Arxiu d'etiquetes per: gats

Com puc saber l’edat que té un gat?

/0 Comentaris/a

Quan adoptem un gat, de vegades resulta complicat saber l’edat què té, però saber-ho és important, ja que les seves necessitats seran diferents en funció d’aquesta. Per això, us donem uns quants trucs per a saber, si no l’edat exacta, almenys l’etapa per la qual està passant el teu gat.

Per saber d’edat què té un gat, el primer en què cal fixar-se és en el seu comportament. Els felins comencen a interactuar amb el seu entorn al cap de tres setmanes de vida. Aquí comencen els jocs, la socialització amb altres animals i amb les persones. Aquest període acaba al cap de vuit setmanes. En aquesta etapa se solen donar els comportaments més conflictius, concretament entre els dos i els quatre mesos, que és quan se senten atrets per la curiositat.

Entre els quatre mesos i l’any té lloc la maduresa sexual. Aquí es produeix el zel (entre finals d’hivern i primavera), que és quan comencen a marcar el seu territori amb orina. En aquesta fase és important evitar que surtin al carrer, i és el moment d’esterilitzar-los per reduir el nombre de ventrades no desitjades. A més, l’esterilització provocarà molts beneficis en el comportament i la salut dels felins.

Des de l’any, i fins als set, aquests animals es troben en l’etapa adulta. Es nota perquè passen menys temps jugant, i es tornen més territorials i dominants. Tot i això, en aquesta etapa és important establir una rutina amb joguines i reptes per aconseguir el seu aliment, així el gat tindrà una vida activa i evitarem problemes de sobrepès.

El pas d’edat adulta a sènior es dóna entre els set i els dotze anys. L’aspecte físic del gat és el mateix que en l’anterior, però amb menys ganes de jugar. A partir dels dotze anys, el gat canvia els seus moviments, li disminueix l’apetit, dorm més i el seu sistema immunològic comença a debilitar-se. A partir d’aquesta edat els felins comencen a perdre la visió i l’olfacte. Els seus sentits es deterioren a poc a poc.

En els gats més grans es donen canvis en la pell que ajuden a conèixer la seva edat. Els de més de deu anys amb problemes d’hipertiroïdisme, poden desenvolupar un creixement exagerat de les seves arpes i es claven en els seus espais interdigitals. Un altre canvi comú en els gats de més de catorze anys és que apareixen pèls blancs a la seva cara i cos. El pèl és més sec i es descama la pell. Això és perquè dedica menys temps a empolainar-se i al fet que la pell, amb l’edat, es deshidrata més.

Els gats d’edat més avançada experimenten canvis notoris en la vista. Al voltant dels dotze anys apareix l’atròfia iridal senil, en la qual es veuen les vores de les pupil·les irregulars. També es comença a notar l’opacitat en el cristal·lí amb la consegüent pèrdua de visió. Això es pot veure pel color blau grisenc que adquireix el cristal·lí.

Font: AMIC- Wikifauna.com

Troben 80 gossos i gats abandonats en les dues últimes setmanes a Baza

/0 Comentaris/a

L’Ajuntament de Baza ha comunicat que durant les dues últimes setmanes hi ha hagut un abandonament massiu de gossos i gats a la localitat granadina.

Comencen a complir-se els pitjors presagis. El passat 30 de març, la Fiscalia va advertir d’un possible procés d’abandonament massiu d’animals de companyia un cop finalitzés el confinament, una situació que ja s’està donant en alguns municipis espanyols com Baza. Segons ha informat en un comunicat l’Ajuntament d’aquesta ciutat andalusa, en les dues últimes setmanes els serveis municipals de recollida d’animals particulars i els voluntaris de la gossera han recollit 80 gossos i gats abandonats.

El consistori de Baza informa que gairebé tots els animals recollits són gossos, la meitat dels quals són cadells nascuts durant l’estat d’alarma, mentre que l’altra meitat són animals de races de mida gran que presentaven alguna malaltia i conseqüentment els seus amos els han abandonat a la seva sort. Tots aquests animals van ser trobats vagant per camins, cunetes, séquies o fins i tot en contenidors d’escombraries.

