Moltes persones creuen que els ossos són recomanables per als gossos i basen gran part de la dieta dels cans en aquests aliments. Però realment és saludable que el meu gos mengi ossos?
Els ossos no són saludables per als gossos, no conserven ni restableixen la seva salut. “L’os en si mateix no aporta res. És un teixit mineralitzat de calci i fòsfor que l’organisme no absorbeix ni digereix. Només si són carnosos pot afegir algun nutrient. Als gossos els agraden els ossos perquè sempre tenen una mica de sabor, els proporcionen molt gust i plaer”, afirma el veterinari Emilio Castro.
Llavors, per què tenim la creença que els ossos són bons per als gossos?
Hi ha diferents teories que avalen aquesta convicció, la majoria fonamentades en el fet que els llops (que sí que ingereixen ossos) i els gossos són de la mateixa espècie: ergo, el que és bo per a un, ho és per a l’altre.
Dietes com la BARF per a mascotes (Bones And Raw Food, en català, ossos i menjar cru), fan valdre les virtuts d’incloure les restes òssies en el menú del gos amb l’excusa de millorar la seva salut i respectar la naturalesa carnívora de l’animal.
Res més lluny de la realitat: el que els ossos estiguin crus pot provocar que el ca emmalalteixi i fins i tot mori per una infecció. “Hi ha molts paràsits en les carns fresques. Contagiar-se de toxoplasmosis, per exemple, és bastant freqüent. La malaltia pot no manifestar-se o resultar letal”, conclou Castro.
Font: AMIC/Consumer/eroski.com
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2021/12/img_20211026074148-1.jpg440845Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2021-12-07 17:06:472021-12-07 17:06:47És saludable que el meu gos mengi ossos?
FAPAS va denunciar davant la Fiscalia l’aparició de llops vius amb evidents senyals d’haver caigut en trampes de captura amb possibles interessos científics. Els animals aconsegueixen sobreviure però queden mutilats i en un deplorable estat de supervivència.
Durant l’any 2020 i l’actual, les càmeres de FAPAS instal·lades per al control de fauna salvatge, han pogut identificar exemplars de llop que presentaven profundes ferides, així com la presència de restes de trampes enganxades a coll dels animals.
La utilització de trampes ha estat històricament una activitat duta a terme per caçadors furtius per matar espècies com el llop, però la singularitat de la presència d’aquests llops amb restes de trampes és que no moren. Les restes de cables enganxats al coll evidencien que es tracta de models de trampes per capturar llops vius, ja que el sistema de captura porta un mecanisme que impedeix que el llop al quedar-se atrapat pel coll mori estrangulat.
La Universitat d’Oviedo porta a terme un programa de captura de llops per col·locar collarets de seguiment per satèl·lit. FAPAS ha pogut contrastar que la presència d’aquests llops malferits i amb restes de trampes al coll és coincident en el territori i en el temps amb l’execució de la feina d’investigació de la Universitat. Les càmeres de FAPAS han pogut identificar llops portant collarets de seguiment i llops ferits en les mateixes àrees, així com exemplars coincidents en una mateixa rajada.
FAPAS ha sol·licitat a la Fiscalia d’Astúries que investigui si hi ha relació entre aquestes situacions, que es determini l’autoria de les persones que han col·locat trampes que causen aquests danys als llops, ja que evidentment són compatibles amb els sistemes de captura en viu per activitats científiques.
La utilització de trampes de captura en viu per a usos científics està autoritzada pel Govern d’Espanya, però aquelles trampes que capturen llops pel coll no estan permeses en les zones amb presència d’óssos, ja que si cauen en una d’elles, el parany amb gran seguretat el mataria al tenir els óssos un coll més gruixut que el dels llops. Llavors el mecanisme que impedeix el tancament i l’escanyament no funcionaria.
FAPAS ha denunciat davant el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA) la desaparició de dues ósses reproductores a l’interior del Parc Natural de les Ubiñas la Mesa. Aquestes ósses utilitzaven territoris on s’ha efectuat el trampeig per capturar llops per part de la Universitat.
