Arxiu d'etiquetes per: maltractament animal

“Els ous que es produeixen a Espanya provenen majoritàriament de gallines que han passat la seva vida en petites gàbies i amb greus problemes de benestar”ga

Les entitats de defensa animal denuncien en un informe les conseqüències del consum d’ous de gàbia per a 35 milions de gallines a Espanya.

Amb motiu del Dia Mundial del Consum Responsable, les entitats de protecció animal FAADA i Equalia ONG, en col·laboració amb la coalició europea Eurogroup for Animals (EFA), han publicat un informe anomenat “Gallines a Espanya: La transició del sistema” sobre la situació del model de producció d’ous,

Aquest estudi destaca que Espanya és el quart país productor d’ous a la UE, amb 35 milions de gallines en gàbies i un consum per càpita anual de 151 ous, i el 73,4% provinents de gallines engabiades. Davant d’aquesta realitat, les ONG demanen a les administracions i al Govern espanyol que impulsin de manera urgent el canvi cap a un nou model sense gàbies per a la ramaderia per a l’any 2027.

El 74,3% dels ous produïts a Espanya provenen de gallines engabiades

“Perquè pugui millorar el benestar de les gallines i s’alineïn les polítiques amb l’evidència científica i les demandes de la societat, cal un canvi urgent del sistema. Aquest canvi passa per l’eliminació total de les gàbies on viuen les gallines a Espanya, amb la meta final posada el 2027, en línia amb les recomanacions que acaba de fer l’Agència Europea per a Seguretat Alimentària”, explica Julia Elizalde, mànager de campanyes a Equalia ONG.

L’informe publicat per FAADA juntament amb Equalia i EFA revela que a Espanya 35 milions de gallines viuen engabiades en allotjaments industrials. Això significa que un 73,4% del total de gallines espanyoles viuen amb unes condicions de manca de benestar per un sistema obsolet i cruel que altres països estan treballant per deixar enrere. El sistema de gàbies per a gallines quedarà prohibit el 2025 a Alemanya, mentre que ja està erradicat a països com Suïssa, Àustria o Luxemburg.

Un sistema obsolet amb greus conseqüències sobre les gallines

L’informe presentat per les entitats animalistes analitza els principals problemes a què s’enfronten les gallines en gàbies. En concret, la manca d’espai per desenvolupar els seus comportaments naturals, l’osteoporosi causada per l’absència d’exercici i agreujada per una genètica modificada per a una alta producció, els problemes a les urpes per la manca de moviment, i el picatge, que és un comportament de canibalisme entre les gallines que es desencadena per l’estrès i produeix seriosos problemes de salut.

També és un problema el tall de becs que es fa de forma sistemàtica i el prolapse cloacal, conseqüència d’una gran exigència de posta d’ous extragrans, que es converteix a més en una de les principals causes de mortaldat en aquests animals a les granges. L’informe conclou amb el problema de la il·luminació i el soroll, ja que a les granges es manipulen per aconseguir més produccions.

“Prolapse cloacal, talls de becs, canibalisme, manca d’espai i alts nivells d’estrès: els ous que es produeixen a Espanya provenen majoritàriament de gallines que han passat la seva vida en petites gàbies i que pateixen aquests i altres greus problemes de benestar Per posar fi a aquesta situació, des de FAADA i Equalia hem fet públic l’informe i ho estem presentant a les administracions i sectors del govern amb competències en aquesta matèria” indica Virginia Iniesta, veterinària de FAADA.

Totes aquestes problemàtiques recollides a l’informe han estat evidenciades per les imatges exposades per Equalia en diversos reportatges de recerca en granges espanyoles de gallines engabiades publicats entre 2020 i 2022.

Un model de producció que afecta la salut de les persones

A més dels problemes per a les aus, l’estudi revela que l’alta densitat de gallines a gàbies també implica problemes per a les persones. Les altes concentracions d’animals i la necessitat d’ús de molts medicaments comporten un risc més gran de transmissió de patògens zoonòtics, que poden estar relacionats amb el consum del producte -com Salmonel·losi i Campilobacteriosi- o no -com la grip aviària, bacteris i fongs-.

