Arxiu d'etiquetes per: ossos

FAPAS demana la instal·lació de contenidors d’escombraries anti-óssos pel bé de la conservació de l’espècie

/0 Comentaris/a

La presència d’óssos buscant aliment als contenidors d’escombraries d’Astúries suposa un greu problema per a la conservació de l’espècie.

L’increment de la població d’ós bru ha donat lloc a què, en algunes zones d’Astúries, alguns óssos acudeixin a aquests contenidors a la recerca de deixalles que, encara que no ho sembli, aporten una gran quantitat de menjar que aquests animals aprofiten. Tant és així que, en alguns països del centre d’Europa, s’ha constatat que les femelles que freqüenten contenidors d’escombraries tenen de mitjana més cries que les femelles que mai no visiten aquests llocs.

Actualment, Astúries ja té diferents llocs on els óssos s’han habituat a menjar en contenidors, consells com Proaza o Ibias, generant molèsties innecessàries als veïns dels pobles per la proximitat dels óssos a les cases atrets pel menjar.

Segons el Fondo para la Protección de los Animales Salvages (FAPAS), aquestes situacions han de ser ja tingudes en compte per evitar que es generalitzi a la població ossera aquest hàbit de recerca d’aliment als contenidors d’escombraries.

Contenidor visitat pels óssos a Proaza/FAPAS

Cal tenir en compte que les femelles ensenyen les seves cries a localitzar zones on trobar aliment, per tant, en cas de no evitar aquesta situació, els óssos de les àrees de muntanya podrien adquirir artificialment hàbits que no són desitjats des d’un punt de vista ecològic de l’espècie.

Davant d’aquesta situació, FAPAS ha sol·licitat a COGERSA, la companyia de gestió de residus sòlids d’Astúries, que canviï els contenidors d’escombraries actuals per altres models que impedeixen accedir als óssos a l’aliment que hi ha al seu interior.

En especial, aquest canvi hauria de produir-se ja en aquelles zones rurals on actualment es comprova que ja hi ha óssos habituats a acostar-se als contenidors a la recerca de menjar, situació que amb l’increment de la població ossera, sens dubte s’anirà produint en el futur també a altres zones rurals.

És saludable que el meu gos mengi ossos?

/0 Comentaris/a ,

Moltes persones creuen que els ossos són recomanables per als gossos i basen gran part de la dieta dels cans en aquests aliments. Però realment és saludable que el meu gos mengi ossos?

Els ossos no són saludables per als gossos, no conserven ni restableixen la seva salut. “L’os en si mateix no aporta res. És un teixit mineralitzat de calci i fòsfor que l’organisme no absorbeix ni digereix. Només si són carnosos pot afegir algun nutrient. Als gossos els agraden els ossos perquè sempre tenen una mica de sabor, els proporcionen molt gust i plaer”, afirma el veterinari Emilio Castro.

Llavors, per què tenim la creença que els ossos són bons per als gossos?

Hi ha diferents teories que avalen aquesta convicció, la majoria fonamentades en el fet que els llops (que sí que ingereixen ossos) i els gossos són de la mateixa espècie: ergo, el que és bo per a un, ho és per a l’altre.

Dietes com la BARF per a mascotes (Bones And Raw Food, en català, ossos i menjar cru), fan valdre les virtuts d’incloure les restes òssies en el menú del gos amb l’excusa de millorar la seva salut i respectar la naturalesa carnívora de l’animal.

Res més lluny de la realitat: el que els ossos estiguin crus pot provocar que el ca emmalalteixi i fins i tot mori per una infecció. “Hi ha molts paràsits en les carns fresques. Contagiar-se de toxoplasmosis, per exemple, és bastant freqüent. La malaltia pot no manifestar-se o resultar letal”, conclou Castro.

Font: AMIC/Consumer/eroski.com

La Fiscalia del TSJ d’Astúries investiga la presència de llops capturats en trampes

/0 Comentaris/a

FAPAS va denunciar davant la Fiscalia l’aparició de llops vius amb evidents senyals d’haver caigut en trampes de captura amb possibles interessos científics. Els animals aconsegueixen sobreviure però queden mutilats i en un deplorable estat de supervivència.