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2021/05/thumbnail_LOBO-CON-COLLAR-GPS.jpg439845Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2021-05-07 12:15:432021-05-07 12:33:33La Fiscalia del TSJ d’Astúries investiga la presència de llops capturats en trampes
El Fondo para la Protecció de los Animals Salvajes (FAPAS) denuncia una situació insostenible en els espais protegits d’Astúries després de la localització de llops amb restes de cables de trampes en el seu coll al Parc Natural de les Ubiñas.
FAPAS ha denunciat la situació insostenible que està passant en els espais protegits d’Astúries. L’associació animalista ha destacat el “profund abandonament de la natura, el menyspreu per la conservació de la biodiversitat, l’abandonament de la vigilància, la impunitat de la caça furtiva i el trampeig indiscriminat de fauna silvestre sota la protecció de la pròpia Administració Regional” .
Aquesta denúncia pública s’ha produït després que el Fondo para la Protección de los Animales Salvajes hagi identificat la presència de llops amb restes de cables de trampes en el seu coll al Parc Natural de les Ubiñas (Astúries). Una notícia que ha encès totes les alarmes després de la desaparició de dues femelles joves reproductores d’ós bru que es trobaven a la mateixa zona on han estat localitzats els llops capturats amb trampes.
“Des del mes de febrer de l’any passat, estan sent identificats exemplars de llops, alguns en un penós i lamentable estat físic, amb evidències que han estat capturats en trampes. Normalment, les trampes utilitzades en la caça furtiva causen la mort per estrangulament dels animals capturats. En aquest cas, sembla que es tracta de trampes per poder capturar els llops sense causar-los la mort”, especifiquen des de FAPA.
Els llops descoberts des d’aquesta associació amb seu al nord d’Espanya portaven al coll restes de cables d’acer que probablement formaven part de les trampes. Segons explica FAPAS, “aquests artefactes de captura de fauna salvatge porten incorporat un dispositiu que en estrènyer el coll de l’animal fa límit i evita l’estrangulació. Són trampes que normalment s’utilitzen en treballs d’investigació”.
FAPAS detalla que “el problema està en que aquest tipus de trampes que normalment són encebades amb algun producte d’atracció per als animals, per exemple un tros de carn, estan dissenyades per capturar llops pel coll, de manera que el límit funciona sense causar mal. Però aquestes trampes també poden atraure un ós, que tenen un coll més gran, i per tant, sí que pot patir un estrangulament i la conseqüent mort”.
El Fondo para la Protección de los Animales Salvajes ha denunciat davant el Seprona de la Comandància de la Guàrdia Civil a Oviedo la desaparició de les dues femelles reproductores d’ós bru, de les quals s’ha perdut tot contacte de seguiment, una a setembre de 2018 i l’altra a l’agost de 2019. Aquests dos animals es trobaven en un territori coincident amb la presència dels llops que han caigut en les trampes.
FAPAS ha pogut captar les imatges dels llops gràcies a la feina que realitza l’associació en el Parc Natural de les Ubiñas amb les seves càmeres de fototrampeig per dur a terme el seguiment i el control de l’ós bru. Des de l’any passat, van començar a aparèixer a les cambres exemplars de llop amb restes de cables enganxats pel coll, el que indica que sens dubte van caure en el parany, però van aconseguir alliberar-se i fugir.
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2021/02/content_lobo_caido_en_una_trampa_por_el_cuello-e1614012126321.jpg439847Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2021-02-22 17:43:382021-02-22 18:04:09FAPAS denuncia la presència de trampes per capturar animals salvatges al Parc Natural de Las Ubiñas
“Pensem en l’amor, en com les coses que importen de veritat poden expressar-se amb els braços oberts, les puntes dels dits o amb un somriure, sense necessitat d’oracions, ni de sintaxis. És el poder silenciós de la intenció real.” Carl Safina, “Beyond Words” p.112
Philo, Set Cinquanta-Cinc, T-20, Lluna, Chula, Velcro … Aquest llibre ens parla d’ells. Ells, individus. Ells, companys. Ells, els nostres iguals.
