Arxiu d'etiquetes per: gats

L’abandonament d’animals de companyia es dispara un 228% a l’abril

/0 Comentaris/a

La Fundació Daina adverteix de l’augment d’entrades d’animals de companyia a la protectora de Mataró durant el mes d’abril, mostrant així una clara “malaltia de l’abandonament” a la societat.

En el darrer mes d’abril, la protectora de Mataró va atendre 153 animals abandonats (66 gossos i 87 gats) enfront dels 67 del mes d’abril de l’any passat, el que significa que hi ha hagut un increment del 228,35%. La Fundació de la Societat Protectora d’Animals de Mataró, la Fundació Daina, posa l’accent durant els dies de Setmana Santa, on es van produir actuacions de rescat molt dures.

L’augment considerable de rescats ha commocionat els equips veterinaris, responsables de benestar animal, cuidadors, administratius i voluntaris de la Fundació Daina tot i l’experiència de què disposen. Els membres d’aquesta fundació que treballa per la defensa dels animals i la natura consideren que aquestes xifres d’abandonaments i entrades posen en situació de risc la tasca proteccionista i de benestar en els seus refugis.

La protectora comunica els rescats de gossos en estat límit

Mali, una cadella de tres mesos, va ser recollida en un contenidor d’escombraries pràcticament morta. La gossa va ser ingressada en l’Espai Veterinari de la protectora de Mataró. Després de tres dies d’incertesa pendents d’analítiques i amb cura de 24 hores, van aconseguir que Mali superés la gravetat i comencés a menjar i moure’s. Avui, 15 dies després, la cadella està feliçment adoptada.

Durant els dies de Setmana Santa, des de la protectora també es van fer càrrec de dos gossos cadells de raça malinois. Els animals estaven abandonats i lligats en el camí que porta cap a la protectora. Tots dos estaven amb problemes intestinals molt greus.

També van trobar un gos lligat amb morrió i diagnosticat pels especialistes de la Fundació Daina com d’alt risc.  Pels símptomes i comportament, van entendre que es tractava d’un gos que havia estat maltractat amb violència i amb una vida molt dura a les seves espatlles.

Per acabar, la Fundació Daina comunica l’acollida d’un cadell de gos procedent dels jutjats. La protectora està actualment esperant que el jutge dictamini la no tornada de l’animal amb el seu propietari.

L’abandonament massiu de gats, una situació alarmant 

Dimecres 27, membres de la protectora de Mataró van intervenir en el rescat de 35 gats d’una síndrome de Noé. La situació que van trobar era límit per a la salut dels animals i per a la persona que en tenia cura. Aquest rescat ha posat a prova la resistència i capacitat de la protectora, que durant tot el dia van estar rescatant, revisant, diagnosticant, vacunant, identificant, esterilitzant i testant sobre immunodeficiència i leucèmia. Un procediment amb un cost estimar de més de 5.500 euros.

Del total de 87 gats rescatats, 22 són cadells abandonats en caixes de cartró o són animals procedents de colònies felines de carrer.

Cadells de gat abandonats dins una caixa de cartró/Fundació Daina

La fundació demana responsabilitat a les administracions per l’abandonament d’animals

Des de la Fundació Daina adverteixen que atendre aquests casos posa en tensió a tota l’organització de qualsevol protectora catalana per l’atenció veterinària urgent que comporta i per l’espai dels refugis que normalment estan al límit de la seva capacitat.

La fundació demana a les administracions un control d’intercanvis entre particulars que es generen per manca d’esterilització i el control de la cria i tinença irresponsable, descontrolada i molts cops il·legals. Els animals abandonats i les seves protectores necessiten de l’educació en la responsabilitat de tenir animals a casa i sobre el respecte cap ells i les seves necessitats que van més enllà de l’alimentació.

Per acabar, l’organització de Mataró considera que els fets que denuncien a l’opinió pública demostren la inoperància de les administracions en les seves responsabilitats, vers la protecció dels animals de companyia, i una societat que calla davant de fets com les malalties de síndromes de Noé amb patiment pels animals i per a les persones víctimes de la malaltia. Una societat que no esterilitza, que no està prou informada ni preparada per conviure amb animals, generant camades no desitjades, amb abandonament o fent intercanvis entre particulars, generant més dolor als animals i problemes socials deguts a la ignorància del que comporta la tinença responsable.

Quins són els animals més intel·ligents del món?

/0 Comentaris/a

Memòria d’elefant o intel·ligència del mico o polp són algunes de les expressions més habituals a l’hora de parlar dels animals i del seu cervell o ment. Són només alguns exemples perquè la llista és bastant llarga. De fet, tots els animals, en certa manera, poden definir-se com a intel·ligents, perquè tenen una gran capacitat cognitiva. Però… quins són els més intel·ligents? Fem un llistat i repàs pels principals.

