Arxiu d'etiquetes per: ILP

El Congrés admet a tràmit la ILP per derogar la llei de patrimoni cultural de la tauromàquia

Les organitzacions promotores tindran nou mesos per recollir les 500.000 firmes necessàries per iniciar el debat al Congrés.

Nou pas per a la derogació de la llei de patrimoni cultural de la tauromàquia. La Mesa del Congrés ha admès a tràmit la iniciativa legislativa popular (ILP) “No Es Mi Cultura”, que té com a objectiu eliminar la protecció legal que té actualment la tauromàquia a Espanya. Així ho ha notificat la Junta Electoral Central a la Comissió Promotora d’aquesta proposta.

Des de la Comissió Promotora asseguren que després de deu anys després que la tauromàquia fos declarada Patrimoni Cultural, el nombre de curses de bous i altres festes no ha fet més que disminuir. Segons l’Anuari d’Estadístiques Culturals del Ministeri de Cultura, la quantitat de celebracions taurines a les places es va redir a la meitat en 10 anys, passant de 2.684 el 2009 a 1.425 el 2019.

Tot i això, els promotors de la iniciativa denuncien que l’actual normativa estatal soscava les competències autonòmiques i municipals ja que, a la pràctica, priva els ajuntaments i les autonomies de la iniciativa en la regulació de les manifestacions del patrimoni cultural propi.

“És el primer pas per obrir un debat social i polític que permeti avançar en matèria de protecció animal”

“Estem molt il·lusionats. És el primer pas per obrir un debat social i polític transcendental per a un model de país que permeti avançar en matèria de protecció animal, tornant la llibertat de legislar els ajuntaments i governs autonòmics. Ara el desafiament és aconseguir les 500.000 signatures requerides perquè la llei pugui arribar al Congrés i ser debatuda”, assegura David Calvo, portaveu de la Comissió Promotora de la ILP “No És Mi Cultura”. “Els passos següents consistiran a obtenir l’adhesió de més organitzacions, iniciar la recollida de firmes i portar les nostres mesures davant dels responsables públics”, afegeix.

A partir de les properes setmanes, les entitats promotores comptaran amb un termini de nou mesos, prorrogable per tres més, per recollir 500.000 signatures. Aquestes firmes es recolliran únicament en paper, als plecs oficials de la Comissió Promotora. En cas que s’aconsegueixin les firmes necessàries, començaria la tramitació parlamentària de la ILP.

“La tauromàquia genera cada cop més rebuig entre la ciutadania espanyola”

Des de la Comissió Promotora es mostren confiats que s’aconseguiran les firmes requerides, ja que asseguren que la tauromàquia genera cada cop més rebuig entre la ciutadania espanyola.

L’enquesta de població (16.000 entrevistats) que va oferir el Ministeri de Cultura, període 2018-2019, sobre hàbits i pràctiques culturals dels espanyols, indicava l’interès escàs dels ciutadans pels festejos taurins. Només el 8% va acudir a alguna festa taurina i només el 5,8% va assistir a una festa a plaça; d’aquests darrers, el 19,6% ho va fer de franc i el 5% amb descompte.

En aquest sentit, les últimes enquestes reflecteixen que més del 50% dels espanyols estan a favor de prohibir o limitar les curses de braus (enquesta de SocioMètrica per a L’ESPANYOL, 2019), o que gairebé 8 de cada 10 espanyols es manifesten contra l’ús d’animals a la tauromàquia (Estudi de la Fundació BBVA ‘Visió i Actituds cap als Animals a la Societat Espanyola’ el 2022).

Primer pas perquè la tauromàquia pugui deixar de ser Patrimoni Cultural d´Espanya

Diverses organitzacions i representants de la societat civil han registrat avui al Congrés dels Diputats una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per derogar la llei de Patrimoni Cultural de la tauromàquia.

En una compareixença celebrada davant del Congrés dels Diputats, els promotors de la iniciativa han denunciat que l’actual normativa estatal soscava les competències autonòmiques i municipals ja que, a la pràctica, priva els ajuntaments i autonomies de la iniciativa en la regulació de les manifestacions de patrimoni cultural propi.

El procés per assolir la derogació de la llei de patrimoni cultural de la tauromàquia haurà de complir diferents etapes. Un cop la Mesa del Congrés admeti a tràmit la ILP, disposaran de nou mesos de termini per reunir un total de 500.000 signatures per tal que se’n pugui iniciar la tramitació a la Cambra.

