Arxiu d'etiquetes per: MITECO

La població de linx ibèric bat un nou rècord amb més de 1.365 exemplars

/0 Comentaris/a

La població de linx ibèric el 2021 ha crescut gairebé un 23% respecte al cens de l’any anterior (2020).

La població del Lynx pardinus ha batut un nou rècord. Actualment, entre adults, subadults i cadells nascuts el 2021 sumen un total de 1.365 exemplars censats. Aquestes són les xifres que mostra l’informe anual del grup de treball del linx, que coordina el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO).

La xifra actual de linx suposa la millor dada registrada de poblacions ibèriques de l’espècie i representa un increment de gairebé un 23% respecte al cens de l’any 2020, quan es van comptabilitzar 1.111 individus. Tot i haver superat la situació més crítica, l’espècie continua considerada oficialment ‘en perill d’extinció’, segons el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.

“Malgrat les dades positives, el linx ibèric continua considerat oficialment en perill d’extinció”

L’estudi publicat pel MITECO mostra que la població de linxs ibèrics segueix la tendència ascendent dels darrers anys. L’èxit del programa de conservació d’aquest animal és un dels més reeixits del món en felins i es constata considerant que fa dues dècades el nombre d’exemplars comptabilitzats era inferior a 100.

Dels 13 nuclis poblacionals registrats a la Península Ibèrica el 2021, 12 es troben ubicats a Espanya, amb 1.156 exemplars. Dentre aquests 12 nuclis espanyols, 5 se situen a Andalusia (amb 519 individus), 3 a Castella-la Manxa (473 individus) i 4 a Extremadura (164 exemplars).

Així, Andalusia torna a ser la comunitat autònoma espanyola que lidera les dades poblacionals, amb gairebé la meitat dels exemplars repartits per tot el país. No obstant això, l’increment poblacional més gran es registra a Castella-la Manxa, comunitat on l’augment poblacional ronda el 45% en un sol any.

“Andalusia lidera les dades poblacionals del linx, amb gairebé la meitat dels exemplars”

El 2021 es van comptabilitzar 500 naixements de 277 femelles reproductores. La productivitat global, entesa com el nombre de cadells nascuts per femella reproductora o territorial, va ser de 1,8 per a Espanya, i de 2,3 per a Portugal. Per a les comunitats autònomes espanyoles les ràtios de cadells nascuts per femella van ser d’1,4 a Andalusia, 2,4 a Castella-la Manxa, i 1,4 a Extremadura.

Aquesta evolució general mostra la trajectòria favorable de l’espècie, fet que allunya el gran felí ibèric del risc crític de desaparició. Tot i això, les dades censals evidencien també la necessitat de mantenir la cautela sobre el futur de l’espècie, donar continuïtat als programes de conservació, i afavorir la implementació de mesures que contribueixin a la millora de les diferents poblacions del linx ibèric en ambdós països.

Un paper essencial de la cria en captivitat

Juntament amb les actuacions de gestió de l’hàbitat i de protecció dels linxs davant les pressions existents al medi natural, el programa de conservació ex situ del linx ibèric ha tingut un paper essencial per assolir aquestes xifres positives. El programa comprèn les feines de cria en captivitat i la reintroducció d’exemplars.

Aquest treball es desenvolupa en el marc del Memoràndum d’Enteniment per a l’aplicació de l’Estratègia de Conservació del Llinç ibèric a Espanya, subscrit entre el MITECO i les comunitats autònomes d’Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura. Portugal també participa activament en aquest programa.

Mor un altre linx ibèric atropellat als voltants del Parc Natural de Doñana

/0 Comentaris/a

La Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible de la Junta d’Andalusia ha confirmat que dilluns passat 1 de novembre un linx ibèric va morir atropellat a la carretera dels Pinars d’Aznalcázar (Sevilla), als voltants del Parc Natural de Doñana.

Segons ha informat Ecologistes en Acció, es tracta del cinquè exemplar de linx ibèric atropellat a la població de Doñana-Aljarafe des de començament del 2021, mantenint-se la mort per atropellament com la primera causa no natural de la mort d’aquest animal, amb un 32%, davant del furtivisme, que és la causa d’un 24% de les morts no naturals.

