Arxiu d'etiquetes per: gats ferals

Què fer si et trobes un gat al carrer

El que has de fer si et trobes un gat al carrer dependrà de molts factors. Si estàs en una ciutat on és rar veure gats pel carrer i et trobes amb un que crida la teva atenció, el primer que has de fer és mantenir la calma i observar. Si no tens a mà una persona experta en gats planteja’t almenys tres preguntes clau abans d’actuar.

És segur acostar-se al gat sense que ell ni tu correu perill?

Has de valorar si el lloc on hi ha el gatet és perillós donat el cas que aquest fugi quan t’acostis. La seguretat abans de res, els gats són imprevisibles i àgils. Aquests felins poden córrer veloçment en direcció contrària quan s’espanten. Si, per exemple, passen cotxes quan t’aproximes pots provocar un terrible atropellament involuntari. Per aquest motiu, cal que garanteixis que tant tu com el gat esteu en condicions prou segures per interactuar. Reconèixer les necessitats d’un gat pot portar temps: si vols ajudar a un gat no vagis amb presses.

Estàs segur que aquest gat no és un gat que viu feliç al carrer?

Una cosa important que has d’observar són les orelles del gat, només cal valorar el seu perfil. Si en una de les seves orelles veus una marca en forma de ve baixa, o una asimetria artificial en els seus pavellons, probablement es tracti d’un gat del carrer esterilitzat que viu en una comunitat estable anomenada colònia. Ja hi ha humans que tenen cura d’ell i de tota la seva família. Es tracta d’un gat feral o de carrer. Per a ells és impossible ser feliços tancats. Un gat feral s’estressa i mor si és reclòs, sigui en una casa o en una gatera pública o una de privada.

Hi ha la creença que els gats de casa poden sobreviure al carrer i que els gats del carrer preferirien viure en una casa. Tant una cosa com l’altra són falses.

Els gats, encara que siguin tots domèstics i d’una única espècie, la felis catus, segons la seva socialització i el seu lloc de naixement tenen diferents necessitats. Els gats nascuts en una llar, amb una interacció estreta i primerenca amb humans, són gats casolans. Durant les sis primeres setmanes solen relacionar-se només amb la mare, amb els germans de ventrada i amb les persones de la llar. A partir de les dotze setmanes ja poden integrar-se en noves famílies, però mai de la vida haurien d’acabar al carrer deliberadament ni accidentalment. Les associacions protectores de gats adverteixen del deure dels propietaris d’extremar la precaució amb finestres, balcons i portes de sortida a més de l’obligació de tenir els gats esterilitzats i identificats amb un microxip. No et perdis el post dels deu consells per evitar que el teu gat es perdi.

La vida i la salut dels gats forals millora exponencialment si es beneficien del CER. El CER és la captura, l’esterilització i el retorn a l’àrea d’origen dels gats no casolans. És el mètode més ètic, econòmic i efectiu per estabilitzar i reduir les poblacions de gats. Mitjançant gàbies-trampa es captura als gats, després són portats al veterinari, són desparasitats, vacunats i finalment sotmesos a una mínima intervenció per esterilitzar. A les poques hores d’observació i recuperació són retornats al seu territori natal.

Potser es tracta d’un gat sense marca a l’orella que reclama insistentment la teva atenció amb vocalitzacions i gestos. Això pot significar dues coses: que al municipi on esteu no es fa el CER i estàs davant d’un gat de carrer que no gaudeix dels beneficis de la cura oficial de la colònia i té gana. O, sent un municipi amb CER, has topat amb un gat casolà abandonat o extraviat. Si és un gat molt socialitzat potser et reclama mims, a més d’aliment.

Estàs segur que és un gat casolà en dificultats?

