Com us sentiu després d’aquests 51 dies?

Felices i agraïdes, encara que hem viscut emocions molt fortes. Sole ha sobreviscut a una situació al·lucinant i els meus nervis, la meva paciència i la meva fe han estat posades a prova durament. Estem orgulloses de nosaltres mateixes.

Havies preparat el trasllat durant mesos, havies pagat un passatge i dissenyat un recorregut més car però més segur i curt per fer-lo més suportable pels teus animals. Comentes que t’havies assegurat que els transportins eren homologats i resistents, què va succeir llavors?

Durant una escala obligatòria prevista a Madrid, acabada d’arribar a les portes d’embarcament cap a Marràqueix, em van cridar per l’altaveu perquè anés al mostrador d’embarcament. Aquí, sense miraments em van dir que els meus gates s’havien escapat per què durant el canvi d’aeronau s’havia obert el trasportí. No em van saber explicar com va succeir això i no em va ser permès acudir al lloc exacte dels fets. Moltes hores més tard, quan em va ser retornat el transportí, faltava la porta del mateix que mai m’han tornat, per cert.

Segons tu ¿Els responsables de la companyia eren conscients que un gat, tant per a tu com per a moltes altres persones, és un membre més de la família i per tant no s’abandona a la seva sort?

 No, absolutament no, per què l’actitud va ser de treure-li importància.

 T’has sentit ajudada per Iberia?

No per Iberia, però si per algunes persones que treballen a Iberia i que per iniciativa personal s’han mostrat empàtiques i compromeses.

Què ha estat el pitjor?

El mur que es va crear, sobretot els atacs personals quan el cas és que jo era la víctima. Quan se’m va comunicar el que havia passat no vaig tenir cap mena d’ajuda o assistència. Se’m va demanar que em quedés callada i asseguda a esperar i a resar esperant que la trobessin. Vaig haver de lluitar molt i fer valer els meus drets i els de Sole. No em van donar ni aigua. Només vaig tenir l’acompanyament d’un policia. També he de dir que cap membre dels cossos policials parlava el meu idioma, però tampoc se’m va atendre en anglès ni francès, idiomes que parlo.

Gràcies a la xarxes socials vas poder obtenir ajuda?

Molta. He d’agrair a tots els que m’han donat suport. Agrair immensament l’ajuda de Linda Iglesias, que em va contactar per telèfon la nit del succés y des de llavors ha estat al meu costat. Gràcies a ella vaig poder fer la petició de Change.

Creus que sense l’ajuda de Linda Iglesias, Arancha Sanz i els voluntaris de l’SPAP, Ayuda Madrid Felina i Vidas de Gato s’hagués trobat a Sole?

 No, absolutament no. Immensament agraïda a tot l’equip.

 Quina relació tens ara amb Borja, el noi que va trobar a Sole?

Una relació de gran respecte i estimació.

Què has après de tota l’experiència?

 A no viatjar més amb els animals a la bodega d’un avió i també a empatitzar amb tots els animals abandonats o que malviuen al carrer.

 

Emma Infante