Arxiu d'etiquetes per: faada

FAADA denuncia la manca d’implicació de les administracions catalanes en el cas de ‘L’Hípica dels Horrors’

Uns èquids i dos gossos d’una hípica del Bruc segueixen en mans del maltractador tot i estar en perill les seves vides. FAADA ha denunciat la desídia de les administracions catalanes en aquest cas que ha estat anomenat com ‘L’Hípica dels Horrors’.

El passat 20 de gener, la Fundació FAADA va rebre unes imatges molt dures de l’estat d’uns èquids i dos gossos en una hípica al Bruc (Anoia, Catalunya). Per comprovar la veracitat dels fets, Laura Riera, tècnica i especialista en èquids de la fundació, es va desplaçar al lloc dels fets. Allí es va trobar amb animals en molt males condicions físiques i psicològiques, sense accés a menjar i aigua.

La situació d’aquests animals del Bruc ja havia estat denunciada per la propietària de la finca (actualment llogatera) durant el passat mes d’octubre als Mossos d’Esquadra. Ja en aquell moment, els animals estaven molt desatesos, però amb el pas del temps han empitjorat considerablement.

Al seu moment, els agents dels Mossos d’Esquadra van enviar les diligències a l’Ajuntament del Bruc i al Departament d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural (DAAC). Tot i això, ningú no es va preocupar de l’estat dels animals fins que des de FAADA es va requerir l’actuació immediata als càrrecs del DAAC el passat divendres 20 de gener, quan van tenir constància del cas.

Segons els serveis territorials del DAAC, després de la inspecció d’octubre es va fer un seguiment, però segons indica Laura Riera de FAADA: “no entenem aquest seguiment de quatre mesos en què s’observa que no hi ha menjar ni aigua i els voltants dels animals són plens de cadàvers de cavalls, sense una actuació contundent. Segons el protocol que haurien d’haver aplicat, en casos de condició corporal 0-1 s’ha d’avisar un veterinari clínic abans de 48 hores i cal fer el decomís immediat”.

A més, el passat divendres FAADA va informar els serveis territorials de la disposició d’un lloc on portar els animals, concretament al refugi de l’Associació Defensa Èquids. Les administracions competents van indicar que es procediria al decomís el mateix dilluns, mentre que un cos dels Agents Rurals s’encarregaria de vigilar els animals per garantir-ne el benestar.

No obstant això, sorprenentment, diumenge aparegué el propietari dels èquids amb un camió i els veterinaris del DAAC, que malgrat poder immobilitzar-los i decomissar-los, el va autoritzar a emportar-se’ls a dues explotacions diferents.

Davant la incomprensió dels fets, la Fundació FAADA ha denunciat la manca d’implicació del DAAC i de l’Ajuntament del Bruc en incomplir les obligacions com a administració competent en un cas on la vida dels animals corre un greu perill i, tot i això, es permet que aquests segueixin en mans dels seus maltractats.

“L’únic que importa a les autoritats és que els animals estiguin en instal·lacions legalitzades, però poc els preocupa la vida i el benestar. Aquest cas és tan sols un dels molts que tenim oberts. El 2022 no es va realitzar ni un sol decomís, és a dir, no només no avancem, sinó que a Catalunya anem enrere pel que fa a la protecció dels animals”, comenta Laura Riera.

FAADA exigirà la incoació de l’expedient sancionador per incompliment de la normativa de protecció animal, la inhabilitació del propietari i el decomís dels animals. La preocupació més gran de la fundació de protecció animal és que els cavalls acabin a l’escorxador.

FAADA i AnimaNaturalis demanen la màxima pena per als responsables del maltractament animal de Vivotecnia

Després de gairebé dos anys de procediment legal, les entitats de protecció animal han presentat l’escrit d’acusació contra els treballadors i el laboratori responsable del maltractament i la mort dels animals amb què experimentaven. En aquest escrit han demanat la màxima pena per als responsables dels fets.

Ja han passat gairebé dos anys des que va sortir a la llum un vídeo que mostrava la terrible realitat de maltractament que patien els animals d’un dels molts laboratoris d’experimentació d’Espanya: Vivotecnia, amb seu a Madrid. Després de tenir coneixement dels fets, la Fundació FAADA, en col·laboració amb AnimaNaturalis, va decidir denunciar els fets tant per la via penal com per l’administrativa.

Finalment, el passat 22 de desembre, les dues entitats de defensa animal van poder presentar un escrit d’acusació contra els treballadors que van dur a terme aquests lamentables actes, així com contra la pròpia mercantil que va permetre, presumptament, que es donés aquesta situació a les seves instal·lacions de manera sistemàtica, sense fer res per posar-hi remei.

