situació del porc, va decidir avisar una protectora, i des d’allà, van acudir a la Fundación El Hogar Animal Sanctuary per veure què es podia fer per salvar la vida de l’animal.

Des d’un principi, els metges van descartar l’opció de que River sobrevisqués a les seves lesions, però la fundació va decidir lluitar pel seu compte per la vida del porc. El primer de tot va ser aconseguir una sèrie d’aparells mèdics per a animals que van obtenir de l’Hospital Clínic Veterinari UAB.

Tot el treball realitzat va ser de manera autodidacta. Buscant casos similars en altres països com Suïssa, estudiant articles estrangers amb l’ajuda de traductors voluntaris … Fins trobar a veterinaris que havien treballat amb porcs la part d’anestesiologia i altres professionals que tenien experiència amb gossos en aquest tipus d’intervencions. Així, entre tots van dur a terme la cirurgia de River.

Una intervenció pionera a porcs

Per poder operar el maluc de River, l’animal havia de ser sotmès a una artroplàstia, una intervenció que consisteix en l’extirpació de l’articulació danyada serrant el coll del fèmur i retirant el cap femoral.
Així, el 9 de juliol de 2019 es va realitzar una artroplàstia de maluc a un porc blanc per primera vegada a Espanya. Una intervenció utilitzada fins al moment per a gats i gossos de mida petita. Per tant, l’actuació ha suposat un gran pas en la medicina veterinària inclusiva i igualitària per a tots els animals, sense tenir en compte la seva espècie.
River, en ser un animal de granja, no hi ha normes sobre com actuar en intervencions com l’artroplàstia. Ha estat una operació pionera a porcs. El pitjor que podria haver passat és que l’animal no s’hagués despertat de l’anestèsia. Hi ha pocs protocols veterinaris sobre les anestèsies i els porcs han estat sempre utilitzats per experiments.
Després de dues hores i mitja d’intervenció al quiròfan, River va sortir reeixit de l’operació. L’animal va anar a millor amb el pas dels dies, encara que l’equip veterinari veu improbable que el porc pugui tornar a caminar algun dia per si mateix.

Des de la Fundación El Hogar Animal Sanctuary segueixen fent-li electroestimulació per enfortir els seus músculs. River serà per sempre un animal dependent, amb unes cures especials, cosa que no suposa un problema per als voluntaris i treballadors de El Hogar, especialistes en cuidar animals amb necessitats especials.

Com es van recaptar els fons per a l’operació?

Els santuaris d’animals, en no ser una explotació ramadera, no reben cap tipus de subvenció per part de l’administració. El Hogar es finança únicament a través de donacions d’empreses i de particulars.

La intervenció a River va tenir un cost aproximat de 2.000 euros per cada costat del maluc. Pel que la Fundación El Hogar Animal Sanctuary va haver d’iniciar una campanya per a la recaptació de fons a través d’un multimenajador vegà solidari i la venda d’un quadre amb un retrat de River. Gràcies a la solidaritat de 18 restaurants de tot Espanya que van oferir els seus menús especials per a l’ocasió, a un activista que va donar el seu talent i la resposta dels activistes que El Hogar té a les xarxes socials, es van recaptar 3.851 euros per a l’operació.

Així, la gran tasca de El Hogar, l’equip veterinari i els activistes voluntaris van aconseguir una operació pionera que va salvar la vida de River. Des de El Hogar Animal Sanctuary conviden a apadrinar River, i a la resta d’animals del santuari, com l’eina perfecta per poder seguir treballant per i pels animals de la manera més segura.

L’opinió pública apunta cap a la indústria càrnica. Està canviant alguna cosa?

/0 Comentaris/a

Després que la OMS conclogués que el consum excessiu de carn, en especial la processada, és perjudicial per a la Salut, i que fins i tot pot resultar cancerigen, alguna cosa va canviar en l’opinió pública. Des d’aleshores, els mitjans de comunicació han canviat la seva posició al respecte.  Ja no és tan freqüent veure notícies que recomanin el consum de carn com a condició indispensable per a la salut. Fins i tot Jordi Évole en parla al seu programa de televisió, Salvados.

El debat entre la indústria i els defensors dels animals s’articula a partir de dos grans arguments. Els empresaris de la carn defensen la seva activitat com un bé econòmic, que genera llocs de treball, i que ofereix un producte desitjat pel consumidor. Els animalistes, en canvi, denuncien maltractament animal, així com un prejudici ecològic de primer ordre.

Avui parlem amb la Núria Almiron, investigadora a la UPF i membre del centre for animal ethics.  Segons ella, ‘cada vegada hi ha més consciència en contra del maltractament animal’. Per la investigadora, aquesta consciència, que posa en entredit pràctiques com la de la indústria càrnica, estaria produïda per ‘un avenç moral de la societat’. Això hauria fet que programes de televisió, com el Salvados de Jordi Évole, s’atreveixin a tractar aquest tema.

