Arxiu d'etiquetes per: gossos abandonats

Galgos: dels camps i la caça, a gos de moda als carrers de Barcelona

/0 Comentaris/a

Els llebrers espanyols són una de les races de gossos més castigades per l’ésser humà, especialment a Espanya. Aquests animals destaquen per les seves aptituds per a la carrera i la velocitat. A més, disposen d’un gran sentit de la vista diferenciant-se així de la resta de les famílies canines.

Les privilegiades condicions físiques dels galgos han provocat que els humans hagin explotat històricament, i en l’actualitat, a aquests animals. D’una banda, són utilitzats per córrer carreres en què es mou molts diners en matèria d’apostes. D’altra banda, són animals educats per les persones per actuar com a armes de caça, activitat duta a terme especialment al sud del territori espanyol.

Espanya és el país amb major fama de maltractament sobre aquesta família d’animals. Així ho ha publicat The Guardian, mitjà de comunicació referència a la Gran Bretanya. El diari britànic ens explica com és la vida dels llebrers espanyols: “quan acaben la temporada de caça, aquests animals tenen com a recompensa una execució ràpida. Alguns són escanyats amb filferros per estalviar-se les bales “.

Els galgos són utilitzats a Espanya com a armes de caça, ja que poden arribar a córrer entre 50 i 60 km per hora. Les característiques de la seva raça els permeten ser devoradors de llebres i conills, un tresor per als caçadors espanyols, però un tresor amb una vida molt curta.

Quan els llebrers espanyols superen els tres anys de vida o estan lesionats ja no són útils per als caçadors, de manera que el destí d’aquests animals sempre és tràgic: abandonament o sacrifici. Per aquest motiu, cada vegada que finalitza la temporada de caça (després del mes de febrer) són sacrificats a Espanya més de 50.000 galgos segons ha informat Anna Clements, cofundadora i directora de SOS Galgo. Clements a més ha afirmat que “la xifra de gossos sacrificats després de la temporada de caça està molt lluny de la realitat ja que hi ha sacrificis i abandonaments durant tot l’any”.

Tot i això, segons ha publicat The Guardian, alguna cosa està canviant amb l’esdevenir dels galgos a Espanya. La raça d’aquest animal destinat tradicionalment per a la caça s’ha convertit en una de les favorites per a l’adopció de gossos, especialment al nord del territori espanyol. “El moviment dels espanyols per frenar la barbaritat que pateixen els llebrers ha accelerat les adopcions d’aquests animals. Els llebrers cada vegada són més populars entre les comunitats inconformistes i els habitants de les ciutats del nord d’Espanya “, ha apuntat el mitjà britànic.

Barcelona és una de les ciutats en les quals aquest tipus de gos està de moda. Cada vegada és més comú trobar algú passejant amb el seu galgo pels carrers de la ciutat catalana. La subcultura urbana hipster és un dels col·lectius que més ha apostat per l’adopció d’aquests animals, una acció que segur que han agraït els propis animals.

Klea Levin, exmodel sueca i activista del galgo, ha parlat sobre el nou paradigma que està vivint aquesta raça de gos: “Les nostres campanyes de sensibilització han ressaltat les terribles formes amb què es tracten els galgos. Això ha mobilitzat moltes persones que han vist en aquests gossos el que realment són: uns animals bonics i elegants “.

Un cop més, la solució davant el maltractament, l’abandonament i el sacrifici dels animals passa per dues vies: la sensibilització i l’adopció. Aquest procés està salvant la vida de molts gossos a Espanya. Queda molt camí per recórrer però cal tenir l’esperança que, amb el temps, el galgo oblidarà les seves carreres pels camps perseguint conills i llebres, i serà un gos amb felicitat plena caminant amb la seva elegància pura i la seva bellesa inconfusible pels carrers de les ciutats espanyoles.

L’abandonament de gossos i gats va augmentar al 2017 a Espanya trencant així amb la tendència positiva dels darrers anys

/0 Comentaris/a

La Fundació Affinity ha presentat l’estudi “El nunca lo haría” de 2017 sobre l’abandonament, la pèrdua i l’adopció d’animals de companyia a Espanya

Per primera vegada des de l’any 2008 s’ha trencat la tendència al descens del número d’animals abandonats al territori espanyol. L’any passat es van recollir un total de 138.307 gossos i gats en refugis o protectores. Concretament 104.834 gossos i 33.473 gats.

Aquests números provoquen que l’abandonament o pèrdua de gossos i gats segueixi sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia a Espanya. Aquesta realitat té com a conseqüència que les protectores estiguin cada vegada més desbordades pel que fa a la quantitat d’animals que els arriben. L’any 2017 van entrar als refugis un total de 138.307 animals, una quantitat lleugerament superior a l’establerta en 2016.

