Arxiu d'etiquetes per: maltractament animal

“Si la reforma de la Llei d’enjudiciament criminal s’aprova tal com està redactada, serà devastador i un clar retrocés en la lluita contra el maltractament animal”

La reforma de la LECrim, la Llei d’enjudiciament criminal, està generant certa alarma social perquè suprimeix la figura de l’acusació popular a entitats de protecció animal i això pot provocar que les condemnes als maltractadors d’animals siguin encara més escasses i encara més irrisòries. Per abordar aquest assumpte, Animalados ha parlat amb Manuel Molina, president d’ABADA i advocat que va aconseguir l’entrada a la presó per a qui va matar a pals a la seva euga Sorky.

Sorky va morir a cops en un hipòdrom a Manacor l’any 2012. El seu assassí va entrar a la presó gràcies al seu treball en els tribunals. Quines conclusions treu de tot el procés?

Vaig exercir l’Acusació Popular com a membre d’ABADA i he de dir que va ser un llarg procés de gairebé tres anys durant el qual ens vam sentir molt sols. Cap de les parts personades va sol·licitar l’ingrés a la presó excepte nosaltres. De fet, al final del procés, el fiscal va arribar a manifestar per escrit que estava d’acord amb la petició de la defensa que la pena quedés en suspens o fóra substituïda, és a dir, que el condemnat no entrés a la presó.

Ens vam trobar a més amb moltes traves durant la fase d’instrucció, ha estat l’única ocasió en els meus trenta anys d’exercici professional com a advocat en què m’he vist obligat a presentar un escrit de queixa davant el Tribunal Superior de Justícia contra un jutge, concretament contra la titular en aquest moment del jutjat d’instrucció del cas. Però la principal conclusió va ser que, tot i les dificultats, persistir en el que un creu pot acabar donant resultats.

D’altra banda, la repercussió mediàtica del cas en el moment en què -a finals de 2015- el condemnat va entrar a la presó va contribuir a visibilitzar els casos greus de maltractament, i també a la creació durant els anys següents de noves associacions d’advocats (a part d’ABADA) en altres parts d’Espanya.

El compliment efectiu de presó per als maltractadors d’animals serà possible si l’acusació es limita a la fiscalia?

Si ens atenim a la trajectòria dels processos penals per delicte de maltractament animal fins avui, serà molt poc probable. No perquè no hi hagi excel·lents fiscals al ministeri públic, sinó perquè la pròpia estadística ens indica que en la immensa majoria de casos en què no s’ha personat una Acusació Popular o Particular, els procediments judicials s’arxiven, o bé acaben amb acords de conformitat entre fiscal i defensa per penes de presó mínimes i que queden automàticament en suspens (sense necessitat de ser complertes).

Què es proposa en la reforma de la Llei d’enjudiciament criminal?

En matèria de delictes de maltractament a animals, fonamentalment, exclou la possibilitat que les associacions i entitats amb la finalitat de la protecció animal puguem personar-nos com Acusació Popular i Particular; impedeix, així mateix, que les associacions protectores que s’han fet càrrec de les despeses de recuperació i sanitat d’un animal, per exemple, puguin sol·licitar ser rescabalades per aquestes despeses; i, en general, impedeix que l’Acusació Popular pugui intervenir en la fase final del procés judicial o Executòria, la qual cosa és especialment greu, perquè és el moment en què es discuteix si un condemnat a presó ha d’ingressar en un centre penitenciari.

Per tant, si s’aprova tal com està redactada, l’efecte serà devastador i un clar retrocés de tot el que hem progressat des que de forma cada vegada més habitual les associacions ens hem personant com Acusació en els processos penals per delicte de maltractament a animals, sol·licitant penes de presó proporcionalment contundents (dins dels marges del Codi Penal) i exigint, en els casos més greus, el seu efectiu compliment.

Podríem dir que aporta algun avenç?

