Arxiu d'etiquetes per: menjar

És saludable que el meu gos mengi ossos?

Moltes persones creuen que els ossos són recomanables per als gossos i basen gran part de la dieta dels cans en aquests aliments. Però realment és saludable que el meu gos mengi ossos?

Els ossos no són saludables per als gossos, no conserven ni restableixen la seva salut. “L’os en si mateix no aporta res. És un teixit mineralitzat de calci i fòsfor que l’organisme no absorbeix ni digereix. Només si són carnosos pot afegir algun nutrient. Als gossos els agraden els ossos perquè sempre tenen una mica de sabor, els proporcionen molt gust i plaer”, afirma el veterinari Emilio Castro.

Llavors, per què tenim la creença que els ossos són bons per als gossos?

Hi ha diferents teories que avalen aquesta convicció, la majoria fonamentades en el fet que els llops (que sí que ingereixen ossos) i els gossos són de la mateixa espècie: ergo, el que és bo per a un, ho és per a l’altre.

Dietes com la BARF per a mascotes (Bones And Raw Food, en català, ossos i menjar cru), fan valdre les virtuts d’incloure les restes òssies en el menú del gos amb l’excusa de millorar la seva salut i respectar la naturalesa carnívora de l’animal.

Res més lluny de la realitat: el que els ossos estiguin crus pot provocar que el ca emmalalteixi i fins i tot mori per una infecció. “Hi ha molts paràsits en les carns fresques. Contagiar-se de toxoplasmosis, per exemple, és bastant freqüent. La malaltia pot no manifestar-se o resultar letal”, conclou Castro.

Font: AMIC/Consumer/eroski.com

Curiositats que possiblement no saps dels óssos polars

L’ós polar és sens dubte un dels animals més bells del món, no només degut al seu port elegant sinó també al seu pelatge aparentment immaculat. I diem aparentment perquè en realitat la seva pell és de color negre i el seu pèl translúcid. És el reflex de la llum la que ens els fa veure de color blanc. Però a més d’aquesta característica que no deixa de ser curiosa, hi ha moltes altres coses que possiblement no sabies i que aquí desxifrem d’aquest animal, el qual malauradament es troba en perill d’extinció a causa del desglaç provocat pel canvi climàtic.

– És el mamífer més gran de la terra.

– La seva mossegada és major a la d’un lleó africà o fins i tot de la d’un tauró blanc.

– Es comuniquen a través de les trepitjades. I és que en el seu rastre van deixant una olor característica de cadascun.

– Poden córrer a la mateixa velocitat que un cavall al galop.

– No són detectats per les càmeres d’infrarojos.

– Tenen tres parpelles. Una d’elles, els protegeix de les radiacions ultraviolades. D’una altra manera, podrien quedar-se cecs amb el reflex del sol en la neu.

– No han de beure aigua. El líquid necessari l’obtenen de la sang de les seves preses.

– El seu menjar preferit són les foques.

– Poden menjar fins a 30 kg diaris d’aliment.

– La seva llengua és de color blau.

– No es mullen quan es banyen, ja que tenen una segona pell que els protegeix.

– Poden nedar fins a 100 km sense parar a descansar.

– No hibernen com els altres óssos.

– Segons els estudis, procedeixen de l’evolució d’óssos bruns fa uns 38 milions d’anys.

– L’embaràs dels óssos polars dura entre 6,5 i els 9 mesos.

– Solen tenir un parell de cries, que cuiden fins als 2 o 3 anys. És l’únic moment en què viuen en companyia. La resta de la seva vida, solen viure en solitari.

– La seva esperança de vida en el seu hàbitat natural és d’uns vint-i-cinc anys.

– Tenen un sentit de l’olfacte molt desenvolupat, podent olorar fins a una distància de 30 km.

Font: Eva Remolina/AMIC

El Banc d’Aliments de Girona, el primer que recollirà menjar per animals domèstics

L’empresa Gosbi i l’associació Projecte Lola posen en marxa una campanya de recollida d’aliments destinada a canviar el funcionament del Banc d’Aliments per tal d’incloure l’alimentació d’animals de companyia en els seus recaptes.

