Les associacions animalistes advoquen per una cultura de pau i critiquen que la tauromàquia sigui considerada patrimoni cultural a Espanya.

La Plataforma La Tortura No És Cultura (LTNEC), formada per 47 organitzacions de protecció animal, ha informat que des de començament d’any la tauromàquia ja s’ha cobrat la mort de vuit persones i desenes de ferits, inclosos menors d’edat.

LTNEC denuncia que, de manera comuna, els municipis no vetllen per les normes de seguretat als espectacles taurins. El jurista de la plataforma, José P. Cubells, afirma que “en els Reglaments de les festes taurines s’al·ludeix a la seguretat de les persones, els béns i el respecte i prohibició de maltractament als animals, però ni es posen els mitjans necessaris, ni se sancionen les infraccions si no hi ha una denúncia”.

Cubells informa també que alguns animals són sacrificats moments més tard de la festa taurina als mateixos llocs on aquest s’ha celebrat, fet que no s’ajusta a la llei. “D’acord amb enregistraments obtinguts in situ en algunes localitats, es desprèn que no se segueixen les normes de sanitat”.

El jurista lamenta la manca de presència de les forces de seguretat en moltes de les festes. “En alguns pobles ni tan sols hi ha policia local”, assenyala i trasllada la responsabilitat dels diferents incidents al fet que sovint “els col·laboradors dels organitzadors no actuen com haurien de fer-ho per impedir el maltractament als animals o la participació de persones no aptes o menors d’edat als esdeveniments, situació que té conseqüències tràgiques”.

Un exemple clar d’aquesta manca de control i seguretat als espectacles taurins el trobem en el cas de Puçol, València, on el 3 de juliol un nen de 12 anys va resultar ferit greu després de rebre una cornada d’un boy que el va afectar fetge i ronyons. Amb ell participava a la festa un altre nen de 14 anys, quan l’edat mínima és de 16 anys.

José P. Cubells indica que “la presència i participació de menors d’edat és tristament comuna, no obstant les prohibicions de les normes de protecció a la infància i l’adolescència i les recomanacions de l’ONU a Espanya de prohibir la participació de nens, nenes i adolescents a les festes taurines. I això és així al llarg de tota la geografia espanyola”.

“Rebutgem aquests espectacles subvencionats amb els diners de tots els contribuents”

Encarna Carretero, d’ANDA (Associació Nacional per a la Defensa dels Animals), lamenta la mort d’aquestes persones en festejos taurins, ja que tenen lloc “en circumstàncies que no s’haurien de donar si els nostres polítics prenguessin partit i demostressin tenir més empatia cap als animals i també cap a les persones. Rebutgem aquests espectacles cruents subvencionats amb els diners de tots els contribuents”.

Davant dels que defensen aquestes festes com un esdeveniment cultural, la plataforma ANDA expressa que “no considera com a cultura que un estat modern hagi de protegir aquells espectacles que impliquin patiment i mort d’animals i persones”.

“Tradició no és garantia d’ètica. Sabem de tradicions a tot el món que han estat eliminades, perquè comporten víctimes. Si les tradicions s’haguessin mantingut sempre intactes, la humanitat mai no hagués evolucionat. No és ètic divertir-se a costa del patiment d’un ésser viu, hem d’evolucionar, aquestes festes han de passar a formar part de la nostra història. Som al segle XXI i aquest tipus d’espectacles cruents no tenen cabuda a la nostra societat”, afegeix Carretero.

“Més del 80% de la població espanyola rebutja la tauromàquia”

Marta Esteban Miñano, presidenta de la plataforma LTNEC, declara que “la tauromàquia no hauria de ser considerada patrimoni cultural en un país on més del 80% de la seva població la rebutja. És hora de treure’ns la bena dels ulls. La tauromàquia no és una cultura desitjable perquè és violenta, reflectida en l’indiscutible patiment que provoca cada any desenes de milers d’animals, però també persones, les vides de les quals exposa de la manera més banal en places i festes. Tantes famílies afectades, en nom de què?”.

Per acabar, la presidenta de la plataforma considera que “el maltractament i la mort d’animals i persones per entreteniment no mereix compartir la denominació de “cultura” amb els veritables artistes i intel·lectuals. Amb la guerra i la crisi mediambiental que patim, ara més que mai no són temps d’una cultura de pau i respecte per la vida, no de violència i mort”.