Les xifres que facilita l’estudi d’Affinity provenen d’una estimació feta a partir de les dades obtingudes de 339 societats protectores, ajuntaments i consells comarcals de tota Espanya.

Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity, que des de fa més de 20 anys realitza un estudi anual sobre l’abandonament i adopció d’animals a Espanya ha dit això sobre els números de 2017: “Veníem d’uns anys en què la tendència d’abandonaments anava a la baixa però en els tres últims anys aquesta tendència a la baixa s’ha trencat, i això és una dada alarmant “.

El futur dels animals que arriben a les protectores és molt divers

És important saber què passa amb els animals que aterren a refugis o protectores. Mitjançant les dades publicades per Affinity podem conèixer que el 43,5% dels gossos i gats són adoptats posteriorment. Un 17,6% són retornats als seus propietaris. Un 16,1% es mantenen a les protectores. Un 7,5% moren lamentablement. El percentatge restant minoritari correspon a animals cedits a altres entitats, a cases d’acollida, reubicats en colònies o eutanasiats.

Cal destacar que un bon percentatge dels animals que arriben a les protectores no han estat fruit d’un abandonament (17,6%), sinó d’una pèrdua. Tal i com afirmen des d’ Affinity, la identificació mitjançant microxip es confirma com una de les principals estratègies per combatre l’abandonament i permetre la recuperació d’animals perduts.

L’adopció, estratègia clau per reduir el número d’animals abandonats

Un 44,7% dels gossos recollits a les protectores o refugis són adoptats posteriorment. D’aquest percentatge, el 66,7% de les adopcions correspon a famílies espanyoles, mentre que el 33,3% restant són adopcions que es produeixen des de l’estranger.

En el cas dels gats, un 40,5% dels que arriben a les protectores són adoptats. D’ells, el 77,7% són adopcions de famílies espanyoles. El 22,3% correspon a adopcions des de fora d’Espanya. Per tant, en el cas dels animals felins el percentatge d’adopcions de famílies nacionals és superior.

L’abandonament de gossos no és més comú durant els mesos d’estiu

Les dades publicades sobre l’any 2017 trenquen amb la teoria que diu que s’abandonen més gossos al llarg de l’estiu, i especialment, abans del període de vacances. En el cas dels gossos han estat maig i juliol amb un 9,2% els mesos amb major percentatge d’abandonament. Percentatge que no dista molt dels mesos amb menys abandonaments que són febrer i desembre amb un 7,7%. Per tant, l’abandonament de gossos es manté molt regular al llarg dels dotze mesos que conformen un any natural.

No hi ha un perfil concret de gossos i gats abandonats a Espanya

Les dades facilitades per l’estudi “Él no lo haría” indiquen que el 19,2% dels gats i gossos abandonats durant l’any passat a Espanya són d’animals de raça. La resta correspon a gossos i gats mestissos.

Gairebé la meitat dels gossos abandonats al territori espanyol són de grandària mitjana, concretament el 48,9%. El 25,3% correspon a gossos de raça gran i el 25,8% a gossos de mida petita.

L’edat dels gats i gossos abandonats també és un criteri a tenir en compte. En aquest sentit predominen els animals en edat adulta amb un 56,4%. Un 30,3% són gossos i gats cadells. I la minoria, un 13,3% són animals en edat sènior.

Les ventrades no desitjades, principal motiu d’abandonament de gats i gossos

Una de les qüestions més importants que tracta l’estudi d’Affinity és la causa per la qual els gossos i gats d’Espanya han estat abandonats al llarg de l’any 2017.

El 65,3% del total de gossos i gats que arriben a les protectores van ser recollits per la mateixa entitat o portats per la policia a causa d’un cas de maltractament animal. Un 25,6% van ser trobats i portats per particulars. Mentre que el 9,1% restant són portats per les mateixes persones que els abandonen.

La principal causa d’abandonament amb un 15,5% són les ventrades no desitjades. En segon lloc amb un 12,2% hi ha els gossos abandonats a causa del final de la temporada de caça. I en tercer lloc a causa de qüestions econòmiques, amb un 11,7%. El comportament de l’animal, la pèrdua d’interès o el canvi de domicili són altres de les causes principals d’abandonament.

Una societat sensibilitzada amb l’abandonament dels animals a Espanya

Com hem explicat anteriorment, el 43,5% dels animals abandonats que arriben als refugis són adoptats posteriorment. Un percentatge bastant alt que aspira a seguir incrementant-se en els propers anys. Però, quins són els motius que porten a la persones a adoptar animals de companyia a Espanya?

