Arxiu d'etiquetes per: microxip

Per què és important implantar un microxip d’identificació als animals de companyia?

/0 Comentaris/a ,

Amb la implantació del microxip podem recuperar el nostre animal de companyia si es perd o s’escapa.

Els xips per a animals, també coneguts com a microxips d’identificació, són dispositius petits que tenen la mida d’un gra d’arròs i que s’implanten sota la pell dels animals, generalment per la zona del coll, per identificar-los.

Aquests xips contenen un número d’identificació únic que es pot llegir a través d’un escàner especial i que brinden una forma permanent d’identificació per als animals de companyia. A diferència de les plaques d’identificació que es poden perdre o treure, els xips estan implantats al cos de l’animal i no es poden eliminar fàcilment.

El microxip té la mida d’un gra d’arròs/AMIC

La implantació del microxip d’identificació és un procediment ràpid i relativament indolor. L’acció és similar a una vacuna o la consecució d’una mostra de sang de l’animal. Aquesta identificació és una pràctica important i beneficiosa per diferents raons. Alguns dels motius més rellevants són els següents:

  1. Recuperació i reunificació d’animals perduts: si un animal de companyia es perd o s’escapa, el xip pot ajudar que el propietari legítim el pugui recuperar. Els refugis d’animals i els veterinaris solen escanejar els animals rescatats a la recerca de microxips, fet que facilita la identificació i la reunificació amb els seus amos.
  2. Prevenció de robatoris i trànsit amb animals. Els animals identificats amb microxip són menys propensos a ser robats i venuts de manera il·legal, ja que la seva identificació facilita la comprovació de la propietat. A més, el xip proporciona una manera de verificar la legalitat de la procedència d’un animal, cosa que, per altra banda, també ajuda a combatre el tràfic d’animals i la cria irresponsable.
  3. Els microxips també poden emmagatzemar informació mèdica rellevant sobre un animal, com les al·lèrgies, l’estat mèdic o les necessitats especials. Aquesta informació és especialment útil en cas d’emergència o quan un animal necessita rebre una atenció mèdica ràpida. Els veterinaris i els equips de rescat poden accedir a aquesta informació vital per proporcionar el tractament adequat.
  4. Compliment de regulacions i requisits legals. En alguns llocs, la identificació d’animals amb microxip és obligatòria per llei. Això és comunament requerit per a animals de companyia com a gossos i gats, i garanteix que els animals estiguin correctament registrats i compleixin amb les normes, com les vacunes obligatòries.
  5. Investigació i estadístiques. La identificació d’animals mitjançant microxip també pot contribuir a la recopilació de dades estadístiques sobre la població animal, com ara la quantitat d’animals perduts, trobats o adoptats. Aquestes dades poden ser utilitzades per millorar les polítiques i els programes de benestar animal, així com per comprendre millor les tendències i els problemes relacionats amb animals.

És obligatori fer servir el microxip a Espanya?

L’obligatorietat d’identificar amb microxip en animals depèn de la normativa específica de cada comunitat autònoma. A Catalunya, Comunitat de Madrid, Galícia, Cantàbria i Andalusia és obligatori per llei identificar amb microxip gossos, gats, fures, conills i equins.

Eva Remolina/AMIC

Alliberada a la reserva integral de Cabo de Gata una tortuga babaua que va ser rescatada al maig amb una forta pneumònia

/0 Comentaris/a ,

La tortuga, que va ser rescatada el passat 6 de maig amb una forta pneumònia, ha estat alliberada a la reserva integral de Cabo de Gata, a Almeria.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), el Servei Marítim de la Guàrdia Civil d’Almeria i l’embarcació Toftevaag, pertanyent a l’associació científica Alnitak, han participat en l’alliberament d’un espècimen de tortuga babaua (Caretta caretta) a la reserva integral de Cabo de Gata (Almeria). L’animal està identificat amb un microxip i amb un transmissor per satèl·lit, gràcies a la col·laboració d’Eduardo Belda de la Universitat Politècnica de València.

La devolució al medi natural s’ha realitzat a uns 9 metres de profunditat, per evitar així que l’animal pugui submergir-se a gran profunditat massa ràpid i patir una embòlia gasosa en la descompressió inicial. A la zona triada per a l’alliberament, la temperatura de l’aigua és de 23 graus i té a la seva disposició recursos alimentaris.

