Arxiu d'etiquetes per: gats

Cat Weekend o la cresta de l’onada del benestar felí

/0 Comentaris/a

“Atén sempre a què és el que vol el gat, please”. Més de cent persones comparteixen a Anglaterra un cap de setmana parlant exclusivament de gats. Stradford Upon Avon ha estat la població escollida com a seu per a una nova edició del Cat Weekend.

Una nova edició del Cat Weekend arriba a Anglaterra per dedicar un cap de setmana al desenvolupament de xerrades relacionades amb la salut i el benestar felí. En aquest escenari, la conclusió més rellevant a la qual han arribat la majoria de etólogas gatunas és que: “Alguns gats no gaudeixen amb les carícies tan sols les toleren”. A més, tots els ponents del Cat Weekend van coincidir en la necessitat d’afinar en la nostra manera d’entendre els gats: “Cal aguditzar la capacitat d’observació i d’autocontenció abans de desplegar tot el catàleg de carícies que un gat pot provocar-nos, per que el que aquest pot voler importa més que el nostre caprici “.

La Doctora Lauren Finka del londinenc Battersea, insisteix en trencar la idea que cal forçar el contacte com a sinònim d’afecte: “Hem de ser especialment respectuoses amb cada gat sobretot si és un gat de carrer o ha perdut al seu anterior propietari”. A més, insisteix que “no es tracta de no tocar a qualsevol gat en qualsevol moment per no patir una resposta hostil per part d’aquest, sinó de demostrar la nostra millor versió com a humans“.

Segons les referents anglosaxones de la ciència gatera, la realitat dista molt de polaritzar entre gats afectuosos i casolans – molt abundants – i gats silvestres i esquerps. Hi ha una categoria que és el que Vicky Halls i Kim Horwood diuen gat intermedi o “in between”que pot ser gaudit sense forçar-lo a renunciar a la seva essència. Són mininos que es vinculen més i millor a l’humà si aquest renuncia a imposar el seu tacte i confia en la capacitat dels primers per reclamar la interacció.

Queda clar que les majors expertes de l’univers solidari felí estan preocupades pel que consideren actuacions abusives de persones ben intencionades. Els gats, a diferència dels gossos, poden establir forts vincles emocionals encara que no hi hagi un contacte físic directe puntual o continuat. El respecte de la distància suggerida pel gat pot entendre com una maduresa de l’humà en la seva afectivitat i per això un espai abonat a una relació significativa i responsable.

Jane Clemens de Cats Protection va compartir les claus de la participació dels veïns en el seguiment de les colònies gateres i va confirmar amb números l’eficàcia del mètode CER (captura, esterilització i retorn) per a la gestió ètica dels gats de carrer. Un abordatge científic i professional garanteix els millors resultats per a tots, inclosa administració i ciutadania.

Ian MacFarlaine, flamant guanyador de Cat Welfare Award 2019 va explicar el desplegament de les intervencions de protecció dels animals a les Illes Bermudes i va abordar les preguntes recurrents de la comunitat gatera.

El cap de setmana gatuno, Cat Weekend en l’idioma local, és un esdeveniment d’International Cat Care (https://icatcare.org) que se celebra a Regne Unit amb Claire Bessant com a mestra de cerimònies. Es tracta de dos dies dedicats exclusivament a compartir els aspectes més rellevants de la salut i el benestar felins, sense interferències d’altres espècies. A Anglaterra hi ha la possibilitat d’estudiar i treballar com a infermera veterinària i un nombre important d’aquestes professionals van acudir a l’esdeveniment. Les infermeres veterinàries compten amb una formació específica que complementa les funcions del grau veterinari amb uns nivells d’autonomia en les cures que supera la dels auxiliars.

Stradford Upon Avon ha estat l’escollida com a seu d’aquest any. Aquesta coqueta població és el bressol de William Shakespeare cosa que es fa notar en cada un dels racons. El refugi local que funciona com a Cafè amb Gats (tipus Espai de Gats o Gatoteca) es diu Shakespaws una divertida combinació del cognom de l’escriptor i la paraula anglesa per empremtes.

Treballar amb gats incrementa la productivitat i redueix l’estrès

/0 Comentaris/a

L’últim informe presentat per Bizneo HR en el Dia Internacional del Gat revela que cada vegada hi ha més empreses que fomenten la presència dels animals de companyia a la jornada laboral.

