Arxiu d'etiquetes per: galgos

Descobreix les 7 veritats de Ecologistes en Acción sobre l’impacte de la caça

La caça és un dels temes d’actualitat a Espanya. Hi ha moltes discrepàncies en la societat sobre la necessitat d’existència d’aquesta activitat. Els que estan a favor d’ella, defensen que l’activitat cinegètica és una tradició de país, que els caçadors inverteixen diners per mantenir la naturalesa, que dóna molts llocs de treball en les poblacions rurals i que és el tercer esport amb més llicències federatives en el territori espanyol.

Per molts altres, la caça és una activitat que consisteix en matar animals ja sigui per negoci o per diversió. La realitat sobre l’activitat cinegètica és molt diferent a la que ens volen mostrar els defensors de la caça. Per aquest motiu, Ecologistes en Acció ha elaborat un informe en el qual desemmascara les veritats ocultes darrere de la bona imatge que pretenen transmetre. Aquest informe, rep el nom de “7 veritats sobre l’impacte de la caça a Espanya”.

La caça consisteix en matar animals per diversió o negoci

La primera veritat que exposa l’informe de Ecologistes en Acción parla sobre la finalitat de la caça en els temps actuals. Si bé és cert que fa ja diverses dècades l’activitat cinegètica era un mitjà de subsistència, fa molts anys que la seva ocupació es basa en qüestions de diversió o negoci.

Quan parlem de diversió fem referència al que els caçadors diuen esport. Però tal com diu l’informe, és una pràctica que prima exhibir el major nombre de peces cobrades i els millors trofeus.

En l’apartat econòmic, és cert que cada vegada hi ha menys caçadors, però el lobby que conforma la caça és molt sòlid. L’informe detalla que no existeixen estudis oficials complets sobre el volum de diners que mou aquesta activitat. L’única revisió completa és d’iniciativa privada (Fundació FAES 2007) que xifra els beneficis en més de 2.750 milions d’euro.

La caça no és compatible amb la conservació de la biodiversitat

Aquesta és una de les grans mentides que defensen els seguidors de la caça, i així ho demostra l’informe. Segons les estadístiques oficials (MAGRAMA 2013 i dades pròpies) moren cada any de l’ordre de 25 milions d’animals a causa de l’activitat cinegètica.

Cal tenir en compte que la caça no té pausa. Hi ha algunes regles que acoten espais i temps concrets per a aquesta activitat, però la realitat és que, davant la manca de control i de normatives sòlides, la caça té lloc al llarg de tot l’any i en pràcticament tots els llocs que vulgui el caçador . Parcs nacionals com els de Cabañeros i Monfragüe pateixen la caça durant tot l’any tot i que l’activitat està considerada incompatible amb la conservació d’aquests ecosistemes.

D’altra banda, cal destacar com la caça amenaça als animals que estan en perill d’extinció. Pràctiques pròpies de l’activitat cinegètica, com l’ús de verins o el tret directe, amenacen la supervivència d’espècies com l’ós bru o el linx ibèric.

La caça converteix els vedats en granges intensives i en camps de tir

L’informe explica que la caça cada vegada se centra en més animals criats en granges i alliberats en els vedats per a la seva captura immediata. Segons Ecologistes en Acción, l’activitat intensiva i comercial, suposa greus desequilibris en els ecosistemes desplaçant i danyant a les poblacions autòctones.

Un exemple clar és el de la perdiu, la seva caça s’ha intensificat en els vedats al llarg dels últims anys. La intensificació de la caça d’aquests animals està associada a l’aparició d’efectes molt nocius sobre la nostra biodiversitat com ara la introducció d’híbrids de perdiu autòctona amb chukar que contaminen genèticament i desplacen als exemplars autòctons.

La caça no serveix per gestionar la fauna ni per controlar sobrepoblaciones

La majoria dels caçadors defensen la seva activitat sota l’argument del control de les sobrepoblacions com la del senglar o la del conill, entre d’altres. L’informe demostra que això no és així. En una sentència de Tribunal Suprem es va detallar que està en la naturalesa de les coses que la caça i la pesca, lluny de servir als fins d’eradicació de les espècies catalogades com exòtiques o invasores, més aviat determinen el seu manteniment indefinit, quan no l’ agreujament, de l’status quo actual, dificultant o fent impossible la seva eradicació, que és un objectiu inequívoc de la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.

La caça limita els drets de la majoria dels ciutadans

La Constitució Espanyola reconeix el dret a totes les persones a gaudir de l’entorn natural. No obstant això, les conseqüències de la caça són moltes sobre el benestar el medi ambient. L’informe recull algunes de les nombroses situacions que ja han denunciat tota mena de col·lectius i entitats i que atempten a el dret de gaudir d’aquest entorn. Les denúncies afecten el tall de camins públics o de vies pecuàries, a permetre que la caça sigui aprofitament preferent en muntanyes públiques i fins i tot en espais protegits o a l’intent de sancionar possibles molèsties involuntàries a les espècies de caça.