Durant l’any 2020 i l’actual, les càmeres de FAPAS instal·lades per al control de fauna salvatge, han pogut identificar exemplars de llop que presentaven profundes ferides, així com la presència de restes de trampes enganxades a coll dels animals.

La utilització de trampes ha estat històricament una activitat duta a terme per caçadors furtius per matar espècies com el llop, però la singularitat de la presència d’aquests llops amb restes de trampes és que no moren. Les restes de cables enganxats al coll evidencien que es tracta de models de trampes per capturar llops vius, ja que el sistema de captura porta un mecanisme que impedeix que el llop al quedar-se atrapat pel coll mori estrangulat.

La Universitat d’Oviedo porta a terme un programa de captura de llops per col·locar collarets de seguiment per satèl·lit. FAPAS ha pogut contrastar que la presència d’aquests llops malferits i amb restes de trampes al coll és coincident en el territori i en el temps amb l’execució de la feina d’investigació de la Universitat. Les càmeres de FAPAS han pogut identificar llops portant collarets de seguiment i llops ferits en les mateixes àrees, així com exemplars coincidents en una mateixa rajada.

FAPAS ha sol·licitat a la Fiscalia d’Astúries que investigui si hi ha relació entre aquestes situacions, que es determini l’autoria de les persones que han col·locat trampes que causen aquests danys als llops, ja que evidentment són compatibles amb els sistemes de captura en viu per activitats científiques.

La utilització de trampes de captura en viu per a usos científics està autoritzada pel Govern d’Espanya, però aquelles trampes que capturen llops pel coll no estan permeses en les zones amb presència d’óssos, ja que si cauen en una d’elles, el parany amb gran seguretat el mataria al tenir els óssos un coll més gruixut que el dels llops. Llavors el mecanisme que impedeix el tancament i l’escanyament no funcionaria.

FAPAS ha denunciat davant el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA) la desaparició de dues ósses reproductores a l’interior del Parc Natural de les Ubiñas la Mesa. Aquestes ósses utilitzaven territoris on s’ha efectuat el trampeig per capturar llops per part de la Universitat.

FAPAS denuncia la presència de trampes per capturar animals salvatges al Parc Natural de Las Ubiñas

/0 Comentaris/a

El Fondo para la Protecció de los Animals Salvajes (FAPAS) denuncia una situació insostenible en els espais protegits d’Astúries després de la localització de llops amb restes de cables de trampes en el seu coll al Parc Natural de les Ubiñas.

FAPAS ha denunciat la situació insostenible que està passant en els espais protegits d’Astúries. L’associació animalista ha destacat el “profund abandonament de la natura, el menyspreu per la conservació de la biodiversitat, l’abandonament de la vigilància, la impunitat de la caça furtiva i el trampeig indiscriminat de fauna silvestre sota la protecció de la pròpia Administració Regional” .

Aquesta denúncia pública s’ha produït després que el Fondo para la Protección de los Animales Salvajes hagi identificat la presència de llops amb restes de cables de trampes en el seu coll al Parc Natural de les Ubiñas (Astúries). Una notícia que ha encès totes les alarmes després de la desaparició de dues femelles joves reproductores d’ós bru que es trobaven a la mateixa zona on han estat localitzats els llops capturats amb trampes.

“Des del mes de febrer de l’any passat, estan sent identificats exemplars de llops, alguns en un penós i lamentable estat físic, amb evidències que han estat capturats en trampes. Normalment, les trampes utilitzades en la caça furtiva causen la mort per estrangulament dels animals capturats. En aquest cas, sembla que es tracta de trampes per poder capturar els llops sense causar-los la mort”, especifiquen des de FAPA.

Els llops descoberts des d’aquesta associació amb seu al nord d’Espanya portaven al coll restes de cables d’acer que probablement formaven part de les trampes. Segons explica FAPAS, “aquests artefactes de captura de fauna salvatge porten incorporat un dispositiu que en estrènyer el coll de l’animal fa límit i evita l’estrangulació. Són trampes que normalment s’utilitzen en treballs d’investigació”.