En matèria de la persecució dels delictes de maltractament i abandonament d’animals, cap. Al contrari. Per això, la pregunta que hauríem de fer-nos és: si les Acusacions Populars (coexistint fins ara amb la Fiscalia) hem aconseguit importants avenços en la lluita contra el maltractament animal a qui fem nosa?

A qui beneficia?

Si s’aprova beneficiarà els maltractadors d’animals, sobretot, als autors dels casos més greus. I molt especialment, a aquells sectors on s’utilitzen els animals com a simples objectes o “eines”, i en què hi ha el costum de maltractar-los, abandonar-los, i/o posar fi a les seves vides de forma cruel un cop explotats al màxim.

És cert que només s’exclou el personament en les causes amb els animals, a la fauna, com a víctima, però no per exemple a la flora?

És cert. I això és precisament el que ens fa pensar que excloure l’Acusació Popular dels processos penals per maltractament a animals no s’ha tractat d’un simple lapsus de legislador. Perquè, en cas haver-se tractat d’un simple error o omissió no intencionada, no s’hauria especificat de forma concreta que, dels delictes del mateix capítol, només estaran exclosos els delictes contra els animals i no així els delictes contra la flora.

Per a nosaltres sembla clar que, durant el procés previ de redacció, algun sector o grup de pressió (clarament no interessat en què es persegueixin de forma efectiva i contundent els delictes de maltractament a animals) ha pogut influir en aquest sentit. L’únic dubte que ens queda és si el legislador és conscient de les conseqüències que l’aprovació de la reforma tindria en matèria de protecció animal. I confiem que rectifiqui, perquè la societat de segle XXI no entendria que el Govern fos el causant de tal retrocés, després dels avanços dels últims deu anys.

 

Els animals queden llavors més desprotegits front, entre d’altres, als seus propietaris?

Sí, perquè en molts casos el maltractament a un animal és causat precisament pel seu propietari, qui lògicament no es personarà com a acusació contra si mateix. Però no només en aquests casos. També quedaran especialment desprotegits aquells animals maltractats per una persona diferent del seu propietari, però en els que aquest últim no mostra cap interès en què es persegueixi aquest delicte -recordem el paradoxal “Cas Sorky” que hem comentat -; i també aquells animals vagabunds, sense propietari o amb propietari desconegut, que són víctimes de maltractament; casos, tots ells, en els quals fins ara també ens personàvem com Acusació Popular, sol·licitant condemnes les més efectives possible per als maltractadors.

Això també limita les opcions de l’advocacia especialista en Dret Animal tan puixant en l’última dècada?

Les limitarà. Però no és una cosa que ens preocupi per motius de caràcter material o crematístic. De fet, en el meu cas i el dels companys d’ABADA (i de moltes altres entitats), vam fer aquesta tasca, dedicant moltes hores del nostre temps, sense cap contraprestació econòmica i fins i tot posant diners de la nostra butxaca. El nostre motiu de preocupació és que, havent-se aconseguit durant els darrers anys importants avenços en protecció animal gràcies precisament a la feina de les Acusacions Populars, ens impedeixin continuar contribuint en la mateixa línia.

Quina formació i recursos extraordinaris garanteixen la capacitat de la fiscalia per fer a fons les investigacions necessàries en els casos de presumpte maltractament?

Els fiscals són en general bons juristes i majoritàriament responsables. Però, d’una banda, no tenen la independència jeràrquica que sí tenen els jutges, per exemple, sinó que depenen orgànicament i jeràrquicament de Govern de torn (que pot ser més o menys sensible en cada moment a la lluita contra el maltractament animal). I d’altra banda, no se’ls ha dotat de mitjans i personal suficient en aquesta matèria.

És cert que molts processos conclouen amb una conformitat que poden fer creure que maltractar els animals surt gairebé gratis?

