Arxiu d'etiquetes per: gos

Els veïns d’Abrera reclamen una nova àrea d’esbarjo per a gossos

/0 Comentaris/a

L’Ajuntament d’Abrera comunica a Animalados que no tanca la porta a una futura nova àrea d’esbarjo per a gossos, tot i que, a hores d’ara, es tracta d’una possibilitat molt complicada.

Un dels temes que més preocupa actualment als ajuntaments és la bona convivència entre les persones i els animals de companyia. Per tal de garantir que aquesta sigui exitosa, és necessari que els gossos disposin d’àrees d’esbarjo, és a dir, espais on poder jugar, socialitzar, córrer i fer les seves necessitats.

Abrera és un municipi de la comarca del Baix Llobregat on hi viuen moltes persones amb gos. L’any 2019, en una aposta important pel benestar animal, el seu Ajuntament va habilitar una àrea d’esbarjo per a gossos. Avui dia, encara són molts els abrerencs i abrerenques que gaudeixen d’aquesta zona canina, tanmateix, existeix un grup de veïns i veïnes que lamenten que l’àrea d’esbarjo es trobi tan lluny dels seus habitatges.

“Els que vivim a l’altra punta del poble hem de caminar uns vint minuts per arribar a l’actual àrea d’esbarjo d’Abrera. Alguns ens trobem amb la necessitat d’anar a altres pobles perquè el gos pugui ser lliure. Pobles com Sant Andreu de la Barca o Sant Vicenç dels Horts gaudeixen d’àrees més centralitzades i més ben equipades”, declara per a Animalados una veïna d’Abrera afectada per aquesta situació.

“Som molts els veïns amb gos que vivim a la zona de Sant Jaume Park i El Rebato i ens trobem amb aquesta dificultat. És cert que tenim a prop un descampat, però es tracta d’un espai privat on hi ha gent que ens demana que portem lligat el gos o trucaran a la policia, amb tota la raó. No costa res tenir un espai tancat on els gossos puguin socialitzar i les persones puguin caminar tranquil·lament”, afegeix.

L’Ajuntament no rebutja la possibilitat d’habilitar una futura àrea d’esbarjo

Animalados s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament d’Abrera, que no ha tingut cap mena d’inconvenient per parlar sobre aquest tema. “Nosaltres no rebutgem la idea d’habilitar un nou espai d’esbarjo per a gossos, però la realitat és que actualment és molt difícil aconseguir un espai públic on poder fer-ne una reestructuració com aquesta”, detallen.

“És cert que hi ha algunes zones que es troben lluny de l’actual àrea d’esbarjo. Aquests habitatges estan ubicats a prop d’un espai natural de conservació d’ocells, per tant, es tracta d’un espai on no es pot habilitar cap àrea per a gossos”, conclouen des del consistori.

Tot i la dificultat per poder satisfer les necessitats de les persones amb gos d’un sector d’Abrera, l’Ajuntament es mostra obert a atendre les demandes del veïnat per tal de garantir el màxim benestar possible dels seus gossos. Esperem que en un futur pròxim, tots els peluts d’Abrera disposin d’un espai exclusiu i proper on poder socialitzar i passejar sense anar lligats.

Patron, el gos que ha descobert més de 150 artefactes explosius russos a Ucraïna

/0 Comentaris/a

Aquest menut gos de raça Jack Russell terrier del Servei Estatal d’Emergència d’Ucraïna ha descobert més de 150 bombes russes.

Fa gairebé dos mesos que es va iniciar el conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia. Des de llavors, les bombes russes no han cessat, provocant la mort de milers de vides de persones i animals, destrossant ciutats i pobles sencers i causant l’èxode de més de quatre milions de refugiats.

Són moltes les persones que s’han quedat a Ucraïna defensant el seu poble dels invasors, ja sigui per decisió pròpia o per obligatorietat (els homes s’havien d’allistar a l’exèrcit). Tot i això, la defensa ucraïnesa també està comptant amb l’ajuda d’un protagonista no humà. Es tracta de Patron, un gos de dos anys de raça Jack Russell terrier que pertany al Servei Estatal d’Emergència d’Ucraïna.

Patron, que significa ‘munició’ en ucraïnès, està desenvolupant un paper vital per al poble ucraïnès. Gràcies a un ‘sisè sentit explorador’, Patron ha descobert ja més de 150 artefactes explosius russos, salvant a través del seu treball la vida de centenars de persones i animals.

Aquest gos de mida petita sol treballar amb una particular armilla de protecció militar. Acompanyat sempre per un o més humans, Patron es dedica a buscar i rebuscar entre el terra i les runes la possible presència de bombes que encara estan per explotar. Es tracta, doncs, d’un heroi incondicional que arrisca la seva vida per salvar la de molts altres individus.