Fins i tot als experts els resulta complicat distingir quan un gat és feral o no, hi ha casolans molt tímids i de carrer molt carinyosos però incapaços de suportar la retenció entre quatre parets. Si estem davant d’un gat de família extraviat o abandonat aquest hauria de portar un xip – normalment a la banda esquerra del coll-. Això ho pot comprovar la Policia Local, el SEPRONA o un veterinari proper. El trasllat d’un lloc a un altre d’un gat dòcil és millor fer-ho dins d’un transportí tapat amb una tovallola. Si el gat és afectuós i ningú li consta on i amb qui viu, ha de dir-ho als serveis municipals de recollida, a un refugi local d’animals o es pot acollir en el propi domicili fins a l’aparició del propietari o una adopció definitiva. Quan es localitza un animal de companyia a la via pública, els particulars que l’han trobat han de publicitar la seva troballa mitjançant cartells amb una foto, fent referència al gènere, el dia i manera de contacte. També és obligatori notificar el descobriment i la tutela a les autoritats. Quan ja es tenen gats a casa, un veterinari haurà de realitzar diferents procediments amb el nou abans de res. Per raons de salut i de comportament no s’han de barrejar gats desconeguts en un mateix espai sense prendre les adequades precaucions.

Una resposta extra

Els gats emparats pel CER solen tenir bon aspecte, tenen un pes adequat i el seu pelatge llueix sa. Per complir la llei i garantir la tinença responsable tot ajuntament avançat en matèria de protecció animal acorda i finança amb associacions animalistes el programa CER per als gats dels seus carrers. En gairebé totes les poblacions espanyoles hi ha persones, dones majoritàriament, que tenen cura dels seus veïns felins. Les gateres o gestores de colònies els alimenten, els posen aigua, mantenen la zona neta, a l’hivern els munten recers camuflats i, si cal, els porten al veterinari. Als països anglosaxons es parla de gats comunitaris els quals viuen en colònies controlades mitjançant el CER i al CER se l’anomena TNR.

Si l’experiència d’acostar-te als gats de carrer et fascina pots mirar de contactar amb associacions locals o amb la regidoria de medi ambient del teu municipi i informar-te del què hi ha i com col·laborar. Les gateres solen descobrir la seva vocació en enamorar-se d’un primer gat de què van saber que tot i ser feliç al carrer necessitava cures regulars.

Autor: FdCats

La Orotava esterilitza a més d’un centenar de gats forals amb el projecte CER

Els voluntaris del projecte han capturat a més de cent gats per a la seva identificació, esterilització i el seu posterior retorn a la colònia felina.

L’Ajuntament de La Orotava, a través de la regidoria de Sanitat, continua aquest any amb el  Projecte CER (captura, esterilització i retorn) per garantir el control de les colònies felines del municipi tenerifenc. L’objectiu d’aquest projecte no és altre que “reduir la multiplicació descontrolada dels gats de carrer, evitar la superpoblació, alimentar-los de forma correcta i millorar la qualitat de vida dels felins”, apunta la regidora de Sanitat Yayi García.

Segons ha informat l’Ajuntament de La Orotava, els voluntaris que treballen en el Projecte CES capturen als felins amb gàbies trampes i es traslladen a centres veterinaris per a la seva esterilització i, posteriorment, deixen anar els animals en la seva colònia d’origen. A més, els gats són desparasitats i identificats amb una osca a l’orella. D’aquesta manera, es porta a terme un permanent control de la colònia vigilant la incorporació de nous membres, que també han de ser capturats i esterilitzats.

El mètode CER és l’únic reconegut internacionalment com ètic i eficaç per al control de les superpoblació dels gats de carrer. Els felins que viuen als carrers s’han convertit en un problema per als municipis, ja que són molts els animals que són abandonats a les vies públiques, i això implica un perill per a la seguretat viària, perill per a la fauna silvestre o risc per malalties a persones o a altres animals. Amb el cas dels gatets es solen crear colònies i cal portar un control sobre les mateixes.

El projecte CER a La Orotava compta amb la col·laboració de voluntaris que duen a terme la captura de tots els gats per la seva identificació, esterilització i posterior retorn a la colònia d’origen. Aquest treball també compta amb el suport d’associacions animalistes vinculades a aquesta matèria. Des de la posada en marxa del projecte ja s’han pogut esterilitzar un centenar de felins.

Des de l’Àrea de Sanitat de La Orotava s’està treballant per facilitar un carnet d’alimentador de colònies al municipi, així com donar coneixement de l’Ordenança Municipal que contempla la presència de colònies controlades. Tot aquell que vulgui registrar-se com a voluntari o alimentador pot posar-se en contacte amb l’ajuntament al telèfon 922 32 44 44 extensió 2219.