La Comissió Promotora, formada per representants d’organitzacions i persones de provada trajectòria en la protecció animal, han volgut registrar la ILP tot just començar la legislatura per tal d’assegurar-se que sigui votada abans que aquesta acabi, i comptar així amb la possibilitat de una majoria parlamentària que la recolzi.

La quantitat de celebracions taurines a les places es va reduir a les meitat en 10 anys

Els promotors de la ILP asseguren que s’han complert deu anys després que la tauromàquia fos declarada Patrimoni Cultural i que, malgrat això, el nombre de curses de bous i altres festes no ha fet més que disminuir. Segons l’Anuari d’Estadístiques Culturals del Ministeri de Cultura, la quantitat de celebracions taurines a les places es va reduir a la meitat en 10 anys, passant de 2.684 el 2009 a 1.425 el 2019, malgrat haver estat declarada la tauromàquia com a patrimoni cultural el 2013.

L’enquesta de població (16.000 entrevistats) que va oferir el Ministeri de Cultura, període 2018-2019, sobre hàbits i pràctiques culturals dels espanyols, indicava l’interès escàs dels ciutadans pels festejos taurins. Només el 8% va acudir a alguna festa taurina i només el 5,8% va assistir a una festa a plaça, d’aquests últims, el 19,6% ho va fer gratis i el 5% amb descompte.

Les últimes enquestes reflecteixen que més del 50% dels espanyols estan a favor de prohibir o limitar les curses de bous (enquesta de SocioMètrica per a EL ESPANYOL, 2019), o que gairebé 8 de cada 10 espanyols es manifesten contra l’ús d’animals a la tauromàquia (Estudi de la Fundació BBVA ‘Visió i Actituds cap als Animals a la Societat Espanyola’, el 2022).

Des de la Comissió Promotora asseguren que després dels anys de pandèmia (2020-2021), el 2022 es va produir un lleu repunt en el nombre de festejos a la plaça que, asseguren, va ser conjuntural; excés d’animals a les ramaderies (als quals calia donar sortida amb abaratiment d’aquests) i baixada dels salaris dels professionals taurins.

El 2023, i a falta de conèixer les estadístiques oficials que publiqui el Ministeri de Cultura, les dades disponibles fins ara (extretes de mitjans taurins) semblen indicar que el nombre de festejos a la plaça ha tornat a la seva línia descendent.

“Vam donar veu a la ciutadania y PSOE, Cs i Podem van saber escoltar”

Entrevistem a Carmen Faulín, presidenta de l’Associació Protectora d’Animals de la Rioja. El seu esforç ha permès que el parlament Rioja aprovi una de les lleis de protecció animal més ambicioses de l’Estat i confiem que serveixi d’exemple per a altres comunitats.

Podem marcar amb lletres d’or el 22 de novembre de 2018 a la història de la Rioja i de la seva evolució com a societat?

Rotundament sí. Estem convençuts que aquesta llei és un punt d’inflexió, i fins i tot amb totes les dificultats que haurem de superar, comença una nova etapa, un projecte il·lusionant que converteixi la societat riojana en referent en el respecte als animals.

Desenvolupar tots els requisits d’una Iniciativa legislativa popular no és gens fàcil oi?

És molt difícil per a qualsevol ILP, per tots els requisits i tot el procés que suposa el seu tràmit. I ho ha estat molt més per a la nostra iniciativa, amb tota l’oposició que hem trobat, per part del govern popular, que l’ha polititzat i intentat tombar des del seu inici.

És important diferenciar-lo d’un simple sistema de recollida de signatures ja que exigeix ​​que els signants siguin residents exclusivament, que es constitueixin fedataris, exigeix ​​la presentació de l’acreditació i altres sèrie de tràmits…

Els fedataris són les persones acreditades per recollir les signatures, no són els signants. Les firmes s’han de recollir en els plecs validats, que lliura el parlament i els signants han de ser majors de 18 anys, estar empadronats en aquesta comunitat autònoma i tenir la nacionalitat espanyola.

Per que vau haver de recórrer a desenvolupar una Iniciativa Legislativa Popular? ¿No n’hi havia prou amb recollir els suports d’una majoria al Parlament Riojano?