En molts casos, quan no hi ha una Acusació Popular (que pugui oposar-se) i l’Acusació només s’exerceix pel fiscal, aquest sol prioritzar arribar a acords de conformitat amb la defensa del processat, encara que això suposi la imposició de penes de presó mínimes -de vegades irrisòries- per als maltractadors i que queden en suspens, és a dir, no es compleixen. I això crea una sensació d’impunitat per als maltractadors i d’alarma social per cada vegada més ciutadans que no ho comprenen.

Quines solucions proposa?

En primer lloc, permetre que les associacions i entitats de protecció animal puguem seguir exercint l’Acusació Popular i Particular en aquest tipus de processos. Quan deixem de ser útils, ja deixarem voluntàriament de participar perquè, com he dit abans, no guanyem res material amb això. Paral·lelament, un enduriment de les penes de presó previstes en el Codi Penal per als casos de maltractament més greu, de manera que impliquin compliment efectiu de presó, cosa que ara és molt difícil, a l’ésser les penes inferiors a dos anys.

Dotar de mitjans suficients a l’Administració de Justícia i d’una formació especialitzada per a jutges i fiscals en matèria de protecció animal. Creació d’un cos de veterinaris forenses per valorar les lesions, així com la causa de la mort, dels animals maltractats. Una formació obligatòria i adequada a tots els membres de les forces de seguretat de l’Estat i creació d’unitats de Policia Local (com ja existeixen en alguns municipis) especialitzades en protecció animal. I un acord transversal amb vocació de permanència entre les principals forces polítiques, perquè la lluita contra el maltractament animal sigui una matèria que no es vegi sotmesa als vaivens dels canvis de Govern, la qual cosa redundaria en directrius més clares i permanents per a la Fiscalia.

 

Quina nota li posaria a Balears en matèria de Benestar Animal?

Si parlem dels activistes particulars, per la seva implicació els posaria un deu. Em refereixo als voluntaris de les gosseres, als col·laboradors de les protectores, als rescatadors i als/els cuidadors / res de colònies felines, que treballen gairebé sense mitjans ni ajudes públiques. Però en l’àmbit institucional estem lluny d’un bon nivell: ni els ajuntaments, ni els gestors de les gosseres municipals s’han pres encara l’interès que aquesta matèria necessita i demanda la societat. I pel que fa a la Llei de Benestar Animal de Balears, si bé va ser una norma avançada en 1992, després de gairebé trenta anys ha quedat completament obsoleta. Estem a l’espera de veure si el govern balear la reforma i atén les nostres al·legacions, tal com anem sol·licitant des de fa molt de temps.

Què el va impulsar a crear ABADA que és una organització sense ànim de lucre?

La causa directa va ser el rescat l’any 2011 d’unes meves gosses (la vaig adoptar seguidament) i els seus nou cadells acabats de néixer, el propietari els tenia en pèssimes condicions. Durant el rescat, i per tal d’aconseguir la “cooperació” d’aquest propietari, li vaig mentir (de vegades el fi justifica els mitjans) inventant que jo formava part d'”una associació d’advocats tenia com a finalitat perseguir el maltractament animal”.

La realitat és que, tot i que l’estratagema va donar resultat i vaig poder posar fora de perill de manera ràpida a tots els gossos, aquesta associació no existia encara en aquell moment; i de seguida vaig descobrir que tampoc existia cap altra a tot Espanya formada només per advocats i dedicada a la protecció animal. Després d’aquest rescat vaig pensar que era una bona idea i poques setmanes després vaig fundar ABADA (Associació Balear d’Advocats pels Drets dels Animals) -que va entrar en ple funcionament en 2012- al costat d’un reduït nombre de companys de professió, per tal de fomentar el benestar animal des de l’àmbit de l’advocacia i també amb l’objecte, precisament, de personar-nos de forma àgil i ràpida com Acusació Popular en processos penals per delicte de maltractament animal.

Quin consell li donaria a una persona que volgués implicar-se en la Defensa dels Animals des de la carrera judicial?

