Arxiu d'etiquetes per: muerte

Vuit morts i desenes de ferits en festes taurines des de principi d’any

Les associacions animalistes advoquen per una cultura de pau i critiquen que la tauromàquia sigui considerada patrimoni cultural a Espanya.

La Plataforma La Tortura No És Cultura (LTNEC), formada per 47 organitzacions de protecció animal, ha informat que des de començament d’any la tauromàquia ja s’ha cobrat la mort de vuit persones i desenes de ferits, inclosos menors d’edat.

LTNEC denuncia que, de manera comuna, els municipis no vetllen per les normes de seguretat als espectacles taurins. El jurista de la plataforma, José P. Cubells, afirma que “en els Reglaments de les festes taurines s’al·ludeix a la seguretat de les persones, els béns i el respecte i prohibició de maltractament als animals, però ni es posen els mitjans necessaris, ni se sancionen les infraccions si no hi ha una denúncia”.

Cubells informa també que alguns animals són sacrificats moments més tard de la festa taurina als mateixos llocs on aquest s’ha celebrat, fet que no s’ajusta a la llei. “D’acord amb enregistraments obtinguts in situ en algunes localitats, es desprèn que no se segueixen les normes de sanitat”.

El jurista lamenta la manca de presència de les forces de seguretat en moltes de les festes. “En alguns pobles ni tan sols hi ha policia local”, assenyala i trasllada la responsabilitat dels diferents incidents al fet que sovint “els col·laboradors dels organitzadors no actuen com haurien de fer-ho per impedir el maltractament als animals o la participació de persones no aptes o menors d’edat als esdeveniments, situació que té conseqüències tràgiques”.

Un exemple clar d’aquesta manca de control i seguretat als espectacles taurins el trobem en el cas de Puçol, València, on el 3 de juliol un nen de 12 anys va resultar ferit greu després de rebre una cornada d’un boy que el va afectar fetge i ronyons. Amb ell participava a la festa un altre nen de 14 anys, quan l’edat mínima és de 16 anys.

José P. Cubells indica que “la presència i participació de menors d’edat és tristament comuna, no obstant les prohibicions de les normes de protecció a la infància i l’adolescència i les recomanacions de l’ONU a Espanya de prohibir la participació de nens, nenes i adolescents a les festes taurines. I això és així al llarg de tota la geografia espanyola”.

“Rebutgem aquests espectacles subvencionats amb els diners de tots els contribuents”

Encarna Carretero, d’ANDA (Associació Nacional per a la Defensa dels Animals), lamenta la mort d’aquestes persones en festejos taurins, ja que tenen lloc “en circumstàncies que no s’haurien de donar si els nostres polítics prenguessin partit i demostressin tenir més empatia cap als animals i també cap a les persones. Rebutgem aquests espectacles cruents subvencionats amb els diners de tots els contribuents”.

Davant dels que defensen aquestes festes com un esdeveniment cultural, la plataforma ANDA expressa que “no considera com a cultura que un estat modern hagi de protegir aquells espectacles que impliquin patiment i mort d’animals i persones”.

“Tradició no és garantia d’ètica. Sabem de tradicions a tot el món que han estat eliminades, perquè comporten víctimes. Si les tradicions s’haguessin mantingut sempre intactes, la humanitat mai no hagués evolucionat. No és ètic divertir-se a costa del patiment d’un ésser viu, hem d’evolucionar, aquestes festes han de passar a formar part de la nostra història. Som al segle XXI i aquest tipus d’espectacles cruents no tenen cabuda a la nostra societat”, afegeix Carretero.

“Més del 80% de la població espanyola rebutja la tauromàquia”

Marta Esteban Miñano, presidenta de la plataforma LTNEC, declara que “la tauromàquia no hauria de ser considerada patrimoni cultural en un país on més del 80% de la seva població la rebutja. És hora de treure’ns la bena dels ulls. La tauromàquia no és una cultura desitjable perquè és violenta, reflectida en l’indiscutible patiment que provoca cada any desenes de milers d’animals, però també persones, les vides de les quals exposa de la manera més banal en places i festes. Tantes famílies afectades, en nom de què?”.

