Els gossos de gossera viuen un autèntic infern. La xifra desorbitada de gossos abandonats a Espanya, 104.834 durant el 2017 segons dades ofertes per la Fundació Affinity, ha provocat que els refugis canins estiguin desbordats i no puguin garantir condicions dignes de vida per a aquests animals.

Per sort aquesta situació no deixa indiferent a moltes persones que dia a dia de manera voluntària ajuden a amenitzar la vida dels gossos mitjançant visites, aliments o passejades. Entre aquestes persones es troba Juan Carlos Castaño Lago, madrileny d’origen i resident a Cerdanyola del Vallès des de fa ja diversos anys per motius laborals. Juan Carlos alterna la seva feina de comercial amb un voluntariat al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB).

El senyor Castaño passeja mínim tres dies a la setmana a diversos dels gossos que té actualment el CAACB, una activitat que l’omple de satisfacció i que recomana a totes les persones. El passeig consisteix a sortir a caminar per diferents camins propers al centre amb diversos peluts en un temps no superior als 30 minuts, activitat que els animals agraeixen de manera ostentosa.

Malgrat el treball i la voluntat de moltes persones que dediquen el seu temps lliure a millorar el benestar d’aquests animals, la realitat és que les condicions de vida de la majoria dels gossos de gossera són infames. El creixent abandonament dels animals de companyia a Espanya ha provocat que els centres d’acollida tinguin un aforament complet. Aquest és el cas del CAACB, on tots els gossos que arriben en l’actualitat són redirigits a altres refugis. El centre Help Guau, ubicat a Argentona, ha rebut al voltant de 90 gossos procedents del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona en les últimes setmanes.

La majoria de gossos de gossera d’Espanya tenen dos fatídics camins: sacrifici o gàbia per a tota la vida. Juan Carlos ens explica com molts dels peluts de gossera viuen únicament per alimentar-se i defecar des de dins d’una gàbia de menys de 180 cm de llarg i 90 cm d’ample. Situació que comporta que molts d’aquests animals visquin amb ansietat, desídia i por.

El paradigma actual dels gossos de gossera ha portat al senyor Castaño a llançar una campanya en la qual demana que els animals dels centres d’acollida puguin donar dos passejos setmanals. Juan Carles ens confessa que sortir de la gàbia i estirar les cames té la mateixa importància que alimentar-se, les dues coses són necessitats bàsiques per a la supervivència dels éssers vius.

En la Campanya es demana al president del Govern Pedro Sánchez que exigeixi per llei a totes les protectores (municipals, autonòmiques i privades) dos passejos setmanals per als gossos que viuen en gàbia. Es necessiten 7.500 signatures i ja s’ha arribat a la xifra de 6.000 signants després de dos mesos del llançament d’aquesta iniciativa. Tot això segons explica Juan Carlos amb una recompensa infinita: “cada matí quan es miri al mirall, veurà reflectit el somriure de centenars de gossos de gossera contents davant la possibilitat de poder donar una volta, olorar alguna cosa, utilitzar les seves urpes furgant una mica i poder sentir la terra mullada en les seves peülles ‘tornar a ser un animal durant uns minuts! “.

Aquest és l’enllaç on pots signar a favor de la campanya de Juan Carlos Castaño Lago:

https://www.change.org/p/presidente-sanchez-dos-paseos-semanales-para-los-perros-de-perrera