Potser jo no sigui el més indicat per donar consells a jutges i magistrats, ja que el meu àmbit d’exercici des de 1991 ha estat l’advocacia i no la judicatura. Però sí que els expressaria el meu desig que es formessin específicament en aquesta matèria. I que recordessin sempre que l’important no és si t’agraden o no els animals, sinó el fet que aquests són éssers vius amb capacitat de sentir i patir i que els éssers humans tenim l’obligació (no només legal, sinó també moral, ja que depenen de nosaltres) de protegir-los de forma efectiva davant el maltractament a què són sotmesos.

La Policia Local de Chipiona denuncia a una persona per maltractament animal per falta de cures veterinàries bàsiques

Efectius de la Policia Local de Chipiona han denunciat judicialment a una persona com a presumpta autora d’un delicte de maltractament animal per falta de cures veterinàries bàsiques a diversos animals domèstics.

L’actuació de la Policia Local d’aquest municipi de Cadis va començar arran de les trucades de diversos veïns preocupats per “l’estat de salut i la desnutrició” d’una sèrie d’animals de companyia. Les persones que van donar la veu d’alarma també van alertar de “els incessants lladrucs de queixa d’aquests animals i de la mala olor que es desprenia del terrat d’un edifici cèntric”.

La Policia Local de Chipiona ha assegurat que “el relat dels veïns es va quedar curt”. Els agents van acudir al lloc dels fets i van confirmar la presència de gossos i gats “sense microxip i en un estat general de descuit i abandonament”, a més, “tres d’aquests animals van haver de ser retirats per a la seva cura veterinari”.

Imatges compartides per la Policia Local de Chipiona

La agents de la Policia van procedir a aixecar l’acta de denúncia administrativa al propietari per “no fer les vacunacions i els tractaments obligatoris” dels animals i per “no administrar als gossos i els gats la cura i l’assistència veterinària necessària”, a més de “donar compte a l’autoritat judicial per possible maltractament animal”.

La Policia Local de Chipiona ha advertit a través dels seus canals oficials als veïns aquest municipi gadità que “aquesta actuació policial encara no ha finalitzat”, per la qual cosa es pretén arribar fins al final d’aquest assumpte.

La Guàrdia Civil desmantella una gossera clandestina i rescata un centenar de gossos

Els agents del Seprona de Madrid han intervingut cent gossos d’una gossera il·legal situada al municipi de Parla. El propietari ha estat detingut per un presumpte delicte de maltractament animal.

Els agents del Seprona de Madrid en col·laboració amb la Direcció General de Drets dels Animals i amb personal de la Regidoria de Benestar animal de l’Ajuntament de Parla han procedit a la intervenció d’un total de 100 gossos d’una gossera clandestina situada a la localitat madrilenya de Parla. L’acció està emmarcada dins d’una campanya que pretén prevenir el furtivisme de caça amb llebrer i el maltractament animal.

L’operatiu té el seu origen en unes informacions que es van rebre en el Servei de Protecció de la Natura, que el passat 18 de novembre ja va realitzar una inspecció en coordinació amb tècnics municipals de l’Ajuntament de Parla, on es van detectar algunes irregularitats.

Després de comprovar les autoritzacions perceptives que havia de tenir el lloc, es va comprovar que el centre no tenia les mateixes, de manera que el dia 20 de desembre es va realitzar conjuntament amb tècnics veterinaris de la Direcció General de Drets dels Animals del Ministeri d’Afers Socials i Agenda 2030, i agents de la policia local de Parla una inspecció més exhaustiva al centre.

Els primers informes veterinaris van determinar que alguns dels gossos allotjats en aquesta gossera clandestina patien malalties tals com dermatitis humida, malalties periodontals greus, otitis i presència de paràsits interns i externs, ocasionant als animals a un dolor, patiment i estrès greus i inútils.

