Arxiu d'etiquetes per: mort del gos

Un altre accident entre Guàrdia Urbana i gossos que s’hagués pogut evitar

/0 Comentaris/a

La manca de formació dels agents ha generat diferents conflictes, el darrer ha provocat la mort d’un gos

Els agents de la Guàrdia Urbana no tenen la suficient formació com per actuar en alguns casos on hi ha gossos implicats. Molts agents ignoren que un determinat llenguatge corporal o una determinada actitud, els poden facilitar apropar-se al gos o, pel contrari, poden provocar que l’animal se senti amenaçat. Segurament, així és com es va sentir la Sota, una gossa que vivia amb un noi que demanava almoina al carrer, quants aquest dimarts dos agents de la Guàrdia Urbana van cridar l’atenció al seu amo per dur la gossa deslligada. Les versions, a partir d’aquí, són diferents. Segons els agents, la gossa, que era d’una raça considerada potencialment perillosa, va atacar un dels agents, que va treure la seva pistola i li va disparar un tret al cap. Un tret mortal. Existeix una altra versió d’alguns testimonis dels fets que ha alarmat a la comunitat animalista, segons la qual, la gossa estava nerviosa i bordava per la presència dels agents i un d’ells la va immobilitzar clavant-li el genoll al coll i va disparar l’arma. A continuació, el noi, va atacar amb el seu monopatí l’agent i li va colpejar al cap.

La Unitat de Deontologia i Assumptes Interns del cos va obrir una investigació i va concloure que l’agent havia actuat de manera correcta. El cas no acabarà aquí i serà la Justícia qui finalment determini quina de les dues versions és la veritable ja que l’Associació Apadevi i el partit PACMA han denunciat els fets. Però sigui quina sigui la resolució final, és evident que si l’agent hagués tingut prou formació com per solucionar el conflicte sense haver de treure una pistola enmig de la via pública, tothom hi hagués sortit guanyant. Ser policia no implica necessàriament saber de gossos, estimar-los ni tan sols tolerar-los, però treballar a la via pública i fer complir les normatives municipals i autonòmiques obliga als agents a haver de relacionar-se amb gossos i els seus amos. És per aquest motiu que és lamentable que els agents no comptin amb aquesta formació específica.

Altres ajuntaments, com el de l’Hospitalet de Llobregat, ja van organitzar l’any passat un curs teòric i pràctic per als agents del municipi sobre com actuar davant de gossos considerats potencialment perillosos. També van rebre aquesta formació membres de l’equip tècnic de l’àrea de sanitat. Durant el curs, que va anar a càrrec dels membres de l’Associació per a la Protecció de GPP, es donaven les claus per poder identificar quan un gos està nerviós o quan és el moment per acostar-s’hi de forma segura, entre d’altres aspectes. L’experiència es va valorar de manera positiva i, segurament, es repetirà enguany.

La mort del gos a mans dels agents de la Guàrdia Urbana no és un problema aïllat. El passat mes d’octubre set agents van resultar ferits durant un conflicte amb dos gossos i el seu amo. Fa dos anys, van ser els Mossos d’Esquadra els que van abatre a un gos que corria pel barri de Collblanc i que ja havia mossegat una desena de persones. Tots aquests casos s’haguessin pogut evitar? Volem que els agents que patrullen pels nostres carrers estiguin prou formats com per poder controlar el màxim de situacions possibles?

 

 

És legítim lamentar la mort d’un gos enmig de la barbàrie terrorista?

/0 Comentaris/a

La mort d’un gos durant un operació antiterrorista a França torna a obrir el debat sobre la importància de la vida d’un animal, com ja va passar amb Excalibur i l’ébola

Divendres van morir 120 persones per culpa de diferents atemptats terroristes a París. Aquest dimecres n’han mort dues més, presumptament terroristes, quan la policia les anava a detenir. Mentre Europa prova de recuperar-se del xoc que aquests atemptats han suposat, França ja ha començat a bombardejar Síria, juntament amb Rússia i els Estats Units. Tot plegat, enmig d’una dramàtica onada migratòria que afecta milers de refugiats. Famílies senceres que fugen de l’odi de l’Estat Islàmic per quedar atrapades entre les tanques de la indiferència europea. En poques setmanes, el món s’ha tornat molt més perillós i molt més trist. L’odi sembla governar el món.

És lícit, en aquest context, lamentar la mort del gos policia que va volar pels aires quan va entrar a casa d’una dona que es va immolar? No és massa gran la magnitud de la tragèdia com per posar-se a lamentar la mort d’un animal?

El debat està viu a la xarxa, i recorda, tot i que amb diferències evidents, el que va motivar el sacrifici d’Excalibur, el gos de l’infermera madrilenya que va contraure l’èbola.


Dièsel, la pastora belga de set anys que ha mort durant l’operació terrorista a Saint-Denis no val el mateix que les víctimes dels atemptats. Ni tan sols val el mateix que la dona que es va immolar, per molt terrorista que pogués ser. Un gos és un gos i una persona és un animal de la nostra mateixa espècie. La diferència és indiscutible. La capacitat d’empatitzar amb un membre de la nostra mateixa espècie és infinitament superior. Ploraré més la mort del meu gos que la d’algunes persones, n’estic convençut, però això no té res a veure. Si preferíssim la supervivència d’una altra espècie abans que la nostra estaríem acabats.

Aclarida aquesta prioritat, em sento amb la necessitat de lamentar la mort de Dièsel amb totes les meves energies i celebro que la xarxa s’hagi bolcat a lamentar la seva pèrdua. Per una banda, perquè la seva mort ajuda a recordar-nos tota la feina que els gossos ( i tants altres animals) fan per nosaltres: guien a les persones cegues, rescaten les víctimes de terratrèmols i altres accidents, busquen drogues, armes i explosius. I donen la vida per nosaltres. Ser conscients de l’ajuda que ens donen els animals pot facilitar que els tinguem més en compte en el dia a dia i els hi reconeguem el seus drets. Els hi devem molt.

Però el principal motiu pel que crec que és molt important lamentar la pèrdua d’un gos en un moment així, és perquè quan la humanitat tremola, quan sembla que som la pitjor espècie que mai ha trepitjat la terra, és quan cal ser més generós. És quan cal ser més humà. Lamentar la mort de Dièsel no vol dir que no es lamenti també la mort de les altres víctimes. Però s’ha de fer. Perquè, sense cap mena de dubte, la humanitat es reforça com més generosos som amb la resta d’éssers vius. Quan abandonem l’egoïsme. Quan som capaços de tenir empatia amb els altres éssers vius que no són de la nostra espècie. Cal respectar els animals per reforçar la humanitat.

Jordi Mumbrú