Arxiu d'etiquetes per: gossos

L’Hospitalet de Llobregat forma a la guàrdia urbana en matèria de benestar animal

 

Des de la incorporació de la regidora adjunta Cristina Santón les actuacions de promoció de tinença responsable d’animals de companyia s’han multiplicat exponencialment. L’Hospitalet de Llobregat pel seu pes específic en el territori català està molt a prop de liderar les polítiques de benestar per als animals de companyia. El nou pas endavant en aquest sentit el constitueix un curs teòric pràctic sobre el maneig de Gossos Potencialment Perillosos que està rebent un nodrit grup d’agents de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet de Llobregat així com diversos membres de l’equip tècnic de l’àrea de sanitat d’aquesta població .

La formació la imparteixen diferents membres de l’Associació per a la Protecció dels Gossos Potencialment Perillosos amb Miquel Montanera al capdavant com a president i expert en aquests gossos de complexió forta. En les diferents sessions s’analitza amb profunditat l’origen de la norma promulgada a Madrid el 1999 i adaptada a les comunitats autònomes, que són les competents en aquest àmbit.

Membres Assoc. Protecció GPP amb Cristina Santón (dreta)

Al programa s’explica amb detall quines són les races que reben l’etiqueta de potencialment perilloses en funció de la seva envergadura, independentment de la bondat del seu comportament. Els agents i els tècnics municipals podran reconèixer els senyals que indiquen l’estat emocional del gos, aproximar-se de manera segura, intervenir adequadament en cas de conflicte i en definitiva, desenvolupar elements claus per a la tinença responsable.

Una actuació oportuna en cas de pèrdua o abandonament d’un gos pot resultar crucial per a la supervivència i integritat de l’animal. En cas que el gos vagi acompanyat del seu propietari també és interessant saber com apropar-se i en cas necessari assessorar sobre el seu maneig segons la llei i segons unes pautes etològiques.

Cristina Santón ens explica que han “organitzat aquest curs amb la finalitat de dotar als nostres agents de la Guàrdia Urbana dels recursos necessaris per poder abordar situacions de risc en què hi ha un animal involucrat i que per algun motiu es troba fora de control. la voluntat és evitar que en aquest tipus de situacions siguin els animals els que acabin pagant el preu de la manca de coneixements de les persones que han de resoldre la situació “. Santón ha assenyalat que “amb coneixements i recursos, tots hi guanyem“.

Segons l’equip docent “el contacte directe amb els professionals que vetllen per la seguretat ciutadana és una de les majors garanties de convivència, de benestar animal i exemplaritat. És molt positiu tenir una norma jurídica ben orientada però el seu compliment depèn de tots, i en determinats moments, sobretot de la Guàrdia Urbana “.

Les últimes sessions es desenvoluparan a la Protectora de Sabadell, on la tasca de voluntariat i socialització amb gossos potencialment perillosos està oferint grans satisfaccions i generant noves acollides i adopcions d’aquest tipus de cans. La majoria sense cap tipus de problema de comportament.

La platja de gossos de Barcelona torna a superar la prova

 

Prova superada. La platja de gossos de Barcelona acaba la temporada d’estiu amb una valoració positiva per part de l’Ajuntament. I, a jutjar per les xifres d’afluència, també pels amos dels gossos: des de l’1 de juny fins 25 de setembre s’hi han banyat 18.268 gossos. Aquesta xifra suposa un augment de 4.700 usuaris més que la temporada passada, però cal tenir en compte que l’any passat la platja no va obrir fins a mitjans de juliol, de manera que, en realitat, el nombre d’usuaris s’ha reduït lleugerament, segons ha explicat Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona. El responsable d’Ecologia ha explicat també que només hi caben 100 gossos dins de l’espai i que, durant aquest estiu, «només en dues ocasions hem arribat al límit, però mai hem tingut overbooking». Durant el mes d’agost de l’any passat hi van anar 6.948 gossos, mentre que aquest mes d’agost la xifra d’usuaris ha estat de 6.007.

Per accedir a la platja, que ocupa 1.250 metres quadrats i està ubicada a la part més al nord del litoral de la capital catalana, cal demostrar que el gos està censat. Aquest control permet conèixer la procedència dels usuaris. Si el primer any, a l’entorn del 67% eren de Barcelona i la resta de fora de la ciutat, aquest percentatge s’ha corregit durant el segon any de prova pilot i el nombre d’usuaris autòctons ha crescut fins arribar al 80%.