La tortuga, que ha estat batejada com Paqui, va ser rescatada el passat 6 de maig pel vaixell de les reserves marines “Riscos de Famara”, pertanyent al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Quan va ser trobat, l’animal presentava una forta pneumònia, i per això va ser ingressat al centre veterinari de l’associació per a la protecció i el rescat de fauna Equinac, pertanyent al MITECO. La tortuga va rebre un tractament de sueroteràpia per passar, posteriorment, a ser alimentada amb seitons, calamars i llagostins.

La tortuga babaua, una espècie vulnerable

La tortuga babaua o comú és una espècie marina altament migratòria i les seves poblacions es troben en un estat de conservació desfavorable. A nivell nacional, es troba inclosa com a “vulnerable” en el Catàleg Espanyol d’espècies amenaçades, el que implica la necessitat d’establir mesures de conservació específiques. La seva distribució potencial abasta la totalitat de les aigües marines sota sobirania o jurisdicció espanyola, així com altres aigües marines, comunitàries i no comunitàries, on operen flotes pesqueres espanyoles.

Tal com informa el MITECO, les tortugues són espècies clau en els ecosistemes marins, ja que actuen a el mateix temps com a consumidors, preses i competidors. A més són uns animals que transporten nutrients i energia des de zones marines riques en nutrients on s’alimenten fins platges d’implantació pobres en nutrients. Per tot això, se les considera indicadors del bon estat ambiental del medi marí.

Per protegir aquesta espècie de gran valor per als ecosistemes, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic treballa en accions per millorar l’estat de conservació de les espècies de tortugues marines que utilitzen el litoral i les aigües marines espanyoles.

D’acord amb l’article 6 de la Llei 42/2007, el MITECO té competències en la gestió de la biodiversitat marina en general, i d’espècies marines altament migratòries, com és el cas d’aquesta tortuga. A més, Equinac està autoritzada per aquest ministeri per a l’assistència a fauna marina, i ha estat contractada com assistència tècnica en atenció a avaraments i rescat i recuperació de fauna marina en situació de risc a la província d’Almeria.

Deu consells per evitar que el teu gat es perdi

/0 Comentaris/a

Si alguna cosa caracteritza els gats és el seu carácter curiós i peculiar. Els felins són uns animals certament independents que en molts moments del dia busquen la solitud. Aquesta solitud s’accentua en els adults, els quals mostren un major nivell d’autonomia ja que no necessiten recolzar-se en altres per sentir seguretat. A més, la curiositat i l’instint caçador són la part fonamental de la seva manera de ser, fet que provoca que en moltes ocasions siguin difícils de domesticar.

És evident que l’ésser humà, encara que s’esforci inútilment, és incapaç de canviar el caràcter d’aquests animals, però el que sí que pot fer és adoptar certes mesures protectores per evitar que els gats s’escapin de casa o es perdin.  Des d’Animalados t’oferim deu consells per evitar que això passi:

1. Esterilitzar: Encara que alguns amos vulguin evitar aquesta tècnica per por o per incentivar la reproducció, aquest procés ha de realitzar-se sobre els felins domèstics. L’instint dels gats en èpoques de zel és el de buscar a altres gats per bregar amb les seves necessitats, provocant situacions complicades en les quals l’animal intenta fugir de casa. Així doncs, recomanem esterilitzar al teu gatet abans que arribi a la seva maduresa sexual i sigui capaç de tenir cadells. Això normalment passa entre els quatre i els sis mesos d’edat.

2. Protegir les finestres, balcons i terrasses: La curiositat dels gats provoca que en moltes ocasions vulguin observar tot allò que hi ha a l’exterior. Per aquest motiu és important tenir una bona protecció en totes les sortides. Existeixen diferents tipus de xarxes i malles específiques per les diferents mides de gats. Tenir ben protegides aquestes sortides pot evitar que el gat s’escapi. Així mateix, la confiança que genera tenir aquesta protecció permet tenir una bona ventilació de la llar, fet que resulta molt positiu per al benestar de l’animal.

3. Implantar un xip: Aquest sistema electrònic d’identificació permet emmagatzemar informació sobre l’animal a través de la base de dades del Cens Caní que té cada comunitat autònoma. En ell es guarda informació com el nom del propietari, la seva direcció i un o dos telèfons de contacte. El microxip es col·loca una sola vegada a la vida i es manté al cos de l’animal per sempre. El procés d’implantació l’ha de dur a terme un veterinari. Gràcies a aquesta mesura, si una persona troba a un animal perdut s’ha d’adreçar a un veterinari, qui procedirà a la identificació de l’animal i a la localització del seu amo.