FAADA detalla que han trigat tant a presentar l’escrit d’acusació pel fet que la fase d’instrucció dels casos penals és un procés lent que, unit al col·lapse dels tribunals, provoca que els casos es dilatin en excés en el temps.

El tracte que els animals rebien contínuament al laboratori de Vivotecnia incloïa des de pràctiques de vivisecció, cops, sacsejades, introducció d’agulles als ulls i conductes similars sense cap sedació. A més de ser absolutament innecessàries, aquestes venien acompanyades d’insults, vexacions i burles constants cap als mateixos animals, dilatant així innecessàriament el seu patiment.

En definitiva, aquests actes viscuts al laboratori Vivotecnia excedien, sens dubte, els procediments permesos per la normativa aplicable als animals utilitzats en experimentació i altres fins científics, incloent-hi la docència.

Pena màxima per als maltractadors

A l’escrit d’acusació, FAADA i AnimaNaturalis, han demanat la màxima pena per als responsables, sol·licitant que es condemni els acusats a un any de presó a més de la inhabilitació per a l’exercici de professió, ofici o comerç relacionat amb animals, així com per a la tinença, durant 3 anys, per la comissió d’un delicte continuat de maltractament animal tipificat a l’article 337 del Codi Penal.

D’altra banda, un dels gossos beagle que apareixia sent maltractat a les imatges, va ser decomissat provisional i actualment es troba a càrrec d’una protectora. Per això, les mateixes entitats han demanat que el decomís sigui definitiu i que el responsable del seu maltractament sigui condemnat per un delicte de maltractament animal i indemnitzi en concepte de responsabilitat civil la protectora que està vetllant pel seu benestar, per totes les despeses derivades de la seva atenció veterinària i manutenció.

Paral·lelament, FAADA també va presentar una denúncia administrativa amb l’objectiu que s’incoés un expedient sancionador als responsables. La Comunitat de Madrid havia resolt l’expedient administratiu sense notificar res a l’entitat, tot i haver promogut des de FAADA la denúncia i sent part interessada del procediment.

Ara, el Defensor del Poble s’ha pronunciat ratificant el dret de l’entitat a accedir a tota la informació de l’expedient sancionador i requerint al departament competent de la Comunitat de Madrid perquè doni trasllat de les actuacions i FAADA pugui pronunciar-s’hi.

Tal com indica Anna Estarán, advocada de FAADA: “Des de les entitats garantim que no deixarem de treballar per aconseguir que aquest escandalós cas de maltractament no quedi impune i per evitar que es repeteixin fets com aquest”.

FAADA denuncia davant la Fiscalia de Medi Ambient la tortura i mort de tres coloms i una guineu

L’associació de defensa animal ha denunciat una persona que maltracta animals de manera sistemàtica.

La fundació FAADA ha interposat una denúncia davant de la fiscalia de medi ambient al tenir proves contundents d’un delicte de maltractament animal cap a tres coloms i una guineu. Els animals van ser torturats fins a la mort, fent ús la persona responsable dels fets de dos gossos de caça.

L’entitat de defensa animal tenia coneixement des de fa anys de l’existència d’una persona que habitualment es dedica a capturar i torturar animals de diverses espècies. Aquesta mateixa persona, de forma continuada, ha fet comentaris i publicacions en xarxes socials desitjant la mort i la desaparició de tots els gats del seu municipi i fins i tot ha divulgat informació falsa sobre els gossos catalogats com a potencialment perillosos, alertant erròniament la ciutadania del risc que suposen aquests animals.

FAADA també explica que al perfil de les xarxes del torturador es poden trobar fotografies i vídeos en què exhibeix animals que es troben sota la seva possessió, com gats i cadells de gossos. No obstant això, posteriorment, aquests animals desapareixen sense que se’n pugui determinar el parador ni comprovar si han tingut una destinació que en garanteixi el benestar i la supervivència.

Durant molt de temps, la fundació ha dut a terme un seguiment escrupolós dels actes d’aquesta persona, recopilant proves que demostressin aquest comportament de maltractament sistemàtic i així poder portar el cas als tribunals.

Fins a dues vegades, l’associació ha denunciat el responsable d’aquests actes per la via administrativa, com a autor de diferents infraccions de la normativa de protecció i benestar animal. Tot i això, les denúncies presentades van ser arxivades, ja que l’administració no va apreciar indicis suficients d’infracció administrativa per procedir a l’obertura d’un expedient sancionador.

