Practicar segons quins jocs amb els gossos ajuda a que descarreguin la seva “energia depredadora”

El teletreball i el confinament han provocat que passem moltes més hores a casa que abans. I entre els grans beneficiats d’aquesta «nova normalitat» hi ha els nostres animals que poden gaudir molt més de la nostra companyia. Amb aquest article, us proposem que aprofiteu aquestes hores i que feu petites sessions de jocs que permetin, en aquest cas als gossos, utilitzar els seus instints perquè així puguin descarregar la seva “energia depredadora”, segons el terme utilitzat per Jean Donaldson a El Coque de Culturas (Kns Ediciones), un dels nostres llibres de capçalera. Tots aquests jocs, són “una excel·lent manera de desenvolupar vàlvules d’escapament del nostre gos” i aconseguir que estigui després més tranquil. De fet, segons Donaldson, «aplicar aquest tipus d’estimulació regularment és la primera línia de prevenció i defensa contra els problemes de comportament».

L’amagatall.

Aquest exercici permet que el gos desenvolupi el seu instint de rastreig i és molt fàcil aconseguir resultats sorprenents en molt poc temps. Consisteix en amagar alguna joguina del gos en algun racó d’una habitació i demanar-li que la trobi. Per fer-ho, primer cal jugar una estona amb la joguina en qüestió. Pot ser un llaç de roba o una pilota o el que sigui. Quan ja hem aconseguit cridar la seva atenció amb aquell objecte, anem cap a una habitació i fem que el gos s’assegui a la porta. Entrem a dins i, amb la porta tancada sense que ens vegi, amaguem la joguina en algun racó. Les primeres vegades és millor donar una mica de peixet i deixar-la una mica a la vista. Un cop la hem deixat en algun lloc, obrim la porta i li demanem que la busqui. “Busca, busca”, li diem. La majoria dels gossos ja estan programats per començar a buscar la joguina. Si no funciona, li podem deixar que olori la mà amb la que hem estat jugant abans amb la joguina i automàticament començarà a buscar. Quan la trobi, l’hem de felicitar amb energia (fins i tot exagerant una mica) i premiar amb alguna galeta que li agradi. Després el fem sortir de l’habitació i tornem a repetir l’exercici. Al cap de poques sèries, només obrir la porta, el gos ja començarà a buscar la joguina d’una manera sorprenent.

Estira i afluixa

Son moltes les persones que desaconsellen totalment jugar amb el gos a l’estira i afluixa, ja que consideren que pot fomentar la dominància del gos. Però Jean Donaldson té un altre punt de vista: Jugar a estirar una corda o un llaç de roba mentre el gos el té entre les dents no converteix l’animal en un depredador perquè ja ho és. Al contrari, tots els jocs que permetin que el nostre gos tregui el depredador que porta dins són en realitat una vàlvula d’escapament per a ell. A més, quan l’animal estira fort amb les dents no està competint amb nosaltres, està “cooperant amb tu per matar la presa”. Aquesta escena la hem vist en mil reportatges, quan els llops després de caçar un animal el van estirant per les diferents part del cos per poder-se’l menjar. “Alguns membres de la manada estan subjectant l’animal al mateix temps (…) i tots estiren com a bojos”, diu Donaldson. Es tracta doncs de convertir-nos en un altre membre de la manada i estirar el llaç amb força i anar-lo movent, tal com fan els depredadors quan tenen la presa entre les dents. Evidentment, és un exercici que té risc. Ens podem emportar una mossegada sense voler. Cal fer-ho amb guants i amb molta atenció. I els nens més val que no el practiquin. El joc s’acaba quan dius “deixa” i el gos ha de deixar caure el llaç. Aquesta part cal practicar-la prèviament, a base de deixar que agafi coses (no cal que siguin les que més li agraden) i ordenar-li que les deixi. Quan entregui el que tingui a la boca cal recompensar-lo amb algun premi.

“M’atreviria a dir que aquesta cooperació per matar és una experiència que enforteix els llaços entre els membres de la manada, és una experiència intensa i plaent que el gos associarà estretament amb tu”, conclou l’autora.

La canya de pescar

De tots els jocs possibles, aquest és un dels que més agrada als gossos. Es tracta de lligar una corda a un dels extrems d’un pal, que potser la branca d’un arbre o el pal d’una escombra. Si és flexible, però, és més fàcil. A l’altre extrem de la corda i lliguem alguna joguina, com si fos una canya de pescar. En aquest exercici no cal preparar el gos ni confiar que entengui el joc. L’instint de l’animal s’encarrega que les instruccions quedin ben clares. Cada vegada que mogueu el pal i la corda faci oscil·lar la joguina, l’animal hi veurà una presa en moviment. De seguida intentarà caçar la joguina. Es pot moure la joguina a certa alçada, per provocar que l’animal salti o es pot arrossegar per terra, com si fos un conill. El gos anirà com un boig a caçar-lo. Quan l’agafi, costarà que el deixi anar, però ha d’entendre que fins que no ho faci no es repetirà l’exercici, de manera que, si tenim paciència, ho acabarà entenent. Així que li direm “deixa, deixa” i no jugarem fins que l’hagi deixat anar.