A més, l’informe “Gallines a Espanya: La transició del sistema” detalla que del sistema de gallina ponedores engabiades també se’n deriven altres conseqüències que afecten la salut humana, com la resistència als antibiòtics.

Rescaten a disset gats tancats al ‘solar dels horrors’ a Palma

Gairebé una vintena de gats han estat rescatats després de més de deu anys tancats en un solar de Palma.

Història inversemblant a Palma de Mallorca. El partit polític Progreso en Verde ha anunciat el rescat de disset gats d’una colònia felina que es trobaven atrapats des de fa més d’una dècada en un solar de la capital de l’illa de Mallorca.

Segons ha comunicat el grup polític animalista, fa més de deu anys una constructora va aixecar un mur en un solar ubicat al barri de Son Oliva on habitava una colònia felina. En conseqüència, els felins van quedar tancats dins del recinte, sense possibilitat d’aliment, aigua ni recer.

Després d’estar més de deu anys tancats, alguns dels gats han sobreviscut gràcies a l’ajuda incondicional d’un veí de la zona anomenat Miquel. Aquesta persona s’ha encarregat al llarg de tots aquests anys de proporcionar menjar i aigua als animals mitjançant una politja des del seu pis. Lamentablement, molts altres felins de la colònia van morir, incloses cries que no van aconseguir sobreviure davant de condicions tan inestables i precàries.

Després de deu anys de calvari, Carolina, una nova veïna del barri de Son Oliva i defensora dels drets dels animals, va decidir contactar amb el partit polític Progreso en Verde per posar fi a la situació de la colònia tancada al ‘solar dels horrors’.

La veïna animalista i el grup polític es van posar en contacte amb la constructora propietària del solar, que suposadament desconeixia la situació i la presència d’animals al recinte, per alliberar els felins. Afortunadament, després d’obrir un forat al mur, un total de disset gats van ser rescatats gàbia a gàbia del solar i han estat portats a cases d’acollida.

“L’Ajuntament de Palma ho sabia. SON REUS ho sabia, les associacions de protecció felina ho sabien, desenes de veïns ho sabien i en més d’una dècada ningú no va moure un dit. Per què?”, ha declarat Progrés a Verd a través de les seves xarxes socials.

FAADA denuncia la manca d’implicació de les administracions catalanes en el cas de ‘L’Hípica dels Horrors’

Uns èquids i dos gossos d’una hípica del Bruc segueixen en mans del maltractador tot i estar en perill les seves vides. FAADA ha denunciat la desídia de les administracions catalanes en aquest cas que ha estat anomenat com ‘L’Hípica dels Horrors’.

El passat 20 de gener, la Fundació FAADA va rebre unes imatges molt dures de l’estat d’uns èquids i dos gossos en una hípica al Bruc (Anoia, Catalunya). Per comprovar la veracitat dels fets, Laura Riera, tècnica i especialista en èquids de la fundació, es va desplaçar al lloc dels fets. Allí es va trobar amb animals en molt males condicions físiques i psicològiques, sense accés a menjar i aigua.

La situació d’aquests animals del Bruc ja havia estat denunciada per la propietària de la finca (actualment llogatera) durant el passat mes d’octubre als Mossos d’Esquadra. Ja en aquell moment, els animals estaven molt desatesos, però amb el pas del temps han empitjorat considerablement.

Al seu moment, els agents dels Mossos d’Esquadra van enviar les diligències a l’Ajuntament del Bruc i al Departament d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural (DAAC). Tot i això, ningú no es va preocupar de l’estat dels animals fins que des de FAADA es va requerir l’actuació immediata als càrrecs del DAAC el passat divendres 20 de gener, quan van tenir constància del cas.

Segons els serveis territorials del DAAC, després de la inspecció d’octubre es va fer un seguiment, però segons indica Laura Riera de FAADA: “no entenem aquest seguiment de quatre mesos en què s’observa que no hi ha menjar ni aigua i els voltants dels animals són plens de cadàvers de cavalls, sense una actuació contundent. Segons el protocol que haurien d’haver aplicat, en casos de condició corporal 0-1 s’ha d’avisar un veterinari clínic abans de 48 hores i cal fer el decomís immediat”.

