Jordi Martí, creador de la normativa de gossos a Barcelona: “L’ordenança s’ha aplicat sense diàleg”
Parlem de les noves àrees d’esbarjo per a gossos i de la convivència a la ciutat amb el responsable de l’ordenança
Jordi Martí Galbis és regidor del Grup Municipal Demòcrata PDeCAT, Portaveu a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat a Barcelona i responsable de Benestar Animal. Durant el govern municipal de Xavier Tiras, com a regidor de Presidència, va ser l’encarregat d’enllestir la controvertida ordenança municipal “protecció, tinença i venda d’animals”. Però curiosament, la normativa que ell i el seu equip van dissenyar i que va tenir el suport d’ERC, el PSC i algunes entitats socials, l’ha acabada aplicant l’actual govern municipal, liderat per Ada Colau.
Vostè va ser l’ideòleg de l’ordenança ‘protecció, tinença i venda d’animals’.
Efectivament, jo vaig ser l’impulsor de l’ordenança. Tenia les competències de Benestar Animal, que estaven a la regidoria de Presidència. Era una ordenança que ja tocava fer perquè l’anterior era del 2004. Estava obsoleta i calia fer un nou impuls a les polítiques públiques de benestar animal.
Quina era l’objectiu de l’ordenança?
La nova ordenança tenia diferents objectius. El primer era aprofundir en les polítiques de benestar animal. Barcelona ja era pet friendly, però calia fer més coses. Calia regular i preveure noves actuacions per millorar la situació de tots els animals de Barcelona, no només els animals domèstics
Què més?
El segon objectiu era intentar millorar la convivència entre persones i animals de companyia.
No era bona, la convivència?
Hi havia conflicte i continua havent-hi un fort conflicte. Hi havia un altre objectiu: adequar l’ordenança amb les noves lleis que s’aplicaven a Catalunya. A Catalunya s’aprova el 2010 un normativa per protegir els animals. Calia adaptar-se a la normativa. Va ser una feina d’adaptació
Pensa que l’esperit de l’ordenança aprovada al 2014 es manté o que el govern municipal d’Ada Colau l’ha modificat completament?
Vam tenir pocs mesos per implementar la norma. El gruix de l’aplicació ha correspost a Ada Colau. No m’atreveixo a dir amb quin esperit l’han aplicat. El resultat de l’aplicació d’aquesta ordenança no és positiu. Ho diuen moltes entitats. El termòmetre social que tenim són les entitats que es dediquen a això, entitats animalistes. La majoria estan representades al consell municipal de convivència. Les opinions d’aquestes entitats no han estat positives. És una ordenança pionera, agosarada i avançada, però les normatives no s’apliquen soles. Aquest és un govern a qui li costa gestionar. L’impuls polític no s’ha fet prou bé.
Com valora l’aprovació de l’ordenança l’any 2014?
Nosaltres vam aprovar la norma amb CiU, ERC i el PSC. Va ser una ordenança molt treballada. Socialment vam establir complicitats amb les entitats animalistes. Hi havia consens amb el consell de convivència. Nosaltres ja teníem un doble consens. Però aquest govern no se n’ha sortit prou. És evident que poden haver-hi problemes d’implementació per temes tècnics, legals, etc. La base política i social estava clara.
Alguns elements presents en la norma del 2014 inclouen punts molt polèmics, com la prohibició d’entrar al Turó Park amb el gos
Enlloc prohibia que a un espai acotat d’aquest park, aïllat de la resta del turó, hi poguessin entrat gossos en una zona vallada. Fer això no és incompatible amb la normativa. Una altra cosa és que es vulgui anar pel camí fàcil i decretar la prohibició absoluta dels gossos. Però es podria haver fet política i fer les dues coses: que es delimités una zona per a gossos i que a l’hora es compleixi l’ordenança. A aquest govern li ha faltat diàleg, tot i que les ordenances s’han de complir. Solucions n’hi ha moltes. S’ha tirat pel dret. Jo hagués intentat una opció intermèdia: cal intentar conciliar interessos contraposats, sovint és possible trobar una solució de compromís. Això hagués estat possible. Però ara, s’ha creat un problema que revifarà amb més força.