Després de la recollida, els animals han estat atesos per un veterinari i han passat a les instal·lacions del mercat de bestiar, a l’espera de poder ser adoptats per una nova família. En el procés d’adopció de gossos i gats tenen un paper molt important un grup de voluntàries de Baza que, de formar altruista, estan en contacte amb particulars, col·lectius i associacions de tot Espanya.

Davant l’abandonament massiu d’animals de companyia, l’Ajuntament de Baza ha demanat als ciutadans que si són testimonis de l’abandonament o maltractament d’un animal ho comuniquin a la Policia Local de Baza, ja que les dues conductes estan tipificades a l’ordenança municipal de tinença d’animals (ordenança reguladora núm. 18) com sancions greus i molt greus.

Molts dels abandonaments que s’estan produint en l’actualitat són a causa de la por que tenen les persones al fet que els animals de companyia puguin transmetre’ls el coronavirus. Davant d’aquesta qüestió, el Ministeri de Sanitat i l’Organització Mundial de la Salut ja han publicat en diverses ocasions que, segons el que s’ha investigat fins al moment, els animals no poden transmetre el virus als humans.

Puc donar al meu gos una dieta vegana?

/0 Comentaris/a

“És possible alimentar un gos amb una dieta vegetariana, però és més fàcil fer-ho malament que fer-ho bé”.

Són moltes les persones que es plantegen la contradicció moral que suposa donar menjar d’origen animal als seus gossos quan ells només consumeixen aliments vegetals. Aquests amants dels animals, per poder acabar amb aquesta oposició d’idees, es pregunten: ¿puc fer que el meu gos sigui vegà?

Per respondre aquesta qüestió, Animalados ha parlat amb Mónica González Tovar, certificada en Dietètica i Nutrició per la Universitat Camilo José Cela, membre de la Raw Feeding Veterinary Society del Regne Unit, certificada com a Auxiliar Veterinària per la Universitat Antonio de Nebrija i especialista en Nutrició crua per a gossos per la Dogs Naturally University. A més, dirigeix ​​cursos en línia i comparteix consells sobre nutrició animal al web https://monicagonzaleztovar.com/

Puc fer que el meu gos sigui vegà?

M’agradaria començar amb una opinió que comparteixo de la Dra. Daniela Dos Santos, presidenta de l’Associació Britànica de Veterinaris, pel que fa a dietes vegetarianes: “Teòricament sí que és possible alimentar un gos amb una dieta vegetariana, però és molt més fàcil fer-ho malament que fer-ho bé”.

És a dir, per poder, podries fer que un gos s’alimentés amb una dieta vegetariana. Però a nivell nutricional i al meu entendre professional no és el millor per a ell. En cas de decidir fer-ho sempre faig èmfasi que cal fer-ho assessorat per un veterinari especialista en nutrició vegana de gossos (i no per marques comercials).

¿Els gossos són animals exclusivament carnívors?

El gos és el que s’anomena un carnívor facultatiu-omnívor oportunista. Això vol dir que la dieta més adequada per a ell és la dieta d’un carnívor. De fet, la seva anatomia, la seva fisiologia, els seus hàbits i comportaments alimentaris pertanyen als d’un carnívor i, de fet, ha tingut aquesta alimentació durant milions d’anys.

El que ha passat és que quan van aparèixer els humans sobre la faç de la terra (amb l’etapa de seguiment de campaments i l’etapa de la domesticació del gos, ambdues molt recents), els gossos es van anar convertint en omnívors oportunistes. És a dir, menjaven les sobres que anaven deixant els humans (ossos i restes d’animals que els humans no menjaven i una mica de les seves deixalles vegetals) i es van convertir una mica en els “recull-escombraries” dels residus dels campaments i assentaments humans.

D’aquesta forma, en les èpoques de fam o d’escassetat de preses menjaven el que trobaven entre els residus dels humans. Però aquí és molt important comprendre que tant l’etapa de seguiment de campaments com la de la domesticació són etapes molt molt curtes en el que és l’evolució del genoma nutricional del gos.