Després d’aquesta nova mort, l’organització ecologista ha comunicat que sol·licitaran al president de la Junta d’Andalusia “que s’impliqui en la conservació d’aquest felí únic al món, que es troba en perill d’extinció, i que coordini les dues conselleries competents, perquè enfoquin els seus esforços amb caràcter d’urgència en la correcció de tots els punts negres i la permeabilització de totes les carreteres i camins asfaltats, més que no pas en la qüestió secundària de si es rebaixa o no de categoria de protecció”.

L’associació, per tant, demanarà per enèsima vegada a l’Administració andalusa que “emprengui un pla eficient de mesures per evitar els atropellaments del linx ibèric, amb una moratòria per a noves carreteres, plans de control de velocitat eficients i l’actuació immediata per propiciar les bones pràctiques de conducció de vehicles als punts negres identificats”.

Ecologistes en Acció ha lamentat que inverteixen “molts milions d’euros anuals a la cria en captivitat de linx ibèric per alliberar-los al medi natural, però som incapaços d’evitar que siguin atropellats en un dels dos nuclis consolidats i primigeni de conservació de l’espècie , Doñana”.

Un màxim històric per a l’espècie del linx ibèric en perill de recessió

El mes de juny passat, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) va anunciar que la temporada de cria del linx ibèric durant aquest any va finalitzar amb el naixement de 23 nous cadells als centres de cria de L’Acebuche, al Parc Nacional de Doñana (Huelva) i al de Zarza de Granadilla (Càceres), ambdós centres gestionats per l’Organisme Autònoma de Parcs Nacionals.

Entre els exemplars de Lynx pardinus nascuts aquesta temporada, hi ha quinze mascles i vuit femelles. D’aquests 23 cadells, 12 (10 mascles i 2 femelles nascuts en quatre ventrades diferents) es troben a les instal·lacions de Zarza de Granadilla i els 11 cadells restants (5 mascles i 6 femelles) es troben al centre de cria ubicat al Parc Nacional de Doñana, provinent de quatre cadellades més.

El grup de treball del linx, coordinat pel MITECO, ha ofert al seu darrer informe el millor balanç en dues dècades de l’estat de les poblacions de linx ibèric. Fruit dels esforços conjunts de conservació del linx ibèric els últims anys, l’estudi mostra que la població de linx a Espanya i Portugal ha arribat a la suma de 1.111 exemplars censats als dos països, segons dades del 2020.

Aquesta xifra constitueix el màxim numèric registrat des que hi ha programes de seguiment de l’espècie i suposa un augment significatiu, tenint en compte que l’any 2002 es van comptabilitzar menys de 100 exemplars, cosa que el situa com un dels programes de conservació de felins més reeixit del món. Una victòria de conservació que ni de bon tros es pot veure truncada pels atropellaments a les carreteres.

El MITECO posa en marxa un estudi per minimitzar els impactes d’orques i embarcacions

/0 Comentaris/a

L’objectiu de l’estudi és fer un seguiment detallat dels casos d’interacció d’orques amb velers per tal de minimitzar els impactes sobre l’espècie i proporcionar seguretat a les embarcacions.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), dins de les accions del projecte LIFE INTEMARES coordinat per la Fundació Biodiversitat, ha engegat un estudi sobre la interacció d’orques amb embarcacions per proposar mesures de prevenció, actuació i gestió .

La Coordinadora per a l’Estudi dels Mamífers Marins (CEMMA), especialitzada en la matèria, és l’entitat encarregada de desenvolupar aquest estudi científic sobre els episodis recents d’interacció de la població de l’orca amb embarcacions tripulades, especialment velers, en aigües de Galícia i l’Estret de Gibraltar. Aquest informe té com a objectiu determinar-ne les possibles causes i definir i prioritzar les mesures més oportunes per mirar de minimitzar tant aquests episodis com les seves conseqüències.

A causa de la seva dieta, centrada en la tonyina vermella, les interaccions d’orques han estat històricament relacionades amb el sector pesquer professional. Tot i això, des de juliol de 2020 s’han produït episodis d’interacció amb velers de mida mitjana, amb acostaments i fins i tot envestides al casc i el timó de les embarcacions, provocant danys materials.

