Arxiu d'etiquetes per: maltractament animal

Moren dos gossos a Navarra després de ser abandonats al maleter d’un cotxe

/0 Comentaris/a

Els animals van morir tot i ser socorreguts. Un tercer gos va aconseguir sobreviure i està en bon estat en un refugi d’animals.

La Guàrdia Civil ha investigat tres ciutadans com a presumptes autors de delictes de maltractament animal per deixar abandonats durant hores tres gossos al maleter d’un cotxe, causant-li la mort a dos d’ells. El tercer va poder sobreviure gràcies a l’auxili realitzat per agents de la Guàrdia Civil, agents de seguretat privada, personal veterinari i diverses persones, a més del boca-orella realitzat per una d’elles.

Agents de seguretat ciutadana i del SEPRONA van rebre l’avís sobre la localització de tres gossos al maleter d’un vehicle estacionat al sol, amb totes les finestres tancades i els animals en molt mal estat a la localitat navarresa d’Urdax.

Diversos ciutadans van intentar reanimar els gossos, refrescant-los amb aigua. Els agents de la Guàrdia Civil es van unir a les tasques de primers auxilis als animals i alhora van fer gestions per a la seva assistència veterinària i acolliment.

L’autoritat municipal va contactar amb responsables del refugi d’animals Parc de Trikuhary, els quals van realitzar una primera assistència als gossos a qui els van administrar medicaments sota prescripció mèdica veterinària per intentar estabilitzar els animals.

Després d’unes primeres hores sense una millora significativa dels gossos es va decidir el trasllat dels animals a una clínica veterinària d’Irun (Guipúscoa) per ser tractats de manera urgent. Quan van arribar, els animals encara eren amb vida, però en estat molt crític.

A la clínica veterinària se’ls van fer proves diagnòstiques per comprovar l’estat dels animals i donar-los el tractament adequat. El primer era un gos pastor belga malinois, de nom Thai i amb nou mesos, que va morir poc després d’arribar a la cínica per un edema pulmonar greu. El segon, un gos pastor belga d’un any anomenat Narco va morir per una fallada multiorgànica. El tercer, una gossa de nom Taiga i raça cane corso (mastí italià) de només cinc mesos, va recuperar la consciència i va evolucionar positivament fins a rebre l’alta al cap de vuit dies dels fets.

Aquesta última, Taiga, és la gossa que ha sobreviscut i es troba al refugi d’animals abandonats Trikuhary de la localitat navarresa d’Urdax i que ha quedat en custòdia de l’alcalde d’aquesta localitat, d’acord amb l’actual llei d’animals de companyia, l’espera de destinació que decideixi l’autoritat judicial.

Investigats els propietaris dels tres gossos

Segons la investigació dels agents, els propietaris van deixar els tres gossos durant diverses hores, fins i tot van menjar en un establiment proper al lloc on es trobava estacionat el vehicle, fent cas omís dels avisos que es donaven per megafonia alertant del que estava passant.

Quan van arribar al vehicle, van veure com diversos ciutadans i agents de la Guàrdia Civil intentaven reanimar els animals, els quals es trobaven confinats en un habitacle mal ventilat i amb privació d’accés a aigua, exposats al sol de manera constant i el temps suficient com per a causar-los un cop de calor i posteriorment la mort de dos dels cans.

Per aquests fets, es va investigar el mateix dia del succés els tres ciutadans francesos de 61, 41 i 36 anys com a presumptes responsables d’un il·lícit penal relatiu a la protecció de la flora, la fauna i els animals domèstics de maltractament animal per abandonament.

Les penes per a aquest tipus de delictes poden arribar a ser de sis a divuit mesos de presó i inhabilitació especial de dos a quatre anys per a l’exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i la seva tinença.

Una investigació destapa l’horror de la caça amb gossos a Espanya

/0 Comentaris/a

Les organitzacions de protecció animal AnimaNaturalis i CAS Internacional han investigat i compartit l’horror que amaguen les munteries, una modalitat de caça amb gossos característica d’Espanya. A través d’imatges i vídeos, les entitats animalistes han compartit el dolor i el patiment que viuen els animals durant l’activitat cinegètica.

