Arxiu d'etiquetes per: gos

Voluntaris Itinerants: en ruta per la dignitat dels animals

/0 Comentaris/a

Que pesi més la motivació en la defensa dels drets dels animals que es troben en refugis que la vinculació a la protectora on un col·labora. Sota la premissa que no és tan rellevant on la gent ajudi, sinó que ho faci, neix Voluntaris Itinerants, que es va constituir aquest mes de setembre després d’un any de treball conjunt en la protectora d’Òdena (Anoia), una de les que compta amb més col·laboradors a Catalunya. Un temps en el qual es van adonar que un dels principals problemes dels refugis és que molta gent que s’apunta per col·laborar ho acaba deixant perquè no poden assumir el compromís que se’ls exigeix perdent-se pel camí un capital humà immens. Jaime Mateu, president de l’associació, explica que “l’obligació d’haver d’anar cada setmana a un refugi fa que molta gent ho deixi per falta de temps sense oblidar-nos que hi ha persones que només disposen d’unes setmanes per col·laborar a l’any o que estan de pas per una ciutat i tenen ganes d’ajudar “. Uns voluntaris que poden exercir diferents rols no sempre relacionats amb la cura dels gossos, ja que alguns d’ells són publicistes que dissenyen campanyes o advocats que els assessoren en qüestions legals. L’objectiu de l’associació és com relata Mateu “ajudar a millorar la vida dels animals que viuen en protectores, així com la seva socialització, i dur a terme les reformes necessàries de les instal·lacions”.
Malgrat que a mig termini volen créixer i ajudar a un major nombre de protectores a Catalunya, ara mateix l’entitat destina tota la seva energia a la d’Òdena, que inesperadament tanca les portes a finals d’any. Olescan, l’associació que el dirigeix, justifica la decisió de clausurar-la per la reestructuració que vol dur a terme a la xarxa de refugis que gestiona. La col·laboració de Voluntaris Itinerants amb aquest recinte s’inicia a finals de setembre de l’any passat construint habitacles amb palets  i aconseguint llits i mantes perquè els gossos estiguessin resguardats del fred. En una segona fase, els voluntaris van construir més tanques al recinte per aprofitar millor l’espai, i en la tercera van crear un magatzem i van condicionar un espai com a consultori veterinari per millorar l’organització logística de la protectora. Ara tenen davant seu el repte més important: que els gossos que encara hi són trobin una família que els vulgui o com a mal menor una casa d’acollida temporal. A mitjans de setembre hi havia 120 gossos i gràcies a la campanya que van promoure el nombre es va reduir a finals d’octubre a 97. Una xifra que van aprofitar per llançar via Twitter el hashtag # los97deÒdena, que ara mateix són 70. “Les primeres setmanes van ser una autèntica bogeria, el telèfon no deixava de sonar i el refugi semblava la Rambla amb desenes de persones que venien per adoptar un gos, però en els últims deu dies no hem tingut cap visita, sembla com si la gent s’hagués oblidat que encara queden gossos que necessiten una família “lamenta Mateu.
Si trobar més famílies que estiguin disposades a adoptar-los està resultant una tasca complicada, la tipologia dels cans que viuen al refugi tampoc hi ajuda. “Molts d’aquests gossos pateixen la Síndrome de Noè pel fet d’haver conviscut amb gent que acumula nombrosos animals a casa sense donar-los cap tipus d’atenció o cura, són animals que no mosseguen ni ataquen, però que no interaccionen amb els humans perquè mai els han tret a passejar ni els han fet cas i en viure en llocs tan reduïts tenen fòbia dels espais oberts i por a les persones i s’amaguen “. Ni Mateu ni la resta de voluntaris de l’associació pensen rendir-se i  lluitaran fins a l’últim dia (31 de desembre) perquè no quedi cap gos a Òdena. Quan ho aconsegueixin aniran a un altre refugi per millorar les condicions de les instal·lacions i el benestar dels animals mentre busquen nous voluntaris perquè sigui autosuficient. Perquè com remarca Mateu “la majoria de les protectores no tenen els recursos suficients i sempre necessiten gent”. Una ruta itinerant que té com a objectiu final “interconnectar aquests refugis perquè col·laborin entre ells”.

Fotografia de Claudia Álvarez

 

Relaxa’t amb el teu gos!

/0 Comentaris/a

Esteu estressats? Sentiu que necessiteu compartir més temps amb el vostre gos? Cansats de les activitats de sempre? Patrícia Guerrero ens ofereix una fantàstica alternativa: el Doga, ioga amb el teu gos. Aquesta activitat, que va néixer als EUA de la mà de Suzi Teiltelman, ha estat adaptada per Guerrero, educadora canina titulada en Doga (no en ioga, ja que són conceptes diferents) incloent també estiraments per a gossos esportistes i exercicis de propiocepció. Encara que segurament molts us heu quedat una mica desconcertats, aquesta és una activitat per a tot tipus de persones i gossos, cada un amb el seu estil i al seu ritme.