Segons l’últim informe d’aquests experts en software de Recursos Humans cada vegada hi ha més empreses que permeten als seus empleats emportar-se als animals a l’oficina. Una iniciativa pet-friendly que s’argumenta per la reducció d’estrès que aporta acariciar l’animal, així com la conseqüent millora de la productivitat.

Aquesta pràctica té el seu origen al Japó. El país nipó treballa amb els gossos des de 1991 i des de fa ja gairebé 20 anys també comparteix la jornada laboral amb els gats. Treballar amb els gats disminueix els nivells de cortisol (l’hormona de l’estrès) de manera significativa. Interactuar amb els mininos té beneficis a llarg termini sobre la salut, tant física com mental.

Els avantatges de treballar amb els animals de companyia

Acariciar els gossos i gats atenua l’ansietat i serveix per combatre la fatiga pròpia de la jornada laboral. El 30% dels enquestats asseguren que estarien disposats a treballar durant més hores si estiguessin acompanyats dels seus animals.

Una altra dada que indica l’informe és que compartir espai amb gossos i felins redueix l’absentisme i incrementa la satisfacció del conjunt dels empleats.

D’altra banda, aquesta activitat acaba amb el sentiment de deixar-los sols a casa, el que afavoreix les relacions laborals de l’empleat. Més de la meitat dels treballadors van afirmar que millorarien el seu compromís amb l’organització. Per tant, la presència dels animals milloraria el clima laboral de manera més directa, i com a conseqüència, la productivitat.

La cara B de treballar amb gats

Qualsevol empresa que vulgui sumar-se a la iniciativa pet-friendly haurà de tenir en compte una sèrie de consideracions i normes:

• Tenir la cartilla de vacunacions al dia.

• Portar bosses per la femta i mantenir les zones de treball netes.

• Portar els gossos lligats si es mouen per l’edifici.

• No deixar sols els animals en els llocs de treball.

• Tampoc és recomanable fer-ho si estan malalts.

• Educar els animals i garantir que es portin bé amb els altres.

• Alimentar adequadament.

• Establir protocols d’actuació.

 

El teu gos podria haver menjat…gos!

/0 Comentaris/a

La llei permet que els gossos i gats puguin ser alimentats amb les restes d’altres animals de la seva mateixa espècie.

La normativa espanyola que regula l’alimentació dels animals, aprovada en el Reial Decret 1528/2012, permet que els animals de zoològics, de circ, els que estan en mans de caçadors i els que viuen en refugis i gosseres (entre d’altres) siguin alimentats amb “animals o les parts dels mateixos que van morir sense ser sacrificats per al consum humà, incloent els sacrificats per al control de malalties, els fetus, oòcits, embrions i esperma no destinats a la reproducció i les aus de corral mortes als ous”. Aquest redactat obre la porta a que els fabricants de pinso puguin utilitzar, entre d’altres restes, els cossos morts d’altres gats i gossos per produir el menjar que després vendran per alimentar els gats i gossos que viuen en els espais mencionats.

Els refugis i les gosseres, en alguns casos, utilitzen aquest tipus de pinso de pitjor qualitat ja que no donen a l’abast amb tants animals sota la seva protecció. La seva feina és exemplar i absolutament necessària en un país on cada any s’abandonen més de 140.000 gats i gossos, segons les xifres de l’estudi que cada any elabora la Fundació Affinity. Malgrat aquestes dificultats, cada cop són més els refugis i gosseres que, conscients dels problemes que aquesta alimentació pot acabar provocant en els animals, ja han buscat alternatives. Algunes destinen recursos propis per poder comprar pinso de major qualitat i altres, fins i tot, com és el cas de Canòpolis, al Garraf, cuinen el menjar ells mateixos per evitar l’alimentació prefabricada.

El pinso de baix preu (i de pitjor qualitat) permet alimentar més animals però genera un cercle pervers: mentre es pugui obtenir benefici econòmic amb els cossos dels animals morts, hi haurà interessos en que es mantingui el sacrifici animal arreu de l’Estat. Actualment, el sacrifici 0 només s’aplica a Catalunya, Galícia i Madrid. A més, és impossible preguntar-se si, encara que sigui legal, és correcte i ètic que existeixi una categoria d’aliments d’inferior qualitat que permeti alimentar a qualsevol animal amb les restes d’altres membres de la seva mateixa espècie.

