Arxiu d'etiquetes per: pastor alemany

Quines són les cinc races de gos més intel·ligents?

/2 Comentaris/a ,

El rànquing fixat pel psicòleg Stanley Coren té cada cop més adeptes

Existeix un cert consens sobre quines són les races de gossos més intel·ligents del món. Tot i que l’estudi que les analitza va néixer amb tants defensors com detractors, amb el temps, el rànquing que va publicar l’any 2006 el professor de psicologia de la Universitat de Colúmbia Britànica de Vancouver Stanley Coren, va guanyant adeptes. Aquesta classificació apareix en el seu llibre La Inteligencia de los perros, traduït al castellà i publicat per Ediciones B. Per elaborar el rànquing es va tenir en compte la intel·ligència instintiva (és a dir, les habilitats del gos per desenvolupar les tasques per a les quals es va criar, com fer de pastor), la intel·ligència adaptativa (que es refereix a la capacitat dels gossos per resoldre reptes per sí sols) i la intel·ligència en el treball i la obediència (que és la capacitat de l’animal per aprendre dels éssers humans). Amb aquests tres criteris, Coren va determinar el rànquing. Des d’Animalados el considerem una mica esbiaixat perquè hi falta un tipus de gos que de ben segur ocuparia un lloc ben alt al rànquing: el gos petaner. Aquest tipus d’animals ja han demostrat que, gràcies a la diversitat genètica de la que gaudeixen a diferència dels gossos de raça, tenen una millor salut i una gran capacitat d’adaptació. Però Coren no els va tenir en compte alhora de fixar la seva classificació. Sigui com sigui, aquests són els cinc guanyadors:

 

Número 1. Border Collie

És una raça originària del Regne Unit de tamany mitjà-gran. Són animals forts, resistents i molt actius. Alegres i treballadors i molt observadors. Tenen una gran memòria i una alta capacitat per adaptar-se a les ordres dels humans. Se’ls considera pacífics i tolerants, molt carinyosos i molt dòcils. Es creu que aquesta raça va desembarcar a Escòcia procedent del nord d’Europa i que van ser els vikings qui els van portar. A Catalunya hi ha Border Collie coneguda per tothom: la Coloma. Aquesta gossa, que fins i tot apareix a la wikipèdia, està considerada la millor en les competicions de gossos pastors del Pirineu. El seu cuidador, Jordi Muxach, que com la Coloma, ja és mort, va fer famosa aquella ordre de Jau Coloma, jau!.

 

 

 

Número 2. Caniche

Per a moltes persones aquesta raça és un animal de companyia, però amaga un secret: en realitat és un gos de caça d’aigua. És un animal molt fidel, que estableix un lligam molt fort amb la família. Té una gran capacitat d’aprenentatge i un poderós equilibri mental. Originari de França, el Caniche és un gos que necessita fer molt exercici i molt tolerant amb els altres gossos o amb les persones que no coneix. La raça pot tenir tres tamanys diferents: el gegant (amb una creu d’entre 45 i 62 centímetres), mitjà o miniatura (també conegut com toy).

 

 

 

 

 

Número 3. Pastor Alemany

El tercer classificat és un dels gossos més populars a tot el món des de fa gairebé cent anys. Procedent de les regions de Turingia, Sajònia i Wurtemberg, el Pastor Alemany es va crear l’any 1899 a partir de l’encreuament de diferents races de gos pastor. Va ser el capità Max von Stephanitz qui va posar les bases per desenvolupar aquesta raça. Es tracta de gossos molt equilibrats, forts, actius i molt vinculats a l’amo. És una animal molt actiu mentalment i física i necessita exercici constant. Se’l considera molt adient per viure amb família i com a gos vigilant i, evidentment, com a gos pastor, encara que avui dia ja no desenvolupi tant aquesta tasca. De fet, els Pastors Alemanys aporten a l’home moltíssimes funcions: gos policia, vigilant, pastor, gos pigall, localitzador de persones desaparegudes…

 

 

 

Número 4. Golden Retriever

El caràcter d’aquest gos l’ha convertit en un dels més estimats: és molt sociable, simpàtic, intel·ligent i actiu. És ideal per a famílies, per nens, per persones grans i per tothom qui vulgui gaudir de la seva companyia. Originari del Regne Unit, el Golden Retriever és un gos de caça, encara que actualment sigui un gos de companyia o de servei (gos de teràpia, detector de persones, pigall…). Té una alta adaptabilitat i se’l considera molt bondadós, carinyós, entregat i confiat.