Ho vam intentar amb reunions mantingudes amb el govern popular durant anys, i fins i tot els presentem l’esborrany de la nostra proposta de llei. Només vam aconseguir bones paraules i dilatar en el temps. Per això pensem en la possibilitat, que ens dóna la constitució als ciutadans, de participar en el procés legislatiu mitjançant una iniciativa legislativa popular. Encara en el cas que no aconseguíssim tirar-la endavant, serviria per crear un debat en la societat riojana, molt necessari, sobre la situació de maltractament i abandonament generalitzat en la nostra comunitat.

El PSOE, Ciutadans i Podem a la Rioja han fet front comú en favor dels animals ¿Ha estat aquetsa la clau?

Si no haguéssim comptat amb el suport dels tres grups parlamentaris era impossible aconseguir-ja que no tindríem la majoria necessària. La nostra proposta era una iniciativa valenta, buscant solucions reals. I valents i coherents han estat també els tres grups, Ciutadans, PSOE i Podem, que ens han donat suport durant tot el procés, amb convenciment i amb la ferma voluntat de tirar endavant un text legislatiu que de veritat canviés la situació dels animals a La Rioja.

El respecte dels drets dels animals, de la mateixa manera que el respecte al planeta al qual pertanyem, no és monopoli de cap partit polític. Han de formar part dels programes de tots els partits polítics. Aquest ha de ser el nostre objectiu.

La llei anterior ¿la qualificaríeu de molt deficient? Per què?

Si la qualificaria com a molt deficient. Era una llei de l’any 1995, ja obsoleta, buida de contingut, que mai va ser aplicable, i que no es va desenvolupar amb un reglament, perquè mai hi va haver cap voluntat per part del govern que hi hagués una llei que acabés amb el maltractament d’animals a la Rioja. Cap agent de les forces i cossos de seguretat podia treballar amb aquesta llei i així ens ho manifestaven reiteradament quan presentàvem una denúncia.

Quines millores heu introduït?

És impossible enumerar-les totes. Per dir-te algunes, l’esterilització obligatòria dels animals que es comprin, s’adoptin o se cedeixin (gats, gossos i fures), prohibició de sacrificar animals amb un termini de moratòria, l’obligació dels veterinaris de certificar la causa de la mort de un animal informant de si hi ha o no signes de violència, la no gestió de les gosseres per empreses privades, el control ètic dels coloms i les colònies felines mediantes CES, la prohibició dels circs amb tot tipus d’animals i de les atraccions firals amb animals, regular el funcionament dels centres d’acollida, de les botigues, noves competències i potestats en matèria d’inspecció i sanció, confiscació provisional a criteri de l’agent d’autoritat i la confiscació definitiva, inhabilitació per a la tinença d’animals, l’obligatorietat de mesures per a la prevenció d’accidents d’aus a causa de edificis i estructures et … Com veus és difícil destacar només algunes.

També és cert que s’han realitzat retallades en el text original i es volen fer modificacions que potser minvin el que a dia d’avui és un text possibilista però molt valorat des del proteccionisme.

Gairebé la totalitat dels aspectes que s’han exclòs del text d’aquesta llei, és perquè s’ha considerat que eren matèria de desenvolupament reglamentari. És a dir que en principi no s’han exclòs, s’han deixat per incloure-les al reglament que desenvolupi la llei. Nosaltres érem conscients, quan vam fer el nostre text, que molts aspectes que incloem eren per a un reglament, però com la llei del 95 mai es va desenvolupar amb un reglament (és competència del govern i no hi ha cap voluntat), és pel que vam intentar incloure en la llei, molts articles sent conscients que eren de desenvolupament reglamentari. Ara confiem, i en això treballarem, perquè aquest reglament arribi a aprovar-se i s’incloguin totes aquestes qüestions que complementin i desenvolupin aquesta Llei. I sobre les modificacions que estan previstes són positives perquè es van a recollir els terminis de moratòria per no sacrificar, recollits en la nostra iniciativa inicial, o es deuen a mera correccions d’errors. Al marge, és clar, de la intenció, manifestada públicament pel grup popular, no ja de modificar-la sinó de derogar-la, si arriba a obtenir una majoria absoluta en les pròximes eleccions.