La polèmica normativa espanyola no vulnera les directrius europees que regulen el que es coneix com Subproductes d’Origen Animal No Destinats al Consum Humà (SANDACH). El text divideix en tres categories diferents tots els SANDACH i determina en quins casos es poden usar els aliments de cada apartat. La primera categoria, per exemple, és la més delicada perquè inclou la carn i pell d’animals que han mort per alguna infecció o fruit de l’experimentació. A la segona categoria hi ha els animals sacrificats que no estiguessin malalts, a més dels fems i el guano, així com les restes dels escorxadors. Finalment, a la tercera categoria hi ha les restes d’animals morts durant la caça o en escorxadors que serien aptes per al consum humà però que no es comercialitzen. També s’hi inclouen caps d’aus de corral, plomes, banyes, placentes i els pèls dels porcs o de la cua dels cavalls, entre d’altres. Els aliments generats de les categories 2 i 3 són els que es poden usar per fabricar pinso pels gossos i gats de gossera i refugi, així com pels que viuen als zoològics, als circs o estan en mans dels caçadors.

Les restes de l’escorxador

El pinso que es pot comprar a les botigues, en canvi, el de les marques més famoses que comercialitzen menjar per a animals de companyia, no es pot fabricar a partir dels aliments de la segona categoria, però sí amb els de la tercera. És a dir, la llei permet que el pinso de la millor qualitat estigui fet a partir de plomes, banyes, pèls i altres restes dels escorxadors. “Tot el que prové de subproductes s’entén com un ingredient de dubtosa qualitat i un potencial perill per a la salut dels gossos, sobretot si forma part de la seva alimentació habitual”, adverteix Gemma Knowless, autora del llibre “Cocina sana para tu perro”, editat per La esfera de los libros. “S’escombren els terres dels escorxadors i les restes on es barregen defecacions, orina, sang, peülles, becs, pell, plomes, etc, es posen en uns contenidors que recullen els fabricants de farines de carn per a pinsos”, continua Knowless en el seu llibre, on recomana la cuina feta a casa per alimentar els nostres animals.

L’experta en nutrició animal Mónica González Tovar denuncia que en els sacs de pinso fabricats als Estats Units s’hi poden trobar fins i tot “restes d’altres gats i gossos i de collars antipuces o xips d’identificació”. En declaracions a Animalados, adverteix que “el problema del pinso és que mai sabem el que estan menjant els animals”. Des del seu punt de vista, la part més negativa d’aquesta situació és que el marketing dels fabricants de pinso ha aconseguit convèncer els consumidors: “Ens han fet creure que els hi estem donant el millor i no és així”, diu. “El pollastre costa dos euros el quilo i tu estàs pagant a nou euros el quilo per un pinso que la meitat del que porta és sucre”, conclou.

Les dues expertes coincideixen en assenyalar que aquesta mala alimentació ha provocat que es disparin les malalties entre els gossos. “Els gossos ja són el mamífer amb màxim índex de càncer”, lamenta González Tovar. Des del seu punt de vista, és una bona notícia que cada cop hi hagi més consumidors que optin pel menjar conegut com BARF, que consisteix en una dieta crua. Més endavant, des d’Animalados, publicarem un nou article explicant quines són les millors alternatives al pinso dels grans fabricants.

“Quan treballes als carrers atenent els gats te n’adones que ningú vetlla per les seves necessitats”

/0 Comentaris/a

Veu Animal és una entitat animalista radicada a Santa Coloma de Gramenet que ha rebut una menció especial des de l’Ajuntament després de la seva gran tasca amb el món dels gats forals.

Què és Thorva?

Thor és el primer gat feral que vam rescatar, vam recuperar i vam tornar a una colònia a principis de l’any 2016, “VA” és Veu Animal. Va ser apallissat per persones a una plaça de Santa Coloma de Gramenet, el vam recollir molt adolorit i en estat de pànic, però afortunadament sense res trencat. El vam atendre d’una manera molt precària però ara estem contents de veure’l lliure i curat a una colònia on li fem seguiment. Hem volgut posar-li aquest nom al nostre projecte, un Centre de Recuperació de Gats forals que  és on centralitzem totes les nostres pertinences i eines de treball. Igualment seguim treballant amb cases d’acollida per als gats sociables. Quan treballes realment als carrers atenent els gats te n’adones de la crua realitat, ningú vetlla per ells com ho necessiten, creiem que no és suficient amb aplicar un CES (capturar, esterilitzar i deixar anar) sinó pots atendre els casos de ferits, malalts o que necessitin recuperació.

Quan detectasteis aquesta necessitat?