Entre el 2021 i el 2023, AnimaNaturalis i CAS Internacional han investigat onze munteries de diverses províncies d’Espanya, un viver, dues gosseres de rehales i una processadora de carn de caça. Després d’indagar en aquestes pràctiques, les organitzacions de defensa animal han recopilat imatges molt dures de gossos malferits, apunyalaments, animals de caça agonitzant, caçadors suturant les ferides dels gossos sense supervisió veterinària, i fins i tot l’ús de medicaments il·legals.

AnimaNaturalis i CAS han consultat nombroses fonts oficials i han pogut confirmar que no hi ha un registre oficial de gossos utilitzats per la caça. Per tant, no hi ha dades concretes de cria i abandonament, dos dels principals problemes que afecten aquests animals. Tal com expliquen aquestes dues organitzacions, la Fundació Affinity apunta a la caça com a segona causa d’abandonament d’Espanya, i estima que prop de 22.000 gossos van ser abandonats per caçadors durant el 2021, un 13% del total.

La publicació d’aquesta investigació arriba després que la nova Llei de Protecció Animal espanyola tirés endavant el mes de març passat amb l’exclusió dels gossos de caça. Al principi, aquests animals anaven a rebre la protecció de la llei, però, una esmena presentada pel PSOE els va mantenir com a mers objectes i sense cap mena de control estatal. Des de llavors, la protecció dels gossos de caça depèn únicament de les normes autonòmiques.

L’horror de la cria

Durant la seva investigació, AnimaNaturalis i CAS han visitat un viver que es trobava en unes condicions lamentables. Segons les organitzacions, els materials estaven consumits per l’òxid, presentaven forats a les plaques metàl·liques, ferros i arestes afilades als seus espais. A més, van observar aigua en mal estat als abeuradors, així com trossos de pa dur directament sobre els excrements.

Per garantir l’èxit de la rehala –el grup de gossos utilitzat per a la munteria–, els caçadors busquen una raça específica de gos. Aquest creuament selectiu de gossos afavoreix el desenvolupament de malalties congènites sobre les cries, podent reduir l’esperança de vida dels animals. A més, la cria indiscriminada també incrementa els casos d’abandonament de ventradas no desitjades.

L’horror de les gosseres

En una investigació prèvia, les entitats de protecció animal ja havien observat com una trentena de xílings -lloc on s’allotgen els gossos de caça- on els gossos vivien en unes condicions insalubres, exposats a les inclemències meteorològiques i, en algunes ocasions, sense accés a menjar ni aigua en bon estat.

En el cas de les rehales, els seus propietaris poden albergar més de mig centenar d’animals a les gosseres, ja siguin separats els uns dels altres per gàbies, o bé en grans naus encadenats a terra o a la paret. Aquesta realitat la podem veure palesa en algunes de les imatges compartides sobre aquesta investigació.

L’horror del transport

Durant les munteries, les rehales poden recórrer llargues distàncies a la carretera. Si participen de més d’una munteria seguida, els gossos passen la nit als remolcs i furgonetes. Segons informen AnimaNaturalis i CAS, el reglament comunitari estableix que el propietari d’animals de companyia podrà anar acompanyat com a màxim de 5 animals tret de determinades excepcions, entre les quals s’inclou la participació en una activitat esportiva. Per tant, en el cas de les rehales, no es concreta un nombre limitat de gossos que es poden transportar.

Aquesta és una situació molt perillosa per als animals, ja que, en sortir dels remolcs, els gossos es trepitgen els uns als altres sobreexcitats. Les organitzacions asseguren que a cada remolc poden anar més de trenta animals, de vegades amb les cadenes envoltant-los el coll directament sense collaret, cosa que podria provocar una desgràcia en cas de col·lisió o accident.

L’horror de les lesions

Tal com han pogut comprovar les organitzacions responsables d’aquesta investigació, tots els gossos que participen en una munteria tenen el risc de patir una lesió, però els gossos “de agarre” són els més exposats al perill, ja que són els responsables d’immobilitzar els animals que persegueixen.