Finalment, fa uns mesos FAADA va aconseguir noves proves sobre el cas, que acreditaven de manera indubtable que la persona en qüestió havia capturat tres coloms, plomant-los i trencant-los les ales, com si es tractés d’un objecte, amb l’objectiu de posar fi a la seva vida. Posteriorment, les va llançar als seus gossos els qui les van mossegar i van sacsejar fins a la mort.

A més, el subjecte denunciat va realitzar recentment una publicació a les seves xarxes socials, en la qual reconeixia haver donat caça amb els seus gossos a una guineu amb l’únic objectiu de matar-lo pels danys que causava a les gallines del municipi.

“Aquests fets són constitutius d’un possible delicte de maltractament animal amb resultat de mort tipificat a l’article 337 del Codi Penal, en la seva modalitat agreujada per haver emprat els gossos com a eina per donar mort als coloms. Així mateix, la mort de la guineu pot ser emmarcada dins un delicte contra la fauna tipificat al 335.1 i 4. Per això hem decidit portar el cas per la via penal, denunciant els fets davant la Fiscalia de Medi Ambient”, ha declarat Sandra Vega , assessora legal de FAADA.

Quines són les victòries en matèria de benestar animal del 2022?

A més dels avenços aconseguits per a la tramitació de la Llei de Benestar Animal, les associacions de defensa animal destaquen alguns èxits en matèria de benestar animal com l’obligatorietat de sistemes de videovigilància a escorxadors, l’assoliment d’una sentència pionera que prohibeix un home que va matar el seu gos conviure amb altres animals o la unió de la societat espanyola en contra de la caça i el maltractament animal.

Arribem al final del 2022, un any marcat per la gradual tornada a la normalitat després d’una pandèmia que ha causat un dany irreparable per a persones i animals. Com ja és habitual, des d’Animalados hem parlat amb algunes de les associacions més importants d’Espanya per resumir les victòries animalistes principals de l’any que està a punt de finalitzar.

Des de l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA) destaquen la decisió del Consell de Ministres d’aprovar la videovigilància a tots els escorxadors espanyols. Després de més de deu anys lluitant per aquest objectiu mitjançant nombroses protestes i campanyes, la presència de càmeres podrà solucionar casos puntuals de sospites de pràctiques il·legals. A través del visionament d’imatges, les autoritats competents podran obtenir informació veraç i immediata de les circumstàncies que van poder provocar un problema amb un animal.

Una altra decisió que aplaudeix ANDA és el nou Pla de Control del Trànsit Il·legal d’Espècies anunciat per la Comissió Europea (CE). Després de mesos d’espera, la CE va anunciar la publicació d’aquest nou Pla que té una importància especial, ja que suposa establir un marc general integrat de mesures i accions que han d’adoptar els diferents agents implicats. Amb aquest nou Pla es podran encarrilar assumptes pendents com ara el Llistat Positiu, el comerç de trofeus de caça o la destinació d’espècies decomissades procedent del trànsit il·legal.

Per acabar, l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals remarca l’eliminació per part del Ministeri de Cultura de les subvencions als circs amb animals salvatges. Després de tres anys de diàleg amb la institució, la coalició InfoCircos va aconseguir finalment la modificació de la convocatòria de les Ajudes al Circ. Des del 2022, les empreses circenses sol·licitants ja no es podran acollir a les subvencions si utilitzen animals salvatges als seus espectacles per Espanya.

“Les càmeres a escorxadors podran solucionar casos puntuals de sospites de pràctiques il·legals amb animals”

La Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) valora molt la consecució d’una sentència pionera que prohibeix un home que va matar el gos de conviure amb altres animals. Gràcies a l’actuació de l’ONG de defensa animal com a acusació popular en un cas greu de maltractament animal, es va aconseguir una sentència crucial per a la protecció dels animals, prohibint al condemnat la convivència amb animals durant quatre anys. Una sentència que senta un importantíssim precedent jurídic a Espanya.

Una altra victòria de FAADA durant el 2022 va ser el rescat de 17 gossos que malvivien a la finca d’un caçador. Els animals es trobaven gairebé sense aliment, plens de puces i paparres, ferides, envoltats de brutícia, excrements i fragments ossis de gossos morts a la localitat de Banyeres del Penedès, a Tarragona. Gràcies a l’acció de la Fundació i al compromís d’actuació per part de l’Ajuntament del municipi tarragoní es va aconseguir salvar els gossos i obrir expedient sancionador al responsable dels fets.