El treball i l’esforç de Patron no ha passat desapercebut a les xarxes socials, on s’ha convertit en un autèntic fenomen de masses. Són moltes les persones que a través de Facebook, Twitter o Instagram agraeixen a aquest gos la seva tasca al camp de batalla. Un exemple clar és que aquest menut Jack Russell terrier compta amb prop de 140 mil seguidors al seu compte d’Instagram.

El mateix Servei Estatal d’Emergència d’Ucraïna, al seu compte de Twitter, ha compartit una publicació en reconeixement a la meravellosa tasca que desenvolupa dient: “Patron és un gos de servei que treballa a Chernihiv. Ha descobert més de 150 artefactes explosius a Ucraïna des que va començar la invasió russa a gran escala. Patron treballa en estreta col·laboració amb els desminadors per fer que les ciutats ucraïneses siguin segures novament”.

Per què és tan important passejar regularment el teu gos?

/0 Comentaris/a ,

Un gos que passeja diverses vegades al dia és un gos feliç.

Algunes persones creuen de manera equivocada que passejar el gos només serveix perquè faci les seves necessitats. A més, passejar té molts beneficis tant per a l’animal com per al responsable del pelut.

Caminar manté el gos sa físicament i mentalment. Un gos que passeja diverses vegades al dia i fa recorreguts llargs, és un gos feliç, més equilibrat i amb una esperança de vida més gran. Les passejades enforteixen l’enllaç entre el gos i el propietari. A més, un gos sap bé qui li dóna menjar i qui el treu al carrer, que són les dues activitats que més vincle generen.

Durant els passejos, els gossos no paren d’ensumar, una acció que forma part de la seva naturalesa, per la qual cosa les sortides satisfan una necessitat primordial i així poden conèixer els veïns i altres gossos. Un gos que no socialitza sol desenvolupar problemes d’agressivitat o depressió.

Caminar ajuda a mantenir forts els músculs de l’animal, cremar calories i manté en bona forma les seves articulacions. D’altra banda, els gossos que caminen regularment són més actius quan envelleixen.

Les passejades ajuden contra l’estrès, l’ansietat i la hiperactivitat. Un gos que arriba a casa cansat després de sortir al carrer és un gos més tranquil i equilibrat, a més, l’animal desenvolupa menys problemes de comportament a casa i al carrer.

És important que el gos s’acostumi a passejar des de cadell. D’aquesta manera, l’animal tindrà menys por dels sorolls del carrer, ja que passejant s’han acostumat a escoltar-ho com una cosa normal.

Pots aprofitar el passeig per ensenyar el teu gos a no tenir por d’anar al veterinari. Si de manera regular passeges amb el teu gos per davant de la clínica sense entrar, el pelut deixarà de témer la visita al veterinari (almenys fins que entreu).

Passejar el gos també té beneficis per a l’humà. T’ajuda a cremar calories i manté en forma una gran quantitat de músculs del teu cos, no només a les cames. També ajuda a mantenir sa i fort el cor.

Enfortir l’enllaç amb el teu gos ajuda a comprendre millor el comportament de l’animal amb altres persones i amb altres gossos, també a conèixer quan faran les seves necessitats… i pots conèixer persones a qui també els agraden els gossos.

A més a més, passejar el gos és una bona excusa per sortir de casa i combatre l’avorriment. És una ocasió ideal per passejar perquè et ve de gust o simplement per conèixer més el barri on vius.

Font: AMIC/wikifauna.com

És bona idea jugar a tirar-li la pilota al gos?

/0 Comentaris/a

El joc de la pilota facilita que el gos faci més cas i permet cansar-lo més fàcilment, però també pot provocar obsessions, lesions i baralles amb altres gossos

Pilota, pilota, pilota. Costa trobar un parc on no hi hagi algú jugant a tirar-li la pilota al seu gos. En alguns parcs, fins i tot, son tots els gossos els que estan pendents de la seva pilota: ulls ben oberts, orelles dretes, cos en tensió i màxima concentració. Pilota, pilota, pilota. Aquell objecte rodó està a punt de cobrar vida i l’instint és implacable. L’obsessió arriba a tal punt que ni tan sols s’adonen que hi ha altres gossos a a prop seu. Només veuen la pilota en mans de l’amo que en qualsevol moment començarà a volar per acabar botant per terra com si fos una presa. A vegades, el llançament es retarda i la pressió és tal que els gossos borden, insisteixen, demanen la seva presa i entre lladrucs repeteixen: pilota, pilota, pilota.