 

 

 

Número 5. El Dóberman

 

Aquesta raça també procedeix d’Alemanya i la va crear Karl Friederich Louis Dobermann, un cobrador d’impostos que volia sentir-se més segur mentre feia la seva feina. La raça es va crear per protegir les cases de possibles lladres. Té una presència imponent. És musculós i fort, elegant i noble. És actiu i dinàmic i necessita fer molt exercici. També és un gos valent i orgullós, obedient i molt fidel. Malgrat la seva aparença, és un gos que no acostuma a barallar-se amb altres gossos i que tolera bé les persones desconegudes.

Pastor Alemany: el número dos en gairebé tots els camps

/0 Comentaris/a

Les generoses característiques del Pastor Alemany han convertit aquesta raça en una de les que més serveis presta als éssers humans. Considerada la millor raça del món, el Pastor Alemany pot ajudar en gairebé tots els camps

El Pastor Alemany no és el millor vigilant de la casa, ni tampoc el millor rastrejador. Tampoc és el gos més ràpid, ni el més intel·ligent. Tot i així, està considerat da la millor raça del món. I és que el Pastor Alemany no és el millor res però és el segon en gairebé tots els camps. Es tracta d’una de les races de gossos més versàtils que es puguin trobar i, per aquest motiu, l’home l’utilitza per gairebé tot: gos pigall, gos policia en manifestacions o per trobar droga, rastrejador per al rescat de persones, vigilant i, evidentment, gos pastor, que de fet és el seu origen. Són moltes les races que ajuden als humans però si alguna s’hagués d’endur el premi, aquesta és el Pastor Alemany.

La raça es remunta al 1899 a les zones rurals d’alemanya, tot i que la Federació Cinològica Internacional no la va reconèixer fins l’any 1955. Els alemanys van desenvolupar aquesta raça buscant un bon gos pastor que vigilés les ovelles, les protegís i les tingués totes juntes. Però la raça va resultar tant eficient que poc a poc va anar ocupant altres camps. La seva força i intel·ligència li van obrir el pas a altres funcions. Es considera que el pare de la raça és Maximilian von Stephanitz, capità de caballeria de l’exèrcit alemany. I també va ser el seu salvador, ja que quan els alemanys van començar a abandonar els camps per concentrar-se a les ciutats, Von Stephanitz va témer que la seva raça caigués en l’oblit i va convèncer als mandataris alemanys perquè el fessin servir com a gos policia. A partir d’aquí, la raça es va obrir les portes en tots els camps i fins i tot es va servir en un símbol per als alemanys. Adolf Hitler fins i tot es feia fotografies amb Blondi, la seva gossa. Segons s’explica, va morir enverinada per un membre de les SS per ordre d’Adolf Hitler el 30 d’abril de 1945, poc abans que els aliats posessin fi a la barbàrie que va provocar el nazisme. També va ajudar a augmentar la seva fama la sèrie Rin Tin Tin o la de la televisió austríaca Kommisar Rex, Comisari Rex. En aquets vídeo es pot veure una demostració de l’obediència i l’efectivitat d’aquest gos en tasques de defensa.

El Pastor Alemany té un cap molt proporcionat amb el seu cos i ulls de color fosc. Té les orelles erectes i mirant cap endavant, de manera que produeix un gran efecte quan el gos està en posició d’atenció. El cos és molt musculat, una característica que atorga una gran força a la raça. Els mascles pesen entre 30 i 40 kg, mentre que les femelles entre 22 i 32 kg, segons la Federació Cinològica Internacional.

Els gossos d’aquesta raça acostumen a viure entre 10 i 12 anys i els seus dos punts dèbils són la propensió a contraure la malaltia del moquillo (que amb vacunes es pot evitar fàcilment) i la displàsia de malucs. Aquesta malformació afecta a moltes races grans i pot empitjorar si el gos té sobrepès o si fa massa exercici. A partir de certa edat és fàcil de detectar ja que obliga a l’animal a caminar coix per les potes del darrera. És important visitar el veterinari si es detecta aquest símptoma, així com dolor al pujar i baixar escales, ja que la malformació es pot complicar i l’animal pot arribar a perdre la mobilitat.