La caça no afavoreix el desenvolupament rural, perjudica moltes altres activitats

Ecologistes en Acción desemmascara una altra de les grans mentides de la caça, el benefici en el desenvolupament rural. La realitat és que l’activitat cinegètica, més que afavorir, pot causar moltes molèsties sobre qualsevol activitat pública realitzada per no caçadors. Activitats com el senderisme o la fotografia es veuen afectades per la caça.

A més, l’informe comparteix un estudi publicat sobre les muntanyes andaluses en el qual s’explica que les activitats d’autoconsum ambiental, ús recreatiu i conservació de la biodiversitat amenaçada són més rendibles que la caça en termes econòmics “. Per tant, l’activitat cinegètica és minoritària en la contribució al desenvolupament.

La caça no només mata, també maltracta

L’última veritat que revela l’informe sobre la caça explica una evidència de com aquesta activitat no respecta els principis més elementals del benestar animal. Un dels animals més castigats per l’activitat cinegètica són els llebrers. Uns 50.000 llebrers són abandonats al finalitzar la temporada de caça, un altre molts, directament són assassinats amb esgarrifosos mètodes com penjar a l’animal o llançar-lo a un pou.

Finalment, Ecologistes en Acción expliquen com la major part de les normatives cinegètiques consideren als gossos i gats abandonats objecte de captura per part dels caçadors mitjançant tret o trampes. Una barbaritat que demostra la falta d’escrúpols per part dels aficionats a aquesta activitat.

Aquí pots llegir l’informe de “7 veritats sobre l’impacte de la caça a Espanya”: https://www.ecologistasenaccion.org/33187/

Dibuixar el vent

Article d’Alberto Martín i Sílvia Esteve

Quan hom obre un llibre que és capaç d’emocionar d’una manera tan senzilla i preciosa com el que avui ens ocupa no ha de deixar de mostrar-ho a tots aquells a qui conegui, per tal de que tinguin l’oportunitat de passar les seves pàgines i d’escoltar la melodia de les paraules que apuntalen l’obra i els dibuixos que expandeixen el seu significat. Perquè si una virtut hem de destacar d’aquest petit gran llibre és, sens dubte, la seva capacitat d’unir en un mateix espai l’empremta que deixen les seves lletres i el traç que grava el dibuix: dos universos que flueixen creativament a El silenciós amic del vent.


Aquells que han pogut compartir la seva vida amb algun animal saben perfectament que aquests ens fan més humans, ens permeten entreveure una dimensió diferent de la nostra humanitat. Però no és menys cert que, malauradament, també són capaços de fer-nos veure la violència de l’ésser humà, la crueltat i el menyspreu més pur del que és capaç la nostre espècie: i un cas tristament cèlebre és el dels llebrers. Animals explotats fins al seu últim alè, víctimes d’una mentalitat capitalista en un ambient rural, els llebrers són repudiats un cop deixen de ser útils: repudiats, torturats i morts. Les paraules de Lisi Gutiérrez i els dibuixos de Rafael Jaramillo ens fan testimonis d’aquesta realitat-malson mitjançant una prosa minimalista i un dibuix evocador.
Un conte il·lustrat dur i preciós que fa de la seva concisió una virtut indiscutible: les frases amb què Lisi Gutiérrez va component la narració de l’abandonament i l’adopció del llebrer protagonista deixen entreveure una prosa creativa, que uneix el prosaic amb el poètic amb gran facilitat. Les il·lustracions, d’altra banda, saben conjugar perfectament el dur realisme amb imatges oníriques: hi ha una imatge impressionant, aquella en què podem veure el somni del llebrer, aquest somni que ens estremeix per la seva capacitat de sintetitzar, en una panoràmica, l’horror i l’esperança d’aquests animals.


Hi ha obres que saben commoure a través de les paraules, altres que ho fan mitjançant el dibuix: El silenciós amic del vent ens interpel·la a través d’ambdues per tractar de mostrar la realitat d’aquests atormentats animals. Realitat que es repeteix any rere any, cada febrer, després de la temporada de caça. 
Com es dibuixa el vent? Fixant-nos en la fina silueta del seu silenciós amic.

 

Volem aprofitar aquest article per recordar-vos que aquest diumenge 5 de febrer es celebrarà la manifestació de la Plataforma NAC (No a la Caça) a les 12h a la Plaza Catalunya de Barcelona (mirar punt de trobada segons ciutat).