En tots els casos analitzats d’interaccions ocorregudes des del juliol del 2020, no s’ha identificat una actitud agressiva per part dels cetacis envers els humans. A més, cal destacar que només un 15% dels episodis han tingut conseqüències materials sobre les embarcacions que hagin impedit la navegació.

Episodis més freqüents el 2021

Des dels primers casos, s’han mantingut una estreta coordinació entre la Direcció General de Biodiversitat, Boscos i Desertificació, la Direcció General de Marina Mercant i la Societat de Salvament i Seguretat Marítima (SASEMAR) per tal de garantir la integritat de les persones i de les orques.

Per això, el setembre de 2020 la Direcció General de Marina Mercant, basant-se en la recomanació de la Direcció General de Biodiversitat, Boscos i Desertificació, va prohibir la navegació de velers d’una eslora inferior o igual als 15 metres a la zona compresa entre Ferrol i Cedeira, des de la línia de costa fins a les 11 milles nàutiques.

Atès que aquests esdeveniments es produeixen cada vegada amb més freqüència, des de l’inici de la temporada estival del 2021 a la zona de l’Estret de Gibraltar i el Golf de Cadis també ha calgut establir mesures restrictives de la navegació en aquesta zona de manera temporal. Per tot això, i amb l’objectiu de millorar les mesures reguladores i de conservació de l’espècie garantint sempre la seguretat de les persones, cal analitzar les possibles causes que modifiquen el comportament de les orques i dissenyar i prioritzar mesures que permetin minimitzar aquests episodis.

Interaccions inèdites entre orques i vaixells

Les interaccions de les orques juvenils amb vaixells de diversa mena, per satisfer la seva curiositat, són habituals a les aigües de l’Estret de Gibraltar i costa del sud de Portugal, els últims anys. En canvi, les interaccions amb velers són considerades inèdites pel contacte físic dels exemplars amb l’estructura dels vaixells.

En l’actualitat, l’orca es troba inclosa al Llistat d’Espècies Silvestres a Règim de Protecció Especial i a l’Annex IV de la Directiva Hàbitats. Precisament la població del Golf de Cadis-Estret de Gibraltar es troba inclosa a la categoria de “Vulnerable” al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaces per la qual cosa s’han d’establir mesures de protecció. Per això, el 2017 es va aprovar el Pla de Conservació de l’orca que recull les línies de treball prioritàries per aconseguir la millora de l’estat de conservació de l’espècie a les nostres aigües.

Reintrodueixen nou exemplars d’àguila marina a Astúries, una “espècie extingida” a Espanya

/0 Comentaris/a

La reintroducció dels nous exemplars d’àguila marina forma part del Projecte Pigargo, que té com a objectiu la recuperació d’aquesta rapinyaire catalogada oficialment com “espècie extingida” a Espanya.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha informat del procés de reintroducció de nou àguiles marines, una au rapinyaire extinta a Espanya. Des d’aquesta setmana, aquests nou exemplars viuran en una gàbia gran ubicada a Pimiango, al municipi de Ribadedeva (Astúries), per aclimatar-se al nou medi. Un cop acabi aquest període d’adaptació, s’obrirà la porta de les gàbies i les rapinyaires quedaran en llibertat.

Aquesta acció forma part del Projecte Pigargo, una iniciativa impulsada per l’associació conservacionista GREFA amb la col·laboració del MITECO, el Govern del Principat d’Astúries, l’Ajuntament de Ribadedeva i el Govern de Cantàbria. El projecte té com a objectiu que l’àguila marina, inclosa en el “Llistat d’espècies extingides en tot el medi natural espanyol”, torni a tenir població reproductora a Espanya.

Per això, durant 2021 s’ha posat en marxa una fase experimental que s’espera que tingui continuïtat en els propers anys. La primera actuació del projecte ha estat el trasllat des de Noruega a Espanya de nou àguiles marines nascudes aquest any en el seu hàbitat natural. Aquests joves exemplars van arribar a Madrid amb avió el passat 29 de juny i, després d’una completa revisió veterinària i un període d’observació, avui han estat traslladades a la localitat de Pimiango, situada a la costa oriental asturiana.