Ximeno també ha explicat que, després de dos anys de prova pilot, s’analitzaran les dades i la decisió que es prengui ja «serà definitiva». Segons ha avançat, tants els usuaris de la platja de gossos com la resta de banyistes de la platja de Llevant, estan satisfets amb l’estat de la sorra i del mar. Ximeno ha recordat que els treballs de neteja són constants per garantir el bon estat de la platja. A més d’informadors i treballadors de la neteja, la platja també compta amb dutxes per a gossos i amb espais perquè els gossos facin pipí.

 

Jordi Mumbrú

La neteja obligatòria de les miccions dels gossos en la via urbana i el control de les colònies de gats ferals: les novetats de la nova ordenança municipal de Mataró

 

La nova ordenança de tinença, protecció i control animal de Mataró ha estat aprovada aquest juliol per unanimitat. El nou text aboga per millorar el benestar dels animals de la ciutat i procurar que es respectin les normes de bona convivència i civisme per part dels propietaris dels animals.

Una de les novetats, i potser la més comentada a mitjans i xarxes, és la obligatorietat de ruixar amb aigua les miccions dels gossos a la via pública. Aquesta mesura intenta reduir així les olors i corrossió a mobiliari urbà que aquests orins causen. En el text és destaca però que no es pot utilitzar ni sofre ni lleixiu en façanes ni voreres. Els propietaris que no segueixin aquesta nova norma poden ser sancionats amb multes econòmiques.

La nova mesura també prohibeix que els animals es quedin més de 20 minuts a l’interior d’un vehicle estacionat i l’ús dels collars que provoquen l’asfixia del gos per tal de controlar-lo. En el mateix apartat es regula també les mides i extensions de les corretges.

Un punt molt important serà que tant els centres d’acollida com els establiments de venda d’animals han d’exigir la declaració responsable, document en el que el nou propietari acredita no tenir historial com a maltractador d’animals.

Pel que fa a les colònies de gats ferals se’ls reconeix com a “part de la fauna urbana i com a tals, se’ls ha de respectar la forma de viure i, sempre que sigui tècnicament possible, se’ls ha de mantenir en l’espai que ocupen”.

L’Ajuntament es compromet a identificar aquestes colònies de gats ferals per tal d’aplicar el conegut com a mètode CES (Captura, Esterilització i Solta) ja sigui amb personal propi o associacions de protecció animal. També s’establirà una base de dades de les colònies de gats controlades del municipi.

 

Sílvia Esteve

Gossos rescatats que vetllen per tu

 

La companyia d’assegurances llança una campanya de promoció de l’adopció finançant l’educació dels gossos que busquen llar. Recollint l’antiga idea del gos com a protector de la llar i la família, el que fa Generali Seguros és subratllar i afavorir aquest talent amb la intenció que uns súpergossos trobin súper famílies. La campanya compta amb una simpàtica i atractiva imatge i involucra a educadors i professionals del món caní.

No és possible obtenir dades fiables sobre l’abandonament de gossos a Espanya. Les xifres de la Fundació Affinity en el seu informe periòdic parlen de 16 gossos abandonats per hora. Analitzant exhaustivament l’origen de la informació tenim elements per creure que hi ha molts més.

És cada vegada més habitual que ciutadans particulars no acudeixin a protectores després de la trobar un o més gossos abandonats. Habitualment el procediment exigeix ​​que davant un animal extraviat es demani el favor a un veterinari o un policia local que esbrini si aquest porta xip. Malauradament encara és una minoria la de gossos i gats que porten aquest implant que facilita la identificació de l’individu i del seu propietari.

És encara més reduït el grup en què les dades que guarden els registres autonòmics i locals estan actualitzats, és a dir, que estiguin xipats però els propietaris no hagin notificat el canvi de telèfon o domicili. Fins i tot pot haver-hi casos en els quals s’ha cedit informalment a l’animal.

Encara que des Animalados creiem que no hem d’adoptar un gos “per a un fi” en concret, sinó perquè volem i desitgem que sigui un membre més de la família, creiem que la iniciativa pot ajudar a molts animals a trobar una llar i visibilitzar la seva situació.