A més, aquests informes certificaven que cinc cadells havien mort a causa de les malalties referides i de l’absència de cures veterinàries, pel que s’ha detingut el propietari de centre per un presumpte delicte de maltractament animal en comissió per omissió. Entre els animals intervinguts es troben gossos de raça llebrer i podenc.

L’Ajuntament de Parla ha realitzat un comunicat a través de les seves xarxes socials després de l’alliberament dels gossos de la gossera il·legal: “La nostra felicitació a la Regidoria de Benestar Animal de l’Ajuntament per la seva col·laboració amb el Seprona de la Guàrdia Civil i amb Direcció General de Drets dels Animals de Govern, ajudant a alliberar a cent gossos d’una gossera clandestina”.

ZOOXXI denuncia al zoo de Barcelona per negligència davant la mort d’animals

La denúncia presentada per la plataforma ZOOXXI ressalta la incapacitat del zoo de protegir animals de condicions meteorològiques adverses, així com la de protegir els primats nounats que moren als pocs dies de néixer per fractures o possibles agressions.

La Plataforma ZOOXXI ha presentat una denúncia administrativa, davant el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, contra el parc zoològic de Barcelona per negligència i manca de protocols adequats de benestar que han provocat la mort d’animals. Uns fets que suposen una vulneració de la llei estatal de zoos, Llei 31/2003, de conservació de la fauna silvestre als parcs zoològics i del RDL 2/2008, que aprova el text refós de la llei de protecció dels animals a Catalunya.

Després de l’aprovació de la iniciativa ciutadana ZOOXXI, el 3 de maig de 2019, l’ordenança de protecció, tinença i venda d’animals es va modificar incloent un nou text normatiu sobre el parc zoològic de Barcelona. Passat un any de l’entrada en vigor del text, ZOOXXI va demanar el llistat d’animals morts al zoo de Barcelona i les causes de la mort dels individus. El zoo va reportar un llistat amb 143 morts des de juliol de 2019 fins al maig de 2020.

En una primera instància, el zoo va al·legar que no podia donar les causes de la mort, tot i que és obligat tenir-les registrades per la llei estatal de zoos, perquè no les podia extreure de forma automatitzada. Tot i així, el zoo afirmava en la seva resposta que les 143 morts ho havien estat per mort natural.

ZOOXXI no es va quedar conforme amb aquesta resposta, ja que va poder comprovar com els zoos que utilitzen el mateix sistema de registre internacional que el zoo de Barcelona, extreuen de forma automàtica les dades sobre les causes de mort, imprescindibles d’analitzar a l’hora d’establir els programes de conservació.

Davant de la negativa, ZOOXXI va tornar a fer una petició demanant les causes de mort de 34 individus en concret. En aquesta ocasió sí que va obtenir resposta. De forma alarmant, va poder comprovar que la majoria de les causes de mortalitat no eren naturals. En destaquen les morts de 14 aus que es van produir entre el desembre de 2019 i el gener de 2020 en una mateixa instal·lació, coincidint amb el pas de la DANA, primer, i del temporal Glòria, després (temporal molt avisat públicament).

Mesos més tard, dos exemplars adults de camesllargues (una au autòctona) van morir el mateix dia 20 d’abril de 2020. Davant la denúncia de ZOOXXI que aquest cas era sospitós de culling, curiosament el zoo va reportar que els cadàvers d’aquests animals no havien estat avaluats. En aquesta ocasió no es va practicar cap necròpsia, el zoo diu textualment “cadàver no avaluat”.

En relació a la mort de primats, 5 individus van morir abans de complir els 30 dies i 2 més ho van fer entre els 2 i els 5 mesos d’edat, en total 7 primats. Entre les raons que es donen de mort, en un cas és per fractura i en altres 3 casos per possibles agressions. Si comparem amb dades de 2017, on van néixer 13 primats, 9 dels quals van morir als pocs dies, trobem que un percentatge molt elevat de primats que neixen al zoo de Barcelona no sobreviuen.

