Acaba de néixer el programa Pirea, un pla per fomentar la prevenció i possibilitar el rescat d’emergències en refugis i protectores (nuclis zoològics, ramaderies, hípiques, etc)

“Només recordo que a les 4 de la tarda vam veure una columna de fum a la llunyania. Havíem acabat les nostres tasques de netejar, alimentar i medicar als animals del refugi. Quan ja era a casa, a 40 km., a la dutxa, van trucar insistentment. En poc temps el foc amenaçava la nostra protectora. No puc recordar detalls. Anava conduint abstreta. Incapaç d’acceptar el que podia estar passant. Era imprescindible pensar racionalment, minimitzar els danys. Recordo molt bé l’olor i la calor, eren molt característics. Molt reals. Hi va haver un moment en què ens vam disposar a obrir les gàbies perquè almenys els gossos i els gats busquessin la seva oportunitat. Vam ser evacuats. El cotxe el portàvem ple amb alguns gossos i gats que romanien immòbils. Molts es van quedar allà dalt. No hi ha cap dolor més gran. Desenes de persones van venir amb transportins i corretges però el mal accés i el caos va convertir tots els esforços en inútils. Només una pluja providencial ens va salvar del desastre. Els bombers eren nombrosos i ben disposats però l’incendi era inabordable”. Amb aquestes paraules barrejades de serenitat i emoció relatava Agnés Dufau la seva experiència del foc de Vallirana del 27 de juliol de 2014. Ella presideix Daya Cervelló, l’entitat que gestiona un refugi de gats, gossos i una porqueta. Molts dels animals allà han trobat la tranquil·litat i les cures que mereixen però un incendi provocat podria haver causat una catàstrofe.

El passat dissabte va néixer oficialment Pirea: un programa per la prevenció i rescat d’emergències que interessa especialment a refugis, protectores i gosseres encara que no només. Si la pluja no ho esmorteix, els boscos mediterranis són molt vulnerables als efectes del foc. Quant de sobte, de manera accidental o intencionada, es cala foc, desenes i fins i tot centenars d’animals perden la seva protecció i la seva vida depèn d’una bona feina prèvia ja que és molt difícil d’evacuar-los. El confinament és una bona estratègia però també quant l’espai ha estat ben acondicionat. Tal com els responsables de Pirea ens van fer saber, el foc recorre grans distàncies en molt poc temps i s’alimenta de restes que acumulem sense saber com poden ser d’inflamables (sacs de pinso, llenya, matolls secs, objectes en dessús, tanques vegetals,..). Un sotabosc net, uns entorns funcionals, un pla d’evacuació, accessibilitat i respecte a les ordres dels coordinadors són claus perquè els gats i gossos acollits als refugis i protectores no hagin de patir els estralls del foc.

Pirea està liderat per membres de l’administració, agents rurals, cossos de seguretat, la CIPAC i protectores de cavalls com ADE, l’Associació de Policies per a la Defensa Animal i la ja esmentada Daya. Ara Daya té una altra emergència. Li calen socis i padrins. Persones que descobreixin la seva gran feina. Per sort el foc els amenaçada cada dia menys. 

Article d’Emma Infante de Futur Animal