LINK a la campanya

 

Emma Infante

Ni a Calafell, ni en lloc, es pot permetre el maltractament animal

 

Albert Sabater d’ADIPAC Associació per la defensa i Protecció dels Animals de Calafell ens explica l’alarma que s’ha creat a través de la difusió d’unes colpidores imatges de gossos en un clar estat de maltractament (inclús algun cadàver). La foto de l’animal mort ha revolucionat les xarxes i l’alcalde Ramón Ferrer ha promès una actuació definitiva per la setmana que ve.

 

Què ha passat a Calafell amb el cas dels gossos?

S’ha trobat a Calafell un terreny privat amb mes de 25 gossos en mal estat, un d’ells mort en circumstàncies no aclarides. Aquest gossos són de diferents caçadors que els tenen anxovats en unes gàbies, sense cap atenció de cap mena. Per no disposar, no disposen ni de menjar i l’aigua es calenta, plena de microorganismes i verda degut a les llargues hores d’exposició al sol.

Des de quan passa això?

Fa molts anys que es denúncia aquesta situació. De fet s’han fet tres avisos per comunicar aquesta situació, pero mai s’actua. El cas s’ha anat arxivant, el que ha generat dubtes i malestar sobre aquest silenci administratiu.

 

Qui són els responsables al teu parer?

Al nostre parer els responsables són clarament els caçadors que utilitzen aquests pobres animals pels seus fins. Aquests gossos passen a l’oblit quan acaba la temporada de caça, com si d’un cotxe vell es tractés.

Quina és la postura de l’Ajuntament?

L’Ajuntament com sempre ha fet, estigui qui estigui al govern, s’ha rentat les mans al·legant que es competència de la Generalitat i que no hi poden fer res. Aquest cas ha de permetre prendre consciència de que no es poden ignorar els fets ni tolerar el maltractament animal, faci qui el faci.

Com ho veuen els veïns?

En aquest cas no hi ha problema de veïns, ja que es una parcel·la aïllada en mig de la muntanya, l’edifici més proper és una planta de residus.

Quina solució es proposa?

S’està estudiant a nivell administratiu. Possiblement la prohibició de tenir tants animals tancats (cosa que la llei diu clarament) i una multa administrativa que pot quedar en no res. El problema serà el destí dels 24 gossos restants, mal nodrits, amb nafres per tot arreu, puces, malalts, etc.

Parlem ara de gats, quina és la seva situació al municipi? també pateixen?

Els gats també pateixen pels carrers de Calafell. Molts d’ells són enverinats, assassinats a perdigonades, penjats, etc. Alguns veïns es creuen amb la impunitat de poder matar-los. Tenim la sort que alguns veïns es dediquen a salvar, cuidar i mantenir aquests pobres animals posant diners de la seva butxaca i temps que no tenen. Molts sacrifiquen vacances per no deixar gats desemparats. No poden marxar, doncs ningú cuidaria d’ells.

Teniu implementat el CES?

Segons l’Ajuntament si. A Calafell hi ha milers de gats pels carrers, i només hi ha un noi que captura. Agafa un gat que porta a esterilitzar i retorna. A continuació un altre i després un altre. És un ritme molt lent i molts gats per una sola persona, el que fa que el nombre de gats de carrer creixi exponencialment d’una forma exagerada. Un treballador és totalment insuficient.

S’ha aprovat una nova normativa al municipi, què en destacaries?

Fa uns mesos es va aprovar una nova ordenança molt esperançadora, però a dia d’avui encara no s’ha fet efectiva. Igualment aquesta nova ordenança no servirà de res si l’administració no es deixa assessorar i ajudar per qui de debò coneix els animals: les associacions animalistes de la zona, que saben com tractar aquests animals i com crear la simbiosi perfecta entre ells i la ciutadania. L’administració sap molt de lleis, però el carrer no es pot regular des d’un despatx. Si no es deixen ajudar serà un fracàs i empitjorarà la situació.

Veieu solució immediata a la situació?

Per desgràcia no. I justament és per aquest motiu de no escoltar a la ciutadania. Una cosa és la teoria i altra ben diferent, la pràctica.

 

Entrevista d’Emma Infante a Albert Sabater d’ADIPAC