Per acabar, la presidenta de la plataforma considera que “el maltractament i la mort d’animals i persones per entreteniment no mereix compartir la denominació de “cultura” amb els veritables artistes i intel·lectuals. Amb la guerra i la crisi mediambiental que patim, ara més que mai no són temps d’una cultura de pau i respecte per la vida, no de violència i mort”.

Un Policia Local de Sentmenat dispara tres trets a dos gossos causant la mort d’un dels animals

El passat dimecres 30 de juny un Policia Local de Sentmenat (Barcelona) va disparar tres trets a dos gossos, Rei, un pastor alemany de 2 anys i 9 mesos, i Bella, una Sant Bernat d’1 any i 2 mesos.

Segons informa en una nota de premsa Cristina Bécares, advocada defensora de la família responsable dels animals, per motius que es desconeixen, el cadell de Sant Bernat va sortir sol de l’habitatge on resideix a la urbanització de Can Canyameres (Sentmenat) i una veïna va alertar la Policia, personant-se en el lloc una dotació de dos agents.

Un dels agents, mentre l’altre es trobava als voltants del vehicle policial, va acompanyar al cadell al domicili d’on havia sortit, i sembla que en acostar-se a la porta, en la qual hi ha un cartell indicatiu de l’existència de gossos, el pastor alemany anomenat Rei va sortir i va marcar al policia al genoll.

En la nota es detalla que, mentre tots dos gossos li bordaven a una distància aproximada de metre i mig, el Policia Local va procedir a treure la seva arma reglamentària i va efectuar tres trets, un a Rei i dos a Bella. Seguidament la Policia Local va cridar a una dotació del SEM, la qual es va presentar al lloc dels fets i va curar a l’agent ferit. Segons els vídeos que circulen en xarxes socials, la cura va consistir en la col·locació d’un apòsit a la part superior del genoll. Avui dia no consta encara el comunicat de lesions del servei d’urgències.

Tots dos gossos van entrar a l’habitatge i van estar agonitzant fins que el propietari dels animals va accedir al seu domicili i juntament amb altres veïns va poder socórrer-los. Llavors van decidir portar-los a un centre veterinari d’urgències, sent acompanyats per una patrulla de Mossos d’Esquadra.

El pastor alemany va morir com a conseqüència del tret

Rei no va poder sobreviure a l’impacte i va acabar morint a la clínica veterinària a conseqüència del tret, el qual li va travessar les potes davanteres produint fractura de cap d’húmer, perforació de tots dos pulmons i afectació cardíaca.

Per la seva part, Bella es troba en estat greu després de patir un tret a la cara i un altre en una de les potes davanteres. El tret a la cara va provocar la pèrdua d’un ull, d’una oïda i greus fractures a la mandíbula i arc zigomàtic desconeixent l’abast d’aquestes.

Per part de la Policia Local de Sentmenat s’han obert diligències policials que han estat remeses al Jutjat de Guàrdia de Sabadell, però no per tal de depurar responsabilitats pels trets efectuats, sinó que s’ha instruït un atestat contra el propietari dels gossos per un presumpte delicte de lesions cap al policia.

La família responsable de Bella i Rei presentarà una querella als jutjats i s’espera poder aclarir i depurar responsabilitats en un cas tan greu. La família, des del dolor per aquests fets, sol·licita el màxim respecte per a totes i cadascuna de les parts implicades.

L’Ajuntament de Sentmenat revisarà el protocol d’actuació pels gossos fugats

L’Ajuntament de Sentmenat ha compartit un comunicat per aclarir els fets succeïts a la urbanització de Can Canyameres després dels nombrosos comentaris que s’han produït en les xarxes socials criticant durament la intervenció de la Policia Local d’aquest municipi situat a la comarca del Vallès Occidental.