FAPAS detalla que “el problema està en que aquest tipus de trampes que normalment són encebades amb algun producte d’atracció per als animals, per exemple un tros de carn, estan dissenyades per capturar llops pel coll, de manera que el límit funciona sense causar mal. Però aquestes trampes també poden atraure un ós, que tenen un coll més gran, i per tant, sí que pot patir un estrangulament i la conseqüent mort”.

El Fondo para la Protección de los Animales Salvajes ha denunciat davant el Seprona de la Comandància de la Guàrdia Civil a Oviedo la desaparició de les dues femelles reproductores d’ós bru, de les quals s’ha perdut tot contacte de seguiment, una a setembre de 2018 i l’altra a l’agost de 2019. Aquests dos animals es trobaven en un territori coincident amb la presència dels llops que han caigut en les trampes.

FAPAS ha pogut captar les imatges dels llops gràcies a la feina que realitza l’associació en el Parc Natural de les Ubiñas amb les seves càmeres de fototrampeig per dur a terme el seguiment i el control de l’ós bru. Des de l’any passat, van començar a aparèixer a les cambres exemplars de llop amb restes de cables enganxats pel coll, el que indica que sens dubte van caure en el parany, però van aconseguir alliberar-se i fugir.

Decreten el secret de sumari per la polèmica mort de l’os Cachou

/0 Comentaris/a

L’aplicació del secret de sumari arriba pocs dies després que les entitats ecologistes demanessin més informació sobre les actuacions de les administracions competents i sobre l’informe de la necròpsia.

Segueixen les complicacions amb la investigació sobre la mort de Cachou. Un mes després de la mort de l’animal, la jutgessa única de Vielha ha decretat el secret d’actuacions pel cas de la mort de l’os. En un breu comunicat, el Consell General d’Aran ha informat que “de moment, no es podrà comunicar públicament, ni enviar informació a aquelles persones o entitats que van realitzar sol·licituds formals d’informació, especialment en referència a l’informe de la necròpsia”.

El veto a la informació de la investigació arriba dies després que diverses entitats ecologistes posessin en dubte les explicacions del govern aranès sobre la mort de l’animal. Segons el consistori de la Val d’Aran, Cachou va morir després de barallar-se amb un altre os i caure posteriorment per un fort desnivell d’uns 40 metres. Uns arguments “inversemblants i poc creïbles” segons apunten des de les entitats expertes FAPAS, SEO Birdlife Catalunya, Ipcena i FIEP.

Les entitats ecologistes sospiten que Cachou va poder ser víctima d’un enverinament. “A les fotos compartides pels agents ambientals de la Vall d’Aran es pot apreciar la cara de l’animal amb un somriure sardònic, una imatge habitual en els mamífers morts per enverinament. Les necròpsies realitzades a Astúries a mamífers que presentaven aquest somriure concloïen amb una mort causada per algun verí o producte tòxic”, va indicar Roberto Hartasanchez, president de Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS), en una videoconferència celebrada el passat 17 de abril.

El Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) ha publicat un tweet en el qual mostra el seu: “màxim respecte a la decisió de la jutge i el seu treball i confiem que la investigació aclareixi plenament els fets”. L’organització va compartir un comunicat el passat 8 de maig en què demanava a la Generalitat i al Ministeri de Transició Ecològica “que trenquessin el silenci sobre la mort de l’os Cachou i informessin de forma urgent sobre els resultats de les proves realitzades per aclarir la seva mort”.

L’aplicació del secret de sumari arriba després de quatre setmanes en què no s’han difós dades que permetin aclarir l’origen real de la mort de l’os Cachou. També sorprèn l’absència de laments que hi ha hagut des de les administracions competents per una pèrdua tan important en la biodiversitat. Davant d’aquesta situació, les entitats ecologistes només demanen una necròpsia completa i que es comparteixin els resultats de manera transparent i desinteressada.