A més, el passat divendres FAADA va informar els serveis territorials de la disposició d’un lloc on portar els animals, concretament al refugi de l’Associació Defensa Èquids. Les administracions competents van indicar que es procediria al decomís el mateix dilluns, mentre que un cos dels Agents Rurals s’encarregaria de vigilar els animals per garantir-ne el benestar.

No obstant això, sorprenentment, diumenge aparegué el propietari dels èquids amb un camió i els veterinaris del DAAC, que malgrat poder immobilitzar-los i decomissar-los, el va autoritzar a emportar-se’ls a dues explotacions diferents.

Davant la incomprensió dels fets, la Fundació FAADA ha denunciat la manca d’implicació del DAAC i de l’Ajuntament del Bruc en incomplir les obligacions com a administració competent en un cas on la vida dels animals corre un greu perill i, tot i això, es permet que aquests segueixin en mans dels seus maltractats.

“L’únic que importa a les autoritats és que els animals estiguin en instal·lacions legalitzades, però poc els preocupa la vida i el benestar. Aquest cas és tan sols un dels molts que tenim oberts. El 2022 no es va realitzar ni un sol decomís, és a dir, no només no avancem, sinó que a Catalunya anem enrere pel que fa a la protecció dels animals”, comenta Laura Riera.

FAADA exigirà la incoació de l’expedient sancionador per incompliment de la normativa de protecció animal, la inhabilitació del propietari i el decomís dels animals. La preocupació més gran de la fundació de protecció animal és que els cavalls acabin a l’escorxador.

Llancen una crida per evitar que unes vaques tornin amb el ramader que les va maltractar

El Refugi Animal La Manada Cántabra ha fet una crida a la ciutadania perquè uneixin forces contra una batalla legal que podria premiar el maltractador i perjudicar les víctimes. Cinc vaques maltractades que van ser rescatades en un estat lamentable, podrien tornar amb el maltractador després de la resolució judicial i, conseqüentment, podrien acabar en un escorxador.

Una denúncia ciutadana sobre l’alarmant estat d’un gat ferit, pràcticament immòbil, va portar la Guàrdia Civil a inspeccionar i intervenir un total de cinc vaques a un ramader. Els animals es trobaven en un estat extrem de primesa, de manera que els agents van portar davant el jutge el ramader com a investigat per un suposat delicte de maltractament animal.

Els fets van succeir el passat 27 de març de 2022 al municipi de Sarón, a Cantàbria. Des de llavors, els animals han estat tot aquest temps sota la custòdia del Refugi Animal La Manada Cántabra. Aquesta associació de defensa animal s’ha encarregat de cuidar i atendre els animals des que el jutjat de primera instància d’instrucció número 1 de Medio Cudeyo va procedir a la posada en disposició judicial de les cinc vaques i en dipòsit al refugi d’animals esmentat.

L’informe del veterinari que va examinar les vaques ja al refugi va confirmar el mal estat dels animals. L’especialista va diagnosticar anorèxia, amb una pèrdua molt important de pes a causa de la manca d’alimentació de qualitat i que, si no haguessin estat ateses, hauria provocat la seva mort.

Les vaques es trobaven en un estat lamentable/Refugio Animal La Manada Cántabra

A més, l’informe veterinari del gat anomenat Sis va diagnosticar una desnutrició avançada, pioderma profunda i crònica, tumor epidèrmic necrosat, leucèmia i immunodeficiència felina, així com diverses fístules que vessaven pus, dictaminant que el seu estat era greu.

Aquesta mateixa setmana, els animalistes han recorregut la resolució judicial provisional del jutge, que ha suspès el procés per manca de causes que justifiquin l’acció de la justícia. Els membres del refugi temen que els animals, ja recuperats, ben alimentats i en condicions de benestar tornin a les quadres on estaven encadenats, sense alimentació adequada, ventilació ni higiene.

L’advocada Lola García del despatx Derecho&Animales, que representa el Refugi La Manada Cántabra, espera que s’admeti a tràmit el recurs en què sol·licita que es truqui a declarar els agents del Seprona perquè ratifiquin tots els extrems descrits a l’informe que va donar lloc a la causa per presumpte delicte de maltractament animal.