AnimaNaturalis i CAS Internacional han contemplat com els mateixos rehalers són els que, moltes vegades, s’encarreguen de suturar les ferides dels seus gossos o tancar-les amb una grapadora durant la munteria. També han observat com s’administrava injeccions i medicaments als animals sense la supervisió veterinària pertinent. Fins i tot en una ocasió, un rehaler va denegar els activistes de registrar la cura, indicant que estava subministrant al gos un medicament il·legal.

#STOPCAZA

Durant aquesta publicació hem vist alguns dels horrors destapats per AnimaNaturalis i CAS Internacional al llarg de la seva investigació a munteries. Les entitats de protecció animal han creat una campanya sota l’etiqueta #STOPCAZA i una pàgina web en què demanen a la població que signi per demanar més protecció per als gossos usats a la caça. Aquest és l’enllaç: www.perrosdecaza.org

A través d’aquest enllaç també es poden observar imatges i vídeos destapats per la investigació. Esperem que les autoritats competents prenguin consciència del maltractament que pateixen els gossos de caça i prohibeixin modalitats tan cruels com l’espanyola, una realitat que ja existeix a altres països com Dinamarca o Alemanya.

Judici oral contra els acusats de maltractar i sacrificar animals per a rituals de santeria a Badalona

/0 Comentaris/a

L’ONG AnimaNaturalis, que exerceix com a acusació particular, va denunciar aquest cas de maltractament animal l’any 2020.

Un jutge de Badalona ha ordenat l’obertura de judici oral contra quatre acusats de diversos delictes de maltractament animal en un cas de rituals de santeria. Amb l’objectiu de fer culte als sants, els integrants d’aquesta banda del petit barri de Canyadó (Badalona) sacrificaven regularment gallines, perdius i fins i tot cabrits.

Aquest cas de maltractament animal va ser denunciat el 2020 per AnimaNaturalis. Gràcies a l’ONG de defensa animal, la Guàrdia Urbana va poder impedir ‘in extremis’ el sacrifici de tretze animals, entre els quals hi havia un gall, nou gallines i tres guatlles. Els agents van seguir els imputats i van aconseguir decomissar els animals vius, que es trobaven ficats dins de capses de cartó.

AnimaNaturalis ha recordat que feia un any que seguia la pista de la banda, però a causa de la pandèmia i el confinament, l’ONG va haver de posposar les guàrdies al carrer, amb l’objectiu de reunir prou proves gràfiques i identificar un patró que els permetés anticipar quan seria el proper sacrifici. L’objectiu d’aquesta estratègia era agafar-los amb les mans a la massa en col·laboració de la Guàrdia Urbana.

“Vam fer diverses guàrdies, fins que un dia vam aconseguir veure com sortien del portal dos homes carregats amb bosses d’escombraries”, descriu Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis. “Van tirar les bosses al contenidor, i quan se’n van anar ens vam ficar dins. Els cossos dels animals, encara calents, estaven decapitats”, afegeix.

Un cop van tenir coneixement dels fets, AnimaNaturalis es va personar com a acusació popular per demanar la pena més alta, que podria ser de 6 a 18 mesos de presó per delictes de maltractament animal amb greuge de mort.

Segons indica l’organització de defensa animal, durant la instrucció, els acusats van reconèixer que van portar a terme sacrificis sense atordiment previ, seccionant-los el cap i deixant que es dessagnessin fins a la mort.

L’escrit d’acusació del ministeri fiscal només imputa dos dels quatre acusats, encara que el jutge, a petició de l’acusació particular, ha acceptat dictar obertura de judici oral de tots. AnimaNaturalis considera que hi ha “indicis contundents” que apunten a la comissió del delicte per part de les quatre persones implicades en el cas.

Nou mesos de presó per al propietari d’un gos que va aparèixer penjat a Jódar

/0 Comentaris/a

Gràcies a l’esforç i la perseverança de l’Associació Galgos del Sur, el responsable de la mort de Simba ha estat castigat.