Segons l’Ajuntament, la Policia Local va acudir al lloc dels fets després de rebre la trucada d’un veí alertant de la presència d’un gos perillós/agressiu que es trobava sol al carrer. La patrulla va acompanyar al ca a la seva residència d’origen, moment en el qual suposadament un segon gos de grans dimensions va atacar i mossegar a un agent provocant-li ferides. Posteriorment, el primer gos també es va girar i els dos animals van acorralar a l’agent contra el vehicle estacionat al carrer. És en aquest moment quan l’agent va témer per la seva integritat i en defensa pròpia va fer ús de la seva arma reglamentària.

El consistori també informa que l’agent va ser traslladat a l’hospital i va ser atès de les ferides produïdes per mossegada de gos, les quals han provocat que actualment es trobi en situació de baixa laboral.

A conseqüència dels fets succeïts durant el 30 de maig, l’Ajuntament de Sentmenat ha informat que la regidoria de Benestar Animal i la regidoria de Seguretat Ciutadana es comprometen a revisar i adequar el protocol d’actuació pels gossos fugats, perduts o abandonats per facilitar les recollides i evitar riscos innecessaris.

Detenen un home d’Albox per matar el gos d’un veí amb una forta puntada al cap

El responsable dels fets va colpejar el gos amb unes botes de treball al cap de l’animal, provocant la seva mort de manera immediata.

Segons ha informat Europa Press, la Guàrdia Civil ha detingut un home de 40 anys acusat de matar el gos d’un veí d’una forta puntada al cap al municipi d’Almeria d’Albox. La investigació dels fets es va iniciar el passat divendres, quan el responsable del ca va denunciar que havia trobat el seu pelut mort al carrer amb un fort traumatisme al cap.

La mateixa agència de notícies detalla que va ser un veí d’Albox qui es va encarregar d’avisar del que havia passat al responsable del gos i el va ajudar a retirar el cos sense vida de l’animal del carrer. Sorprenentment, aquest veí ha estat identificat com l’autor dels fets després d’una profunda investigació per part de la Guàrdia Civil en col·laboració amb la Policia Local d’Albox.

La persona acusada de matar l’animal portava posades unes botes de treball de material sòlid amb les que va ‘xutar’ el cap del gos, matant el pelut en el mateix acte. Posteriorment, es va assegurar que no hi hagués cap testimoni dels fets i es va dirigir al responsable de l’animal per avisar de la tragèdia que havia patit el seu animal de companyia.

Yo Denuncio: denuncia el maltractament animal

A conseqüència dels continus episodis de maltractament animal ocorreguts a Espanya, el Partit Animalista (PACMA) va posar a disposició de totes les persones una eina web que facilita als ciutadans la denúncia d’un cas de maltractament davant les autoritats.

Des del PACMA tenen clar que “no podem romandre impassibles davant el maltractament animal”. Pel que si has presenciat un cas de maltractament animal, o saps d’una situació en què s’estigui produint algun tipus de maltractament, cal que ho denuncïis. Amb Yo Denuncio, tot aquest procés és molt més fàcil.

Recordem que el maltractament animal no és només una qüestió de violència física, sinó que també és maltractament l’abandonament o no proporcionar a l’animal condicions adequades de vida o una correcta alimentació. Els episodis concrets que s’hagin de denunciar depenen de cada comunitat autònoma i cada ajuntament, ja que cadascun té una legislació diferent.

En aquest enllaç trobaràs tota la informació necessària per denunciar el maltractament animal de manera assequible a través de Yo Denuncio:

https://yodenuncio.pacma.es/

La Fundació Miranda lamenta la pèrdua irreparable de la poni RIBA a mans d’un caçador al Parc del Garraf

El passat dissabte 20 de febrer, un caçador que participava en una batuda autoritzada de porcs senglars va matar per error una exemplar de poni pottoka de la Fundació Miranda al Parc del Garraf. L’home, que va confondre la poni amb un porc senglar, va causar la mort de l’animal enmig d’un grup de persones que gaudia de la natura i de l’experiència de trobar-se amb cavalls en llibertat.

La Fundació Miranda ha emès un comunicat on descriu que “els testimonis dels fets van passar de l’alegria de trobar-se amb els cavalls en aquest espai natural protegit, a l’angoixa de veure un caçador disparar-li un tret a una de les ponis, veure-la sagnar, desplomar-se i morir davants dels seus ulls”.

