L’associació ANDA considera que la injusta apropiació de conceptes com “benestar animal” per part de la gran indústria alimentària posen en risc la viabilitat de milers de petits ramaders.

L’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA) ha denunciat l’apropiació contínua per part de la gran indústria alimentària d’origen animal de valors i característiques que no els corresponen. Segons l’associació, a través d’aquestes estratègies, aquest sector pretén revestir-se com a “verds” i apropiar-se de manera enganyosa de la parcel·la de mercat corresponent al producte alternatiu.

La gran indústria alimentària, a través de conceptes com “gallina en llibertat”, “lliure de gàbia” o “creixement lent”, pretén dotar-se d’un fals aire rural o tradicional en un producte industrial convencional, de baix preu, que no respon en res a la imatge que el consumidor té d’un producte realment alternatiu. Per aquest motiu, des d’ANDA declaren que es tracta d’una publicitat enganyosa.

Un exemple clar el trobem en la producció d’ous. Tal com expliquen des de l’associació, actualment dir “gallina lliure de gàbia” és no dir res, és fum. Granges de centenars de milers de gallines que han passat d’una gàbia individual a una gàbia col·lectiva en pisos multiplicats fins a l’infinit, amb patis exteriors inservibles que aquestes aus no faran servir mai, però que permeten marcar aquest ou com de “gallina en llibertat” quan no deixa de ser industrial. La realitat és que l’animal no ha millorat les condicions de vida i no ha existit cap aportació afegida a la sostenibilitat mediambiental.

“Actualment dir “gallina lliure de gàbia” és no dir res, és fum”

En el mateix sentit actua l’eliminació d’un nombre màxim de gallines per granja per a l’etiqueta d’ou ecològic, permetent que les grans unitats de producció es pugin a l’embranzida ecològica. Trobem altres exemples com l’autorització per emprar fins a un 5% de pinsos no ecològics en la producció ecològica, o les pressions per ampliar les categories de sistemes de cria de pollastre carni per poder etiquetar-se com a produccions convencionals alternatives que, realment, no s’han separat ni un mil·límetre del model tradicional de ramaderia intensiva.

En definitiva, tot és una estratègia perquè els sistemes de producció industrial puguin tenir la possibilitat legal de catalogar-se com a “verds” i sostenibles, quan mai no ho van ser, ni ho seran. ANDA alerta que aquesta irrupció desbocada de la producció industrial al mercat de la producció alternativa, a més d’enganyar el consumidor, està provocant l’ofegament de les petites i mitjanes produccions familiars, autèntics dipositaris naturals dels valors de sostenibilitat mediambiental i benestar animal.

Amb l’ajuda dels fons públics procedents de la Política Agrària Comunitària, la gran producció, ara revestida de “verd”, aprofita les seves economies de gran escala per posar al mercat productes suposadament alternatius a preus tan baixos que la mitjana granja familiar no pot sinó fer el tancament.

“El que la gran indústria ens ven és aire. Ni és sostenible ni aposta pel desenvolupament rural. És el mateix model intensiu, ara reinventat i publicitat d’una altra manera, vigent des de fa 60 anys i amb les mateixes contradiccions mediambientals i socials de sempre”, explica ANDA.

L’associació de defensa animal declara que no és contrària a la producció ramadera però sempre que cada sistema productiu s’identifiqui en allò que és i no es pretengui confondre el consumidor amb falses apropiacions de valors. El consumidor té dret a poder distingir allò que procedeix d’un sistema industrial/convencional del que és autènticament rural/alternatiu. De manera clara i veraç.