Segons informa l’estudi d’Affinity, un 40,9% de les adopcions corresponen a la sensibilització de la societat amb el problema de l’abandonament dels animals. Un 21,4% són persones que volen col·laborar amb les protectores. Un altre motiu destacat, amb un 14,7%, són adopcions causades per la recomanació de familiars o amics. Altres motius més secundaris són qüestions econòmiques o temes relacionats amb les condicions de l’animal.

Tot i que el percentatge d’adopcions a Espanya és bastant alt, des d’Affinity i Animalados aprofitem la publicació d’aquest estudi per recomanar l’adopció com a primera opció a l’hora d’incorporar un animal de companyia a la familia.

“Rebem 70 trucades al dia de gent que vol abandonar el seu gos”

/0 Comentaris/a

La directora de la Lliga Protectora d’Animals de Barcelona, Mercè Hernández, lamenta que el nombre d’abandonaments no s’ha reduït i reclama ‘castracions massives’

Les campanyes de conscienciació han servit de ben poc. Des del famós ‘Ell no ho faria’, on es veia la trista mirada d’un gos abandonat enmig de la carretera, s’han destinat molts recursos per intentar mentalitzar les persones que cal pensar-s’ho molt bé abans de tenir un gos i que cal tenir present que mai  no es podrà abandonar. Però els resultats de tants esforços han sigut molt pobres. A Barcelona i al conjunt de tot l’Estat, se segueixen abandonant animals domèstics que, en alguns casos, acaben veient passar tota la seva vida des d’una freda gàbia esperant que un voluntari els tregui a passejar uns minuts al dia. Comprats com si fossin joguines i abandonats com un cotxe teledirigit que ja no funciona.

La gossera municipal de Barcelona no accepta gossos. Recull els que es troben abandonats a la via pública però ningú pot deixar allà el seu gos encara que ja no se’n pugui fer càrrec. La protectora, en canvi, sí que els accepta, sempre i quan tingui espai disponible. Actualment, té 65 gossos i 180 gats. La mitjana de gossos que donen en adopció cada mes és d’uns 25 i tenen una llarga llista d’espera que dura mesos de gent que vol desprendre’s del seu gos. Si cada mes en surten 25 en adopció, n’entren 25 més. “Al dia rebem unes 70 trucades de persones que ens volen entregar el seu gos”, explica Mercè Hernández, la directora de la protectora. Però no els poden acceptar tots per una qüestió d’espai i de recursos. “Només acceptem els animals que podem cuidar bé”, diu Hernández.

Els recursos per mantenir la seva tasca arriben gràcies als socis, als voluntaris i a alguna petita subvenció que els dóna l’administració pública. Fa 23 anys que Hernández treballa pel centre i està farta de sentir els principals arguments pels quals la gent acaba decidint que no pot seguir tenint un gos.

Des de la seva experiència, el principal motiu d’abandonament és haver confós el gos o el gat amb un fill o filla. “Hi ha parelles que tenen un animal domèstic com si es tractés d’un fill –explica Hernández- però quan la dona es queda embarassada, l’animal els fa nosa”. En aquests casos, un dels arguments que més es fan servir per desprendre’s dels gossos i gats és que els nens poden tenir al·lèrgies però, en realitat, aquesta problemàtica no és gaire comú i alguns metges, fins i tot, defensen que la presència d’animals en l’entorn del recent nascut és positiva perquè ajuda a desenvolupar el sistema immunològic. Els altres casos que provoquen que les persones no vulguin seguir tenint gossos són les separacions de parella, els canvis de domicili, els canvis de país i també els avis que van a la residència o moren. “Els seus fills ens venen a portar el gos que tenia el seu pare però mai ens porten l’herència”, lamenta Hernández.

Entre els casos més tristos, hi ha el del Pinyol, un Pit Bull de deu anys d’edat que viu a la protectora des que té un mes i mig de vida. Amb molta probabilitat, el càncer que ara pateix obligarà a sacrificar-lo. “Si segueix així, en unes setmanes l’haurem d’adormir”, diu Hernández. El perfil del gos que s’abandona és el d’un mascle, mestís, de tamany mitjà i d’uns vuit mesos.

Des de seu punt de vista, per evitar els abandonaments caldria potenciar les “castracions massives”, ja que el principal problema són les camades no desitjades. Si les gosses no es poguessin quedar embarassades, els abandonaments es reduirien notablement, considera Hernández, que assegura que aquesta política ja es porta a terme amb els gats i es nota.