La gran majoria de les families considera el seu animal de companyia com un membre més, i no entenen que quedin exclosos de les ajudes que reben del Banc d’Aliments. Per aquest motiu, Gosbi i Projecte Lola han iniciat aquesta campanya, que serà una prova pilot que es durà a terme de manera exclusiva a Girona, però l’objectiu és aconseguir que l’acció arribi a tot l’estat espanyol.

La Federación Española de Bancos de Alimentos (FESBAL) està formada per 54 bancs d’aliments que proveeixen a més de 7.000 entitats benèfiques i a més d’un milió de beneficiaris, però cap d’ells recollia aliments per animals domèstics fins ara. Per aquest motiu, ja estan en contacte amb FESBAL, qui ha manifestat la seva voluntat i compromís de dur-ho a terme i traballar plegats per a que l’any vinent els protocols permetin acceptar aliments per a animals.

Cal recordar que a les comarques de Girona hi ha més de 15.000 persones que estan en risc d’exclusió, 5.213 de les quals estan a Girona ciutat. Ara bé, si parlem a nivell estatal la xifra s’eleva a més de 335.000 nuclis familiars, del quals un 40% tenen animals domèstics, el que significaria que, com a mínim, 135.000 animals domèstics podrien beneficiar-se d’aquest recapte.

La recaptació, que s’ha donat a conèixer amb el hashtag #famíliaigualquetu, s’iniciarà l’1 de desembre i s’allargarà fins el 12 de gener de 2021. Durant aquest temps, els 94 punts de venda de productes Gosbi a la província recaptaran aliments i els portaran al Banc d’Aliments de Girona qui els donarà, juntament amb l’aportació feta per Gosbi, a les entitats acreditades perquè aquestes ho facin arribar a les més de 700 famílies que tenen animals de companyia.

 

On viuen els amics

 

“Quan jo tenia sis anys vaig veure una vegada una làmina magnífica en un llibre sobre el Bosc Verge que es deia” Històries viscudes “. Representava una serp boa que s’empassava a una fera. (…) Vaig reflexionar molt llavors sobre les aventures de la selva i, al meu torn, vaig aconseguir fer amb un llapis de color el meu primer dibuix. (…) vaig ensenyar la meva obra mestra a les persones grans i els vaig preguntar si el dibuix els feia por. Em van contestar: “Per què ha de por un barret? “el meu dibuix no representava un barret. Representava una serp boa que digeria un elefant. Aleshores vaig dibuixar l’interior de la boa a fi que les persones grans poguessin comprendre. Sempre necessiten explicacions. (…) les persones grans em van aconsellar que deixés de banda els dibuixos de serps boes obertes o tancades i que m’interessés una mica més en la geografia, la història, el càlcul i la gramàtica. (…) Les persones grans mai comprenen res per si soles , i és esgotador per als nens haver de donar-los sempre i sempre explicacions. ” Inici de l’obra El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry

 

Per sort per a molts, Roger Olmos va seguir dibuixant boes dins d’elefants, i el que és més important va seguir veient en aquesta representació del barret a la boa que es va menjar a l’elefant.

“Aquest és un llibre que els nens han de llegir als pares” ens diu l’autor al final de l’obra. Tristament molts adults necessiten un intèrpret per aconseguir traduir l’empatia, la innocència, l’amistat.

La protagonista de la nostra història rep com a regal de la seva mare un llibre d’il·lustracions, un “conte”. La mare el compra, però la nena ho viu, ho entén. Una tragèdia plana sobre nosaltres quan passem de ser aventurers, somiadors, nens a consumidors, realistes, adults. La tragèdia de fer-nos grans.

La pèrdua de la infància (un tresor del que per desgràcia no tots els nens poden gaudir) no deixa de ser una mort. L’adolescència es converteix així en un dol estrany per aquell nen o nena que un dia vam ser. En Roger ens ho transmet pintant de gris i negre el món dels adults i a ple color el món de la nena.

En el món dels colors, dels contes, dels somnis, érem afortunats de tenir uns amics amb qui, encara que no fossin de la nostra mateixa espècie, res impedia que hi parléssim, juguéssim i ens els estiméssim amb tot el nostre cor. L’idioma universal de l’empatia elimina qualsevol frontera.