De les 5 granotes punta de fletxa mortes, el zoo no és capaç de fer la necròpsia ni d’una d’elles perquè totes han patit processos autolítics (desintegració de cèl·lules després de la mort). No obstant, aquesta qüestió delata una manca de protocol ja que no és acceptable que es tingui una mortalitat de 5 individus adults en poc temps i no es sigui capaç de fer la necròpsia ni a un sol individu.

Es denuncien també les lesions bucals que pateixen els hidrosaures crestats, resultat de donar-se cops contra els vidres. Tots els individus observats pateixen una deformació del mussell i la inflamació de la mucosa oral a conseqüència del traumatisme crònic que pateixen i que fa que no puguin tancar la boca.

Des de la plataforma ZOOXXI apunten que la problemàtica és estructural, no puntual. El zoo de Barcelona no rep cap inspecció per part de la Generalitat de Catalunya des del 2012, quan la llei de zoos obliga a fer inspeccions anuals. Aquest fet propicia que el zoo actuï amb total impunitat i sense donar cap explicació.

 

El Jutjat de Vielha investiga a sis persones per la mort de l’ós Cachou

El Jutjat de Vielha aixeca parcialment el secret de la investigació de la mort de l’ós Cachou i investiga a sis persones com a possibles responsables.

Han passat vuit mesos des que els Agents de Medi Ambient de Consell General d’Aran van trobar mort a l’Ós Cachou al municipi de Les. Al principi, un informe del consistori va notificar que la mort de l’animal s’havia produït per l’atac d’un altre ós i una posterior caiguda causada per un fort desnivell d’uns 40 metres. Aquesta teoria va ser posada en dubte immediatament.

Les entitats ecologistes van desmentir l’informe del Consell General davant la inversemblança dels arguments presentats sobre la mort de Cachou. Els experts ecologistes van apuntar a la possibilitat que l’animal fos víctima d’un enverinament, ja que en les imatges del cadàver compartides pels agents ambientals es pot apreciar la cara de l’animal amb un somriure sardònic, una imatge habitual en els mamífers morts per enverinament. Després d’aquests fets, al maig la jutgessa única de Vielha va decretar el secret d’actuacions pel cas de la mort de l’ós i no s’ha tornat a saber res fins ahir.

En la jornada de dijous 10 de desembre, el Jutjat de Vielha ha aixecat parcialment el secret de sumari després que al maig s’ordenés el secret total de les actuacions. Per tant, encara hi ha una part de la investigació que segueix sense conèixer-se, ja que, segons la interlocutòria de la jutge de Vielha, aquesta altra part està relacionada amb una altra investigació totalment independent a la de la mort de l’ós.

El Jutjat de Vielha ha notificat que des de fa uns mesos s’està investigant a sis persones per la mort de l’ós Cachou, en el que seria un delicte contra la fauna. A més d’aquests sis investigats, altres quinze persones també han declarat al jutjat, sense que es descarti una ampliació dels investigats i dels testimonis. En aquest temps també s’han rebut informes científics i la necròpsia de l’animal, entre altres.

Les entitats ecologistes IPCENA-EdC i FAPAS han emès un comunicat després de tenir accés a l’aixecament parcial del secret de sumari en el qual han dit que: “S’hi troba suposadament una trama de persones vinculades i organitzades que li van provocar la mort a l’ós. El Consell Generau, la principal institució aranesa, al darrera de la mort de l’ós, al promoure i donar suport públic al seu rebuig, malgrat es tractes d’una espècie protegida en perill d’extinció. El consell Generau, suposadament menteix deliberadament, per protegir els presumptes implicats relacionats amb la institució directa o indirectament, i donar versions falses per tal d’afavorir l’arxivament del cas, tot i conèixer les dades dels components del possible enverinament quant realitza el comunicat el 14 d’abril”.