En un comunicat llançat des de la vostra associació acusasteis al Partit Popular d’haver tractat de danyar la iniciativa des dels seus orígens. En què us baseu?
Aquesta experiència ens ha servit per conèixer a través del grup del PP, el que desgraciadament és la política i que mai hauria de ser. Tot s’hi val per aconseguir els seus objectius, mentir, difamar, confondre, crispar, manipular … Des del primer moment ha estat així la seva actitud respecte a la nostra llei. Des introduir al parlament un text paral·lel al nostre, fins mentir fins a la sacietat sobre la nostra iniciativa, amb les majors nicieses, per posar en contra a la ciutadania. I quan no ho van aconseguir, es van negar a convocar la comissió d’agricultura amb qualsevol pretext, per intentar que s’esgotés la legislatura i que la nostra ILP es quedés en un calaix, veient-nos obligats a denunciar públicament aquesta situació de bloqueig.

Quins punts són els que han desagradat tant als responsables del PP?
El PP ha polititzat des del primer moment la nostra iniciativa. Van intentar apropiar-se d’ella, excloent per suposat tot el que els interessava deixar fora, i com no ho van aconseguir van intentar tombar-la. Al marge d’això, no volen acabar amb el maltractament dels animals, perquè hi ha col·lectius com el dels caçadors o taurins als quals volen donar suport. La qual cosa no té molt sentit quan aquests col·lectius són cada vegada més minoritaris en la societat riojana. Els espectacles taurins han baixat a La rioja un 25% en cinc anys i les llicències de caça més d’un 20%. Quan no van aconseguir els seus propòsits respecte a la llei, van intentar excloure d’ella als gossos de caça, com si no fossin animals als quals cal protegir, i fossin mers instruments per caçar.

Existeix la possibilitat que confonguin un tipus d’oci, una activitat amb matisos identitaris, amb l’obligatorietat de perpetrar maltractament animal?
No es poden generalitzar les causes, encara que pot haver certa identitat com dius en aquest col·lectiu amb el maltractament animal, com la hi amb la pertinença a un determinat partit polític. Però l’origen i el problema real és que per a alguns éssers humans el patiment dels animals els resulta totalment indiferent. Afortunadament ja és impensable justificar el maltractament i sofriment d’un animal “perquè em diverteixo” o perquè “em serveix”. Avui dia hi ha infinitat de recursos en tots els àmbits que substitueixen als animals, i en cap cas estaria justificat el seu patiment. El problema s’ha de resoldre des de l’origen, i no quedar-nos en un altre tipus de justificacions que no són la causa real.

Heu pensat en oferir alternatives incruentes que conservin la majoria dels aspectes lúdics i competitius sense que hagin de morir animals, es contamini l’entorn amb plom i es sobreexplote als gossos que fan servir o això és una cosa que han de desenvolupar ells mateixos?
No sé si seria matèria per a aquesta llei. Si ho hem pensat, però no per oferir-lo en aquest moment, perquè la nostra societat riojana no està preparada. Havíem de vèncer primer moltes resistències, i és el que estem fent. A partir d’ara, que la llei s’apliqui i comencin a canviar les coses, comencem un camí diferent, perquè es respecti cada vegada més als animals, i augmenti el nivell d’educació i conscienciació, serà el moment per plantejar aquestes alternatives, perquè serà el moment en què la societat no només les accepti sinó que també les demani.

La teva tasca al capdavant de la protectora de Logronyo et permet tenir agafat el pols a la societat riojana. Creus que la Rioja ha evolucionat en qüestions de protecció animal més que alguns dels seus governants?
Per descomptat que la societat riojana ha evolucionat més que alguns dels seus governants.

Com esteu d’abandonaments?
És difícil tenir xifres en una comunitat en la qual uns 56 municipis no tenen recollida d’animals, i els cadells tirats en contenidors d’escombraries és pràctica habitual. Es calculen que uns 3.000 animals s’abandonen cada any.

Segons la vostra experiència quin tant per cent asigneu a “excedents” de la cria irresponsable?
Segons la nostra experiència com a mínim un 25% són excedents de la cria irresponsable, bé sigui directament o indirectament.

Teniu algun càlcul del cost que suposa per a cada Rioja el que hi hagi una minoria que criï, que abandoni i maltracti animals?
A través de la informació de la gossera municipal, calculem que cada animal abandonat recollit i sacrificat, sense cost de manteniment, com passa malauradament en molts casos perquè als pocs dies o s’adopten o es sacrifiquen, suposaria uns 135 €. D’altra banda hi ha molts municipis que no tenen recollida, encara que per llei haurien de tenir-la, i els animals estan al carrer. I una part important dels animals abandonats, els recullen entitats de protecció animal, assumint aquestes entitats amb els seus associats i els seus propis recursos el cost que suposa.