Això vol dir que segueix sent, en primer lloc, un carnívor, ja que té una anatomia i fisiologia molt més eficients per aprofitar i digerir els nutrients presents en les seves preses i no així per aprofitar a plenitud els presents en els vegetals.

Llavors … Pot ser perillós que l’alimentació d’un gos sigui vegana?

Aquí em remeto novament a la primera pregunta. Jo no recomanaria mai una dieta vegana, ja que és molt fàcil fer-ho malament i provocar deficiències nutricionals als nostres gossos. Si no es fa amb l’assessorament directe d’un professional realment expert en nutrició vegana per a gossos, pot ser molt perillós.

La dieta vegana en gossos implica el dèficit de nutrients essencials?

Sí. En primer lloc, és molt important comprendre dues coses:

1- Les proteïnes constitueixen el nutrient més important per a gossos i gats.

2- No totes les proteïnes són iguals.

Us demano que tingueu una mica de paciència amb aquesta explicació, però és vital per poder entendre per què pot haver-hi dèficit de nutrients en gossos i gats vegans.

Quan parlem de la “qualitat” d’una proteïna, depenem de dos factors: la seva digestibilitat i la quantitat d’aminoàcids essencials que conté. Llavors una proteïna “de bona qualitat” per a un gos o un gat és totalment diferent d’una proteïna “de bona qualitat” per a un cavall o una vaca.

La proteïna vegetal és, en primer lloc, molt difícil de pair pels carnívors, a causa que el seu sistema digestiu és molt curt, al fet que no posseeix la quantitat d’enzims adequats per pair-eficaçment i a altres factors fisiològics molt més complicats.

En segon lloc, les proteïnes vegetals NO contenen tots els aminoàcids essencials per a gossos i gats, per la qual cosa caldria addicionar-los a la dieta de forma rigorosa per evitar deficiències i malalties com la miocardiopatia dilatada (que apareix per deficiència de Taurina, un aminoàcid present únicament en la proteïna animal).

A més d’això hi ha altres nutrients essencials com les vitamines B12 i D, així com minerals com calci, iode i zinc als que hauria de prestar moltíssima atenció a l’hora de formular una dieta vegana, ja que la seva deficiència pot provocar efectes devastadors sobre la salut de gossos i gats.

Si es decideix fer el canvi a dieta vegana, ¿com s’ha de fer?

Sota la supervisió d’un veterinari especialista en nutrició vegana de gossos, acatant totes les seves directrius.

Quins aliments podem trobar dins d’una dieta vegana per a gossos?

Les persones solen utilitzar dietes comercials, encara que també hi ha qui prefereix preparar una dieta casolana. Entre els ingredients més comuns en dietes veganes per a gossos estan: verdures de fulla verda com els espinacs, kale, bledes, etc. També llenties, arròs, bròquil, carbassó, pastanagues, carbassa i certs tipus de fesols (amb compte perquè els poden causes trastorns gastrointestinals en els gossos. Fruites com plàtans, pomes o mandarines també poden consumir-les.

És important saber que, encara que tinguem la informació nutricional d’aquests ingredients i els vegem com “molt saludables”, el més important és saber si gossos i gats poden digerir i aprofitar aquests nutrients i, en cas de fer-ho, en quina proporció, ja que és aquesta informació la que ens permetrà afegir els suplements necessaris per fer d’aquesta dieta una dieta adequada per a la salut dels peluts.

És assequible econòmicament una alimentació vegana per a gossos?

A nivell comercial els pinsos vegans solen ser bastant costosos, alguns fins i tot més cars que els que contenen ingredients d’origen animal. Quan parlem de dietes casolanes pot ser molt més econòmic si ens fixem només en els ingredients, però cal tenir en compte que cal afegir suplements imprescindibles que també caldrà estimar en els càlculs.

I amb els gats … ¿és possible aplicar una dieta vegana?

Rotundament no. A diferència dels gossos, els gats són el que s’anomena “carnívors obligatoris o estrictes”. Els gats no tenen la capacitat d’adaptació que podria tenir un gos a aquesta dieta, ni a nivell anatòmic ni a nivell fisiològic i no la recomano en cap circumstància.