Però, és bona idea tirar-li la pilota al gos? Molts amos de gossos defensen que si. La pilota permet que l’animal pugui estar sense lligar i redueix el risc que s’escapi o que es distregui amb una altra cosa, perquè mentre dura el joc només té ulls per la pilota. A més, el llançament continu de l’esfèric ajuda a que l’animal es mogui molt i, per tant, es cansi. Malgrat tot, entre els mateixos defensors de la pilota, alguns reconeixen que els preocupa l’obsessió que embriaga l’animal. De bon matí quan es lleven, quan surten a caminar, quan arriben a casa… només hi ha una cosa al cap: pilota, pilota, pilota.

Els experts ho tenen bastant clar. L’ensinistradora d’Essència Canina, Júlia Guiu, adverteix que aquest joc pot generar unes conseqüències negatives com “la pèrdua de la capacitat de comunicació amb altres gossos” o la incapacitat “d’aturar el joc per si sol” o de gaudir amb qualsevol altra activitat, però avisa que també pot provocar complicacions físiques: “El joc de la pilota pot produir dolors i lesions a les articulacions com el meluc, les espatlles i el coll”, ja que empaitar l’esfèrica implica “salts bruscs, aturades i mals gestos que son perjudicials”. Per tot plegat Guiu, que a més d’educadora canina té un allotjament per a gossos, avisa que jugar a la pilota amb el gos “no aporta res de bo per a la salut” de l’animal.

L’ensistrador caní Mario Lanero tampoc és defensor del joc de la pilota ja que creu que pot fer caure el gos en un “bucle obsessiu”. El joc de la pilota, defensa, es pot practicar a casa per ensenyar-li al gos a buscar-la i a tornar-la obeint les ordres de l’amo però al parc no és bona idea ja que, a més, pot provocar baralles entre gossos quan un d’ells agafa una pilota que no és la seva. Lanero avisa que si el gos borda insistentment per demanar a l’amo que li llanci la pilota és una clara senyal que l’animal ja està obsessionat. En aquests casos, recomana, més val posar-se en mans d’un especialista. “Quan més temps faci que l’animal està obsessionat, pitjor”, avisa. Pel que fa a les races, potser algunes com els pastors o els de caça, poden tenir més tendència a obsessionar-se buscant la pilota, però “es poden obsessionar gossos de totes les races”. Això si, al final, cada gos és un cas i al final “qui mana és l’individu, no la raça”, diu.

Falsos mites sobre l’alimentació dels gossos

/0 Comentaris/a

Existeixen molts mites i llegendes urbanes sobre l’alimentació dels gossos. És cert que els nostres peluts mosseguen les parets per falta de calci? Et resolem aquests dubtes i altres dubtes al llarg d’aquesta publicació.

Creiem que ho sabem tot sobre l’alimentació dels gossos perquè hi circula molta informació de dubtosa veracitat a través d’Internet. És important tenir clar que totes les dades que es difonen no són certes o no compten amb una base científica que les sostingui. Per aquest motiu, podem parlar de falsos mites relacionats amb la nutrició dels gossos. Els vols conèixer?

Les vitamines únicament són a les verdures. Solem confiar en marques de qualitat per alimentar de la millor manera possible els nostres peluts, però no sempre som conscients de com es distribueixen alguns nutrients, com ara les vitamines. Sempre s’ha dit que aquestes només es troben a les verdures, però la veritat és que es troben en determinats òrgans de reserva i en els greixos animals.

L’alimentació d’un gos ha de ser variada. Dur a terme canvis amb freqüència en la dieta dels animals pot derivar en problemes digestius, perquè la flora intestinal dels gossos s’ha d’adaptar a cada tipus d’alimentació. A més, és bo comptar amb una rutina horària i espacial. En el cas de voler iniciar un canvi en l’alimentació per motius de salut, cal introduir-la de manera progressiva.

Les proteïnes fan malbé els ronyons. El ronyó és capaç d’eliminar de manera passiva la urea produïda pel catabolisme; per tant, no podem associar que les proteïnes siguin les causants dels danys que de vegades pateixen els gossos per culpa de l’edat avançada. A més, cal no oblidar que les proteïnes són fonamentals per enfortir el sistema immunitari dels peluts.

Cal afegir carn als aliments preparats. Aquesta teoria no és certa. De fet, pot ser perjudicial, ja que aquest equilibri que s’aconsegueix als aliments preparats es veu alterada quan decidim incorporar complements alimentaris de qualsevol tipus.

Els gossos es mengen les parets per manca de calci. Un gos pot mossegar les parets per molts motius, com ara gastritis crònica, un trastorn anomenat pica o per falta d’exercici físic i mental.

Font: AMIC/animalmascota.com