Vostè veu bé que es multin persones per portar el gos deslligat fora de les àrees d’esbarjo i usos compartits que actualment estan establertes?
Actualment no hi ha prou alternatives pels propietaris de gossos. No hi ha prou àrees d’usos compartits ni àrees per a gossos. Per això s’ajornaran les multes un any més. Abans de multar has de donar alternatives. A més, penso que a la ciutat hi ha conductes més perseguibles
“No hi ha prou alternatives per als propietaris de gossos”
Quina és la seva opinió sobre les grans àrees d’esbarjo?
En primer lloc, l’ordenança ja estableix que les àrees han de tenir 700 metres quadrats mínim. La veritat és que són insuficients i algunes estan mal fetes. És la mania de sempre de fer les coses des d’un despatx. Hi ha àrees de lleure que estan mal fetes que tenen problemes de disseny i de producció, que s’han construït malament. L’exemple més clar és el de Piscines i Esports. Si haguessin escoltat amb la gent i haguessin dialogat, ho haguessin fet diferent. És un cas concret perquè el conec, però d’exemples n’hi ha molts.
L’ Ordenança que va aprovar el seu govern estava pensada per desplaçar les persones amb gos dels carrers a zones delimitades per l’administració?
Hem de diferenciar dues coses diferents: una cosa és portar el gos pels carrers. La Síndica de Greuges deia que els gossos a la ciutat no poden anar deslligats perquè poden mossegar o causar danys. El gos ha d’anar lligat. Vam assumir aquelles recomanacions. Però hem de veure en quins espais poden anar deslligats. És aquí on l’Ajuntament ha de fer bé la feina. Hi ha espais de lleure i després hi ha les àrees d’esbarjo. No hi havia voluntat de desplaçar a ningú. Hi ha pocs gossos que segueixen sempre les normes dels amos. No es pot anar amb el gos deslligat sempre perquè això genera molts problemes. Es tracta d’afavorir la socialització en zones determinades, però han de ser suficients, perquè actualment no n’hi ha.
Recentment, la plataforma Espai Gos i Udols han convocat diverses mobilitzacions per la gestió dels espais per a gossos. Quina valoració en fa?
Això es crea com a reacció d’un sentiment generalitzat i espontani a un estat de coses que no són positives. Si s’hagués gestionat bé, tota aquesta gent no s’hagués organitzat. Han estat constructius, però crítics. És l’evidència d’una mala gestió. Han aconseguit fer visible un problema. Han parlat d’una problemàtica, com n’hi ha tantes. Han aconseguit que es negociï amb ells. Espai Gos només volia una taula de treball i és el que han aconseguit. Vaig fer un prec perquè es crees aquesta taula de treball. Fins ara, no ho havien aconseguit. Després poden sortir més consensos o menys, però no pot ser que tantes persones no se sentin escoltades. Ara ja han aconseguit el diàleg, veurem fins on arriben.
Com valora el mandat de Frederic Ximeno al capdavant del comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona?
Frederic Ximeno és una peça més d’un equip. No puc valorar la seva gestió personal, puc valorar la gestió de tot el seu equip. El balanç és negatiu. El zoològic no passa per un bon moment, tenim un zoològic que ha perdut visitants i que té pèrdues. No hi ha un model clar, veurem com avança el nou pla estratègic. Respecte els dofins, n’han enviat dos a valència. Els 4 que queden estan en una piscina, volen enviar-los a Baltimore, que encara s’ha de fer. No ens expliquen res, no ens diuen res. Fotos moltes, però sobre el zooligic no han gestionat gaire cosa. No parlo de Frederic Ximeno, sinó de Janet Sanz i del govern municipal de la ciutat.
Guillem Amatller