I adopcions, ¿teniu més i millors adoptants locals o us salven des d’altres autonomies o països?
No enviem animals a altres països. Si que tenim adoptants en altres comunitats, però la iniciativa és dels propis adoptants, que coneixen als nostres animals a través de les xarxes socials i contacten amb nosaltres. Considerem que hi ha animals abandonats en totes les comunitats que necessiten ser adoptats, sense necessitat d’anar més lluny per adoptar un animal.

El que sembla que està clar és la implantació oficial de la gestió ètica de colònies Captura, Esterilització i Retorn CER inclòs a tot el territori.
La llei recull la gestió ètica de les colònies però el deixa a criteri de l’ajuntament. Nosaltres ho plantegem com una obligació per a l’ajuntament, i no ha estat així, però és cert que el que s’ha aconseguit és un gran avanç, un reconeixement per llei de la seva existència i de la manera que cal gestionar-les. Ara ens toca treballar molt perquè arribi a ser una realitat en cada municipi.

L’esterilització segons la majoria d’informe científics incideix molt positivament en la salut dels gossos i els gats per què els redueix la vulnerabilitat a moltes malalties, fuites, atropellaments i per suposat la proliferació de ventrades Per que una cosa tan bo alguns ho combaten com si fos un crim?
Hi ha molt desconeixement i falsos perjudicis, però la realitat és que davant la superpoblació d’animals, hi ha dues solucions: matar, que és el que fins ara s’ha vingut fent, o esterilitzar. És inqüestionable que la solució ha de ser l’esterilització, i per ella han optat en altres països. Quan arribem a una situació de conscienciació, en què no hi hagi abandonament, serà el moment de plantejar-nos altres debats.

Si poguessis enviar un missatge a tots els juristes i administradors implicats en normatives de protecció animal què els diries?
Que necessitem normatives valentes. I que tots els animalistes hem de ser-ho també en les nostres propostes. Cal anar més enllà i sortir de les zones de comoditat si de veritat volem solucions.

Hi ha alguna manera de sumar-se a la vostra tasca?
Tot el que vulgui pot sumar-s’hi. Des del voluntariat amb les infinites opcions que tenim i les que ens proposin. Sempre estem oberts a totes les propostes de qualsevol individu o col·lectiu. Les organitzacions que no evolucionen, s’estanquen i perden el seu sentit. Els camins estan per descobrir per després recórrer-los. No cal posar-se límits.

Emma Infante

 

La Plataforma PROU rep positivament la retirada de l’esmena contra la Llei 28/2010

La Plataforma PROU rep positivament la notícia de la decisió presa per Convergència i Unió de retirar l’esmena a la Llei d’acompanyament als pressupostos contra la Llei 28/2010, aprovada mitjançant Iniciativa Legislativa Popular.

La Plataforma ha assenyalat que a més del debat de fons, sobre el sofriment dels animals i la conveniència per a a Catalunya de tornar enrere amb aquesta mesura, el fet de pretendre modificar una llei aprovada amb un mètode de participació ciutadana (una ILP) a través d’un mecanisme parlamentari ombrívol i sense cap tipus de debat públic, com és una Llei d’acompanyament, representa una contradicció.

Aquest fet va ser criticat, entre altres entitats, per l’Il·lustre Col·legi Oficial d’Advocats de Barcelona ja que, d’aprovar-se aquesta esmena mitjançant aquest mètode, s’hagués incorregut en una vulneració dels drets constitucionals, polítics i de participació a fer ús d’un mecanisme encriptat i urgent per derogar una llei aprovada mitjançant un recurs de democràcia participativa.

La Plataforma PROU proposa que des del Parlament s’ajudi a les ramaderies afectades a Alfara de Carles sol·licitant al Govern una ampliació del termini per demanar compensacions econòmiques als afectats conforme la Llei 28/2010, però mai tornant enrere en la pròpia Llei o promovent que aquesta sigui vulnerada.

A la vegada, la Plataforma lamenta que el PSC continuï  demanant l’aprovació de l’esmena de modificació inclús sabent que aquesta vulnera els drets de participació.

Arran d’aquesta experiència, la Plataforma PROU creu necessària una reforma legal per evitar que en el futur una llei aprovada mitjançant recursos de democràcia participativa pugui ser derogada mitjançant tramitacions tals com les lleis d’acompanyament. D’aquesta manera es milloraria la salut democràtica i participativa de Catalunya, i s’augmentarien les garanties de respecte als processos participatius.