El Jutjat Penal número 2 de Jaén ha condemnat a nou mesos de presó el propietari de Simba, un gos de raça llaurador que va aparèixer penjat en un mas en ruïnes de Jódar, municipi de Jaén. A més, al responsable dels fets se li ha imposat una pena de 3 anys d’inhabilitació especial per a la tinença d’animals i els exercicis de professió, ofici o comerç que hi tingui a veure.

La sentència final ha estat possible gràcies a la denúncia inicial dels fets per part de l’Associació Màgina Animal de Jódar i la lluita insaciable de la protectora Galgos del Sur. L’organització de defensa de llebrers va exercir com a acusació popular al judici de la mort de Simba. En un primer lloc, el cas va ser arxivat pel Jutjat d’Instrucció número 3 d’Úbeda i posteriorment va ser reobert per l’Audiència Provincial de Jaén després d’un recurs d’apel·lació presentat per la mateixa associació.

Segons indica Galgos del Sur, la sentència considera que durant el mes d’octubre 2020, el propietari de Simba va conduir el gos fins a un mas en ruïnes de la localitat de Jódar i, “guiat per l’ànim d’ocasionar-li la mort, va lligar una corda al coll de l’animal i a una biga per penjar-lo”. Posteriorment, “l’acusat va procedir a donar de baixa l’animal”, al·legant falsament un accident com a causa de la mort.

El cas de Simba: una mort que no ha quedat impune

Dulce Aguilera, del despatx jurídic Justícia Animals & Medi Ambient i advocada de Galgos del Sur, ha valorat positivament el judici contra el propietari: “Ens sentim tremendament satisfets per la sentència obtinguda, ja que ens hem trobat amb multitud de traves al llarg del procediment per tirar-ho endavant”.

Tot i això, Aguilera lamenta que “si no hagués estat per la personació com a acusació popular de Galgos del Sud, aquest cas haguessis estat arxivat i oblidat per complet sense cap tipus de repercussió, tal com passa en la gran majoria de procediments penals per maltractament animal i on l’acusació la fa el fiscal”.

L’advocada de defensa animal considera que “precisament aquí és on rau la importància de les acusacions populars i particulars en aquest tipus de procediments on pràcticament es converteixen en garants de la continuïtat del procés penal”.

“La Llei de Benestar Animal manté els gossos de caça com a mers objectes amb què criar i vendre sense cap tipus de control”

/0 Comentaris/a

“El gos de caça continua sent un animal d’usar i llençar, sense més dret que servir el seu amo”. Animalados ha analitzat amb David Rubio, portaveu de la Plataforma No A la Caça, la situació dels gossos de caça després de l’aprovació definitiva de la Llei de Benestar Animal.

El Congrés ha aprovat aquest dijous de manera definitiva la Llei de Protecció dels Drets i el Benestar dels Animals, una norma que regula temes importants com el sacrifici zero, la llista positiva d’animals de companyia o la prohibició de la comercialització de gossos, gats i fures en botigues, entre moltes altres qüestions positives. Tot i això, el govern ha deixat fora de la protecció de la llei els gossos de caça, els animals més maltractats a Espanya.

La Plataforma NAC (No A la Caça) és una associació que lluita des de fa anys contra la caça en totes les seves modalitats i té com a objectiu immediat posar fi a l’activitat cinegètica amb llebrers i altres races de gossos. David Rubio, portaveu de la plataforma, considera que la nova llei aprovada pel Congrés “manté els gossos de caça com a mers objectes amb què criar i vendre sense cap mena de control”, per la qual cosa es tracta d’una norma “que no ens val”.

“La nova llei manté els gossos de caça com a mers objectes amb què criar i vendre”

Per a la Plataforma No A la Caça la nova norma “té punts bons i punts dolents”, ara bé, asseguren no tenir una bola de vidre per veure com s’executarà aquesta llei. El que sí que tenen molt clar és que “caldrà pressionar perquè es compleixin els punts que sí que ens agraden i lluitar perquè eliminin els punts que no ens agraden d’aquesta llei”.