Què li diries a les persones veganes que es plantegen la contradicció moral que suposa donar menjar d’origen animal als seus gossos?

Entenc perfectament la preocupació i frustració de les persones veganes per l’entorn, la sostenibilitat i tot el que envolta la indústria de l’explotació animal, però és molt important entendre que gossos i gats necessiten una alimentació adequada a les seves necessitats nutricionals i això, vol dir que la millor dieta per a ells és una basada en preses animals. Si hem escollit compartir la nostra vida amb petits carnívors, el més ètic, des del meu punt de vista, és que els donem els aliments per als que han evolucionat durant milions d’anys.

“Podem seguir convivint amb els nostres gats com hem fet sempre”

/0 Comentaris/a

El Col·legi de Veterinaris recorda que hi ha gairebé quatre milions de persones contagiades i només sis gats i dos gossos

El perill de transmissió del covid-19, el virus que ha obligat a confinar-se a més de la meitat del nostre planeta, no vindrà dels animals de companyia sinó dels propis humans. En els darrers dies es va fer pública una informació dels científics i investigadors d’IRTA-CreSA, on s’explicava que a Catalunya havia mort un gat amb coronavirus. L’animal va morir després que li practiquessin l’eutanàssia per altres dolències que tenia, és a dir: va morir amb el coronavirus però no per culpa d’aquesta infecció. De fet, el propietari del gat sí que va morir pel covid-19 i altres persones de la mateixa família també van resultar infectades.

Davant de la publicació d’aquesta notícia, mal tractada per alguns mitjans de comunicació que van assegurar que l’animal havia mort per culpa d’aquesta infecció, el Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya llança «un missatge de calma» i reitera: «Podem seguir convivint i gaudint de les nostres mascotes com hem fet sempre». El comunicat assegura que «elpaper de les mascotes en la transmissió de la COVID-19 és negligible» i que «la via de transmissió predominant és d’humà a humà». De fet, a tot el món hi ha quatre milions de persones infectades pel virus i només sis gats i dos gossos, de manera que el risc de contagi entre els animals domèstics, sembla nul.

«Els gats són susceptibles a la infecció pel nou coronavirus però no hi ha cap evidència que suggereixi que són contagiosos per als humans», segueix el comunicat, que compta amb el suport del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el departament de Territori i Sostenibilitat, l’IRTA-CreSA, la Universitat Autònoma de Barcelona, els quatre Col·legis Oficials de Veterinaris i el Consell de Veterinaris de Catalunya.

Entre el sector existeix la por que algunes persones puguin confondre les informacions publicades per alguns mitjans i témer que poden contagiar-se per culpa dels seus animals de companyia, quan és just al revés. De fet, el Consell recomana que «si una persones ha contret la malaltia de la covid-19 o creu patir-la, extremi les precaucions de distanciament i d’higiene per protegir la seva mascota i evitar contagiar-la». Finalment, el comunicat reitera que «en cap cas aquesta situació justifica un abandonament» d’animals.

Des d’Animalados, recomanem també la lectura d’aquest article: És veritat que els gats poden contagiar les persones de coronavirus?

És veritat que els gats poden contagiar el coronavirus a les persones?

/0 Comentaris/a

Un estudi realitzat a la Xina ha provocat un gran alarmisme ja que afirma que els felins poden contraure el coronavirus. El resultat ha despertat les crítiques de molts col.lectius ja que pot fomentar l’abandonament de gats quan, en realitat, es tracta d’una investigació molt poc contrastada.

L’estudi s’ha publicat a la prestigiosa revista internacional Nature, pero cal aclarir que, davant l’actual context d’emergència pel covid-19, moltes publicacions estan difonent articles poc contrastats, per primar la immediatesa. Aquest és el cas del polèmic estudi sobre els felins.

L’experiment, realitzat a la ciutat de Wuhan per part dels científics de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Agrícoles, conclou que els gats poden estar infectats amb el coronavirus que causa la covid-19 i poden transmetre el virus a altres gats. Ara bé, els mateixos investigadors xinesos confessen que no tenen evidències clares que demostrin que els felins poden transmetre el virus a les persones.