Quin és l’objectiu del Doga? Tal com ens explica Guerrero, aquesta activitat té com a objectiu principal “poder relaxar-te amb el teu company” i “connectar amb ell” d’una forma molt original. Gràcies a les postures adaptades i als massatges que es realitzen a la sessió, el nostre gos aprendrà a habituar-se a estar amb altres gossos de manera tranquil·la i relaxada. Els humans també aprendrem a fer estiraments als nostres companys perquè no pateixin cap lesió i mantinguin un bon estat físic, com nosaltres. Com ens explica l’educadora, la rutina del Doga és la següent: massatge i estiraments, postures inspirades en el ioga, estiraments i, finalment, relaxació, amb música i conte zen inclosos. A part de ser una activitat relaxant i divertida, permet al nostre gos la possibilitat de socialitzar-se amb altres congèneres, així com l’exercici realitzat millorarà la seva flexibilitat i circulació.

Però com es percep el DOGA quan ets alumne? Encara que ho hem preguntat als nostres amics canins, no hem pogut transcriure, així que hem parlat amb una de les alumnes humanes, Silvia Speroni, que acudeix a classe amb Grillo.
Grillo, un mestís tipus Jack Russell de vuit anys, va ser adoptat per la Silvia en fa cinc. No sabem què mals moments va viure abans de tenir la sort de compartir la vida amb la seva actual companya humana, però Grillo encara té moltes pors i estrès. Per intentar que el seu amic tingui millor qualitat de vida i aconsegueixi estar més tranquil, Silvia es va apuntar a les classes de Doga, mitjançant recomanació d’una amiga. Ella ja havia practicat ioga abans, així que li va semblar una bona idea poder compartir aquesta activitat amb ell. “La part que més m’agrada és la de les posicions difícils, en Grillo es queda tan petrificat que es deixa fer tot”, comenta entre rialles la Sílvia. També li encanten els estiraments, que li ofereixen la possibilitat de manipular al gos i de ensenyar-li que les carícies no són res dolent. Però sobretot el moment més especial és el de la relaxació “tot i que ha de durar poc, sinó no ho aguanten”.

“És una bona activitat per a gossos que no els agrada que els toquin” ens comenta la Sílvia al final de l’entrevista. Gràcies a aquesta activitat Grill és molt més sociable amb humans i amb altres gossos, amb els quals li agradi o no, ha de compartir classe o parc, ja que també es pot realitzar a l’exterior. Ja per acabar, si heu llegit l’article i us han entrat ganes de practicar Doga, al web de Patricia Guerrero, Pat Educadora Canina , se’ns ofereixen dues maneres de realitzar aquesta disciplina: a casa, mitjançant un curs en línia, o en una sala de ioga per humans, compartint l’experiència amb més companys.

Ah !!! Se m’oblidava, Grillo ens ha dit que el trobava “Gua-Ommmmmmmmmmm”; )

Sílvia Esteve

Per què dius mascota quan vols dir soci?

/0 Comentaris/a

Per a alguns sectors resulta paradoxal que gossos i gats concrets signifiquin tant i els aliens o sense propietari signifiquin tan poc

Mascota és una paraula carregada de potents consideracions per als amants dels animals. Com a “prova del cotó” de la profunditat de la implicació d’una persona o col·lectiu pots fer servir la paraula mascota. És un password tàcit que delimita els diletants dels entesos de la causa pels animals.

Davant la paraula “mascota” els animalistes reaccionaran com després d’un enrampada i els “mascotistes” somriuran complaguts. El que no saben els segons que aquest terme l’assignen despectivament als primers. Es fa servir per identificar aquells que no han fet el salt mortal que significa estimar els animals no humans més enllà dels que conviuen amb ells. Per a alguns sectors resulta paradoxal que gossos i gats concrets signifiquin tant i els aliens o sense propietari signifiquin tan poc. Per als que han transcendit el compromís més enllà del seu Boby o la seva Pepa tots els gossos i gats són valuosos més enllà de la raça, l’edat o la bellesa.

Els gossos porten més de 10.000 anys al nostre costat i els gats ho estan considerant des de fa 9.000. Els mascoteros – tots o gairebé tots ho hem estat o ho som- consideren que gairebé qualsevol animal pot ser company. El límit el posa la manca d’espai, de diners o el bon judici dels companys de pis. Una cobaia, un conill, una serp, un amfibi, un peix, un lloro, un poni o qualsevol ésser viu no humà (assequible espacialment) és considerat un potencial company. I no hauria de ser així. La convivència en una gàbia, peixera, terrari o corral per companyia de les persones és molt qüestionable per als veritables amants dels animals. Massa vegades estimar no és posseir.

Ni mascota és correcte per definir a aquests col·legues i còmplices que per trajectòria d’espècie i encant personal ens alegren el dia sense ser bufons ni propietats. Hi ha una controvèrsia cap a l’oportunitat d’albergar espècies que no estiguin clarament adaptades a les nostres manies i estil de vida. Els missatges comercials ofereixen noves criatures cada vegada menys dependents, cada vegada més vistoses i exòtiques amb l’única finalitat de proveir de capritxos i d’un aixovar caríssim per lluir a les xarxes. Ells parlen de mascotes. Nosaltres parlem de socis de vida.