Sobre l’exclusió dels gossos de caça, David Rubio assegura que es tracta d’una notícia molt dolenta, ja que aquests animals “segueixen en mans dels caçadors”. A més, un altre sector molt perjudicat de la no inclusió d’aquests gossos són les protectores que es deixen “la vida, el temps i els diners per solucionar el gran problema d’abandonament d’animals de caça que pateix el nostre país”.

Un dels temes més positius i beneficiosos per als animals amb l’aprovació de la llei és el sacrifici zero, que impedeix que els gossos siguin assassinats en gosseres o cremats en incinerades. El portaveu de NAC espera que amb aquesta nova obligació els caçadors “no puguin fer desaparèixer els seus gossos en aquest tipus de gosseres d’extermini i així veurem el problema de l’abandonament a la seva magnitud real”.

A l’origen, la protecció dels gossos de caça era considerada dins de la Llei de Benestar Animal. Tot i això, una esmena presentada pel PSOE i recolzada per PP, PNB, Vox i Coalició Canària, va provocar l’exclusió d’aquests gossos de la llei. Per a NAC, aquest gir de guió es va produir per “una veritat per tothom sabuda: les federacions de caça tenen molta mà i amics dins del partit socialista”.

“Els caçadors tenen molta mà i amics dins del partit socialista”

La Plataforma no té dubtes que la pressió d’aquest petit, però armat col·lectiu de caçadors va provocar que “el PSOE presentés aquesta vergonyosa esmena” i que fins i tot un diputat del PSOE “arribés a entrar a una reunió i trenqués, davant de tots, els papers que s’estaven signant, en què s’arribava a un acord per protegir els gossos de caça mentre no estiguessin caçant”.

Els caçadors representen un sector molt minoritari de la societat espanyola, segons afirmen des de NAC el sector cinegètic “gairebé no són l’1% de la població”, de fet, no creuen que s’arribi “ni a 400.000 caçadors a tot Espanya”. Tot i això, tenen molta influència sobre les decisions polítiques perquè “dins d’aquest percentatge hi ha marquesos, ducs, reis, banquers, empresaris, jutges i polítics”.

David Rubio explica que la caça és un cercle molt selecte on “entre caceres, cadàvers, sang, alcohol i altres coses es fan amistats i s’arriben a acords”. Dins aquest ambient és on “es fa política a favor dels amants de matar animals i en contra del sentir del 99% de la població”.

Com queda actualment la protecció dels gossos de caça a Espanya?

Després de l’exclusió a la Llei de Benestar Animal, la protecció dels gossos de caça queda en mans de les normes de cada comunitat autònoma. En aquest sentit, la Plataforma NAC indica que “en algunes comunitats aquestes lleis són més avançades, mentre que, en altres, els gossos de caça són pràcticament un objecte amb què es pot fer el que es vulgui”.

Tot i la regulació autonòmica, amb l’exclusió dels gossos de caça de la llei estatal, els caçadors poden continuar tenint els gossos “en un cau sense cap mena de control diari per veure si estan bé i tenen menjar i aigua. Es pot tenir un nombre il·limitat d’animals amb què poder criar, buscant a aquest campió que els doni diners i prestigi al món cinegètic. Es poden vendre cries i oferir muntes per milers d’euros, en molts casos diner negre. Es poden entrenar gossos lligats a un vehicle de motor. Entre moltes altres coses”, adverteixen des de No a La Caça.

Per acabar, David Rubio demana que es considerin els gossos de caça com qualsevol altre tipus de gos, “un animal sentint amb dret a una vida digna i que les seves necessitats bàsiques siguin cobertes”. La Plataforma recorda que, ara mateix, un gos de caça “és pràcticament un animal de producció, una gallina, una vaca, un porc o un conill de macrogranja”. En definitiva, “un animal d’usar i llençar sense dret més que servir el seu amo”.

Imatge de l’article: Aitor Garmendia/AnimaNaturalis