Fins 2016 veníem atenent alguns casos d’abandonaments, sobretot cadells, segons la capacitat que tinguéssim en el moment en qüestió. Aquests casos relativament són fàcils d’assumir a cases de acollides, però vam començar a col·laborar amb les colònies de gats per ajudar-les a capturar per esterilitzar, per creure en que és l’única manera de corregir la superpoblació d’una manera ètica. Va ser llavors quan ens vam veure en l’obligació moral de no mirar a un altre costat, perquè no tots estaven en bones condicions i necessitaven ajuda. Per què només atendre els bonics gatets sociables i no els forals? Què els diferencia?

Tots tenen el mateix dret a ser tractats amb dignitat i ser cuidats independentment de la naturalesa que tinguin. El més respectuós amb la natura és tenir en compte aquesta condició a l’hora de tractar-los i proporcionar-los l’hàbitat que li correspongui.

Qui ho finança?

Veu Animal funciona gràcies al dur treball dels voluntaris a fires i campanyes de sensibilització que ens ajuda a recaptar donatius. També ajuden les aportacions dels 61 socis actuals, les microdonacions de teaming d’1 euro al mes i les donacions puntuals de simpatitzants o seguidors d’aquesta causa. Vam aconseguir cobrir-ho tot gràcies a donacions de particulars sensibilitzats amb la necessitat que hi ha actual i que ningú més fa.

En la vostra entitat incloeu el que s’anomena en l’argot alimentador/a. Com definiries a aquestes persones?

A la nostra entitat diversos voluntaris són alimentadors/es d’alguna colònia de Santa Coloma de Gramenet o Barcelona. Són persones excepcionals que veritablement sacrifiquen gran part del seu temps i recursos. Tenen la gran capacitat de transmetre’ns a tots la vulnerabilitat a la qual s’enfronten i la fortalesa que no els fa defallir, motor del nostre impuls per facilitar-los en la mesura de les nostres possibilitats tot el que necessiti.

Quin paper juga la formació en la vostra entitat?

Les bases per a un correcte treball en equip i un òptim resultat, és la formació dels nostres voluntaris, complir un protocol d’actuació, el respecte i compromís. A tots ens uneix la mateixa sensibilitat de protegir i cuidar a qui ho necessita, i encara que no és fàcil gestionar una entitat, ens recolzem entre tots com una família i aportem cadascú la nostra experiència per millorar dia a dia. Més que la formació, és sentir recolxament d’algú més que no és un mateix, però perquè tot flueixi ha d’haver col·laboració mútua. La formació és bàsica per a una correcta gestió de colònia. Si li sumem a una alimentadora, formació, col·laboració i treball en equip el resultat és una colònia controlada, sana i protegida.

Els gats diuen que tenen set vides però és molt important conèixer les malalties que els fan fràgils. Quines són?

Pel gran nombre de casos i la quantitat d’anys que portem en això, més o menys podem definir un patró de malalties més habituals amb què ens trobem als carrers, com poden ser el calicivirus o herpesvirus amb gingivitis, complicacions respiratòries i afectacions oftalmològiques, també insuficiència renal en adults i problemes parasitaris en general amb diarrees agudes i deshidratació. Una bona alimentació, proporcionar llocs on resguardar-se de les inclemències del temps i brindar entre tots protecció davant de qualsevol perill, pot ajudar a tenir una població sana als carrers.

És l’estrès el pitjor amic dels gats?

Possiblement sí, poden patir símptomes físics i conductuals. Un gat estressat pot manifestar malalties com: Asma bronquial, cistitis, colitis, alopècia, hipersensibilitat, augment de les infeccions i un agreujament més que important de les malalties víriques i autoimmunes. Respecte als símptomes de la mateixa manera que en els humans, l’estrès empitjora el caràcter del nostre gat i el converteix en un company díscol, amb un dràstic canvi en el seu comportament. Entre els canvis que podem observar es troben: Augment de l’agressivitat, ansietat generalitzada, fòbies i pors, manies obsessives i comportaments compulsius (llepat excessiu i autoagressió), pica (ingesta inadequada d’objectes perillosos, generalment tela), trastorns alimentaris (anorèxia i bulímia), eliminació inadequada (amb excrements i orina), marcatge amb ungles, hiperactivitat, vocalitzacions excessives …

És important recordar que el nostre gat mai es comporta de manera inconvenient per fastiguejar-, sinó que ho fa com a forma de cridar la nostra atenció i dir-nos que no es troba bé. Ens està demanant ajuda.