“Estem convençuts que la declaració dels agents del Seprona és una prova essencial i imprescindible que es practiqui. Estem disposats a presentar tots els recursos possibles i a emprendre totes les vies i actuacions que calguin per evitar que aquests animals siguin tornats”, manifesta Lola García.

Patricia López, responsable del Refugi La Manada Cántabra, considera que “amb el sobreseïment, s’estaria castigant la víctima i premiant el maltractador. Esperem que prohibeixin al ramader tenir animals de per vida”.

FAADA i AnimaNaturalis demanen la màxima pena per als responsables del maltractament animal de Vivotecnia

Després de gairebé dos anys de procediment legal, les entitats de protecció animal han presentat l’escrit d’acusació contra els treballadors i el laboratori responsable del maltractament i la mort dels animals amb què experimentaven. En aquest escrit han demanat la màxima pena per als responsables dels fets.

Ja han passat gairebé dos anys des que va sortir a la llum un vídeo que mostrava la terrible realitat de maltractament que patien els animals d’un dels molts laboratoris d’experimentació d’Espanya: Vivotecnia, amb seu a Madrid. Després de tenir coneixement dels fets, la Fundació FAADA, en col·laboració amb AnimaNaturalis, va decidir denunciar els fets tant per la via penal com per l’administrativa.

Finalment, el passat 22 de desembre, les dues entitats de defensa animal van poder presentar un escrit d’acusació contra els treballadors que van dur a terme aquests lamentables actes, així com contra la pròpia mercantil que va permetre, presumptament, que es donés aquesta situació a les seves instal·lacions de manera sistemàtica, sense fer res per posar-hi remei.

FAADA detalla que han trigat tant a presentar l’escrit d’acusació pel fet que la fase d’instrucció dels casos penals és un procés lent que, unit al col·lapse dels tribunals, provoca que els casos es dilatin en excés en el temps.

El tracte que els animals rebien contínuament al laboratori de Vivotecnia incloïa des de pràctiques de vivisecció, cops, sacsejades, introducció d’agulles als ulls i conductes similars sense cap sedació. A més de ser absolutament innecessàries, aquestes venien acompanyades d’insults, vexacions i burles constants cap als mateixos animals, dilatant així innecessàriament el seu patiment.

En definitiva, aquests actes viscuts al laboratori Vivotecnia excedien, sens dubte, els procediments permesos per la normativa aplicable als animals utilitzats en experimentació i altres fins científics, incloent-hi la docència.

Pena màxima per als maltractadors

A l’escrit d’acusació, FAADA i AnimaNaturalis, han demanat la màxima pena per als responsables, sol·licitant que es condemni els acusats a un any de presó a més de la inhabilitació per a l’exercici de professió, ofici o comerç relacionat amb animals, així com per a la tinença, durant 3 anys, per la comissió d’un delicte continuat de maltractament animal tipificat a l’article 337 del Codi Penal.

D’altra banda, un dels gossos beagle que apareixia sent maltractat a les imatges, va ser decomissat provisional i actualment es troba a càrrec d’una protectora. Per això, les mateixes entitats han demanat que el decomís sigui definitiu i que el responsable del seu maltractament sigui condemnat per un delicte de maltractament animal i indemnitzi en concepte de responsabilitat civil la protectora que està vetllant pel seu benestar, per totes les despeses derivades de la seva atenció veterinària i manutenció.

Paral·lelament, FAADA també va presentar una denúncia administrativa amb l’objectiu que s’incoés un expedient sancionador als responsables. La Comunitat de Madrid havia resolt l’expedient administratiu sense notificar res a l’entitat, tot i haver promogut des de FAADA la denúncia i sent part interessada del procediment.

Ara, el Defensor del Poble s’ha pronunciat ratificant el dret de l’entitat a accedir a tota la informació de l’expedient sancionador i requerint al departament competent de la Comunitat de Madrid perquè doni trasllat de les actuacions i FAADA pugui pronunciar-s’hi.

Tal com indica Anna Estarán, advocada de FAADA: “Des de les entitats garantim que no deixarem de treballar per aconseguir que aquest escandalós cas de maltractament no quedi impune i per evitar que es repeteixin fets com aquest”.