Segons indica la Fundació, “el caçador atribueix el fet a un error per part seva, però el cas és que el tret es va disparar a deu metres de la carretera, amb persones a prop, i en un lloc amb bona visibilitat, com perquè costi d’entendre que es pugui confondre un èquid amb un senglar”.

La Fundació Miranda considera que “poder gaudir amb seguretat de la natura és un dret i un bé imprescindible, avui més que mai, amb la situació de confinament que vivim fa mesos. No hauríem de patir cap risc de bala mentre passegem amb la família, i tampoc que es pugui generar episodis de tanta violència per l’objectiu de mantenir en equilibri la població de senglars. Es tracta de poder passejar sense perill, de poder efectuar projectes de respecte per la vida, amb plenitud i sense amenaces, sense que els cavalls o les persones siguin elements vulnerables”.

Des de Miranda proposen solucions per evitar aquests tràgics episodis com “acotar les zones de caça, o cercar noves maneres de regular la sobrepoblació d’algunes espècies que dissortadament només tenen l’home com a depredador, o a estar tranquil·les que l’Administració s’assegura de no donar armes a persones no qualificades”.

Una pèrdua totalment irreparable i evitable

La Riba, nom de la poni assassinada, formava part d’un tresor, un petit grup de ponis de raça Pottoka, un grup dels pocs que queden de les Pottoka més primitives, que a banda de valor genètic, aporta al Parc del Garraf i al municipi d’Olivella una tasca exemplar i impagable de prevenció d’incendis, tot pasturant i gestionant el sotabosc.

Aquests animals fan la feina d’una brigada d’homes amb desbrossadores mecàniques, però sense soroll, sense contaminació, sense cost per l’administració o els propietaris privats, aportant vida allà on trepitgen, mentre es nodreixen. Són per tant un poderós agent de biodiversitat, ecològic i sostenible, i la seva aportació al Parc del Garraf és impagable.

La manca de recursos econòmics ha limitat aquest projecte quant a les oportunitats de creixement, tot i que s’ha aconseguit efectuar alguns estudis i recerca sobre l’impacte de les Pottoka a la vegetació al Garraf amb la UAB, on s’ha vist que allà on pasturen s’ha reduït el carç en un 75%. El carç és l’espècie vegetal que ha colonitzat tota l’etapa mediterrània al Garraf, i augmenta considerablement el risc d’incendi.

Només els equips devoren i tenen a ratlla aquesta gramínia (ni ovelles, ni cabres…) i a més, s’adapten molt bé a la pastura pobra en proteïna del Garraf. Les Pottoka fins i tot n’arrenquen algunes arrels i deixen esmicolades en superfície les fulles que no s’han menjat. Un autèntic mecanisme de desherbat i “mulching” natural (coberta vegetal anti erosió i pro vida microbiana del sòl) que és digne d’un postgraduat en agricultura ecològica.

El Parc del Garraf va convidar la Fundació Miranda a portar aquest grupet de ponis Pottoka a la pastura de Can Grau ara fa uns quatre anys. Els animals provenen d’un costós rescat que va efectuar la Fundació al Zoo clausurat d’Almuñecar, a Granada. Sis femelles i un mascle, una família preciosa que s’ha adaptat molt bé a la vida en llibertat, constituint un recurs educatiu i de consciència ambiental per escoles, visitants, famílies… que han anat passant pel Parc i per la Fundació.

Avui, la Fundació Miranda, tots el Pottoka, rucs, cavalls, voluntàries, padrines, sòcies, Equipo de Direcció, Patronat, seguidores del Projecte i altres ONG estan de dol per la pèrdua de la petita Riba, la més petita de la seva família. Una pèrdua tan impagable com l’aportació que elles fan cada dia a l’espai que les acull i a les persones.

ZOOXXI denuncia al zoo de Barcelona per negligència davant la mort d’animals

La denúncia presentada per la plataforma ZOOXXI ressalta la incapacitat del zoo de protegir animals de condicions meteorològiques adverses, així com la de protegir els primats nounats que moren als pocs dies de néixer per fractures o possibles agressions.