Les imatges que ja s’han fet públiques per part de La Sexta són prou eloqüents. Hi ha escorxadors en els quals les condicions dels animals estan molt  degradades. En concret, es veu alguns porcs agonitzar i amb malformacions. Almiron pensa que es donen les condicions perfectes perquè es reguli aquest tipus de pràctica.  ‘Un cop la opinió pública està mentalitzada, és més fàcil regular aquestes qüestions’.

Tot i mostrar-se prudent, també recorda que ‘la qüestió ambiental pot ajudar encara més a prendre consciència”. En paraules de la investigadora, la indústria càrnica és una de les més contaminants, fet que caldria corregir. En aquesta línia, aposta per què “s’instaurin taxes sobre els productes càrnics i lactis, ja que causen problemes mediambientals”

No és un porc, ni un superporc: és Okja

/0 Comentaris/a

 

“Potser arribi el dia en què la resta dels animals adquireixin els drets dels que mai van poder ser privats excepte per la mà de la tirania.” Jeremy Bentham

 

A aquells als qui no han arribat els documentals, als qui no s’han sentit apel·lats pels milions d’imatges que inunden les xarxes socials de maltractament i mort, que diuen “no m’ho expliquis, no vull saber-ho”, o això no vull veure-ho. A ells, a molts d’ells, Okja els ha posat davant, i sense que ho veiessin venir, la crua realitat. Crua per impactant i sense edulcorants, i crua perquè la seva protagonista, Okja, és un superporc viu, no cuinat, ni convertit en costelles ni salsitxes.

Bong Joon-ho ha estat capaç de revelar allò ocult, disfressat i maquillat per la indústria càrnia, gràcies a l’art. Gràcies a la ficció. Bong Joon-ho, com els llibres de Roger Olmos, estan canviant les històries per a nens. Ni el llop és el dolent, ni el gat el traïdor, ni les vaques donen llet plàcidament i del no-res.

A la indústria càrnia se li està acabant la corda. Per moltes coloraines amb què vulguin pintar les seves campanyes publicitàries.

Tots dos autors recorren per això també a la infància. I la infància en femení. Tant Okja com Amics ens presenten a les noves heroïnes: les nenes. Elles no tenen superpoders. No poden volar, ni congelar l’aigua. El seu poder, la seva força, és la seva capacitat per estimar, per no deixar-se influenciar pel món ja gris i fals dels adults.

Aquest món que ja no juga, que ja no hi veu, aquest món que estima més el verd dels bitllets que el dels arbres. Que prefereix una figureta d’un porc d’or a un de veritat. Aquest món que té preu però no valor.

Quant vam perdre quan et vam perdre, infància!

Però no només és dona Mija, la nostra nena, també Okja, símbol de l’explotació dels animals, de les dones, i de totes dues. Venudes, intercanviades, violades, explotades. Apartades dels seus fills. Convertides en productes.

I dona tambén és la seva explotadora principal, Lucy Mirando. L’empresària sense escrúpols, que és capaç de vendre’s a ella mateixa i de tiranitzar a les del seu propi gènere.

Valent el film del director coreà, que ens va posant sobre la taula un plat de barbaritats rere l’altre. En un menú que ennuega a aquell qui es reconeix partícep de la seva elaboració.

No ha estat una càmera en un escorxador, no han estat imatges en viu i en directe, el que ens ha portat Bong Joon-ho. El director no ha necessitat aquesta cruesa per fer-nos veure la realitat. La genialitat de Joon-ho i el seu film és que ens ha fet entrar a nosaltres mateixos en els escorxadors, ens ha fet veure a través dels ulls d’un animal el que li passa, el que els fan. Ens ha posat a la pell d’Okja, en la pell dels milions i milions d’animals no humans que passen per aquests llocs cada dia, cada segon.

Hem acompanyat a Okja, com acompanyaríem a un presoner humà, sent conscients que el seu sofriment és igual al nostre.

Bong Joon-ho i tot el seu equip han llançat l’atac més fort en anys a la indústria càrnia i ramadera amb una arma contra la qual no tenen escut: l’amor, l’empatia, la comprensió.

I no només Bong Joon-ho sinó la mateixa Netflix, gràcies a la seva plataforma de distribució digital a domicili, ha fet possible que hagi entrat directe a les nostres llars, als nostres dispositius electrònics.

Si has conegut a Okja, si t’has enamorat d’ella, i has plorat al seu costat, atreveix-te ara a conèixer les històries dels seus congèneres, que no són éssers anònims ni simples, que no són números ni només carn. Atreveix-te a conèixer a aquells de qui, en paraules de la magnat Mirando, “es menja tot, menys els seus crits”.

 

Sílvia Esteve

Okja de Bong Joon-ho