“Volia establir un camí entre el lector i els altres animals, ensenyar-li que viuen les seves vides”. Carl Safina elabora les seves paraules, les seves respostes, amb un to meditatiu, sabent el pes de cadascuna d’elles i el valor de la seva conversió, com monedes, en les ments d’aquells que l’escolten.
Safina ens rep al CCCB, un dia abans de la seva conferència en el cicle Kosmopolis, on ens presenta el seu últim llibre “Beyond words” ( “Ments meravelloses” en català, editat per Galàxia Gutenberg).
Doctor en ecologia, professor i divulgador científic, Safina no ha escrit un llibre, ens ha portat un testimoni. Carl ha escoltat les veus dels llops, les orques i els elefants. Els ha mirat als ulls. S’ha quedat en silenci, el silenci que tant ens costa mantenir els de la nostra espècie, i ha deixat que parlessin.
L’autor ens escriu les biografies d’aquests altres animals. On viuen, com viuen, qui són els seus familiars, què els agrada, què els atemoreix, a qui volen, a qui tenen por …
“L’home no és la mesura de totes les coses”, ens comenta en l’entrevista. Mitjançant la humilitat i els seus coneixements científics, Safina ens explica que tot i que la comparació no és bona, atès que som animals diferents, sí que és un bon mètode per apropar les seves experiències i les seves vivències al lector i generar empatia.
Com demostrar científicament que estimen? Que tenen por? Que s’enfaden? Que són conscients? Potser la pregunta sigui: com demostrar que no?
En els seus viatges per tot el planeta, Safina ha volgut conèixer de primera mà les seves experiències, però s’ha trobat amb la trista realitat del dia a dia d’aquestes meravelloses criatures. La seva lluita per no extingir-se.
A la primera part del llibre coneixerem l’elefanta Philo i als seus amics humans els qui ens explicaran com la població de paquiderms ha delmat dels 10 milions d’exemplars als 400.000 d’avui dia. Philo, Plàcida, Tim … ens faran veure a nosaltres, els humans, que no hem aniquilat a milions d’elefants: hem aniquilat a milions de mares, pares, fills, néts, amics, veïns …
En el segon gran bloc, els parents propers dels gossos, Vuit Vint, Vint-i-u i Set Cinquanta-Cinc ens demostraran que l’home no només és un llop per a l’home, sinó per al propi llop. Exterminats a Yellowstone, com a part d’un ideal de parcs nacionals sense depredadors, els llops seran reintroduïts, 60 anys més tard, en aquestes terres. Forts, bells, afectuosos, els llops segueixen portant sobre les espatlles l’estigma del maligne. Traspassades les fronteres dels parcs naturals, sense tanques que els limitin, són tirotejats per humans ignorants, covards i egoistes.
I de les muntanyes i valls del gran Yellowstone, passem a submergir-nos amb T-20, Lluna, Victòria, L-4 i les seves altres companyes orques en els mars de nord amèrica. Aquests grans dofins, com els anomena Safina, no mostraran cap rancor cap a aquesta espècie que les va perseguir i segrestar per ficar-les en piscines de ciment fins a fer que embogissin. Al contrari, com ens explica l’autor, s’han donat molts casos de salvaments de mariners perduts per part d’orques o altres cetacis. Tristament, el seu nombre minva al mateix temps que ho fan les seves fonts d’aliment, explotades pels homes.
Lluna, Philo, Vint-i-u són els noms que nosaltres els hem donat, que els han donat aquells que donen la seva vida per protegir-los. Però ells tenen els seus propis noms, en les seves pròpies llengües. Cada un d’ells és únic. “No extingim només espècies, matem individus” ens recorda l’autor.
El nostre planeta està ple de vida, de vides, de milers i milions de “jos”.
Només volen viure, veure els seus fills créixer, jugar a la platja, contemplar la lluna, ser, sense tenir ni posseir, ser aquí i ara, i tant de bo demà.
Que no siguem més el seu botxí, el seu fi, el seu propietari, el seu consumidor. Siguem aquell que els pregunti “i tu, qui ets?”
Article de Sílvia Esteve
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2017/03/safina-imatge.001.jpg654860Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2017-03-30 16:07:342017-03-30 16:12:27¿Qui són?
