Arxiu d'etiquetes per: incendis

El Govern contractarà ramats de bestiar per prevenir incendis i millorar la biodiversitat

La conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha presentat el Pla de ramaderia extensiva de Catalunya per millorar-ne la situació en un termini de deu anys.

Fomentar models per potenciar els serveis ambientals que genera la ramaderia extensiva és una de les mesures que contempla el Pla estratègic de la ramaderia extensiva de Catalunya. “Impulsarem contractes per ramats que pasturin amb finalitats de prevenció d’incendis i millora de la biodiversitat. Seran pagaments per serveis ambientals, un instrument innovador reclamat durant anys pel sector primari i mediambiental a Catalunya”, ha explicat La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura.

El Pla estratègic de la ramaderia extensiva de Catalunya (PEREC) 2021-2030, segons Jordà, “neix de la necessitat de millorar el sector de la ramaderia extensiva en un moment en què travessa profundes dificultats, i de la voluntat de contribuir a posar en valor els notables serveis ecosistèmics i socials que presta al territori”.

La idea d’aquest nou model és que es puguin crear ramats de bestiar que tinguin per objecte oferir el servei de manteniment d’espais oberts i espais amb baixa càrrega de combustible i, per tant, principalment actuaran amb finalitats de prevenció d’incendis i de millora de la biodiversitat. Aquest nou model s’implementarà en zones del litoral i prelitoral de Catalunya amb més perill d’incendi i en espais naturals protegits.

Fins ara, alguns ramats a Catalunya contribuïen al manteniment dels treballs de gestió forestal en zones amb perill d’incendi i el pasturatge representava per al ramader una activitat complementària a la seva activitat habitual de producció de carn, llet o elaboració de formatges.

Aquesta nova iniciativa finançada pel Departament d’Acció Climàtica està pensada per oferir als ramaders un nou model de negoci, mantenir ecosistemes clau per a la prevenció d’incendis i la conservació de la biodiversitat. Alhora, la presència continuada d’aquests ramats en aquests espais pot esdevenir una bona oportunitat per fixar persones en l’àmbit rural i enfortir l’economia ramadera extensiva.

La ramaderia: una activitat amb molts beneficis ambientals

La ramaderia extensiva té un paper molt significatiu com a activitat socioeconòmica vertebradora d’un territori al qual aporta serveis alimentaris, ecosistèmics i de protecció civil. A més, pot jugar un paper rellevant per recuperar un paisatge heterogeni, de mosaic forestal amb zones de bosc amb àrees cultivades i pasturades, que a més de proporcionar biodiversitat sigui més resistent a la propagació de les flames.

A més, aquesta activitat aporta una sèrie de beneficis territorials i de sostenibilitat ambiental i és clau per potenciar i accelerar els cicles de la matèria orgànica, és a dir, perquè és un clar exemple d’economia circular i perquè a través de les pastures té un paper importantíssim en la captació i fixació del CO₂ de l’atmosfera.

Arriben els rucs al Parc Natural de Collserola amb l’objectiu de reduir el risc d’incendis

Es tracta d’una prova pilot que es desenvoluparà a la finca de Can Domènech com a mesura de millora de la biodiversitat i de prevenció d’incendis forestals.

El Parc Natural de Collserola ha comunicat que s’inicia una prova pilot de pastura amb rucs al bosc, concretament a la finca de Can Domènech, per tal de contribuir a la recuperació d’espais oberts com a mesura de millora de la biodiversitat i prevenció d’incendis. Aquesta iniciativa impulsada per la pagesia de Collserola compta amb el suport del Consorci del Parc Natural.

La massa boscosa continuada de Collserola representa un risc major en cas d’incendi a la serra, per tant, la recuperació planificada d’espais oberts que generin discontinuïtat en el paisatge boscós és una gran eina de prevenció. Aquest és per tant el principal objectiu d’aquesta prova pilot.

La pastura amb rucs pretén ser una eina més en la recuperació d’espais oberts i la gestió agroforestal, sobretot en zones estratègiques, complementària a la feina que ja fan els 25 projectes agrícoles i els 4 ramats permanents que viuen i treballen a Collserola a més de la gestió agroforestal que fa el Consorci del Parc (CPNSC).