El gos és un dels animals que figura en primera posició per la seva intel·ligència adaptativa. Aquest animal de companyia té una gran capacitat d’adaptació a diferents situacions i escenaris, aprenent d’experiències prèvies. A més, destaca per la seva capacitat comunicativa bidireccional amb l’ésser humà, tant per a comprendre el que se li diu, com per a fer-se entendre per part de les persones.

Dins del que són animals usuals a casa, està un altre animal que té una gran intel·ligència: el gat. Aquests felins es diferencien de la resta per la seva gran capacitat d’observació, imitació i aprenentatge, a més de per la seva gran memòria.

Els elefants no poden faltar en aquest rànquing. Aquests animals presenten la característica de tenir el cervell més gran del món animal, desenvolupant instints similars a l’empatia i la companyonia. Els elefants són capaços d’aprendre de si mateixos per a millorar, per exemple la seva pròpia salut, ja que coneixen i recorden l’efecte de menjar determinades herbes i els seus efectes o no beneficiosos sobre l’organisme.

Un altre dels animals són els dofins. En aquest cas, destaca el seu sistema comunicatiu que, a més, és bastant complex perquè es produeix per la modulació de sons. A més, tenen molt desenvolupada la part de relacions interfamiliars. Unes capacitats que previsiblement s’han vist afavorides per la grandària del seu cervell.

I, finalment, estaria la formiga. Aquest animal crida l’atenció per la seva gran capacitat d’organització i d’establir jerarquies, a més del sacrifici que sempre fan en pro del be comú. Un animal sorprenent per a una grandària tan petita que, gràcies a aquestes habilitats, ha augmentat la seva capacitat de supervivència. Cal no oblidar que viuen en el sòl i estan a l’abast de qualsevol altra espècie animal.

Quines són les cinc races de gos més intel·ligents?

Font: AMIC/animalmascota.com

El 20% dels gossos recollits per les protectores no s’adopten

/0 Comentaris/a

La Fundació Affinity ha informat que prop del 20% dels gossos que arriben a les protectores espanyoles cada any no arriben a ser adoptats.

Segons indica el darrer estudi de la Fundació Affinity sobre l’abandonament i l’adopció a Espanya, el 2020 es van recollir al voltant de 286.000 gossos i gats, dels quals uns 51.000 van romandre al refugi en espera d’una segona oportunitat. Una tendència que es va mantenint al llarg dels anys.

Concretament, el 2020 les protectores van recollir al voltant de 162.000 gossos a Espanya. D’aquests, el 49% van ser adoptats, el 16% es van tornar a les seves famílies gràcies a l’ús del microxip i un 6% més es van allotjar a cases d’acollida. Per contra, un 20% dels gossos haurien estat al refugi esperant a ser adoptats.

D’altra banda, el 2020, les protectores van rebre l’arribada de prop de 124.000 gats. El 43% d’aquests felins van aconseguir ser adoptats, mentre que un 14% van ser ubicats a colònies i un altre 10% a cases d’acollida. No obstant això, un 15% van romandre al refugi.

Les dades indiquen que el volum d’adopcions a Espanya està estancat

Les dades indiquen que el volum d’adopcions a Espanya està estancat, ja que es manté en nivells molt similars als observats en els darrers cinc anys. Una situació molt semblant a la de la xifra d’animals abandonats, que també es manté en el temps gairebé sense canvis.

A l’hora d’adoptar un gos o un gat, les famílies solen tenir preferència per un cadell. En el cas dels gossos, un cadell passa de mitjana uns 3,2 mesos a la protectora abans de ser adoptat, mentre que en el cas dels adults puja fins als 9,6 mesos. Les xifres són molt semblants també en el cas dels gats: els cadells passen una mitjana de 2,6 mesos a la protectora, mentre que els adults passen una mitjana de 9,7 mesos.

Segons Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity, “l’adopció d’animals adults i sèniors està menys demandada, i per conseqüència aquests animals acaben passant més temps a les protectores i fins i tot poden arribar a quedar-se tota la vida”.

Davant la falsa creença que un gos adult ja no es podrà integrar de la mateixa manera en una nova família, Buil assegura que no és així: “adoptar animals adults o sèniors pot ser una opció excel·lent per a molts tipus de persones o de famílies, ja que aquests animals es poden educar igual que un cadell, tenen un nivell d’activitat menor i poden integrar-se a la família i crear un fort vincle amb els seus membres”.

Les dades mostren una certa preferència per adoptar animals petits o amb una raça determinada

A més de preferir cadells, les dades també mostren una certa preferència de les famílies per adoptar animals petits o d’una raça determinada, que a més estiguin sans. Els animals que estan malalts passen una mitjana de 3,9 mesos més a la protectora. A més, els gossos considerats de raça potencialment perillosa també passen més temps al refugi. Un cadell passa de mitjana 3,2 mesos a la protectora, mentre que als gossos adults la xifra puja fins als 11,2 mesos.