La Plataforma ZOOXXI ha presentat una denúncia administrativa, davant el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, contra el parc zoològic de Barcelona per negligència i manca de protocols adequats de benestar que han provocat la mort d’animals. Uns fets que suposen una vulneració de la llei estatal de zoos, Llei 31/2003, de conservació de la fauna silvestre als parcs zoològics i del RDL 2/2008, que aprova el text refós de la llei de protecció dels animals a Catalunya.

Després de l’aprovació de la iniciativa ciutadana ZOOXXI, el 3 de maig de 2019, l’ordenança de protecció, tinença i venda d’animals es va modificar incloent un nou text normatiu sobre el parc zoològic de Barcelona. Passat un any de l’entrada en vigor del text, ZOOXXI va demanar el llistat d’animals morts al zoo de Barcelona i les causes de la mort dels individus. El zoo va reportar un llistat amb 143 morts des de juliol de 2019 fins al maig de 2020.

En una primera instància, el zoo va al·legar que no podia donar les causes de la mort, tot i que és obligat tenir-les registrades per la llei estatal de zoos, perquè no les podia extreure de forma automatitzada. Tot i així, el zoo afirmava en la seva resposta que les 143 morts ho havien estat per mort natural.

ZOOXXI no es va quedar conforme amb aquesta resposta, ja que va poder comprovar com els zoos que utilitzen el mateix sistema de registre internacional que el zoo de Barcelona, extreuen de forma automàtica les dades sobre les causes de mort, imprescindibles d’analitzar a l’hora d’establir els programes de conservació.

Davant de la negativa, ZOOXXI va tornar a fer una petició demanant les causes de mort de 34 individus en concret. En aquesta ocasió sí que va obtenir resposta. De forma alarmant, va poder comprovar que la majoria de les causes de mortalitat no eren naturals. En destaquen les morts de 14 aus que es van produir entre el desembre de 2019 i el gener de 2020 en una mateixa instal·lació, coincidint amb el pas de la DANA, primer, i del temporal Glòria, després (temporal molt avisat públicament).

Mesos més tard, dos exemplars adults de camesllargues (una au autòctona) van morir el mateix dia 20 d’abril de 2020. Davant la denúncia de ZOOXXI que aquest cas era sospitós de culling, curiosament el zoo va reportar que els cadàvers d’aquests animals no havien estat avaluats. En aquesta ocasió no es va practicar cap necròpsia, el zoo diu textualment “cadàver no avaluat”.

En relació a la mort de primats, 5 individus van morir abans de complir els 30 dies i 2 més ho van fer entre els 2 i els 5 mesos d’edat, en total 7 primats. Entre les raons que es donen de mort, en un cas és per fractura i en altres 3 casos per possibles agressions. Si comparem amb dades de 2017, on van néixer 13 primats, 9 dels quals van morir als pocs dies, trobem que un percentatge molt elevat de primats que neixen al zoo de Barcelona no sobreviuen.

De les 5 granotes punta de fletxa mortes, el zoo no és capaç de fer la necròpsia ni d’una d’elles perquè totes han patit processos autolítics (desintegració de cèl·lules després de la mort). No obstant, aquesta qüestió delata una manca de protocol ja que no és acceptable que es tingui una mortalitat de 5 individus adults en poc temps i no es sigui capaç de fer la necròpsia ni a un sol individu.

Es denuncien també les lesions bucals que pateixen els hidrosaures crestats, resultat de donar-se cops contra els vidres. Tots els individus observats pateixen una deformació del mussell i la inflamació de la mucosa oral a conseqüència del traumatisme crònic que pateixen i que fa que no puguin tancar la boca.

Des de la plataforma ZOOXXI apunten que la problemàtica és estructural, no puntual. El zoo de Barcelona no rep cap inspecció per part de la Generalitat de Catalunya des del 2012, quan la llei de zoos obliga a fer inspeccions anuals. Aquest fet propicia que el zoo actuï amb total impunitat i sense donar cap explicació.