Des de l’any 1956 s’ha perdut un 72% de la superfície agrícola de Collserola

Des de l’any 1956, s’ha perdut un 72% de la superfície agrícola al Parc de Collserola causada per la disminució del nombre de pagesos i pageses, igual que ha passat a la resta de Catalunya i que suposa una pèrdua de producció d’aliments a nivell local, de capacitat de gestió del territori, de biodiversitat i de multitud de serveis ecosistèmics que la pagesia brinda a la societat.

Per això, l’eina més eficaç per la prevenció d’incendis a llarg termini és el consum de producte local agroramader per tal que aquestes petites i mitjanes finques siguin viables i la pagesia rebi una remuneració justa per la seva feina.

El projecte ha estat impulsat per Paul Domènech, pagès de Collserola, amb l’ajut del programa Alimentem Collserola amb l’objectiu d’obrir espais oberts en zones del Parc on no es pot fer agricultura o que son massa tancades per a que hi entri un ramat de cabres o ovelles. Es tracta d’un primer pas per valorar la possibilitat que el ramat de rucs pugui anar rotant pels diferents espais de bosc adjacents a les finques agrícoles del Parc, sota vigilància i cura de la pagesia.

Els rucs que han arribat a la finca de Can Domènech provenen de decomisos

Els rucs que actualment han arribat a la finca de Can Domènech provenen de decomisos. El seu propietari, en Marc Arcarons, treballa per foment de la silvopastura des de Ramats de Foc de la Fundació Pau Costa. La silvopastura és una pràctica cada cop més habitual que consisteix en combinar forestació i pasturatge d’animals d’una manera mútuament beneficiosa.

En el disseny de la prova pilot també hi han participat el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). En la construcció del tancat, que ha estat una tasca complicada per les característiques del terreny, hi ha participat un bon nombre de voluntaris de l’Associació Collserola Paisatge Viu. El tancat s’ha finançat parcialment amb una Subvenció pels espais naturals de Catalunya del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Punts de recollida de materials i medicació pels animals víctimes dels incendis

 

Consternats per les conseqüències dels terribles incendis de Galícia, Astúries i Portugal, des d’Animalados hem fet un llistat dels diferents punts de recollida de material i medicaments que necessiten les entitats que estan acudint al rescat.

PUNTS DE RECOLLIDA OFICIALS CATALUNYA FINS AL 21/10/17

NECESSITEN MATERIAL CLÍNIC

El més important:
Sèrum
Gases
Silvederma
Benes
Mantes

També necessiten menjar per a:
cavalls
gossos
gats
I pels diferents animals, tota ajuda és ben rebuda …

Tot el material serà benvingut encara que no sigui cap d’aquestes tres coses. S’utilitzarà per als animals de Galícia, Astúries, Portugal i zones afectades pel foc.

PUNS DE RECOLLIDA A CATALUNYA:

Barcelona
Carrer d’Elisabets 20, 1-2 08001
Contacto: Álvaro, 645109123 (BARCELONA)

Barcelona
Can gat i gos d’Horta, Peluquería canina y veterinario
Passeig de Fabra i Puig, 383, 08031 Barcelona
Contacto: Daniela 637027035

Barcelona
Associació DISCAN
C/ Lorena, 65
Metro L4 – Llucmajor
Contacto: Meritxell Arias 692060858

Barcelona
Petolota
C/ Secretari Coloma 41 43
Contacto: Marta
Telf. 662080002

Barcelona

Espai Animal C/Llançà 1 Responsable: Maribel

Cardedèu – Granollers
ASSOCIACIÓ VILANIMAL
C/ Diagonal Fiveller N°21 de Cardedeu (Barcelona) Contacto: Ingrid 686350656 o Montse 617204449
C/Princesa 3, de Granollers
Ana 655605177

Evavet
Responsable: Eva
Avinguda Rei en Jaume n.200 Cardedèu.
Tlf. 93. 8444705

Granollers
Clínica Veterinaria
C/Princesa 3, de Granollers (Barcelona) Contacto: Ana 655605177

Mollet del Vallès
TERRANOVA CNC12
Avda Gaudí 53 (Mollet del Vallés) Contacto: 673948275 y 935707034

Mollet del Vallés
Manescalia veterinaris calle Gallecs N°62 Contacto: 935703027

Manresa
Secular Tattoo
C\ Lepant 12 local A
Manresa ( bages)
Contacto: Aroha Romero Moreno
Tel: 666856641- 658605703