La nostra protagonista viatja, gràcies al llibre, a un món ple d’animals i éssers fantàstics. Es posa el seu vestit de conill rosa i corre amb una única sabatilla pels camps de la imaginació.

Vaques, porcs, ocells, peixos … Juguen al seu costat.

Interrompuda per la seva mare, que la crida per sopar, la nena torna al món real. On ha de calçar de nou les dues sabatilles. El sòl real sol estar més fred.

Graó a graó. De les golfes, on viuen els seus amics, a la cuina. I el sopar al plat.

La mare veu el “menjar”: ja no veu l’elefant dintre de la boa. Veu el barret.

Aquest és un llibre que els nens i els que es resisteixen a deixar de ser-ho han de llegir als que van oblidar qui van ser. Als qui van oblidar als seus amics.

En Roger no ens demana que tornem a creure en éssers fantàstics, ens demana que siguem capaços de tornar a “veure” a tots els éssers reals que ens envolten.

 

NOTA: Amigos només es troba a la venta aquí

L’obra ha estat editada per FAADA a Espanya i Logos Edizioni a Itàlia

Article de Sílvia Esteve

 

Gossos amb al·lèrgia: què hi podem fer?

És a punt d’arribar la primavera… Els humans ens en alegrem però sabem que alhora amb ella també arriba un gran temor per a molts de nosaltres: Les al·lèrgies.

Ara bé, les al·lèrgies no són una cosa exclusiva de les persones. Els gossos també les pateixen. Els seus síntomes, per això, són una mica diferents dels nostres, que es presenten gairebé sempre a les vies respiratories. Els dels gossos són majoritàriament a la pell.

Existeixen 4 tipus d’al·lèrgia en gossos: Aquelles presentades per inhalació d’alguna cosa (pols, polen,per exemple), a causa de l‘alimentació (alguns productes alimentaris de marques comercials de menjar per a gossos porten additius químics i colorants que poden causar al·lèrgia),  per al·lèrgia a les puces (o altres animals paràsits), o bé per contacte (amb materials com el plàstic, catifa o altres).

Els síntomes que presenten els gossos amb al·lèrgia és que senten picor i es rasquen constantment, sobretot a la cara i a les potes, en general a les zones frontals del seu cos. Un punt extremadament sensible son els coixinets de les potes, on degut a que s’hi concentren grans quantitats de vasos sanguinis, són susceptibles de provocar picors i inflamacions. També poden presentar vòmits i diarrea, en aquest cas per al·lèrgia alimentària. Algunes vegades poden tenir esternuts i ulls plorosos, com ens passa als humans.

Què hi podem fer?

Si observem que el nostre gos presenta sintòmes d’al·lèrgia, el primer que hem de fer és portar-lo al veterinari per a que determini si té al·lèrgia i de quin tipus per tal que puguem actuar en conseqüència.

A part d’això, el podem ajudar amb alguns remeis casolans:

– Un bany d’aigua freda durant 15-20 minuts ajudarà a alleujar la picor i l’inflamació de la pell. No el curarà, ja que únicament tracta els síntomes, però pot ajudar a fer-lo estar més còmode.

– També els podem proporcionar suplements d’àcids grassos omega-3 que els poden ajudar contra la picor i altres problemes. L’omega-3 es troba de forma natural en peixos d’aigua freda o en l’oli de peix.

– Hi ha alguns aliments indicats per a  gossos amb al·lèrgia alimentària. A Tincungos recomanem uns quants productes que pots aconseguir amb un gran descompte:

 

Comida para perros con alergiasSac de menjar per a gossos amb al·lèrgies . Ideal per a gossos amb sensibilitats alimentàries. Alt contingut en salmó de primera qualitat. És un excel·lent aliment hipoalergènic. No conté ni blat, ni soja ni carn de vedella. AQUÍ

 

hypoallergenic

Snack Hipoallergenic: Saboroses galetes formulades per a gossos amb al·lèrgies alimentàries. Gràcies a les seves proteïnes 100% hidrolitzades, carbohidrats purs i la seva alta digestibilitat, permeten que tots els gossos puguin gaudir d’un snack bo i saludable. AQUÍ

 

 

.