El 2020 el 23% de les persones o famílies que estaven interessades a adoptar, no ho van fer perquè no trobar un animal d’una mida o raça concreta. “És molt important escollir quin tipus d’animal adoptem, ja que aquest ha d’adaptar-se al nostre estil de vida i ser-hi compatible. Però això ho determina molt més el caràcter de cada animal que la seva raça o mida. És important deixar-nos guiar pel personal de les protectores, conèixer els animals i prendre el temps necessari abans d’adoptar”, assegura Buil.

Quins aliments són perillosos per als gats?

/0 Comentaris/a ,

Una alimentació adequada dels animals de companyia és molt important, no només per vetllar pel seu correcte desenvolupament i per respondre a les necessitats nutricionals específiques de cada etapa de la seva vida, sinó també per a la seva salut.

És important tenir clar que no tots els aliments són beneficiosos per a la salut i el benestar dels animals. De fet, alguns aliments no han de ser mai consumits. Per aquest motiu, en aquesta publicació us expliquem quins aliments són més perillosos per als gats.

-La xocolata és realment un aliment perjudicial per als gats. De fet, és un aliment tòxic per als felins. Pot causar danys greus als òrgans de l’animal. En general, els provoca un ritme cardíac irregular, tremolors i convulsions.

-Els gats tampoc no poden menjar all ni ceba. Dos productes molt habituals a les nostres cuines, però que són nocius per als felins perquè els destrueixen els glòbuls vermells, provocant-los anèmia. A més, aquests aliments poden causar problemes gastrointestinals i provocar diarrea.

-Algunes fruites com els raïms o les panses no han de ser ingerides pels gats, ja que els poden arribar a causar insuficiència renal.

-A la llista negra també trobem com a aliment perillós l’ou cru. Alguns tipus de proteïnes són perjudicials per a la salut d’aquests animals. El seu consum pot causar vòmits i diarrees.

-Cal anar amb especial cura amb el consum de fetge, sobretot, si el menja en grans quantitats, perquè el gat es pot intoxicar per vitamina A.

Font: AMIC/animalmascota.com

Per què pasten els gats?

/0 Comentaris/a ,

El motiu pel qual els gats pasten és un dels misteris més adorables que existeix. Es tracta d’un d’aquests comportaments curiosos i exclusius dels felins que desperten molt interès entre els éssers humans.

Pastar és un moviment molt semblant a un massatge, en què un gat es mou i empeny amb les potes davanteres. Alguns felins ho fan amb les ungles amagades, però d’altres estenen les seves peludes i esmolades urpes quan empenyen i les amaguen quan van enrere. Aquesta acció solen fer-la sobre superfícies suaus i flexibles com mantes, edredons, coixins, etc. També ho fan sobre altres animals i fins i tot sobre el cos del seu humà de confiança.

L’hàbit de pastar és exclusiu dels gats, és el senyal d’identitat com a animals felins. És un costum que comença des que són petits. Des dels primers dies de les seves vides, els gats pasten el ventre de la seva mare a la recerca de la seva atenció. A més, aquest suau massatge estimula el fluid de la llet als mugrons.

Si el teu company felí se t’acosta de manera sigil·losa quan estàs còmode al sofà, i es posa damunt teu a fer-te un massatge, has de sentir-te molt afortunat. Aquesta acció vol dir que el teu gat t’adora, et considera una figura propera a la mare o al pare. Si aquest ‘massatge’ va acompanyat d’un intens ronc, acabarà relaxant la mandíbula i entrarà en un estat de benestar total en què fins i tot pot arribar a bavejar una mica.

Una altra raó és que els gats que pasten quan són adults, ho fan perquè van ser separats de la seva mare o deslletats massa aviat. Encara que també és cert que hi ha molts casos de gats que pasten i no van ser precoços en la seva separació maternal.

Una de les explicacions més acceptades és que ho fan per consolar-se a ells mateixos quan estan estressats o una mica preocupats. Una altra raó és perquè els gats tenen unes glàndules odoríferes als seus coixinets de la part inferior de les potes, llavors aprofiten aquests massatges per alliberar part de la seva olor corporal, marcant d’aquesta manera el seu territori.

Si el teu pelut s’ha allotjat damunt del teu cos i pasta, no vol dir només que t’estima, i que se sent molt a gust, sinó que t’està dient que formes part de la propietat. Finalment, una altra de les raons perquè un felí pasti és per relaxar-se, de vegades és com el preludi de la migdiada.

AMIC/Wikifauna.com