En els gats forals a part de l’estrès que pateixen al carrer, quan cal manipular-los per al CES o tractar-lo d’alguna afecció, cal utilitzar les tècniques menys invasives que li proporcionin el mínim estrès possible per intentar evitar al màxim l’aparició d’aquests símptomes, respectant la seva naturalesa. Nosaltres intentem tractar-los en el mínim de temps possible, amb il·luminació natural, ventilació, en estades adaptades, oferint-descans amb el mínim soroll i intervenció per la nostra part en ser vídeo vigilat realitzant rondes per a cobrir les necessitats de cada cas.

També existeix la manca de seguretat en els domicilis, per això també teniu a la vostra pàgina espais protegits amb xarxes “antimordisco” que cal saber com i on instal·lar correctament per evitar la síndrome del gat paracaigudista, veritat?

Sí, trobem que hi ha falta d’informació de les possibilitats de proporcionar una llar segura als nostres gats. Amb una cosa tan simple com una xarxa o maia, pots evitar caigudes des de balcons, terrasses, finestres, etc. Mai passa res fins que et passa a tu. Valorant entre posar mesures o la possibilitat que el teu gat pateixi un accident, es perdi o mori, sempre triem la que el mantingui fora de perill. Vam creure una bona idea posar les fotos de les solucions adoptades pels nostres voluntaris, adoptants, coneguts, etc. A vegades fem recomanacions de quina seria la millor solució.

Primer gat mort de la Colònia Granadina de la Troupe després de la captura municipal

/0 Comentaris/a

La notícia colpeja a la comunitat felina que es solidaritza amb la Troupe. “Després del primer impacte i del plor imparable necessitem estar segures que la comunitat aconseguirà que s’enfoquin les coses d’una altra manera. La família ha de ser salvada i ha de quedar-se a la seva llar” diuen l’Olalla i la Maya, les referents de la Troupe. Des del 27 de setembre l’Ajuntament de Granada està capturant els gats de carrer gestionats per l’entitat i portant-los a la gossera. Per a un gat no domèstic cada minut dins d’una gàbia amenaça la seva salut per que l’estrès vulnera el seu sistema immunològic. Així ho assenyalen els estudis publicats per GEMFE el Grup d’Especialistes en Medicina Felina.

 

 

 

 

 

 

 

Divendres dos components de la Troupe van recuperar als dos primers gats i dissabte van iniciar una petició de suports a través d’una plataforma digital. En pocs dies ja han recollit 58.826 signatures (i creixent) en suport a la colònia de gats que tenen cura des de fa més de tres anys. La Troupe és el nom d’una família mixta de gats i humanes i d’una associació granadina que en poc temps ha arrasat a les xarxes felines. El març passat, van publicar una animació explicant que és el CES / CER i el missatge ha recaptat més de 300.000 visualitzacions. Entre d’altres, organitzacions com Internacional Cat Care han fet servir el vídeo per difondre el que en anglès és el TNR, la captura, esterilització i retorn dels gats forals al seu lloc d’origen. També va ser emès durant el Segon Fòrum Parlamentari Felí celebrat a Madrid a finals de juny.

El TNR (trap, neuter and return), o CER (Captura, esterilització i retorn) ho vénen practicant altruistament i sense ajudes públiques. Des de 2016, no hi ha ventrades noves i la població s’ha reduït en un 40%. Els setze gats de la Troupe estan sans, estan ben alimentats, i la gestió de la seva colònia és exemplar. La voluntat de les integrants de la Troupe és de tenir cura d’ells fins a la fi dels seus dies.

Aquest propòsit està amenaçat per la inquietud del consell escolar d’un centre educatiu, que ha activat el protocol municipal de recollida i confinament d’animals. Des de les entitats gateres, i amb la ciència i la legislació a la mà, la resposta no s’ha fet esperar. Es demana a l’alcalde adaptar l’actuació a les premisses del benestar animal que desaconsella entre altres coses la retenció dels gats forals. Són els propis gats els que vetllen per l’estabilitat dels solars on habiten. L’efecte buit descrit pel Doctor Tabot el 1983 explica per què l’eliminació dels gats d’una àrea és la més inefectiva i costosa de les estratègies. S’ha registrat un escrit a l’alcalde de la capital granadina Francisco Cuenca i són molts altres els que circulen en suport a aquesta colònia, emblema de la necessitat sentida pels animalistes d’oficialitzar la gestió de la població feral felina.

Emma Infante