4. Buscar un company de joc felí: Una manera d’evitar la constant curiositat externa del gat és proporcionant-li un company de joc. Ara bé, abans de prendre aquesta decisió has de reflexionar sobre la responsabilitat que comporta tenir un nou animal de companyia a casa. Adoptar un gos o un gat mai ha de ser una decisió presa a la lleugera. La introducció d’un nou gat a casa pot provocar que l’animal que ja tenies a casa teva canviï d’humor i comportament. Cadascú ha de tenir el seu propi plat, abeurador, sorra, joguines … Aquests animals són molt territorials però a poc a poc aniran entrant en contacte fins que puguin acabar sent amics.

5. Fer que la llar sigui més interessant i acollidora que l’exterior: Els felins tenen una necessitat d’exploració constant. La seva curiositat fa que sempre tractin de conèixer què es troba present en cada racó del lloc concret en el qual es troben. És molt probable que el gat desaparegui de la vista de les persones al llarg del dia, fet que afavoreix la possibilitat que pugui perdre’s. Per intentar pal·liar una mica aquesta característica has d’oferir a l’animal tota classe d’objectes i joguines. Rascadors, boles de llana, canya de pescar amb plomes, arbres per a gats, fonts d’aigua … són alguns dels elements que atrauran l’atenció del gat i evitaran que busquin l’oci i la curiositat a l’exterior.

6. En la mesura del possible, educar: Els gats són uns animals molt intel·ligents capaços d’assimilar les normes que li posis. Una manera vàlida d’educar a aquests animals és reconeixent el seu bon fer. Premiar l’animal cada vegada que té una conducta positiva ajuda a que el felí sàpiga associar el regal amb la bona acció. Són animals independents que necessiten intimitat per tafanejar pel que no provis d’educar-los mitjançant crits, només aconseguiràs confondre’ls.

7. Tenir especial precaució en la protecció de la porta d’entrada: Els gats tenen sempre localitzada la zona d’entrada i sortida del lloc en el qual es troben. De manera instintiva, sempre que la porta de la llar o del lloc en el qual estan s’obri, la travessaran per conèixer què es troba a l’altra banda. Per aquest motiu és important estar especialment atents al moment d’entrar i sortir de casa.

8. Col·locar un cascavell no és una opció: El so constant d’aquests collars pot provocar dolors forts a l’oïda de l’animal, deixant-lo fins i tot sord si el cascavell és molt gran. A més, aquest objecte provoca un gran estat d’estrès sobre el felí pel fet de carregar tot el dia amb un pes innecessari. Per aquest motiu, no és gens complicat trobar-se amb animals que intenten treure-se’l.

9. Proporcionar un company de joc caní: El company de joc també pot ser un gos. La mala relació entre els cans i els gats és un tòpic irreal. El procés ha de ser molt semblant a l’acompanyant felí. Cal deixar que cadascú tingui el seu territori propi i que a poc a poc vagin coneixent-se fins que acabin fent-se amics inseparables.

10. Proporcionar joguines que fingeixin ser preses: El seu instint caçador els porta moltes vegades a voler sortir a l’exterior i escapar. Si els oferim joguines semblants als ratolins, per exemple, poden fingir una caça que els resulti suficient per a tenir-los distrets dels perills exteriors.

Almenys 140.000 gossos i gats van ser abandonats a 2018 a Espanya

/0 Comentaris/a

Les dades publicades per l’estudi anual sobre l’abandonament d’animals a Espanya de la Fundació Affinity revelen que al 2018 es van abandonar almenys 140.000 gossos i gats que van ser recollits per les protectores espanyoles. Una xifra d’abandonaments que es manté estancada al país español des de l’any 2015.

Més de 138.000 gats i gossos (104.688 gossos i 33.719 gats) van ser recollits per refugis i protectores a Espanya en 2018 segons les dades presentades per l’Estudi Fundació Affinity “Él Nunca lo Haría”. En aquest document es recull també que les ventrades no desitjades és el principal motiu d’abandonament, seguit de la fi de la temporada de caça i del comportament de l’animal de companyia.

Un altre de les dades que més preocupen són el baix nombre d’animals que arriben a les protectores amb microxip, el que provoca que tan sols un 18% dels animals que ingressen en els refugis puguin ser recuperats per les seves famílies.

L’abandonament segueix sent el principal problema dels animals de companyia a Espanya. Des de fa quatre anys les xifres d’abandonaments estan molt estancades. Fa deu anys vam començar a veure un descens en el nombre d’abandonaments del nostre país, però a partir de 2015 s’ha aturat i la xifra es manté.

Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity, afirma que: “Sens dubte, per prevenir el problema de l’abandonament és clau reflexionar abans d’incorporar a la nostra família un animal de companyia, educar-los per millorar el seu comportament; esterilitzar perquè no neixin cries que no puguem mantenir i identificar-los correctament. Assegurar-nos que estem preparats perquè siguin un més a la nostra llar “.

La importància de l’ús del microxip

L’estudi d’Affinity demostra que el percentatge d’animals que porten microxip segueix augmentant gradualment. Des de 2007 ha passat del 18,4% a 34,3 per cent d’animals identificats. No obstant això, en 2018 només el 34,2% dels gossos i el 4,5% dels gats recollits en protectores i ajuntaments es trobaven degudament identificats.

El microxip és una eina clau per retornar als animals perduts. L’any passat van ser 61,1% dels animals que van poder ser identificats i retornats gràcies a aquesta estratègia. No obstant això, el 45,5% dels animals trobats amb microxip van ser rebutjats per les seves famílies, mentre que un 27,9% no van poder ser localitzats per dades incorrectes a la base de dades.

Cal destacar que molts dels gats abandonats no arriben a les protectores, ni als refugis i formen colònies. Aquestes colònies de gats en moltes ocasions estan gestionades per aquestes entitats que s’encarreguen de garantir el seu benestar. El 51% de les protectores i refugis que han participat en aquest estudi gestiona alguna colònia de manera regular. Entre totes tenen cura 4.518 colònies, formades per un total de 31.969 gats. La mitjana de colònies gestionada per cada entitat és de 41, formada al seu torn per una mitjana de 13 felins per colònies.

El perfil d’animal més abandonat

En general, els gossos (73,1%) i els gats (58,3%) recollits per les protectores i refugis es trobaven en un bon estat de salut. Un 15,8% dels gossos i un 26,6% dels gats presentaven alguna malaltia, mentre que el 11,1% dels gossos i un 15% dels felins estaven ferits.

L’informe també publica que l’abandonament dels gats i els gossos es produeix al llarg de tot l’any: “S’abandona tot l’any. No hi ha una estacionalitat clara. Els gossos no són abandonats en major mesura abans de les vacances d’estiu. En canvi, la recollida de gats és més elevada entre abril i juny a causa de que és l’època de cria “, explica Isabel Buil.

D’altra banda, cal destacar que han disminuït els temps d’estada per a gossos i gats en els centre d’acollida, especialment si són cadells. En 2017, de mitjana un gos cadell estava 3,7 mesos a la protectora, davant del 2,3 mesos de 2018. Pel que fa als gats més joves, s’ha passat dels 3,8 mesos el 2018 a 2,2 mesos en 2018. No obstant això, els gossos i gats adults són els que romanen més temps en aquestes entitats amb un 8,6 mesos de mitjana els gossos i 7,7 mesos els gats.

La directora de la Fundació Affinity comenta que: “Hauríem d’anar trencant mites com que un gos o gat adult no s’adaptarà a una nova família. Adoptar animals adults pot ser una opció excel·lent, i permet d’igual manera educar l’animal i crear un vincle emocional fort amb ell “.

Quant als motius per adoptar un animal de companyia, la major part de les persones que donen aquest pas ho fan per estar sensibilitzats amb l’abandonament (39,5%), per ser col·laboradors de l’entitat (21,6 &) i per recomanacions d’amics i coneguts (14,4%).

Després de presentar les principals dades respecte a l’abandonament d’animals de companyia a Espanya el 2018, la Fundació Affinity ha arribat a aquestes conclusions més destacades:

-El abandonament és encara al nostre país un important problema de benestar animal. La xifres de 2018 són comparables a les observades en els estudis de 2016 i 2017. En aquest sentit, sembla confirmar-se el lleuger estancament en la tímida tendència a la baixa observada al llarg dels últims anys.

-La esterilització, identificació i l’adopció són les 3 estratègies més importants per prevenir i minimitzar l’impacte de l’abandonament d’animals de companyia. L’esterilització i la identificació formen part d’un concepte més ampli de tinença responsable, que abasta les obligacions i responsabilitats que tot propietari adquireix en relació amb el seu animal de companyia. Així doncs, la participació ciutadana és fonamental per lluitar contra el problema de l’abandonament d’animals de companyia, ja que d’ella depèn l’aplicació efectiva de les tres estratègies esmentades anteriorment (esterilització, identificació i adopció), que han demostrat ser fonamentals per lluitar contra el problema de l’abandonament.

-Més enllà de la mera conscienciació sobre la necessitat d’adoptar, hem d’educar al públic sobre els avantatges, però també obligacions que suposa adoptar un animal de companyia, i de com la seva arribada pot influir en el nostre estil de vida.