Reintroducció de l’àguila marina al nord peninsular – MITECO

Les aus han estat introduïdes en un recinte especial amb aspecte de gàbia de grans dimensions on passaran una temporada aclimatant-se a la zona i socialitzant entre elles, mentre són alimentades i vigilades pels tècnics del projecte.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic monitoritzarà els moviments d’aquestes aus gràcies a la col·locació d’emissors GPS, el que permetrà obtenir informació sobre la seva activitat quan, aproximadament a la tardor, siguin alliberades definitivament.

Programes de reintroducció a Espanya

L’àguila marina està inclosa en el “Llistat d’espècies extingides en tot el medi natural espanyol”, un registre aprovat el 2018 per la Conferència Sectorial del Medi Ambient que inclou els animals i plantes que, després de desaparèixer a Espanya, poden ser objecte de projectes de reintroducció autoritzats per les administracions competents.

Entre aquests projectes figuren vuit espècies d’au, sent una d’elles l’àguila marina. En concret, aquest Projecte Pigargo és el segon programa de reintroducció que es desenvolupa al Principat d’Astúries i Cantàbria, sumant-se a la iniciativa per a la reintroducció del Trencalòs, al Parc Nacional dels Pics d’Europa.

En aquesta primera fase del programa s’analitzarà minuciosament l’evolució dels exemplars quant a la seva adaptació i integració en l’ecosistema. Si és favorable, el Projecte Pigargo tindrà la seva continuïtat amb l’alliberament anual de fins a vint exemplars durant almenys set anys, per tal d’establir en el futur una població reproductora de l’àguila marina a Espanya.

El Govern aprova un conveni per protegir el mol·lusc més amenaçat d’Espanya

/0 Comentaris/a

En l’actualitat la nàiade auriculada (cloïssa de riu) es troba present només en la conca del riu Ebre, on les seves poblacions han disminuït dràsticament des de principis de segle XX.

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha aprovat un conveni per a la protecció de la nàiade auriculada. Aquest acord, subscrit entre el Ministeri, l’Organisme Autònom Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la Comunitat Foral de Navarra i la Comunitat Autònoma d’Aragó, busca protegir aquest mol·lusc, el més amenaçat d’Espanya.

La nàiade auriculada, també coneguda com a margaritona, és un dels mol·luscs d’aigua dolça més escassos al nostre país. En l’actualitat es troba present únicament a la conca del riu Ebre i en quatre de les seves comunitats autònomes-Navarra, la Rioja, Aragó i Catalunya. Per aquesta raó, es troba inclosa en la categoria “en perill d’extinció” dins del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades i declarada “en situació crítica” per l’Ordre TEC / 1078/2018, de 28 setembre, per la qual es declara d’interès general les obres i projectes encaminats a la seva recuperació.

El conveni aprovat articula la col·laboració entre els diferents organismes implicats en actuacions per a la conservació de la nàiade. La mesura més destacable de l’acord és la creació d’un centre de cria i recuperació de la Margaritifera, una vegada que les tècniques de reproducció ex situ s’han anat perfeccionant gràcies a investigacions desenvolupades al llarg de l’última dècada.

Actuacions en favor de l’espècie

Per a això, el MITECO realitzarà les actuacions necessàries per a la construcció de centre i procedirà a la contractació o encàrrec a mitjà propi dels treballs de redacció de projecte i edificació del complex. Per la seva banda, la Confederació Hidrogràfic de l’Ebre es compromet a aportar els terrenys i infraestructures necessàries per a dur endavant l’obra.

Espanya treballa des de 2007 en la protecció de la nàiade auriculada a través de l’Estratègia per a la seva conservació. Aquest document recull les línies bàsiques d’actuació i mesures per a la conservació de l’espècie, i serveix com a exponent de les actuacions que les diferents administracions públiques estan duent a terme de forma ininterrompuda a favor de l’espècie i, d’altra banda, com a referent per elaborar o revisar els Plans de Recuperació de les comunitats autònomes. El seu objectiu és promoure les accions necessàries per disminuir significativament la seva elevada probabilitat d’extinció, així com aturar i invertir l’actual procés de regressió de l’espècie controlant les seves amenaces.

https://www.miteco.gob.es/es/prensa/210713ndpconvenioproteccionnayadeauriculada_tcm30-529262.pdf