Els resultats es basen en experiments de laboratori en els que els científics xinesos van administrar
una dosi alta del virus SARS-CoV-2 a una sèrie d’animals de manera deliberada. Després d’analitzar l’evolució d’aquests animals, els especialistes van observar que els gats i les fures contenien la covid-19, en canvi, els porcs, els pollastres i els ànecs no. Els gossos, per la seva part, van resultar molt poc susceptibles a la infecció.

Segons informa la revista Nature, l’equip científic, dirigit pel viròleg Bu Zhigao, va introduir mostres
del virus SARS-CoV-2 als nassos de cinc gats domèstics. Quan dos dels animals van ser sacrificats sis dies després, els investigadors van trobar ARN viral, així com partícules de virus infeccioses a les vies respiratòries superiors dels animals. A més, els felins van presentar algunes lesions pulmonars semblants a les que es produeixen a les persones.

Els altres tres gats que no van ser sacrificats els van posar en unes gàbies amb altres felins no infectats.
Posteriorment, l’equip científic va detectar ARN viral a un dels gats exposats, per tant, és possible que contragués el virus a partir de les gotes expulsades pels gats infectats. En els altres gats sans de les gàbies també van detectar mostres del virus. Aquest experiment demostra que els gats poden patir el coronavirus i que, els propis felins, poden contagiar-la a altres gats, però la petita població sobre la qual s’ha provat l’experiment no permet afirmar-ho categòricament.

És important remarcar que l’estudi fet a Wuhan no és suficient per conèixer amb detall el paper dels animals en la propagació de la malaltia. L’experiment va introduir als animals una càrrega viral molt elevada, una càrrega que no és real en la seva vida quotidiana. Per tant, cal aclarir que amb aquest estudi no es pot afirmar que un animal pot encomanar la malaltia a una persona.

“Un gat amb coronavirus no pot contagiar a un humà”

Anna Carbonell, directora de l’ONG Nova Eucària, ha escrit un article d’opinió a través del qual ha
llançat un missatge molt clar: “El coronavirus en gats fa anys que existeix, que és una malaltia infecciosa que es contagia de gat a gat i que en cap moment existeix un factor de zoonosi, senzillament perquè no en compartim els virus. Els gats no poden contagiar el seu coronavirus als humans. Un gat amb coronavirus no pot contagiar a un humà perquè compta amb un cep diferent del que pot afectar el nostre organisme”.

Carbonell recorda que l’estudi realitzat a la Xina no és suficient per conèixer amb detall el paper dels gats com a propagadors de la malaltia: “Han induït la malaltia als felins que han usat, donant-los la dosi de manera deliberada, pel que no té cap tipus de rigorositat ni equivalència amb la realitat, simplement perquè els mateixos vivisectors confessen que l’experimentació amb animals és un frau, un crim terrible i innecessari que només serveix per beneficiar a les corporacions farmacèutiques a través de la subvenció eterna”.

La directora de Nova Eucària adverteix de les conseqüències que pot tenir la difusió  d’informacions que no siguin contrastades per part dels mitjans de comunicació: “La irresponsabilitat periodística fomenta l’alarmisme, l’abandonament d’animals considerats domèstics de companyia i la violència vers la resta d’espècies animals i, per tant, la comissió d’actes delictius que poden suposar l’increment de l’animadversió i l’hostilitat cap als no-humans. Des de Nova Eucària ja prevèiem que algú dirigiria el risc de contagi cap a una altra espècie que no fos la nostra, òbviament per militància especista i sense cap fonamentació del contrast dels criteris científics”.

Des d’Animalados hem parlat amb la clínica veterinària Miquel Janer on ens diuen que “fa molt de temps
que existeix el coronavirus entre els animals i els gats, però no té res a veure amb el que estem patint actualment les persones. Aquesta és una qüestió que preocupa molt als nostres clients i ens pregunten sobre aquesta possibilitat, però la realitat és que no existeixen evidències que la COVID-19 es pugui propagar entre persones i animals”.