Per Emma Infante, de Futuranimal.org

 

Consells per viatjar amb el gos

/0 Comentaris/a

Abans de començar un viatge cal tenir en compte alguns preparatius veterinaris, legals com el passaport i també per ajudar a que el gos estigui més tranquil.

Cada cop que marxem de casa uns dies o de vacances ens preguntem el mateix quan planifiquem el viatge: què fem amb el gos? A qui el deixem? Doncs el teu gos pot viatjar sense cap problema amb tu tant per la geografia catalana o espanyola com per la majoria de països estrangers. Fins i tot fora de les nostres fronteres podràs comprovar el bon tracte que reben les teves mascotes a l’estranger. Abans de fer un viatge amb el teu gos has de tenir en compte una sèrie de requisits que haurà de complir, sobretot si viatja a l’estranger, i algunes recomanacions per a que el desplaçament en cas que sigui en avió o vaixell no sigui traumàtic per al teu animal.

Aquí tens alguns consells per a que viatjar amb el gos sigui cómode i fàcil:

Passaport europeu caní

És un document necessari per a gossos, gats i fures per viatjar pels països de la Unió Europea (UE) que et serà facilitat pel teu veterinari després de fer-li una revisió. Per viatjar cal que el teu gos estigui identificat per mitja d’un sistema electrònic d’identificació i correctament vacunat, sobre tot contra la ràbia. Alguns països com Irlanda, Malta, Suècia, Finlàndia o el Regne Unit demanen també que la teva mascota hagi estat sotmesa a una valoració d’anticossos contra la ràbia per un laboratori autoritzat. El passaport es formalitzarà en la llengua oficial de l’estat de la UE on s’hagi emès i en anglès; Per obtenir-lo s’haurà de pagar una taxa que cada govern determinarà.

Els estats membres de la UE poden autoritzar a entrar animals joves de menys de tres mesos sense vacunar sota determinades condicions. Si vols viatjar a altres països, en aquest enllaç de la companyia aèria Air Europa, tens informació detallada sobre les condicions que ha de complir la teva mascota per viatjar en avió per Europa i altres països d’Amèrica i Àfrica.

Com preparem el gos abans d’iniciar un viatge?

Abans de sortir de viatge amb el teu gos cal prendre una sèrie de mesures per a què el trasllat del teu animal al lloc de vacances sigui el menys estressant i traumàtic per a ell, en especial si és la primera vegada que viatja. Aquestes són algunes recomanacions:

– Dóna-li un bany abans de sortir per evitar que faci mala olor i pugui molestar a altres passatgers.

-Transmet-li tranquil·litat durant el dia de preparació del viatge. Si estàs nerviós, ell ho notarà. Ha de notar el mínim possible que és un dia diferent a qualsevol altre.

-Si has d’anar en avió redueix la quantitat de menjar el dia anterior i dóna-li suficient aigua. Dues hores abans d’entregar-lo a la companyia aèrea o naval, dóna-li un àpat lleuger.

–Consulta amb el veterinari si cal que prengui algun tipus de medicació per evitar mareigs. No li donis sedants ni tranquil·litzants si ha de viatjar en avió.

–Acostuma’l a estar a la gàbia o el contenidor amb el que haurà de viatjar durant cert temps abans d’iniciar el viatge. Li donarà tranquil·litat i es sentirà còmode i segur a l’hora d’emprendre el trajecte.

-En cas que marxeu en avió o en vaixell dóna un passeig amb ell abans de sortir cap a l’aeroport o el port i un altre cop abans de fer el check-in.

-Incorpora la manta o el coixí on dorm o alguna altra pertinència seva com el recipient on menja perquè reconegui la olor. Col·locar una de les seves joguines preferides dins la gàbia, també el calmarà si no estàs al seu costat durant el viatge.

-Si l’has d’entregar a la secció de càrrega d’un avió o un vaixell, fes-ho amb naturalitat i calma.

El gos que es va colar als Òscars

/0 Comentaris/a

Un cadell de gos molt tendre i carinyós es va colar a l’última cerimònia dels Òscars. Ho va fer mitjançant el curtmetratge d’animació titulat “Feast” que va guanyar el premi al “Millor curtmetratge d’animació”.

Produït per Walt Disney Animation Studios i dirigit per Patrick Osborne, el curt animat en 3D és la tendra història d’un cadell de gos que és adoptat per un noi amb el que comparteix la passió pel menjar. A partir d’aquí veurem, sempre des del punt de vista del gos, l’evolució de la seva vida junts.

Es tracta d’una curtmetratge molt ben fet i que segur que agradarà a tots els amants dels gossos ja que retrata la vessant més tendra de la relació entre humans i animals i la capacitat dels gossos de convertir-se en “el millor amic de l’home”.

https://www.youtube.com/watch?v=PjxBUefHMaY