Per acabar, l’ONG vol donar importància al conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) per millorar i ampliar l’atenció als animals de companyia que conviuen amb persones sense llar a Barcelona. Gràcies a aquest acord s’ha ampliat la resposta que es dóna a les necessitats de les persones sense llar que tenen un animal de companyia, de manera que s’aconsegueixi tant el benestar de la persona com de l’animal.

“La prohibició a un home que va matar el seu gos a conviure amb animals senta un importantíssim precedent jurídic a Espanya”

Per la seva banda, la Plataforma NAC (No A la Caça) celebra que, el 2022, tal com va passar el 2013, han augmentat les ciutats que s’uneixen a la manifestació de NAC que se celebra al febrer amb l’objectiu de demanar la fi de la caça amb gossos i de la caça en general. La plataforma pràcticament ha duplicat el nombre de coordinadors (més de 80) i ja sumen més de 50 ciutats que s’han unit a la lluita, demostrant així que, la societat espanyola, cada cop més, reclama un món rural sense maltractament animal.

Per finalitzar amb les victòries animalistes, la Plataforma No A la Caça vol destacar el front d’unió que s’ha creat entre protectores, defensors dels drets dels animals i tota mena d’associacions en defensa de la Llei de Benestar Animal, una llei que el PSOE vol tombar. NAC considera que aquesta unió ens dóna peu a pensar en algun projecte fort on tots ens unim per aconseguir un fi comú.

La Coalició InfoZOOS demana al Govern andalús una aplicació correcta de la Llei de Zoos

La coalició formada per les associacions de defensa animal ANDA i FAADA exigeix que es posi fi a les interaccions entre vida silvestre i públic visitant.

InfoZoos s’ha dirigit per escrit a Ramón Fernández-Pacheco Monterreal, conseller de Sostenibilitat, Medi Ambient i Economia Blava, perquè la Junta d’Andalusia actuï des de la seva funció d’inspecció i autorització dels zoos per evitar els clars abusos existents a les activitats que impliquen la interacció directa entre públic visitant i animals silvestres.

Les males pràctiques que el govern andalús hauria de frenar van des d’actes en què els animals són extrets de les seves instal·lacions perquè el públic els toqui i es fotografiï amb ells, fins a accions consistents a permetre que el públic entri a les instal·lacions on es mantenen els animals.

Segons la Coalició, aquest tipus d’activitats suposen un risc de transmissió de malalties, com ha posat en relleu la pandèmia recent, a més de posar en perill la seguretat tant del públic com dels animals. D’altra banda, les activitats d’interacció directa entre els humans i els animals no aporten res a les funcions pedagògiques i de conservació d’espècies que la Llei 31/2003 de Conservació de la Fauna Silvestre estableix per als zoos.

En opinió d’InfoZOOS: “Les activitats que suposen un contacte directe entre animals silvestres i públic als zoos pertanyen a un concepte obsolet de “casa de feres” i es troben als antípodes de les essencials funcions socials, pedagògiques i mediambientals que tenen els zoos. No són pròpies de Zoos sinó de col·leccionistes d’animals i suposen un risc per a la salut, la seguretat de públic i els animals a més d’alterar negativament el benestar dels animals”.

Tant els organismes científics internacionals com les recomanacions de les autoritats competents (inclòs el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic d’Espanya) i les associacions de zoos i aquaris recomanen que les interaccions directes entre els animals i el públic visitant dels zoos es mantinguin molt limitades i se circumscriguin estrictament a activitats formatives i educatives clarament especificades.

Així mateix, aquests organismes indiquen que en cap cas aquestes activitats s’han de publicitar o convertir en “esquer” o enganxament per atraure visitants al zoo sobre la base d’aquesta activitat d’interacció. Tot al contrari del que passa en alguns zoos d’Andalusia a les pàgines webs o de xarxes socials dels quals es publiciten i identifiquen com a “experts” en aquestes interaccions, destacant-les amb denominacions com “No és el mateix veure que tocar” que per si mateixes ja estan indicant el seu menyspreu per la funció pedagògica i de conservació d’espècies.

Els centres zoològics que mantenen aquest tipus d’activitats les justifiquen dins del marc legal com a programes pedagògics. InfoZoos considera que es tracta d’una excusa per trampejar el sentit i els principis de la Llei 31/2003 abans esmentada i encaixa dins una línia de “màrqueting” enganyós. El més perillós és que des de les autoritats competents de la Junta d’Andalusia se’ls doni pas i s’autoritzin aquest tipus de programes.