Un grup de recerca de la Universitat de Múrcia ha descobert la presència d’alts nivells de mercuri als pingüins de l’Antàrtida, reflex de l’alt grau de contaminació ambiental que hi ha a tot el planeta.

Un article publicat recentment a la revista científica International Journal of Environmental Reserach and Public Halth ha analitzat la intrusió de mercuri a la xarxa alimentària antàrtica, que està donant lloc a “nivells de mercuri elevats però no tòxics als pingüins”, assegura l’investigador de la Universitat de Múrcia (UMU), Miguel Motas. Tal com explica, els nivells més alts d’aquest metall es van trobar als pingüins barbijo, de l’illa Rey Jorge, a causa de la seva situació geogràfica, més a prop d’Amèrica i, per tant, en més contacte amb els humans.

Els canvis en la cobertura de gel que s’estan produint actualment en algunes zones, fruit de la crisi climàtica, “podrien potenciar aquests fenòmens i els seus impactes a la flora i fauna local”, explica Motas.

L’investigador Miguel Motas durant el seu treball a l’Antàrtida/Universitat de Múrcia

Les aus marines, com a espècies longeves que es troben al cim de les cadenes alimentàries, són especialment sensibles a aquest metall altament tòxic amb capacitat de biomagnificació: “Aquesta qualitat fa que els metalls augmentin els seus nivells de manera exponencial segons s’avança a la cadena alimentària”, puntualitza l’investigador de la UMU.

La forma que té el mercuri d’entrar a la cadena alimentària comença al krill, un petit crustaci, ja que és l’element fonamental de la cadena tròfica d’aquests ecosistemes antàrtics. Motas recorda que, “en dependre tant aquest fràgil ecosistema del krill, qualsevol factor estressant que pateixi afecta la resta de la cadena tròfica antàrtica”.

Un dels primers estudis a analitzar el mercuri als pingüins de l’Antàrtida

Aquesta investigació va començar amb la presa de mostres a la campanya antàrtica 2005/2006 i va continuar fins a la campanya 2006/2007. Els investigadors i investigadores participants de l’Estació Experimental de Zones Àrides, del Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC i de la UMU, van ser els primers a mesurar el mercuri en una àrea geogràfica àmplia de la península Antàrtica en aquests éssers vius i van descobrir que, “en els anys esmentats, els nivells de mercuri ja eren molt alts”.

“Els metalls pesants s’han anat emmagatzemant al gel”, explica Miguel Motas, i el problema amb el mercuri, “s’ha agreujat amb l’escalfament global i la fosa de les regions polars”. La quantitat de mercuri acumulat des de la Revolució Industrial i el procedent de l’activitat volcànica està sent “disponible a una velocitat i en una quantitat inusual”, fet que suposa “un risc molt alt per a tots els éssers vius que hi habiten”.

“El problema amb el mercuri s’ha agreujat amb l’escalfament global”

Per fer aquest estudi en uns éssers vius protegits, van decidir utilitzar les plomes dels pingüins, per ser mostres mínimament invasives i per ser riques en sofre present a la queratina, que té la capacitat d’unir-se fàcilment als metalls. Per això, aquesta mostra resulta útil per al seguiment del mercuri: “Els pingüins, en situar-se a la part alta de la cadena alimentària, ser abundants a l’Antàrtida, tenir un llarg període vital i un nínxol ecològic permanent, són molt bons biomonitors, ja que bioacumulen el metall que es biomagnifica a la cadena alimentària, és a dir, que poden ser prova representativa per veure l’estat de contaminació de la zona”.

L’investigador Miguel Motas tornarà a l’Antàrtica el proper 13 de desembre, on estarà uns mesos per fer noves investigacions.