Terrassa
Calle de les roselles N°48 vacarisses urbanización can serra
(cerca terrasa)
Contacto: Sonia 600909180
(sólo whatsapp)

Terrassa
Farmàcia Mercè Carbó

C/ Major de Sant Pere, 93
Contacto: Mercè
Telf 617668063

St Fost de Campcentelles

DOBIE’S (peluquería canina y tienda)
Prat de la Riba 10
Sant Fost de Campcentelles, Barcelona
Telf. 666349233
Sonia Rodríguez García

El Masnou
Xip xap
Navarra 11 , el masnou
Barcelona
Tel 665069128
Maria Eugenia

Hospitalet de Llobregat
Rosa Fernández – Particular
Calle Blas Fernández Lirola 24.
Telf 665886112

Hospitalet de Llobregat
Clínica veterinaria Vetpoint
C/ Aprestadora 61
Telf 656389722

Premià de Mar
Raquel García Morales – Particular
Punto recogida
C/ Ramón y Cajal 17 baj 2 – Premià de Mar
Tlf 658053842

Mataró
Can Gos
Avinguda d’Amèrica, 10 – Mataró
Contacto: Emma
Telf: 937903102

Cubelles (BCN)
Rectoria/Iglesia Sta. Maria
Persona de contacto: Ruth García Santiago
Tlfn: 619506975

Redacció

PIREA: Animals protegits

 

Aquest passat dissabte, gràcies al projecte Pirea, vam poder escoltar de primera mà a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya las reflexions i recomanacions d’Agents Rurals, Bombers i veterinaris del cos d’Emergències d’aquest mateix servei sobre com actuar en casos d’emergència.

Pirea és una iniciativa de tres entitats ADE (Associació en defensa dels Èquids), APDA (Associació de Policies en Defensa dels Animals) i FAADA (Fundació Assessorament Ajuda Animals) per millorar la resposta en les emergències que afecten a instal·lacions amb animals. Protectores, refugis, gosseres i granges són molt difícils d’evacuar.

L’objectiu de Pirea és comptar amb els recursos materials, intel·lectuals i de coordinació per respondre eficaçment a emergències, un cos de resposta integrat per salvar vides. Oferir col·laboració per a una correcta i exitosa evacuació de refugis, protectores i explotacions.

Hi ha nombroses mesures preventives que permeten fer defensable l’espai que alberga a desenes, centenars i de vegades milers d’animals. Mantenir els voltants del refugi el més nets possible, evitar l’acumulació de materials inflamables, tenir ruixadors, un punt d’emmagatzematge d’aigua, una bomba que funcioni amb benzina, evitar els ornaments inflamables, prioritzar les plantes frondoses que aturin el foc en lloc d’alimentar-lo…

Mantenir la calma, buscar informació per vies oficials i evitar obstruir l’accés als professionals o prendre iniciatives que augmentin el risc són mesures clau alhora d’actuar correctament davant d’una situació d’emergència. La mandra o la manca de previsió en són els enemics.

 “Assumir que un foc pot arribar als 70 km/h, que pot destruir milers d’hectàrees en molt poques hores, que és fàcil assolir els 1000 graus celsius i que els bombers no poden arribar a tot arreu són elements a tenir molt en compte per comprendre la importància de la prevenció” ens explica Juan José Espasa, Cap de Bombers de Sant Celoni. “Els incendis de l’estiu s’apaguen a l’hivern” aquesta aparent paradoxa resumeix molt bé l’exigència de prevenir les emergències que sorgeixen any rere any amb la calor.

La ciència que estudia la propagació d’incendis ens porta a pensar menys en l’evacuació i més en el confinament i defensa enfront del foc. Es donen casos en els que els danys més greus es produeixen en intentar fugir sense la informació, l’organització i els recursos adequats. “Les grans catàstrofes que han implicat moltes morts d’animals s’han donat en granges avícoles i acumulacions d’animals en l’exterior com els ramats d’ovelles”. Ens diu Espasa. “La temporització i la programació són les claus perquè l’evacuació sigui tal i no sigui un desplaçament o fugida i per tant una situació de major risc”.

La pròpia seguretat és fonamental i el descontrol es redueix substancialment. “Els animals ens prenen com a referent per això si fem simulacres en els quals es creen hàbits de reclusió per protegir-se tenim molt de guanyat enfront les contingències” diu Encarna Cases.

Article d’Emma Infante